CAP A ON ANEM ?

El nostre Planeta Terra evoluciona vers la "Quarta Dimensió", camps magnètics o capes d'aquesta energia, menys densa (que la que estem acostumats) i subtíl, de "Quarta Dimensió", s'estan "dipositant" arreu i en qualsevol punt del nostre món.  Més aviat del que molts pensen, probablement, hom no haurà de "recórrer" a "portals dimensionals" vells o de nova apertura, amb la finalitat d'entrar a la "Quarta Coordenada o Dimensió" perquè la Terra en llur totalitat "en formarà part integrant més que mai.

El "funcionalisme" que permet entrar, desde sempre, a la "Quarta Dimensió" és natural i intrínsec en l'home, per be que la societat actual, mai no ha ensenyat aquest "Coneixement" antic i, com molts altres ocultats, essencial. Sobretot a Occident.  Només n'ha après, aquell que pel seu compte i risc, s'ha espavilat en trobar-lo, en llibres, escoles esotèriques o fins i tot algun "Mestre".

Aquest "funcionalisme" ha seguit actuant en l'home, malgrat doncs, que aquest l'ignorés en molts casos.  Com ?  Cada nit, quan descansa el cos fisic amb el son reparador, es desprèn el "Cos Astral" sortint aquest del cos físic i penetrant en la "Dimensió Desconeguda" o Univers Paral·lel de la Quarta Dimensió.   En despertar del son, hi ha qui recorda, y hi ha qui no recorda, les vivències corresponents al molt de temps que hom passa en aquest àmbit dimensional... 

                                   

Donat que l'home no està "educat" en aquesta funció, generalment la viu "inconscientment", a part d'alguna excepció.                 

Ara la situació que es presenta serà ben diferent per tots els éssers humans vivint permanentment en "Quarta Dimensió", on realment  comencen canvis importants, on encara es viu amb el conegut "dualisme", així com la sexualitat de parella (amb algunes variants), i amb possibilitat d'evolucionar vers la "Cinquena Dimensió",  on hom recupera la qualitat d' "andrògin" de l'ésser humà original, y on el "dualisme" desapareix, juntament amb el sorgiment de situacions noves inimaginables.

Explicat així, sempre te un tint de fantasia i il·lusió, porquè tot just estem sortint d'aquest món trist del "racionalisme" exagerat, el positivisme, els "cagadubtes" i els escèptics recalcitrants...  Tot plegat només intel·lectualisme cerebral desproveït de tota Consciència, que ha  conduit la Humanitat a un carreró sense sortida y a un allunyament progressiu del "treball intern" propiament dit, de l'ésser humà vers la seva més íntima espiritualitat.

El Nou Paradigma Quàntic i Fractal, guareix aquesta situació descrita, obrint un amplíssim horitzó, que ho interconnecta tot, on res està deslligat de res, on "tot és la part i la part és el tot".  Tot està unit en aquest meravellós Multivers Inter Dimensional, ple de VIDA infinita, on no es pot ni imaginar la tasca ingent d'un "Déu" que "humanitzem" sense donar-nos-en compte, d'aquesta OBRA que no te nom...

L'esperada lògica d'un progrés humà i espiritual, amb accés conscient a les Dimensions Superiors de la Naturalesa, és quelcom que l'home no pot renunciar de cap de les maneres, un progrés continuat, experimentat i sempre amb la Consciència;  amb recuperació per l'ésser humà, de totes aquelles capacitats, que se li varen impedir, a través d'alteracions i manipulacions genètiques, en èpoques molt llunyanes, però de les que ens en  queda un record indeleble en els Arxius Akhàsics de la Naturalesa, la "nostra" memòria còsmica multiversal,  que  va relentitzar en el seu moment, el vertader progrés que havia d'haver efectuat la Humanitat terrestre que, ara i aquí, avui, en aquests temps cíclics, de renovació, de re iniciació, de represa, de "reset", l'Home Conscient continua amb joia la seva evolució imparable vers la LLUM..!  I el que "no és" Conscient", "Despertarà" si realment així ho vol... Això porten els nous temps en els que estem embarcats...

