dimecres, 31 d’agost de 2011

AUTO OBSERVACIÓ PER SER CONSCIENTS

                                                      MONTSERRAT, LA MUNTANYA SAGRADA INSPIRA EL TREBALL INTERN...

Costa prou, i sovint, "deixar-nos anar" i "no oferir resistència" a impregnar-nos de cada instant present, perquè la psique humana està imbuïda de pors i perjudicis socials o d'altre índole, que quan hom "treballa l'auto observació" és imprescindible de combatre.
Dins aquest treball personal i íntim per fer-nos veritablement conscients de cada instant,  per vivenciar la vida des del "cor" de l'instant que es viu,  ens podem imaginar que anem per un camí solitari, en el trànsit del qual podem ser "assaltats"  por tot tipus de "malfactors" que, de cap manera, no volen, que siguem conscients de la nostra Vida.  
Aquests son els components de la psique (ego's diversos fent us impune de la nostra ment)  que amb les seves manifestacions irreflexibeles, ens volen allunyar dels nostres anhels més vitals i íntims: el treball per Despertar Consciència.

                                     UN CAMI SOLITARI ON PODEM SER "ASSALTATS"... 

La manera de transcendir aquests "atacs" i "escomeses", no passa sempre, necessàriament, per oferir "violent resistència psicològica" auto compadir-nos o lamentar-nos de la pròpia "dissort".  Sovint el combat  pot ser  una cosa tant tranquil·la i serena com "no-fer-ne-cas", "no-identificar-s'hi", i deixar passar els negres núvols plàcidament.   També l'  "estratègia" pot ser la de "fer veure" (amb molt de compte i tacte) que ens fem "còmplices" de la "irreflexió tortuosa" en la que se'ns vol arrossegar, amb la possibilitat així,  de dur a terme una observació molt  més  acurada i ben feta, d'aquell "problema" o "temptació" que la ment ens porta,  de forma recurrent, una i altre vegada, sempre que ens trobem en una determinada circumstància.   Això sería també "saber utilitzar les contrarietats" a fi i efecte de comprendre-les i superar-les, i arribar així a un nou estadi de Consciència.

                                 EL DIVÍ QUE ALLOTGEM AL NOSTRE INTERIOR...       

Des del precís instant en que es comença a practicar auto observació psicològica, comencem a deixar enrera la mecanicitat  psíquica i subconscient,  augmentant la Consciència.
És clar que també, i com animal acorralat i en perill real i objectiu de mort,  l'  "ego subjectiu ataca més que mai" perquè ell "no vol morir", i per aquesta raó es torna més virulent i insistent que mai.
Cal doncs saber aquesta eventualitat:  el que lluita serà més "atacat" i "posat a prova" que mai...
De fet però, l'auto observació és precisament per això:  Descobrir els mecanismes psicològics que tant malviure donen a la Humanitat i anar recuperant Consciència plena de la Vida i de qui som realment,  i que tota reflexió i conducta siguin sempre tamisades pel nostre Ésser Intern, el Diví que allotgem al nostre interior i fins el qui arribem a través del Despertar de la Consciència:  és quan vertaderament podem dir: JO SÓC...  Però abans no...  Car encara som masses els que volem tenir "raó"...  Encara som multitud: no individualitat...

                                                         UN DELS DOS OVNIS DEL 24 D'AGOST DEL 2011 A MONTSERRAT                                                               

dilluns, 22 d’agost de 2011

LA CONSCIÈNCIA DE LA TERRA (Reflexions pel Despertar de la Consciència)

                                                         La Terra: un Ésser Viu amb CONSCIÈNCIA pròpia

Quants cops haurem sentit a dir que la Terra és un Ésser Viu, fins i tot ho haurem dit nosaltres mateixos, però vertaderament ho hem reflexionat ?    La Terra és un Ésser Viu amb la seva Consciència, i els éssers humans que vivim a la seva epidermis, hi pul·lulem sovint amb molt poc de respecte per qui ens acull i protegeix.
Ens podriem imaginar un gos quan es mulla, i s'espolsa violentament el cos per expulsar aquella "nosa",  si realment féssim un "acte d'humilitat" per adonar-nos de la nostra real petitesa davant la Naturalesa i el Cosmos, davant el nostre Planeta:  així la Terra ens podria espolsar, com "noses" en el seu cos, si reaccionés amb violència, amb forts sotracs, balanceigs, tremolors, etc.   La Terra dins el cicle còsmic en el qual estem, s'està "reiniciant", i el més ideal seria, que nosaltres, humans, ho féssim també, amb tota la Consciència de que siguem capaços.
Estem emergint d'un "Sistema" que no ha respectat la Terra, ni ha fet pedagogía d'aquest principi bàsic.  Les gernacions que estan arribant al nostre món des de la dècada dels vuitantes, del segle XX passat, indigos, cristalls, etc.,  venen molt més preparades i ho saben, i en elles "recau" aquesta reeducació, d'algunes parts de la població més antiga, que tenen uns conceptes molt diferents de la Terra, que mai no han contemplat com un ésser viu i amb Consciència pròpia, que cal estimar i respectar.

