HORES ABANS DE L'ALBA: CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA

Deixar-te anar i fluir en la quieta i calmada matinada, hores abans que surti el Sol, és abraçar el Silenci en el seu estat més pur, penetrar en la seva fonda vibració i sentir-te Ell amb tota la Consciència de l'Ànima, que és una Integritat de l'Ésser Intern.  Així la ment resta serena i en complet repòs, on els únics pensaments que hi fluctuen son d'entera plenitud, vitals, de pau i serenor, precisament per ser de l'Ànima i portar-ne la seva llum original i intrínseca.  Res iguala aquests instants tant sorprenentment màgics i silents.   S'aferma el retrobament o connexió amb la pròpia Ànima.  El raig potent i vibrant d'aquest instant sagrat, és la freqüència que emplena, que fa seguir en aquest continu l'estat de consciència per reprendre i afrontar la vida diària amb totes llurs situacions i reptes, amb la increïble joia de l'agraïment, per ser viu en la Vida i acompanyat de l'Ànima més lluminosa i propera, aquella Ànima que per ser-ho tant de propera, hom no sap veure des del miratge egocentrista.  Aquella Ànima que és, tanmateix, un mestre pel propi camí.

                                                                                     

La "meditació" és l'eina bàsica per arribar a fluir en la "consciència d'ànima" que, en realitat, és l'estat en que ja no s'oblida més allò que som: "Ànimes experimentant en cossos físics",  hom abandona el concepte que "el cos ho és tot" i, mica en mica, hom abraça la "íntima recordació de ser".   Si hom flueix realment en aquest estat, l' "ego subjectiu" te ben poc a influenciar o manipular.   No vol dir que se'l hagi eliminat de "soca arrel", però serà tant feble, que no farem sinó somriure davant d'alguna minsa aparició seva.   Explicat així, pot resultar senzill d'entendre, més cal viure-ho amb voluntat i constància, amor al silenci, la pau i la serenor, vivint el present dia rere dia amb auto-compromís. 

La "consciència d'ànima" és l'estat segons el qual hom es "reconeix" com a "ànima" reconeixent alhora, que tots els nostres semblants ho son, experimentant i convivint en aquest meravellós Planeta.   Aleshores, la "consciència d'ego o de cos" (a les mans de la que hem estat tant de temps) queda doncs situada en l'àmbit que realment li correspón i no s'ha de "confondre" més, amb l'Ànima Immortal que verament és i som cadascun. 

                                                                              

Quan veig a tots els éssers humans que m'envolten com ànimes pures i lluminoses, amb les que convisc i comparteixo, les actituds, les accions, les intencions, es "modifiquen de manera conscient".   Els desitjos i les reaccions (tant propis de l'ego subjectiu) remeten progressivament i en el seu lloc s'instal·la  l'assertivitat, l'agraïment, l'acceptació, la humilitat, l'amor sense condicions.   Tot en l'existència humana pren una nova perspectiva basada en aquesta consciència profunda d'ànima, en aquesta espiritualitat innata en tota persona humana.   Quan aquesta espiritualitat es desperta (i ara és un moment de gran despertar) l'entorn immediat de la persona "canvia", i en definitiva, el món va incrementant aquest "despertar" amb cada persona "que es fa conscient de si", que recupera el "record de si", que aprèn a desenvolupar les "qualitats de l'ànima" i els veritables poders que tot ésser humà te, aplicant-los des de la Consciència.

L'experiència de la "meditació" és el camí real i objectiu per descobrir tot el potencial interior de l'ésser humà, de l'Ànima, de l'Ésser Intern, la connexió amb la FONT, amb la Divinitat, per recuperar aquests estats de quietud i pau, de serenor i equilibri, d'amor i respecte per tota la VIDA que ens envolta, i que determina amb consciència i equilibri, tota la part externa de la Vida, aquest dia a dia que sense el pòsit de la "meditació interior", no te un rumb ferm ni un equilibri permanent. 

                                                                                 

Desconnectar amb tot l'exterior, meditant, permet al practicant pacient i constant, arribar a la "Consciència d'Ànima", el "punt de llum", que hom situa al mig del front en el "tercer ull" i redescobrir-se en aquesta realitat transcendent que, de molt, supera aquesta "realitat il·lusòria" del món material on experimentem.   És anar més enllà del cos físic material, fer-ne total abstracció, i situar-nos fora del temps, en la nostra vertadera identitat d'ànima incorpòria, de cos molt subtil.  És recuperar molt vivament allò que realment hom és, ni que sigui de forma tangencial, car després haurem de tornar al "camp de l'acció", és a dir, al cos de carn i os, per seguir experimentant en la vida física.

L'important és que la "intima recordació de ser", la "consciència d'ànima", impregni el Cor i la Ment del practicant bo i configurant aquest estat de consciència lúcida propi de l'Home Despert i Conscient*

                                                                                    

MERCÈ: T'HAS AVANÇAT EN EL CAMI..!

I com gairebé sempre ens has agafat per sorpresa.  Com sempre que ens trobàvem: o be apareixies per darrera un marge , amb el teu estimat gos, o venies amb el teu cotxe fins al refugi de Marganell, quan podies, quan plegaves del teu treball, i donaves la teva particular i original nota a algunes de les trobades del "cercle de llum Montserrat", quan encara les fèiem, o quan alguns dissabtes baixaves al cafè del poble, sabent que ens hi trobaries dinant a la Maria Àngels i a mi, i aprofitàvem per parlar d'aquells anhels espirituals que compartiem, i del contenta que estaves en aquests últims temps de la teva participació activa al Centre de Buddhisme Kadampa, instal·lat al terme de Sant Salvador de Guardiola.

Quan el dissabte passat el Domenech i la Montserrat, al "casot-2" ens comunicaven la teva partida sobtada vers l'altre pla de la Vida, mentre visitaves la teva mare a Rubí, d'on eres filla, ens semblava que no podia ser, que de l'un moment a l'altre et veuriem entrar, com altres vegades, amb el teu somriure, la teva mirada intel·ligent, i el teu aire curtit de dona muntanyenca i forta, i la teva espontània sensibilitat de cor, que vessaves per tot...

Però era aquest ara i aquí, el que ens portava aquesta nova tant important per tu que, finalment has accedit a la nova dimensió amb aquella consciència meravellosa que t'estimulava tant.

Tots els nostres pensaments s'han emplenat de tu i els bons records que en servem.

Estem segurs que tens la Pau i la Llum que merèixes.

Fins sempre !

OM MANI PADME HUM.

EL PODER DE SER EQUÀNIMES

En un món de "reaccions" és impossible l' "equanimitat espiritual" entesa objectivament més enllà de les definicions del diccionari.  Quan hom "reacciona", la reacció, per sistema, és un acte inconscient i mecànic, per ser d'una identificació automàtica, no reflexionada amb la ment serena i conscient, sinó amb la ment "egocèntrica" i incontrolada, que denota en si mateixa ignorància i desconeixement. Una ment així no pot conèixer l'equanimitat.  Però què és l' equanimitat?  Què és ser equànimes?  El diccionari es limita a assenyalar "imparcialitat", "neutralitat" que, si be pot ser això, des de l'espiritualitat i la consciència, és una qualitat summament més profunda i objectiva en llur plena acepció. 

Per actuar amb equanimitat cal viure el present, és condició indispensable, viure en un màxim de consciència en l'aquí i l'ara, de manera constant i continua, sense projeccions al futur ni al passat, viure l'ara amb tot el que dona de si, que és tant!

Dins l'univers d'aquest "ara", d'aquest "present", ens hem de fer pràctics en la "consciència d'acceptació", és a dir, l'acceptació de tota circumstància que ens arribi, car això ens capacita i ens valida a no precipitar-nos, a no "reaccionar" de manera mecànica i automàtica, sinó tot el contrari, a ser molt reflexius per afrontar "correctament" la situació que es presenti, sense que això suposi un daltabaix emocional i psicològic, com succeeix freqüentment, quan funcionament a través de les reaccions mecàniques, sense la intervenció de la part "més desperta" de la nostra consciència, que s'estimula, s'activa i creix quan vivim l'ara i aquí. 

                                                                            

Si qualsevol circumstància o eventualitat la rebem amb equanimitat, és a dir, sense resistència, amb acceptació, sense etiquetes ni judicis, en plena consciència del present, estem creant l'atmosfera més propicia per comprendre-la de la forma més equilibrada possible, el que comportarà una solució (si cal) del mateix calibre.  A l'hora, aquest "estat d'equanimitat" és el que ens preserva del tipic dolor que porta en si mateix una identificació mecànica i descontrolada, o un estat de desesperació que anul·la l'enteniment, o allò que comunament s'anomena "estat nerviós" que ens pot fer cometre una resposta encara més desequilibrada, etc. 

Ser equànimes comporta també que davant la circumstància o eventualitat que sobtadament es presenta, recordem la nostra "consciència d'ànima", que ens dona la pauta de serenitat i el poder d'afrontar allò que la vida ens posa al davant en provatura i creixement,  de forma efectiva i centrada. 

                                                                            

L'equanimitat és molt més que una simple actitud, és molt més profunda i denota la maduresa interior de qui l'exerceix amb naturalitat.  No és una qüestió senzilla quan no estem entrenats, quan no hi ha un treball continuat d'auto-observació de moment a moment, de cada instant present, quan qui irromp en determinades circumstàncies de la nostra vida, és encara, l' "egocentrisme":  que ens pot donar terribles instants d'ira, d'orgull, d'enveja o cobejança, etc., amb totes llurs ramificacions i pluralitats, que s'apoderen de la ment i condicionen graus d'inconsciència conductual que fan miques qualsevol anhel d'espiritualitat...

L'equanimitat és una altra de les moltes joies que com tresor te l'Ànima humana, que només ens arriben plenament quan som conscients i aprenem de neutralitzar, minimitzar i fins i tot eliminar aquest "egocentrisme" que ha dominat per mil·lennis la vida i les conductes humanes en detriment de l'Ànima, l'Esperit, l'Ésser Intern, el Pare-Mare, Allò que som vertaderament "encara" que estiguem experimentant en un cos o vehícle físic, perfecte i finit, la matèria densa d'aquest món físic tridimensional que tant ens ha limitat i al·lucinat respecte de qui som verament...

Amb tot, el nou paradigma que ja s'està gestant,  haurà superat amb escreix, tot rastre d' "egocentrisme" i l'ésser humà no s'haurà d'esforçar per "saber o recordar qui és" i tindrà completa consciència d'Ànima, de l'Esperit que és, i de la connexió amb la Gran Font Còsmica*