dimarts, 26 de febrer de 2013

CONSCIÈNCIA DELS ARBRES


Els arbres, quiets en la calma, vincladissos i sorollosos amb el vent que refrega les seves copes, son tanmateix una població viva i sàvia que conviu amb els éssers humans.  Siguin pins, que son els més abundosos, tocant el sagrat massís de Montserrat, siguin roures i alzines, que també n'hi ha, xipresos, oliveres, ametllers, figueres, cirerers, etc., tots ells s'agrupen en famílies d'Elementals meravellosos de la Naturalesa, que es situen en l'hiperespai o quarta dimensió, on tenen una rica i intensa vida interior, també disposen dels seus propis "camps energètics", igual que els éssers humans disposem dels nostres.  Aquests "Elementals" vertaderes Ànimes dels arbres que emplenen els paisatges,  entren i surten a voluntat dels seus variats i rebregats troncs, els seus cossos físics, arrelats profundament a la terra, estàtics i majestuosos.
Els arbres, d'altra banda, es poden relacionar amb els éssers humans, que coneixen la seva "realitat" i virtuts.  Un arbre pot ser un molt bon amic que "aconsella i ajuda".  Els arbres tenen la seva propia "aura" vital, com també la tenim els humans y també els animals, com els gats i els gossos, que conviuen a prop nostre, i que sempre saben "els estats d'ànim", psicològics, de totes les persones, especialment les més properes.   Els arbres també saben amb quina "intenció" se'ls hi acosta algú...
 
  
Els éssers humans ens podem dirigir i atansar a un arbre (preferentment gran) de manera conscient, és a dir, amb respecte i fins i tot, demanant-li permís per fer-ho, tot i sabent que l'arbre, ja copsa, el que emana del cor de qui s'acosta.   Quant l'aura de la persona i de l'arbre es conjunten, s'estableix una comunicació en aquest precís instant, que pot ser molt intensa, de molta plenitut i felicitat,  aleshores hom el pot saludar, abraçar, acaronar, acariciar, i fins i tot demanar-li consell i guariment.  Hom pot entaular un diàleg de consciència i una bella amistat, cultivable si hom persisteix en un mateix arbre.  
Els arbres disposen d'una saviesa ancestral, son generosos en llur donació i entrega, sovint els seus cossos son tallats sense cap mirament, per les conveniencies humanes, i és un gran tribut el seu, al planeta i a la humanitat, tanmateix com el de moltíssims animals, sacrificats amb sufriment extrem, pel servei de l'home.   A diferència dels humans, ells mai guarden rancúnia: ni els animals, ni els arbres.  És més, els arbres s'omplen de joia quan algú se'ls hi acosta amb respecte i amor, i es produeix un bell intercanvi energètic.   

   
Moltes vegades hom passa per un parc, una avinguda, una arbreda, o fins per un jardí ple d'arbres antics i imponents, i no son visualitzats, car hom se'ls mira des de la sorollosa i problemàtica ment, talment com un paisatge quotidià sense cap transcendència, igual que molts altres aspectes de la rutina "que es miren sense ser vistos" .  Succeeix que "no hi ha" observació conscient, perquè no es viu "l'ara i aquí", en comptes d'això, hom viu "el que faré després o d'aquí a una estona",  però mentrestant la vida present  s'esmuny, s'escapa terriblement, torna "maquinals" als que van i venen per "por de fer tard" o pel "què faré després".
¿Qui pensa que un arbre que hom ha estat veient durant anys, passant cada dia pel seu costat, "te consciència, percep totes les energies bones i dolentes de tothom, qui pensa que el pot abraçar (sense que ningú el tracti de boig), i establir una increïble relació conscient i energètica amb aquest Ésser, savi i generós, que mira, aparentment impàvid el deambular   de coxes i persones?   Òbviament, només qui "labora" pel seu propi auto despertar de Consciència...

                                                                               
  La relació amb la Naturalesa, en aquest cas amb els arbres, des de la consciència, elimina i transforma tota la visió comú i vulgar, que d'ells se'n te, car l'arbre és vist, contemplat, observat, tractat i respectat, com l'ésser viu completíssim que és, tant en el seu aspecte físic, com en l'anímic i en l'espiritual.   És quan hom arriba a poder descobrir la seva experimentada saviesa i compartir l'alegría de la seva amistat, doncs hom ja no s'hi acosta amb "egoisme" a l'arbre, sinó com a un ésser d'aquest planeta del que hi ha molt per aprendre, amb qui es poden intercanviar energíes i coneixements i fins col·laborar en "treballs energètics" diversos, referents a les persones, a la terra, al propi arbre, etc.  
Ja no ens atansarem a l'arbre de "qualsevol manera"(com havíem fet fins ara), primerament i des d'una distancia prudencial de l'arbre que hàgim escollit, practicarem respiracions profundes (repetir: inhalar, retenir i exhalar) o el que és el mateix, respiracions conscients, per calmar el nostre propi estat i poder-nos acostar a l'arbre amb l'amor i el respecte que es mereix, i també des d'un vibrar més pròxim i possible al seu.      A continuació, anar-s'hi acostant amb molta auto observació, les respectives "aures" es fondran com en una abraçada...  Cadascú ho viurà a fons com ho senti, i pot ser un gran coneixement...   Meditar a prop de l'arbre, com Siddharta Gautama, és també adequat com més amistat energètica existeixi amb l'arbre...*

                                                                                      
                                                                                                                                                   

dimecres, 20 de febrer de 2013

"NO-FER": UNA ACTITUD CONSCIENT


El "no-fer" en contraposició al "fer" subjectiu i característic de sempre, és una "actitud conscient" per ser viscuda permanentment en el "present" i "fluint vers el despertar consciencial": la recuperació integral del l'ésser humà, del "trauma" que va significar la seva pròpia vinguda -des d'un altre espai-temps-, al pla físic circumstancial i temporal.
Aquesta "actitud" del "no-fer" i a l'hora "deixar fluir", no és tant "senzilla" en un món, bàsicament "no conscient", i on pràcticament "res" va direccionat a reconèixer la pròpia consciència humana més enllà del vehicle físic tangible i mortal.  I on encara es desconeixen, molt i molt, les característiques genètiques i energètiques, anímiques, mentals i espirituals d'aquest inigualable "processador biològic-energètic" que és el cos físic, precís i necessari per aquesta dimensió física i per utilitzar-lo l' "Ésser Intern" de cadascú, per la "missió específica" compromesa en el seu moment i lloc.

                                                                             
 Quan hom vivència objectivament el "no-fer", la Ment està en Silenci i el conductor del vehicle físic és la Consciència, el propi Ésser Intern:  És quan tot flueix vertaderament amb saviesa...
"Voler" vivenciar una "actitud de "no-fer" quan la ment "no està en silenci":  és com "deixar fluir" a l' "Ego subjectiu" al seu aire i persistir en una "consciència nul·la" que, probablement, condueixi a un major desequilibri i autoengany.
Se que, segons com es miri, reflexionar sobre això és tanmateix un terreny  "relliscós" i es pot fer una esclatarada, doncs és un procés tant íntim... Però ja que he començat seguiré una miqueta més.
Quan es diu "no-fer" o "deixar fluir", de vegades pot fer la falsa impressió de ser "quelcom molt simple i poc seriós" essent que és molt important.

      
Quan es diu "no-fer" estem negant un "fer".  La pregunta o preguntes que hom es pot fer son: "Quí és que "està fent" sempre en mi?  Quan "jo vull fer una cosa", "quí és realment el que la vol fer?  Quan "jo vull saber coses", ´"quí és realment el qui vol saber en mí?  Quan jo dic: "jo vull", aquest "jo", qui és?  L' "ego sorollós i subjectiu" o el meu "Ésser Interior", la meva "Consciència"?  Qui "ocupa" o "presideix" la meva ment?  Aquestes son les preguntes o altres de similars, que hom es pot fer, si se sent confós. Si aquestes preguntes hom se les fa sincerament, al seu interior, aprofitant un moment de calma i relaxament: arribaran respostes i la comprensió.
El més "habitual" és que en els éssers humans el qui actuï sigui aquest "ego busca-raons i plural" per tant "sempre és el que està "fent"(de les seves).   Per saber més sobre l' "ego plural", "agregats psíquics, pels tibetans, "pecats capitals", pels cristians, etc., he parlat moltes vegades sobre l' "ego plural" (consulteu entrades d'aquest blog) i també existeix molta literatura formativa i interessant al respecte.