                                                               GAIA: La Deesa Mare del Món...

GAIA, la nostra Terra, és una mare amorosa,  que no te en compte el mal que se li ha infringit, - sobretot aquesta Humanitat-, i segueix estimant aquests atribulats éssers que "encara" fan guerres (de fet mai no han evolucionat prou, com per aprendre que les guerres, mai no justifiquen cap progrés), s'han fet terribles proves nuclears, fent esclatar bombes en els fons marins i en superficie.  Avui dia ja es poden "provocar" terratrèmols, sunamis, i s'incideix, lamentablement, en la salut de les persones i en la climatologia planetaria, es contaminen els aires, la terra i els mars, arreu.  El "Sistema" que fins ara ens ha estat donat com a "Guia!!!"
de la Humanitat, ja te molts i sofisticats poders destructius i de controlels nens han trobat els llumins...I alguna cosa més...
Pero la Mare Terra GAIA, que te una superlativa paciència maternal amb els seus fills revoltats i ignorants,  no arribarà a reaccionar com el gos, espolsant-se les "noses" de sobre?   Segurament que no perquè és molt Conscient de la vida a la que dona alberg...
Però no està de més connectar amb la Mare Terra: algú ha sospesat aquesta possibilitat ?   Sí, realment connectar amb el nostre dolgut i pacient món: Sí, caminant descalços sobre la terra i els camps de verdor, plens de vida i vibració...   I deixar-nos impregnar d'allò que se'ns dona i ens diu, el tercer Planeta més proper al SOL, dins aquest Sistema Solar d'Ors, dins el qual l'ésser humà es troba experimentant la materia densa de Tercera Dimensió.

                                            Sentir i entendre l'Ésser que ens dona alberg...

Què ens diu la Terra quan hi connectem directament ?  És un "Missatge de la Consciència".  Cal vuidar la Ment i posar-hi Atenció, per poder sentir i entendre.  L'home, l'ésser humà està capacitat per fer-ho, i diria que és un deure que te...
Connectem amb la Terra, com diu una bona i savia amiga: acariciant un gos amb afecte...  Els animals estan connectats a la terra, i l'entenen molt be, hi tenen un diàleg permanent, i unes "sensibilitats", que la majoria  d'humans encara no ha recuperat...  
L'home, inicialment, també està connectat amb la Terra, però com "s'ha passat de llest tantes vegades amb la Naturalesa", n'ha perdut la Consciència, no ho sap, no ho recorda,  molts se'n estan tornant a assabentar avui dia, junt amb tot el CONEIXEMENT que inexorablement torna...  És com un fill que no reconeix la mare...   Però la mare l'estima amb un AMOR sense mesura ni condició...

                             Els Animals ens ajudan a connectar-nos amb la Terra...

És molt convenient comunicar amb la Terra, en tant que ésser viu que és, transmetre-li els nostres anhels més purs, l'agraïment més sentit,  la pregària més directa del nostre AMOR i RECONEIXEMENT, de solidaritat i confiança, perquè ens acull i ens anima, i perquè segueixi volent-nos acullir, al llarg de tot aquest Procés Còsmic, en el Salt Quàntic Dimensional que esperem fer junts...
En la "Meditació de Grup Sincronitzada" que cada dinmecres a les 22 hores (hora Peninsular) realitza el Cercle de Llum Montserrat, amb tots els que ens vulguin acompanyar, més que mai, es transmet, a través del nostre Ésser Intern Col·lectiu,  energía a la Mare Terra, per la copnmpleta Salut del Planeta, perquè malgrat totes les agressions,  la força regeneradora de molts éssers humans, expressant aquesta VOLUNTAT suprema (Thelema), aconseguim que GAIA, la nostre estimada Terra, sigui forta i poderosa en moments tant transcendents i delicats; i perquè els seus fills siguem Conscients també, en tot moment, dels Canvis Cíclics amb els que hem de ser impulsors 
d'uns NOUS TEMPS I UNA NOVA HUMANITAT...                                                                                                                                                                         

dijous, 11 d’agost de 2011

CULPA, RESPONSABILITAT, COMPROMIS (Reflexions pel Despertar de la Consciència)


Molt sovint quan passa alguna cosa greu, la reacció espontània i immediata és:" ...i de qui és la culpa ?", doncs per lògica hi te d'haver culpable.   També si és un problema d'un abast més personal, familiar, entre companys etc., seguim "pensant en el culpable", rarament o molt poques vegades hom pensa en la "propia culpabilitat o responsabilitat", gairebé sempre el culpable és un "altre", hom el fa extern a un mateix, generalment som víctimes qusi mai "culpables", per be que en el fons del fons sabem "el grau de responsabilitat que tenim",  en "allò" que ens han fet o fan els altres...
Els éssers humans -com s'ha dit-, venim a l'existència a aprendre, a partir de les experiències i lliçons que el viure ens depara, tot i que, prèviament hem pres la decisió de "fer front a tot" per superar carències humanes i espirituals, i assolir nivells de progrés,  per be que sovint no ho recordem i ho anem redescobrint al llarg del camí que anem fent en "3D".   Cadascú te el seu particular moment d'auto descobriment, tant d'aquest com d'altres aspectes referents a la Consciència i el Despertar. 
De fet, hi fa molt "viure l'instant", "practicar l'auto observació",  deixar-nos dur per aquest anhel formidable, que és com una brasa ardent, que ens empeny a caminar i a seguir endavant: i ser realment sincers amb nosaltres mateixos, perquè això ens ho fa ser en totes les facetes de la vida i envers els altres, ens comprenguin o no,  siguin de la nostra "corda" o no, perquè som tots aquí, al Planeta, en aquests precisos i delicats instants, entre el caos, la confusió i el despertar dels moment que, inevitablement, vivim tots junts.


Des d'aquesta perspectiva d'obertura, el viure diari, la permanencia en l'instant, la relació amb els altres, fins i tot la perspectiva dels nous temps que s'acosten, te un altre caire de plenitud i solidaritat, de comprensió, de sentit planetari:  i hom està en condicions de seguir aprenent molt més, i també d'ajudar a qui ho necessiti, en definitiva ser cada vegada mésa Conscients Actius.
Les reaccions incongruents i immadures de l'ego subjectiu, poden i han de quedar enrere, sobretot parlant de la "culpabilitat":  acceptar-la en la seva justa mesura a canvi d'humilitat, és quelcom que allibera, que ens treu un pes de sobre, si és que la nostre actitud anterior era la contrària.   I com això, moltes altres coses que "si abaixem la guàrdia" ens van quedant com "pendents" o "no resoltes" i esdevenen com un pesat llast de la pròpia Consciència, que es pot molt ben evitar.

                                                                      El  Sistema
No es pot parlar d'una "responsabilitat real" si no sabem relacionar-nos amb els altres, amb el món.   Si condescendents davant la injustícia,  si mirem cap a una altra banda (temerosos que irrompin en el nostre espai privat) quan algú se'ns acosta amb una necessitat vital.   I és que aquesta mal anomenada "societat del benestar" ha servit, entre altres coses, per aïllar-nos a tots en compartiments, en la seva major part, plens de "comoditats", distracions i deutes, que allunyen als éssers humans del "món real"  d'una manera física, psíquica i anímica, i el tanquen, alhora, en una mena de presó daurada -però realment molt angoixant-,  on la por i la desesperació  per "no perdre aquests bens i posició" és el que prima...
Aquest és el gran "esquer", la gran mentida il·lusòria que cal vèncer, de la que cal sortir.  La Vida no és això: ...però cal descobrir-ho.   Al llarg d'aquesta "crisi muntada pel Sistema" molts ho estan descobrint de forma dramàtica...
No és cert que el món per progressar hagi de ser una competició contínua on salvatjament l'un xafi a l'altre sense cap escrúpol, i per preservar aquest propi aïllament!    Això només beneficia a uns tercers (ben coneguts, per cert!) que volen, costi el que costi, perpetuar aquesta situació, la qual agreugent cada vegada que els ve de gust (com l'exemple ben palpable d'aquesta crisi actual), i això, malgrat saber que el seu temps s'esgota..!
Cal aquesta Obertura de Consciència per tal d'enfocar-ho tot:   és la única manera de desestimar, de treure'ns de sobre aquest "mal software",  aquesta nefasta programació que no te cap alternativa real, sinó la particular Revolució Conscient de cada ésser humà individual: Som en el temps del Compromís Conscient...