ANIMES IMMORTALS EN COSSOS FISICS PERIBLES: ALLÒ QUE SOM...

Un dels aspectes més importants de l'espiritualitat és el donar-nos compte que "no som cossos físics dotats d'una ànima" sinó just a l'inrevés: som ànimes que utilitzem cossos físics per experimentar i créixer en aquest món tridimensional.  El principal en nosaltres és l'Ànima (car som ànimes), que és la que dona Vida al cos físic, que li serveix en cada una de las etapes existencials en este àmbit físic, on s'ha compromès a seguir creixent.  L'Ànima és la conductora del cos físic, de manera "tant sols semblant" a como hom condueix un automòbil -sense ser el propi  automòbil   sinó qui el condueix-.

Quan sortim de l'àmbit físic de tres dimensions "ja no necessitem el cos físic", el qual deixem "aparcat" al llit on regenera la seva energia de les activitats que li hem donat. Aquest procés és permanent i natural en tots els éssers humans doncs, en el transcurs del descans nocturn sortim del cos físic com les ànimes que som.  Tothom pot tenir aquesta vivència de forma conscient.  És el que anomenem "somnis"  quan amb prou feina recordem o amb molt poca lucidesa els llocs que hem visitat com a ànimes.  A mida que despertem consciencialment el record es va tornant nitid i sabem que hem estat experimentant en altres àmbits dimensionals, alguns ho recorden amb detall.  És el que s'anomena "viatge astral" del que tant s'ha parlat i que tothom realitza amb més o menys consciència.  I no te cap perill donat que és un funcionalisme molt natural de totes les ànimes que, en aquest món experimenten i créixen, en cossos físics d'una complexitat meravellosa.

                                                                          

L'Ànima és immortal i ja ha vingut del cosmos amb moltes experiències i coneixements, i ara, està experimentant en el planeta Terra, en el món físic de tres dimensions, al llarg de tot un clicle complet, tal i com ho va decidir en el seu moment i en forma lúcida i conscient.  En contrapartida, el que és "perible" dins el temps dual, on ens movem, és el cos físic que, com se sap, neix, creix, madura i mor en un lapsus de temps, més o menys flexible, depenent de les diverses circumstàncies de consciència i vida, que arribi la seva "data de caducitat" abans o després. Entre la mort física i el proper naixement, també conegut com "espai entre vides", l'Ànima recapitula i es prepara -si és el cas-, per un nou retorn al món fñisic.

L'Ànima te qualitats meravelloses i eternes, que ha "tapat" la pròpia densitat física d'aquest àmbit, unida als desequilibris humans que això ha comportat, així com a l'acumulació de "conflictes no resolts" (que sovint queden d'una vida per una altre) dins les diferents i múltiples etapes existencials, les quals ens corresponsanbilitzen a tots sense excepció.  Fins a l'extrem que una gran manjoría  d'éssers humans, ha oblidad la seva vertadera identitat com a ànimes immortals a canvi d'una identificació total amb el cos físic perible i amb la pròpia dimensió física, desembocant en el món de les "creences"  i per tant arribant a creure que el "cos físic" ho és literalment "tot" i que "no existeix res més".

Tota aquesta "identificació", tot aquest camí "desesperat a cap lloc, te, per suposat un conegut protagonista molt i molt aferrat a la matèria densa d'aquest món i que ha nodrit, ni més ni menys que a la pròpia "personalitat humana", apoderant-se de la ment i desitjant substituir l' Ànima.  Sabeu a qui em refereixo, no?  És clar: a l'ego subjectiu i plural, autor de tots els desequilibris i miratges del nostre món, per haver-li sigut donades totes les "regnes" perquè així fos...

    

                                                                             

L'Ànima que som tots i cada un s'està auto-restituint i com s'ha dit infinitat de vegades, ara és el moment més òptim (doncs el Cicle Solar ho segueix energitzant tot) i ens recorda amorosament allò que ja sabem i que guerdem en la memòria còsmica, el compromís dins el cicle terrestre en el que estem immersos, per proseguir conscients el camí d'ascens vers la llar còsmica d'origen a la que tots pertanyem, netejant i asserenant cadascú la pròpia ment per tal que l' Ànima amb el seu preciós Intel·lecte l'empleni de pensaments amorosos i de pau, de serenitat i altruïsme, de llibertat i respecte mutus, de joia i felicitat, de perdó i agraïment, de comprensió i tolerància, d'equilibri i discerniment, de llum i tendresa, d'enteniment i saber, d'humilitat i senzillesa, de veritat i sinceritat, de Consciència Plena i Desperta...

Deixem ara el nostre cos, per una estona, en aquesta densitat física, reposant molt relaxadament...  Ens concentrem en la nostre respiració: inhalar, retenir per uns instants, exhalar (varies vegades)...  Fem-nos conscients dels nostres òrgans físics meravellosos, en llur perfecció, en el torrent sanguini preciós i ple de VIDA, en totes les cèl·lules, precises, lluminoses i sàvies en el seu contingut...  Per uns instants, sentim la vibració d'aquesta globalitat corpòria tant i tant perfecte, que agraïm...  Tot seguit, i en Consciència d'Ànima ens elevem vaporosos i lleugers per damunt del nostre cos físic, sentint-nos surar per sobre de l'estança, lluminosos, alegres, elevant-nos més i més per damunt els teulats de la ciutat,  veiem l'anar i venir de la gent, diminuta des d'aquí, per carrers i places...  El brogit de la ciutat s'allunya ràpidament, mentre distingim la Terra, la nostra estimada Gaia,  en tota llur magnificència i bellesa multicolor...  Un SILENCI especial ens envolta, mentre fluim i fluim per l'espai infinit, ple de cossos de llum, planetes plens de VIDA en llur multidimensionalitat...  Dins d'aquest fluir nitid i amoròs, ens sentim atrets per un Punt de Llum molt més lluminós que tots els altres, amb una intensa coloració de tons blavosos-daurats-vermells, llur poderosa radiació ens acaricia, ens acull i, de sobte ens trobem com suspesos en una estança sense límits, en plena felicitat, per entre el soroll miraculós del SILENCI, que fa vívida la nostre connexió amb el TOT, amb la FONT INASGOTABLE...   Som a Casa, així ho sentim, a la Llar Còsmica d'Origen...  Inenarrable és la consciència de connexió, indefinible el temps que no existeix sinó en un Etern ARA...  Finalment i a incalculable velocitat retornem al cos físic, essent autèntiques vivències de l'Ànima, per seguir fluint des de l'àmbit fisic, on som...

  OM SHANTI          NAMASTÉ             OM MANI PADME HUM             AUM              AMEN

                                                                         

        

TOTS ELS ROLS IMAGINABLES

És convenient i saludable, "aturar la marxa" que hom porta, els ritmes frenètics i trepidants, automàtics i mecanicistes, tant allunyats de la consciència, i restar quiets, silenciosos, enmig del brogit anihilant, i començar de preguntar-nos molt profundament i interna els interrogants del "despertar consciencial": "Qui Sóc?", "D'on Vinc?", "A On Vaig?".   El perquè d'aquesta acusada sensació de cansament i avorriment, com d'haver fet ja moltes vegades, una mateixa obra teatral (la vida humana), amb tots els seus tòpics, angoixes, drames, dolor, por, efímeres alegríes i els mateixos papers i personatges, intercanviats de totes les maneres possibles.   En si mateixa, aquesta "sensació" pot ser com una "alarma", un "avís", un "toc d'atenció", que prové de molt endins, de l'Ésser Intern...  Donat que hem vingut moltes vegades a l'existència física a experimentar absolutament tots els rols.  Precisament, tots els rols imaginables...   L'existència actual, per molts éssers humans (cadascú ho ha de dilucidar), ja és la d' "interessar-se" pel propi "despertar de consciència", un cop que s'han viscut totes les experiències necessàries i possibles, dins el "cicle de les existències humanes" (el samsara tibetà), en aquest pla tridimensional del que tots formem part integral.

                                                                                          

La important quantitat d'anhels espirituals d'aquests temps, no és en absolut, casual.  L'actual Humnanitat és molt antiga en aquest planeta, molt veterana, i ho ha protagonitzat absolutament tot, en inacabables etapes successives.  Per això ara, importants grups humans preparen el seu " retorn a la llar còsmica d'origen", restaurant en el seu interior la vertadera identitat espiritual i còsmica, o "despertant consciència" que ve a ser el mateix. 

També -i com no s'ignora pas-, els cicles còsmics, com el present, son portadors de grans estímuls energètics, molt motivadors i activadors del cor i del centre emocional, proclius al "treball intern" i al "despertar de consciència".   D'aquí venen tants despertars, anhels i renovades inquietuds interiors, que configuren el que procuro explicar.  Si aquest procés, de vegades, pot "semblar lent" és degut al propi "estat de consciència" que infon aquesta "edat del ferro" o època actual, als desequilibris humans i als problemes "kàrmics" que la humanitat porta produint en cada etapa existencial.  No obstant això, s'ha obert l' etapa de  "confluència" i els estímuls al "treball intern" no s'aturen i les bones vibracions còsmiques segueixen arribant afortunadament i incansable.  És obvi que no farán el treball per la humanitat: aquest l'ha de fer cadascú des de la pau, la joia i la força de viure aquests instants especials. 

                                                                                   

Per això és important "aturar-se" (com he dit en començar), per fluir en el perfecte Silenci Interior, aquesta consciència de l'instant especial, aquesta consciència de l'ànima (que cada un és), aquest etern aquí i ara, que massa es contempla a través del "Vel de Maia", des de la il·lusió de l' "ego", que realment distorsiona tota perspectiva conscient, -i que, si seguim "distrets"-, ens esclavitza amb els miratges i aferraments, que ens tornen "cecs" de consciència. 

En el silenci calmat de la més íntima estança, calmo la ment agitada i a voltes atordida, i penetro en el vertader Silenci Interior, en absència de pensaments: és quan flueixo en tot i reconec l'ànima que sóc: ni busco, ni espero, sóc i em se el propi fluir que em porta enllà del món de les formes, dins del real ara, permanent, indivisible, immensurable, infinit...

A través de la meditació més senzilla, com és el Raja Ioga, hom pot sortir d'aquest món il·lusori i percebre la realitat des de dins, ser plenament la pròpia ànima, recuperar la memòria còsmica o original, comunicar directament amb el nostre Pare-Mare i emplenar d'aquesta vibració primigènia i original,  cor i ment,  recobrant consciència de moment en moment i d'instant en instant, amb moltíssima paciència..*

RECUPERANT "SIDDHARTHA" D'EN HERMANN HESSE

És interessant i gratificant tornar a lectures tant clarificants del "camí interior" com aquesta història de Siddhartha. Segons el moment consciencial que hom estigui vivint, així és el "missatge" que es pot assimilar del savi llibre d'en Hermann Hesse, on s'hi van exemplaritzant moltes de les fases i moments culminants, i de reflexió que viu l'Ànima en el procés vers el "despertar" del llast i influència de l' "ego".  En ell hom hi pot trobar, des del Siddhartha jove, fill d'un Brahman, molt aviat ple d'inquietuds espirituals i una fina intel·ligència, la seva estança amb els ascetes "samanes", fins el seu posterior aprenentatge amorós amb la cortesana "Kamala", que li fa de mestre en aquestes arts, passant per la seva amistat amb "Kamaswami", el ric mercader, on coneixerà les claus de l'opulència així com els plaers efímers i sovint decepcionants de la matèria, quina experiència i duresa el portarán al punt just de llevar-se la vida, -encara que de tot, finalment, extraurà Siddhartha un valuós coneixement-, fins arribar al seu retrobament  amb el barquer, que ja va conèixer en la seva juventud, "Vasudeva", amb qui es quedarà aprenent moltes lliçons de l'intern camí, doncs es tracta d'un savi il·luminat que "sap sentir les veus del riu"...

                                                                             

I escolta i sent aquestes veus amb la seva infinita paciència i la unicitat consciencial que flueix per tot el seu ésser, passant viatgers de l'una a l'altre riba i penetrant, en plena meditació al cor misteriós del corrent fluvial, de qui coneix els secrets i li parla a cau d'orella i a l'esperit, sense doctrines, sense mestres ni gurús...  I aquest és el mateix llegat de saviesa que, en el transcurs dels anys, rebrà Siddhartha fins assolir la pròpia il·luminació, culminant ja el seu procés (abcent Vasudeva i ja ingressat en el Nirvana), i retroba al seu amic de joventut, "Govinda", que és amb el grup de seguidors del Buddha Gotama.

Siddhartha va descartar des de la seva joventut les religions, les doctriones i els mestres, i portava dins seu una saviesa innata, tot i faltant-li encara, la necessària experiència pràctica de la vida. Sabía escoltar la seva veu interior que li inspirava consells i força, per avançar en totes les experiències d'aquest món dual, car no ignorava que li eren del tot necessàries en llur camí vers la il·luminació. 

                                                                                   

                                                     SIDDHARTHA  I  KAMALA
Molts s'acontentaven formant part d'un grup religiós, acceptant i acatant unes normes i preceptes doctrinaris, per tota la vida. Siddharta dins seu, no aspirava a això, ell volía fluir lliure com un ocell, obrint-se a totes les experiències que el coneixement li reclamava: així ho va fer, així ho va assolir fins a la il·luminació. 
Per tot això, i molt més encara, el llibre d'en Hermann Hesse en si, porta un gran coneixement i un missatge dirigit a l'Ànima, sempre amb matisos per totes les consciències en el seu nivell evolutiu en el moment de llegir-lo i assimilar-lo.
És evident que s'em ha fet novament profitosa, en aquest final de l'estiu del 2013, la seva lectura, que he recuperat fresca i neta com una rosada matinera avançant-se a la tardor, després de més  de vint anys, quan m'hi vaig "entrebancar" per primera vegada:  Amics, amigues: us convido a llegir aquest magnífic llibre, tot un clàssic que podeu trobar en la vostre llibrería habitual.