

La Terra, la seva llar, la fecunda i meravellosa GAIA, l'Ésser esplèndid, radiant i blau, que a tots acull i amb el que s'havia d'haver col·laborat ardidament, fou maltractat, explotat, dividit fins a extrems que qualsevol pot reconèixer posant en perill la Natura tota i a l'home mateix.
Mai no es va pensar en un "progrés" col·lectiu, planetari, que unís totes les ànimes, tots els Esperits, en un avenç sens parangó, on no hi cabessin les guerres, els egoismes, on ningú pensés en ser més que ningú, sinó el primer en voluntat i generositat pel be comú, donat que "tot és interconnexió", a tot l'Univers, a tot el Cosmos.
Com podem suposar que algú pugui sufrir sense sentir aquest sufriment absolutament TOTS ? Però no, si que sufrien tots per tots, però sense entendre-ho, sense saber, anant a les guerres a "morir per les pàtries", moltes vegades enlluernats per ideals "caducs" als quals s'entregaven pensant que era "el seu deure", el seu "heroic destí", quan no era més que el miratge que, "la trama, tant ombrívola com poderosa", havia fet creure a pobles sencers d' "incauts", que complien al peu de la lletra el seu "paper" en guerres d'interessos materials, on més d'una vegada, el seus "promotors" HAVIEN CREAT ELS DOS BÀNDOLS ANTAGÒNICS" amb els quals fer la guerra que els feia més rics i més poderosos, sempre a conte dels altres, sense importar els morts, les destrosses...

Com podem suposar que algú pugui sufrir sense sentir aquest sufriment absolutament TOTS ? Però no, si que sufrien tots per tots, però sense entendre-ho, sense saber, anant a les guerres a "morir per les pàtries", moltes vegades enlluernats per ideals "caducs" als quals s'entregaven pensant que era "el seu deure", el seu "heroic destí", quan no era més que el miratge que, "la trama, tant ombrívola com poderosa", havia fet creure a pobles sencers d' "incauts", que complien al peu de la lletra el seu "paper" en guerres d'interessos materials, on més d'una vegada, el seus "promotors" HAVIEN CREAT ELS DOS BÀNDOLS ANTAGÒNICS" amb els quals fer la guerra que els feia més rics i més poderosos, sempre a conte dels altres, sense importar els morts, les destrosses...

La "rara" història d'aquest món ha sigut escoltada i seguida atentament des de molts dels móns habitats que hi ha "a qui fora..."
I la major part d'aquest drama humà rau en que "l'home desconeix el seu interior, la seva sapiència, el seu poder, llur capacitat, llurs possibilitats..." L'home no és RES sense el seu interior. Sense la connexió interna l'home és (ja s'ha dit vegades), un "ordenador biològic" que funciona segons el programa que li insereixen. Llur "sapiència" està limitada al que li fan aprendre, memoritzar, experimentar... No obstant, l'Ésser Intern "SAP" dins un "continu antic" que es perd en els confins multidimensionals de l'Univers fins arribar a l'Innombrable, "Aquell que no te nom..." No admet "softwares", aquests serveixen per l'home superficial, fragmentat, que no coneix el seu interior... L'home "íntegre" és insubornable, estima i camina vers la Llum...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada