dissabte, 20 d’octubre de 2012

NO HI HA VOLTA ENRERE: TOT PROGRESSA VERS LA LLUM

L'entrada d'energia vibracional provenint del nucli central de la galàxia, que regenera el SOL i tot el Sistema Solar, arriba a la Terra originant una profunda transformació en tots els nivells, afectant a la natura, i amb aquesta, absolutament a tots els éssers humans com a entitats espirituals experimentant en cossos físics de 3D.
Aquesta grandiosa i cíclica "regeneració" incideix en l'ADN humà en un 100%, car "activa parts" d'aquest, que fins fa poc la Ciència considerava "brossa" perquè n'ignorava la funció.  Aquesta gran part d'ADN considerat "brossa", és justament la que conté "memòria multidimensional" corresponent a l' entitat lluminosa que és l'ésser humà.  L'ADN no és només "memòria física" sinó que també ho és "espiritual o multidimensional" , aquesta darrera amb una part gran d'ADN.  És per això que la Ciència "no li trobava funcionalitat". Avui ja han canviat de parer.  Vistes les coses així, està clar que la diferència entre l'ADN humà i el de certs diminuts animals és "mínima" si no es te en compte aquest lluminós ADN, transcendent i fins ara "inactiu"..!  Molta part d'aquest ADN "especial" ara s'està activant en els éssers humans, en general, per "preparar la seva biología" davant la nova vibració que està arribant. A part els nens "indigo" i "cristall" que ja neixen des de fa unes dècades amb aquesta activació incorporada: molts d'ells son els "famosos i incompresos" TDA i TDAH.
 
 
Si s'està produint aquesta "activació natural" d'aquestes parts de l'ADN humà, una de les causes importants ve donada perquè aquest Gran Cicle Còsmic i Solar, està transformant profundament -com s'ha dit abans-, la Terra i tot el Sistema Solar que passen a vibrar en clau de quarta dimensió.  No és aquesta una qüestió que tingui lloc d'un dia per un altre, ja fa uns quants anys que s'està desplegant aquesta transformació còsmica "lenta" en aparença.
El món Vegetal i el món Animal, que son "Animes agrupades" estan fent una adaptació total i progressiva vers la "nova circumstància" en que incorre el nostre planeta. De forma diferent succeeix amb l'ésser humà, que te "Anima diferenciada", Consciència, Ésser Intern, etc., i és per aquesta "raó" que pot escollir si vol "aprofitar" aquest "cicle obert" per laborar-se en l'expansió de la Consciència i integrar-se plenament amb una nova freqüència vibracional, a la quarta dimensió de manera conscient o prefereix, per la circumstància que sigui, seguir experimentant, com fins ara, en els mateixos paràmetres de tercera dimensió, pot fer-ho lliurement, al menys, fins que senti "anhels de progrés intern" i decideixi avançar. En cap dels casos, significa haver d' "abandonar el planeta" sinó seguir-hi vivint des de la freqüència de vibració a que hom opta.  Tot son processos interns pels quals l'home pot estar disponible. 
De totes maneres, no hi ha volta enrere: tot progressa vers la Llum, i tard o d'hora tots els camins convergeixen fins aquest progrés infinit.


Tots els éssers humans de la Terra estem fent cadascú el seu propi camí, i és des d'aquest, que hom enfoca la Vida vers uns paràmetres o uns altres. Heus aquí perquè no tots tenen el mateix grau de vivències i anhels.  Però tot i amb això, en aquests precisos instants, son milions i milions els éssers humans que estan sentint l'estímul còsmic i potent de les energies que inunden Gaia, la nostra Terra, i que estan creant un "nou patró hologràfic" basat en l'AMOR, el PROGRÉS, la SOLIDARITAT, la PAU i l'HARMONIA, i els més alts Valors del COR...
Mentre, el "vell món", on hem experimentat i patit per llarguíssimes èpoques, ja ha començat el seu lent declivi...
Els que anhelin fer-se conscients del moment transcendental i energètic que estem vivint, s'han de fer pràctics en "viure l'ara", recórrer al Silenci, a la Quietud i al Recolliment: a la MEDITACIÓ, la quieta, però també la activa. L'Acceptació i l'Entrega d'un mateix en ares de l'Amor i la Compassió.   S' "afina" el cos físic perquè en disposi la CONSCIÈNCIA.
Creix així la percepció, la sensibilitat, el discerniment...   I creix aquesta grandiosa xarxa morfogenètica conscient per anar envoltant el "nou món" que s'està gestant: amb éssers humans desperts i conscients...
                                                                                                                                                           


dilluns, 15 d’octubre de 2012

"TREBALL INTERIOR: UNA FERMA I INTIMA DECISIÓ"

 
Ningú no farà per nosaltres el "treball interior" sinó nosaltres mateixos a partir d'una ferma i íntima decisió.  I és una constant del dia a dia, un "treball de Vida" per "despertar en Consciència", per recordar "qui vertaderament som", per tal de retornar el "timó" del Cos Físic a la Consciència, perquè el "conductor del vehicle" sigui la nostra vertadera i intrínseca individualitat, per la recuperació de totes les característiques i qualitats que son inherents al nostre respectiu "Jo Sóc".
S'ha repetit molt en aquest "Blog" que el "Cicle Còsmic Solar" que estem vivit en aquests moments, ens està literalment "inundant" d' energies de gran potencial creatiu, especialment dirigides al planeta Terra i a la Humanitat, "i que ens poden ajudar extraordinariament" en aquest progrés espiritual i d`'expansió de la Consciència.  Aquesta circumstància "només" es dona en el període de "final i principi" d'aquests gegantins cicles còsmics:  ara és un d'aquests moments especials i màgics que cal saber "aprofitar amb saviesa"...
 
 
Però tal i com diu el títol d'aquesta entrada, és indispensable la ferma i íntima decisió, el "compromís amb nosaltres mateixos" (no pas amb res ni amb ningú de forma externa) i posar-nos a treballar sobre nosaltres mateixos, vivint cada instant present intensament, per buidar la nostra ment i "posar-la a disposició" de la Consciència profunda que realment ens mena:  un cos físic i una ment conduits i laborats per la nostra real identitat individual, i no per la nostra enganyosa personalitat, que és el que ens han ensenyat a "creure que som".
Que ningú pensi que sense "autocompromís i una íntima decisió", les energies galàctiques i solars, ens faran la tasca per la nostra "cara bonica". No ens enganyem.
El nostre respectiu Ésser Intern va fer "un compromís perfecte" en el seu moment ( moment que amb triste amnèsia hem oblidat des de la materialitat) i això "el nostre Ésser no ho oblida", és des del nostre Cos Físic material que "no ho  sabem recordar", però en moltíssims casos la Conciència, mitjançant el Cor, la Sensibilitat i les Emocions, ens ho comunica insistentment, perque ens fem conscients de la realitat i ens activem just ara en aquests moments tant especials.

  
Nosaltres, "de cap manera som els nostres cossos físics": aquests, son el vehícle que utilitzem en la nostra estada en el món físic de 3D.   L'Ésser Intern respectiu de cadascú és (o te de ser-ne)   el real conductor.  El món material de 3D ens ha arribat a hipnotitzar de tal manera, que hem arribat a "confondre" el conductor amb el vehicle, bo i creient que el vehicle és el conductor mateix. I així seguim de confosos...   I mentre aquesta "confusió" dura i l'ésser humà "no n'és conscient" segueix afeblit i/o marginat, Allò que realment som: la Consciència, l'Ésser Intern, car son "tapats" per la ment i el seu caos de pensaments constants, i prenent preponderancia dins d'aquest mateix "desconcert", l' "ego subjectiu i la personalitat que n'emana: el cos de desitjos, la por, l'enveja, l'orgull, la mentida, la luxúria, la supèrbia, l'avaricia, la gelosía, l'auto engany, etc., etc.  En definitiva: res de nou sota el Sol.
De primer cal saber que això succeeix així: és informació intel·lectual.  Després d'una bona reflexió, hom està en condicions de prendre una ferma i íntima decisió pel que fa al "treball interior".

                                                                              
Els éssers humans som "rebecs al compromisos", als "lligams", a les "disciplines", i malgrat això, restem i persistim entre rígides i ferries "cadenes personals, socials i psicològiques", i sovint hom es passa el dia "protestant" per això, però "sense fer res, realment efectiu, per sortir-ne... No és un contrasentit ?  Si, però parodiant la frase "cansona, conformista i acomodatícia: és el que hi ha...   I si som "sincers" haurem de convenir que, en general, som  més proclius a  "cercar justificacions, que no pas a practicar vertaderes solucions"...   I ara la pregunta del "milió": Com seguim pretenent d'avançar i  de créixer així ?  O a  parlar de "salts quàntics dimensionals" ?   Encara que el Cosmos sencer col·labori en aquest "possible progrés", encara que es confabuli amb llurs millors intencions, etc., sense la "decisió i el ferm compromís", que a la pràctica es tradueix en el "treball sobre un mateix" (amb tot el que això comporta), sense això, els canvis i transformacions -la gran majoría interns-, "no es produiran"o s'ajornaran fins que l'home decideixi "ser Conscient" i actuï com a tal.
Sé que sóc una mica "plasta" (com diu el meu net) però els éssers humans "adormits de Consciència" ens han de "repetir fins a la sacietat" les coses més importants, perquè comencem de reflexionar-les, de conscienciar-les: per començar de caminar amb passa ferma i decisió. De cadascú depèn...                                                                 

dilluns, 8 d’octubre de 2012

GRAUS DE CONSCIÈNCIA


La Consciència és la brúixula, la mesura, allò que ens alerta en cada pensament, en cada acció, el que ens fa "corregir", "rectificar", etc.  No faig esment d'un aspecte merament "moralitzant".  La Consciència és el sentit dels sentits i molt més.  És el més pur i directe, que retorna el nostre "Ésser Intern" a la Ment, vuida i neta de tot tipus de pensaments, i també al nostre cos i organisme físic.  Quan dic "retorna", no vull dir que se'n hagués anat, car el nostre "Ésser Intern" sempre està en el nostre interior encara que "no sigui percebut", ho dic en el sentit de "fer-nos-en conscients", de "donar-nos-en compte", de "comprendre'l" i "experimentar-lo en la quotidianitat del dia a dia. Arribar a "saber-nos Consciència plena".  Doncs això, "elimina radicalment" l'acció mecànica i hipnòtica de l' "ego", evita que s'apoderi de la Ment, que els pensaments, les paraules i les accions tinguin lloc "sense ordre ni concert" -com passa sovint-, col·lapsant el creixement integral dels éssers humans.

                                                                                   
Però l'alegria de la "Consciència plena" no és tant corrent, lamentablement, com podría semblar i es manifesta en els éssers humans d'una manera "gradual", conferint diversos nivells de creixement en les persones que l'experimenten, i d'igual manera, distints graus de "comprensió", d' "acceptació" i de "treball interior".
"Tot és vàlid" en la mesura en que cadascú "comprèn" els seus propis processos en el moment de vivenciarlos.  I en la mesura en que, d'una manera recíproca, som capaços d' "acceptar" aquests processos en els altres.  "Acceptar" no vol dir "estar d'acord" tot i que vol dir una cosa molt important:"respecte envers els altres", cap a la seva llibertat, cap al seu lliure criteri, cap als seus processos espirituals més íntims.  Sovint el procés d' "acceptació" -de fet, com tants altres-, hom el "descobreix" o el fa, després de "no haver acceptat alguna vegada" els ritmes, els raonaments o formes de fer dels altres.  I és com "entomem les lliçons de Vida" i com s'aprèn en aquesta immillorable escola del món físic, on les persones acostumem d'ajuntar-nos per una cosa anomenada "afinitat".

                                                                                 
 Quan hom experimenta un "progrés" deixa enrere les "afinitats" anteriors i s'alinea amb altres de noves ajustades al nou nivell.  L'aventatge de les etapes existencials successives és que ens permeten "jugar tots els rols socials" la qual cosa permet que aprenguem totes les lliçons possibles i des de tots els angles.  Això forma part del procés experimental Integral, que els éssers humans vàrem decidir de viure en aquest món tridimensional de la materia densa (quelcom que s'anirà recordant paulatinament dins d'aquests temps especials que estem vivint).
Els anhels de creixement intern -que son inherents en l'ésser humà, indistintament de la intensitat amb que cadascú els capti, determinen també les distintes "vies de creixement":  Hi ha qui va a un ritme, ya qui va a un altre ritme didferent, i en definitiva, el "Lliure Albir" de que disposem els éssers humans, ens dona la suficient llibertat com perquè cadascú vagi al ritme que senti o cregui més adequat per si mateix, això també "crea afinitats" en el ritme de creixement: persones que vagin a distint ritme, cercaran persones iguals, si es volen ajuntar per fer passes conjuntes. Ritmes distints: passos descompassats, encara que no necessàriament "no convergents".