                                                       MANRESA-MONTSERRAT DES DEL "PARC DE L'AGULLA"

Quan es diu doncs, "no-fer"  es refereix a l' "Ésser Intern", a la Consciència per, realment, "no-fer" i "fluir vertaderament en la seva saviesa".  Car "qui fa", és l'  "ego plural" i és el "seu fer" el que queda obsolet amb la beneïda màgia del "no-fer"...
Amb el "no-fer" retornem a la vertadera Entitat de l'Ésser que cadascú és, al JO SÓC original, a la CONSCIÈNCIA INFINITA que a tots connecta... 
Reposem doncs en el "no-fer"...                                                                               
 
 

dijous, 14 de febrer de 2013

EL QUE RESSONA EN LA CONSCIÈNCIA


No és la primera vegada que destaquem aquest tema, el qual ara mateix, segueix prestant-se a més reflexió, car els temps que vivim, de lent i aparatós "final del vell sistema", i l'emergir paulatí i esperançador del "nou paradigma",   a través de la gran eina que és "Internet", segueix proporcionant tantíssima "informació", tant diversa i de tot tipus, tant de calitat com de qualitat, que per fer-ho correctament, hom te de laborar la forma, el com, l'on, i sobretot la fiabilitat d'allò que  busca, que potser troba, o amb el que hom s'entrebanca en aquest inefable "ciberespai" on quasi "sense" distincions "tot hi te cabuda", des de la més intrusa i matussera publicitat, que per tot arreu es cola, fins tot el que hom pugui imaginar.
En aquesta ocasió la reflexió és sobre una "base" de molta importància: "el ressonar de la consciència", davant dels esdeveniments, les informacions o el que s'està buscant, fins i tot sense massa definició.
Sempre en la "base" de l'home hi ha la "consciència", actuant i manifestant-se, altre qüestió és "que hom se'n adoni".  Tot dependrà de la "quietud de la seva ment" perquè això succeeixi.   Si es tracta de la ment sorollosa, amb desitjos, enveges i variades distraccions: el què busqui i trobi, hi estarà en consonància per mera "llei d'atracció".   Segons que sigui el nivell de vibració, així serà tot el que atregui.  És més, si l'estat vibratori "és baix", ja no tindrà anhels de coses de tipus superior, seran totes del mateix calat vibratori.  I així successivament...
 
  
Sentir, escoltar "el que ressona en la consciència" ja denota un progrés, un avenç  vers aquest "despertar consciencial", que per tot buscador de les ignotes profunditats de l'ésser humà, que estigui, per suposat, en aquest "nivell de sensibilitat", serà  ja una vertadera brúixula, un autèntic nord, pel seu creixement espiritual.    I no em refereixo exclusivament a l'esmentada i famosa "xarxa" per la que tothom "navega", que també, fins a un cert punt, sinó a aquests denominats "paquets quàntics  d'informació, podem dir  "personal i global" , i que son únicament perceptibles des d` "estats elevats de consciència" assolits a través de "meditació profunda i consciència còsmica".
L'arreplegament d' "informació" de tot tipus, "no dona creixement" en si mateix, tot i que alguna informació, "si ressona en la Consciència", pot orientar, exempleritzar el camí.  Però el que genera creixement real i objectiu, és l'experiència vivencial pròpia i el seu desenvolupament pràctic, traduït en el sabut "viure l'Ara i Aquí", l'únic lloc on efectivament hom pot viure "essent l'observador i l'observat" , controlant la pròpia conducta i actitud, distingint psicològicament "quan entrevé "l'ego plural" en el camí de la "consciència", revivint
 
 
al final de cada dia, totes les circumstàncies, actes i accions per "auto jutjar" en mi, el realment viscut, juntament amb els "encerts i errors": on "he consentit", on "he rebutjat", on "he acceptat", on "m'he donat compte", on "m'he passat", on "he mancat a..." i un íntim i sincer etcètera, que cadascú "s'ha" d'aplicar en el propi "despertar consciencial", esmenant l'esmenable, minimitzant les accions de "l'ego plural" per tal que la "consciència porti el timó del nostre vehicle físic, psíquic i mental.
Per tal que s' "aprengui" d'una vegada per totes, a no confondre més "el vehicle amb el seu conductor", al cos físic o "vehicle físic" amb l' Ésser conductor del mateix"...   Aquest "Ésser" que ets tu i que sóc jo quan realment ens tornem conscients.
En aquestes condicions "tot ressona en la consciència" i la possibilitat d'error és nul·la, car existeix una "connexió permanent" amb els mons superiors d'existència, amb la Consciència Còsmica, amb LA FONT...*
 
