dimecres, 28 de març de 2012

APROFUNDINT L'ARA


Quan diem "viure l'Ara i Aquí, viure el Present", no és només una "frase bonica" que diem perquè "queda be. Res d'això.  Partim del fet que, en general, l' ésser humà està "posseït per la ment analítica", que produeix pensaments constantment, fins a l'extrem d' "incapacitar-lo a deixar de pensar".  Enmig d'aquest caos, la "ment" -no pot entendre què és- el Despertar de la Consciència, la "ment, interpreta o creu (en tot cas) que això son "noves idees, conceptes nous, etc.  Per això quan hom "medita", un dels punts més importants és "calmar la ment", "asserenar la ment", "buidar-la de tot pensament". La "ment" -no pot entendre-, "la dimensió espiritual", per be que, pot estar al seu servei des de la quietud i la serenor.  Tranquil·litzada i buida la ment, l' "ego subjectiu o jo fals", ja no la pot emplenar de pensaments (la major part d'ells repetitius, sorollosos i inútils).  Quant hom arriba a aquest estat meditatiu (perquè tanmateix és un estat que s'ha d'aconseguir amb paciencia) hi ha "total abcència de pensaments".  L'  "abcència de judicis, és l'abcència de pensaments"  en paraules d'Eckhart Tolle.  En "abcència de pensaments" és quan hom és capaç de copsar aquest "Espai Interior" que, l'excés de pensaments, oculta, i que és per on connectem amb el més Essencial, és quan hom pot dir:"les paraules surten de l'Espai Interior": Jo no penso...


Però a més de la "meditació profunda i quieta", que tothom pot practicar des de la més particular i íntima ubicació, existeix la pràctica de l'  auto observació d'un mateix, de moment en moment i d'instant en instant, on sempre s'ha d'estar en alerta màxima donat que l' "ego subjectiu" no és amic del Present, car el nega i hi està en contraposició. La qual cosa vol dir que si hom "no està alerta" pot "caure" amb facilitat en les seves "art i manyes", amb les que ràpidament l'allunyarà del Present, sumint-lo en el trist, típic i comú  "son hipnòtic o psicològic".
Si l' "auto observació" és correcta, existeix "control de la ment" i, per tant, de tota intervenció de l' "ego subjectiu", aleshores s'obre aquest ESPAI INTERN que fa "innecesari" el mecanisme del pensament a través de la "ment",  i hom pot encarar tranquil·lament qualsevol circumstància o situació que es presenti, doncs en la seva ressolució "només" hi participa la Consciència i la Intuïció com a "sentits directes" de l'Ésser Intern: Allò-que-realment-és-l'ésser-humà-vertader...


A través de l' "auto observació" s' "impedeix" que el "fals ego" s'apoderi de qualsevol circumstància i que únicament la pugui dirimir la Consciència...  També pot ser que l' "auto observació" ajudi a descobrir "quins ego's subjectius" s'apoderen de les persones en determinades circumstàncies, fent que "naufraguin" i, per tant, que s'hagi d'aprendre dels errors i les caigudes.  De fet, cal aprendre de les circumstàncies bonesdolentes, per dir-ho així, de les situacións fácils com complicades. L'Auto Observació ajuda en aquest coneixement, a part d'ensenyar a viure l' AQUÍ i l'ARA, el moment PRESENT,  en contraposició a "tot el que indueix" a que hom resti en els somnis inconsistents del passat i en els il·lusoris del futur.  LA VIDA SEMPRE ES ARA...
És molt important en el dia a dia "aprendre d'estar contínuament alineats amb la forma del moment PRESENT...  Acceptar cada moment com si l'haguéssim elegit...   No viure en un estat de "resistencia interior"...  EL MOMENT PRESENT ÉS EL QUE ÉS, I AIXÒ NO ADMET DISCUSSIÓ...

dijous, 22 de març de 2012

RANGS DE FREQÜÈNCIA O PLANS DIMENSIONALS

Els éssers humans vivim, per regla general, en un rang de freqüència delimitat pels cinc sentits que conformen el cos físic.  És com una "programació" molt ben elaborada, tant, que a nivell general, hem arribat a oblidar-nos que som Consciència Universal Infinita, i que realment tenim, doncs, accés a molts altres rangs de freqüència...  Ens hem "oblidat" tant i tant d'aquest aspecte, que hom ha arribat al convenciment, que aquest rang de freqüència, delimitat pels cinc sentits físics "és tot el que hi ha" i que més enllà d'aquest, "res no existeix"...   Això és el que ha generat bona part de les actituts racionalistes i tancades, de la ciència i de moltes persones bo i limitant-les i fent-les curtes de mires. És el mateix nivell de "creença" dels que pensen que el "cos físic és tot el que existeix de l'ésser humà" juntament amb la "ment".  I res més lluny que això, donat que el "cos físic" és el "vehicle", l' "embolcall" meravellós de que es dota el nostre "Ésser Intern", "Essència" o "Consciència", com es vulgui, per desinvoltar-se en aquest món tridimensional i mentre hi duri la seva estança...