    
Això de cap manera vol dir que no hi pugui haver la "reunió o la trobada", al contrari:  hi ha de ser entre totes les persones que son en el "camí espiritual" i al marge de que cada un estigui fent el seu propi trajecte amb paràmetres i ritmes diferents.   
Tots els ritmes son "bons" si ens permeten créixer i despertar.  I res no impedeix la nostre pregària junts.  L'enllaç d'una Cadena d'AMOR i ENERGIA per la Humanitat i el Planeta, etc.      
Amb tot, si hi ha persones que, a més del seu "treball intern personal" d'autodescobriment i pràctica de l'ARA, senten, més sovint que altres, l'anhel de les pràctiques en grup, d'altra banda, tant impotants pels moments planetaris i humans d'expansió de la Consciència, que s'estan vivint mundialment, s'uniran molt naturalment amb persones d'anhels i inquietuts semblants, sense que això, per res hagi d'impedir el "treball en grup" més espaiat,  suficient per altres persones en un mateix grup.   I sense oblidar la saviesa de la dita: "no per més matinar, surt abans el Sol".
Totes les dificultats que se'ns posen al davant, no son sino "proves" de creixement i superació que porten, indefectiblement, a la "comprensió" i a l' "equilibri", per seguir avançant, per no decaure mai i seguir aprenent de tots els germans i germanes amb qui compartim els camins de l'existència humana en llurs distints trams i circumstàncies*

                                                                                   
                                                                

divendres, 5 d’octubre de 2012

FLUINT... FLUINT... FLUINT...


La calma que suaument cau damunt els arbres i la Natura tota, és com invisible i prànic mantell que m'embolcalla i aixopluga per entre el so que el Silenci genera, indescriptible, com l'eco d'una freqüència que amorosament ho avarca tot d'una ample i generosa sensació d'acolliment i pau.
Portal de Meditació, més enllà dels sentits, còsmica simfonia per l'Esperit, que hi és i vetlla, i sap de la proximitat de qui avança, llumeta de vegades perduda enmig de túnel de la Vida i amb paranys de falses i il·lusòries realitats.
Vibració de la Llum, imaginada des de la matèria, vivència des de l'emoció suprema, un cop et "deixes anar" amb una entrega total, sabent de cor, d'una manera discernida que Allò, Allò, Sóc Jo, i també Ets Tu, com una ABRAÇADA D'ETERN AMOR INCOMMENSURABLE...
 
   
No vull, no espero, no tinc, no he de fer, ni desfer, ni he d'estar, ni he d'imposar, ni he de creure, ni he de jutjar...  Si se que Sóc Jo: Jo Sóc, com Tu Ets, i com tots, units  en la Consciència, SOM, i SOM EN EL TOT LLIURES.
Novament és en la Calma i el Silenci que hom emergeix vers la Vibració de Llum.  I a poc a poc, hom recupera "memoria d'Origen", la Consciència Lúcida de la Vida en un camí de progressiva plenitud.     Cascada d'eternitats, aigües que han calmat la meva set i en les que m'he banyat, creixement dipositat en la FE de créixer,  bagatge de la Saviesa que es transporta en cada etapa existencial, bagul del tresor, que només obres quan verament et "despertes", saps qui ets, d'on vens, cap a on vas...
Oh, Cos Físic de la matèria densa, que lluny quedes d'aquestes volades calmes, encara hi ets i m'esperes, i t'ho agraeixo amb la meva Ànima, doncs a través teu he crescut en tantes experiències..!
 
 
Al bell mig de l'estança, la flama balla en el ble dances que només el FOC sap des del seu origen, i també es queda quieta, immòbil, com totes les parts del cos, destensades, fluixes, en repòs, mentre el viatge intern es realitza per entre la calmada i quasi imperceptible respiració, i avanço per les meves  reals, desconegudes i oblidades estances, plenes de matisos, ombres i contrallums, sense cap pensament, sense cap espera, sense pors ni recances, amb el coratge de la Consciència, sabent que sóc a casa, la casa essencial,  on recupero el Tot del TOT, que em fa ser Tu, Ell, Ella, nosaltres i vosaltres, la Vida des d'una perspectiva plena, renovada, amorosa madura i savia alhora, casa meva, casa de tots...
Llum, Amor, Tendresa, Pau, Alegria, Bellesa, Llibertat, és la Gran Energia que ens mena i que com a melodia ens envolta, és allò del que estem fets tots, en la constitució més íntima i universal, és el Savi Coneixement intrínsec que està inscrit per l'Eternitat en les essències lluminoses que som..*