                                                                             
                                                                                                                                                   

dimecres, 6 de febrer de 2013

VERS EL SILENCI DE LA MENT


Sovint l'ésser humà "reacciona" davant les circumstàncies de la vida, d'una manera "automàtica", com "programada", tipus "software" i per tant, no reflexionada, i que moltes vegades, per no dir "sempre", ja implica un "judici", una "avaluació", dels que s'ignora l'abast i fins el "perill" de caure en trampes ben premeditades, ben orquestrades, de les que s'espera una "reacció social determinmada amb uns propòsits ben calculats".  I és quelcom que es repeteix molt, que observant l'entorn hom pot trobar de manera quotidiana, molt reiteradament en camps com la "mediàtica" publicitat televisiva, en sèries de tv d'aquestes que "enganxen tant", també en la política, els temes econòmics i bancàris, etc., i les "reaccions esperades" es produeixen a peu de carrer, entre veïns i amics, botigues i supermercats, en les diverses "sales d'espera", etc., però també a un nivell  més particular, en el dia a dia personal de molts éssers humans.  Realment s'arriba a "crear un llenguatge", un petit però incisiu univers de paraules, frases fetes buides i amb una validesa molt relativa, però que un gran nombre de persones "adopta en forma automàtica", fent-se-les seves i incorporant-les a aquest llenguatge planer que tothom o quasi, en un moment o altre del dia "repetirà com lloro" i sense tenir, en realitat, una consciència ferma del que està re
petint,de quin pot ser el seu abast real.  Algunes d'aquestes paraules i frases, entre moltes altres,  porten implícit un "conformisme" davant la realitat que s'està vivint, com el cèlebre "és el que hi ha", literalment traduït del castella: "es lo que hay",  tot i que també n'hi ha d'humorístiques, critiques, totes elles com a "software automàtic a punt de reacció...".
 
  
Aquesta "reacció quasi programada" es produeix amb tanta facilitat en les persones, perquè pràcticament "sempre" la ment humana està "ocupada" per l' "ego personal o subjectiu" i per això, totes les circumstàncies de la vida o quasi, son enfocades des de la perspectiva d'aquest "ego personal", que per descriure'l de forma senzilla és qui "guarda" totes les "enveges", els "orgulls", les supèrbies", les "mentides", les "luxúries", etc., en definitiva, tot allò pel que es "complica" la vida humana i social, malgrat que tots aquests aspectes de tipus psicològic, "molt ensenyen" en l'aprenentatge de la vida en aquest pla, està clar, si hom activa l' "antena" de las pròpia Cosnciència.
Aquest "ego personal" és qui propicia la "reacció" de les persones de forma automàtica i sense reflexió o pensament conscient. És també qui fa que tot sigui mirat "amb" divisió, amb judici i/o avaluació lleugera o fàcil...
Per "sortir" d'aquesta dinàmica cal buscar  el "silenci de la ment" (no es dona fet, però tampoc és impossible d'arribar-hi);  que la ment estigui en complet silenci, vol dir que s'han "calmat tota la cridòria i gresca del ego personal", i que "d'una manera fluida qui  hi discorre és l'Ésser Intern -el que realment és i som-,  qui fa l' "home conscient", capaç de discernir, de rebre informació nítida dels "superiors nivells", del Cosmos, de la FONT, el que connecta vertaderament tots els éssers humans i del Multivers.
 
 
Desde el " silenci de la ment"  hom ja no "mira" res,  sinó que s'observa sense divisió , sense judicis, ni avaluacions.
Com diu en Jiddu Krishnamurti, "OBSERVAR SENSE DIVISIÓ ÉS MEDITAR".  I només hi ha "MEDITACIÓ" des del "silenci de la ment", en abcència plena de l' "ego personal o subjectiu".
I això ens condueix directament a viure l' "Ara i Aquí", en tot moment,  a esdevenir "Observador i Observat", a activar la pròpia atenció, com si diguéssim, a obrir les antenes i deixar fluir la pròpia ment, aquietar-la tot el possible, per tal que l' "Ésser Intern",  "el que jo sóc i el que ets tu" quan ets tot Consciència,  condueixi permanentment el "timó i el rumb d'aquesta existència".
L'Energia Còsmica que està arribant en aquests dies, -no ens realitza el treball, (no ho ha de fer)-, però ajuda, ho facilita contribuint a l'augmentada sensibilitat de moltes persones que estan en el camí del Despertar de la Consciència, fluint vers l' Amor Conscient, essent en si mateixes "individus" per la "nova humanitat conscient" quines aportacions íntegres son la "base pel nou Paradigma", que el planeta Terra en llur "ascendida Consciència" està començant de rebre com mare amorosa que és...*