                                                                               
I la "ment" és el "software" o programa, a través del qual s'ha d'expressar la Consciència mentre reste en el "cos físic", si no fos que, massa sovint, se'n apodera el que hem vingut a anomenar "ego fals o ego subjectiu", qui lamentablement, suplanta la real funció de la Consciència.  Aquesta és la situació global d'una gran majoria d'éssers humans, tot i que, amb díes com els que estem vivint avui, també cal dir, que son molts els que es "desperten" i que, per tant, se'n assebenten i surten d'aquesta situació.
Els "rangs de freqüències" son doncs els "plans dimensionals" dels que tant es parla, i que no estan, ni molt menys, superposats, sino que ocupen el "mateix espai temporal" que ocupem físicament.  Això s'explica de la mateixa manera amb  que "conviuen" les ones de ràdio i televisió, per exemple.  Quant fem córrer el dial i cerquem diferents emissores, quan el centrem en una, és la que ens arriba i escoltem sense barrejar-se per res amb les altres...  Si fem córrer el dial i ens centrem en una altra emissora, succeeix el mateix.  Això indica que si l'ésser humà "canvia a voluntat" la seva "freqüència vibratroria", canvia el rang, desapareix del que estava i apareix literalment en el de la nova freqüència que ha assumit...  Encara que això no succeeix gaire sovint perquè l'ésser humà  "no recorda o te oblidades aquestes capacitats".  Tot radica, doncs, en els "diferents rangs de freqüència", però tot "conviu en un mateix espai", i res no es confón ni es compenetra perquè cada pla te "el seu propi rang de freqüència vibratoria", i cada rang és impenetrable "si hom no vibra en llur particular sintonia"...

                                                                                  
L'ésser humà viu en una "presó mental" que el tanca i el limita.  Al "sistema" poderós (avui ja no tant) que ha planat sobre la Humanitat des de fa mil·lennis li ha interessat sempre molt i molt -encara ara-, que l'home, l'ésser humà, no surti d'aquesta limitació, que realment s'arribi a "creure" (com així ha sigut) "que els cinc sentits ho son tot" (quina mentida!),  o que "no hi ha res més enllà de la mort física" (un altre gran engany!) o be tot allò dels "inferns repressius" d'algunes religions (pures pressions i coaccions psicològiques) només destinats a reprimir i a amagar l'autèntica "meravella de l'Ésser Humà, Consciència Infinita en experimentació (però sense deixar de ser mai CONSCIENCIA INFINITA).
Consciència Infinita és el que realment som, però amb una greu "desconnexió" que hom ha de procurar de reparar amb urgència: i ara n'és el moment...
El nostre respectiu "ESSER INTERN" també te el seu particular "rang de freqüència": Per això "no podem arribar fins a ELL de qualsevol manera"...  Per fer-ho ens cal, bàsicament VIURE EL PRESENT, l'AQUÍ i ARA, i fer-nos pràctics en la MEDITACIÓ INTERIOR PROFUNDA: és com deixem en suspensió la nostra "ment" i el nostre "cos físic": i el nostre "rang de freqüència", "s'afina fins al punt" de permetre'ns connectar "amb el que som vertaderament: amb l'únic i vertader "JO SÓC", amb l' Essència Divina Universal, de la que formem part integrant...  I de la que "quasi" ens hem "oblidat" en el dia a dia d'aquesta quotidianitat engañosa...

divendres, 16 de març de 2012

ESPERAR DELS ALTRES, I D'UN MATEIX... UNA IL·LUSIÓ!


Esperar dels altres "fa mal", ha dit algú molt encertadament.  Esperar que els "altres o que algú, faci un pas, una acció, un creixement",  es quelcom que es situa en el futur, on realment no hi ha res estable, donat que sempre es crea, es modifica, es decideix i s'acciona des de l' Ara i Aquí, des del "present": l'únic lloc o estat des d'on es pot actuar, interactuar, executar tota acció.  Des del "present" sempre hom pot canviar el "futur": per això el futur "mai no arriba" efectivament; és quelcom de la "ment i del pensar", també de l' "ego subjectiu", que sempre remet al "passat": on res no s'hi pot fer... ; o al "futur": que és un pur somni, un projecte que "només" es farà realitat quan s'accioni des del "present".

Cosa semblant és l' "espera d'un mateix" com a concepte, només és de la "ment-ego"  car l'únic que val és l'actuació personal en el "present", vivint-lo a fons, essent-ne el màxim de conscients. 
Realment l'únic que hi ha, sortint de tota il·lusió, és el "present", l'etern continuum del "present", que és on la Vida cristal·litza, on la Consciència actua a tots nivells, on "només" hi ha el que s'entén com a "realitat objectiva", lluny de tota fantasía, il·lusió o somni.
La "Ment" com a auxiliar de la Consciència, és perfecta per viure sempre en el "present" completament desperts...




La "Ment" apoderada per l' "ego subjectiu" tendeix a donar un ésser humà de "talant racionalista", exageradament dubitatiu, i proper a perdre's en les al·lucinacions i imatges de la "falsa realitat" o "Maia": el món que s'ha creat per una "Humanitat inconscient" .
Per això hi ha tants aspectes dins el "Despertar de Consciència", que cal tenir en compte, a nivell individual i col·lectiu, que, sense que hom se'n adoni, treuen l'home literalment de la Consciència de Present, per sumir-lo en aquesta "terra inútil i de ningú que és, o el futur il·lusori, o el passat nostàlgic.
Més que "esperar dels altres o d'un mateix", val més actuar, un mateix en el "present" i sense esperar res.  D'altra banda, cada persona decideix el seu propi ritme: ningú te dret a apressar ni a alentir a ningú. Els "premis" només els espera l' "ego". 
El "Despertar o Creixement de la Consciència" és una joia íntima, interior, revestida de lluminós Silenci.


Sovint en els grups on es pretén de realitzar "treball intern" o "Despertar de la Consciència",   és quan es pot veure més la "diversitat de ritmes": cadascú te el seu, i això "mai no vol dir" que un sigui millor que un altre.  Això només te de generar "respecte" entre uns i altres, harmonia, humilitat, introspecció, la joia de fer trams del camí juntament amb uns, juntament amb altres, segons la Consciència...  No hi pot haver lloc per la "decepció" sino gust pel propi treball i estima pel treball dels altres...*                                                                             

dimarts, 6 de març de 2012

ENLLÀ DE LA MEDITACIÓ SERENA...


Enllà de la Meditació Serena el temps es dilueix, no hi ha conceptes, no hi ha límits, no hi ha el raonar de la ment, el pensament raonatiu, el laberint dels oposats o dualisme, tot és un present continuum on allò que vertaderament som, és, es manifesta, en rangs de freqüències adients al progrés de cada fractal de Consciència Infinita, que procura d'anar retornant als orígens instruida amb múltiples experiències multidimensionals...   Enllà de la ment que utilitzem en la vida física, realment connectem amb Allò que vertaderament som i també amb les altres dimensions, que des del món físic, s'han pretès d'ocultar al coneixement humà, tot i ser "visitades" per la immensa majoria dels humans, sovint en condicions inconscients, però això si, obeint a funcionalismes molt naturals que disposa l'ésser humà, en llur pròpia i desconeguda naturalesa etèrica. 
Entenguis que quan dormim i somiem, el nostre cos físic descansa i  refà les seves energies vitals, mentre la nostra Ànima i el nostre Esperit, retornen circunstancialment a aquests àmbits freqüencials i dimensionals que ens circumden i als que estem vinculats per llaços múltiples.


En aquestes condicions el "concepte temps" que tenim en aquest món tridimensional, com he dit, es dilueix, no existeix, per tant, no ens pot condicionar, ni esclavitzar, com quan estàvem "integrats en aquesta línia il·lusoria de temps", que està, justament orquestrada, perquè "estressi" l'ésser humà, perquè l'angoixi en l'intent de posar-hi com més activitats millor, perquè crei aquest "pensament erroni" del "no tenim temps..!",etc.
La "línia de temps" en la que estem situats, forma part de l' "holograma" del nostre món.  Com que l'ésser humà, en general, "no ha sabut influir" en aquest "holograma" (per crear noves circumstàncies i esdeveniments), és obvi que tampoc no ha sabut "tractar de manera diferent" el temps il·lusori i esclavitzant en el que ens hem mogut fins ara. És clar que abans tampoc ningú podia accedir a més informació i així com ara podem tractar aquests temes amb una "certa normalitat", fa uns anys, parlar o escriure en aquests termes, era una pura "ciencia-ficció".   Malgrat això, és interessant observar i vivenciar, el "què és aquest món físic", on hi som a voluntat per aprendre i experimentar,  i també, el que son els "altres àmbits dimensionals" no condicionats a la "linia de temps" d'aquest món físic, i dins un temps universal, al qual ens retornarà, presumiblement, aquest "Gran Reinici Còsmic i Solar" en el qual ens trobem en aquests moments, y retrobant vincles de multidimensionalitat que fins ara havíen restat al fons de l'oblid.


Enllà de la Meditació Serena hom recupera la llibertat real i sense limitacions, és com un retorn al "Mar de la Consciència Infinita Universal de la que en som part integrant, sentirnos un amb el Tot, i alhora ser Consciència Individual portadora d'experiència, ser essencials per l'Essència i ser conscients amb plenitud, freqüència d'AMOR pur, permanent-vital-regeneració-còsmica, omplint tota l'aparent vacuïtat de l'Etern Espai Inalterable...    No hi ha paraules per descriure-ho...  És Allò...   Allò...   Allò...
I ens eleva d'aquest món material i groller per veure-ho, sentir-ho i copsar-ho tot, des d'una altre perspectiva de maduració.  Tenir aquesta experiència, dona realment a qui la viu, la "dimensió real i objectiva" d' Allò que som,  sent part de la Consciència Infinita Generadora del Multivers...
I també es destaca, des d'aquesta perspectiva, "allò que som com a éssers espirituals, experimentant la física tridimensional amb totes llurs limitacions i característiques.   Això pot satisfer les eternes preguntes de la Filosofía:  Qui sóc ?   D'On Vinc ?  A On anem ?