                                                                                

JUDICIS SUBJECTIUS: MILLOR NO FER-LOS...

"Jutjar als altres" és el que "no s'ha de fer": aquesta és la fórmula exacta per "acceptar-los tal com son". No jutjar les persones en raó de les seves actituds i accions.  Abans de fer quelcom així: cal reflexionar, ser severs amb nosaltres mateixos, car jutjant-los hom "corre el risc" de projectar (injustament) defectes, accions y actituds pròpies, vers la persona "jutjada".

Hom pot ser, moltes vegades, plenament ignorant, de les motivacions de l'altre, que el porten a actuar d'una determinada manera;  si és així realment i hom practica l' "auto observació psicològica" sobre si mateix, mai no emetrà un "judici com a tal" vers una altra persona.  En tot cas "hauria de ser" si es creu convenient, una "acurada reflexió" abans que un "judici" que, segurament implicarà un veredicte a "priori i subjectiu"...

Com en tota conducta vertaderament "elevada i ètica", tot dependrà del grau de "Consciència Desperta" que hàgim sigut capaços d'haver activat.

Quasi sempre, els "judicis als altres" tenen lloc entre persones properes: familiars, amics, veïns o coneguts, per això es danyen tant els sentiments, es fereixen tant emocionalment les amistats,  i renyeixen, i es violenten tant sovint les persones.

De totes maneres, però, (i no és cap consol) "tots emetem algún tipus de judici subjectiu", a priopri, i/o molt sovint, i sense la informació suficient com per no caure en flagrants errors, o senzillament, esdevenim fàcilment "ecos" de remors ego subjectives, que van de boca en boca, fent més mal que be i escampant negatiu...

Passa als barris, al treball, a l'escala de veïns, a pobles i ciutats i també al món: els mitjans d'informació, la majoria dels quals han esdevingut experts divulgadors quasi exclusius de "cròniques negres" a l'engròs, estimulen aquestes actituds inútils per subjectives, entre la població, d'una manera subliminal i psicològicament induïda: a la fi, tothom acaba opinant o emetent exactament el mateix tipus de judicis subjectius sobre qualsevol matèria que "serveixi per la distracció general" i allunyi l'home de la seva pròpia Consciència.

Evidentment, i em repeteixo, l'estat de Consciència de les persones és determinant per combatre aquestes manipulacions psíquiques globals, i també per comprendre el que realment succeeix a la psique humana i com es poden canviar aquests funcionalismes, que reconeixem humans, per una ment serena i tranquil·la, així com un estat psicològic "conscient i equilibrat" amb que ens sapiguem relacionar respectuosament i correcta amb els altres, amb els nostres proïsmes, a l'hora que som "capaços de comprendre i reflexionar" sobre qualsevol tema, sense identificar-nos-hi, és a dir, sense desequilibrar-nos emocionalment i essent plenament objectius.



Quan habitualment hom ha "jutjat" molt als altres, fent-ne un mal hàbit de vida durant molts anys, tindrà més "dificultats" per deixar-lo, però de cap manera és impossible.  És com el "fumar" o altres hàbits perjudicials de l' "ego subjectiu", que s'arrelen a la Ment i al cos físic i quan "saben i noten" que els volem eliminar, s'agafen amb més força encara, perquè a més a més, saben que no tenen cap futur amb nosaltres... I així amb tots els mals hàbits.

La "voluntat conscient" és la que ens ajuda a eliminar de nosaltres tots aquests "judicis inútils", que no ens porten més enllà de ser mers lloros que repeteixen tot el que senten dir.  La contrapartida: Acceptar l'altre tal com és.  Sense cap judici per part nostre, i si n'hi ha d'haver algún, serà el propi. Cadascú ens hem d' "ajustar" amb la pròpia Consciència.

Com sempre, en aquest treball tant important per "Despertar Consciència", el primordial és activar l' "auto observació psicològica" per mantenir-nos constantment vigilants i en el "present".  I lògicament, corregir tota "anomalia" que sorgeixi.

També hi cap recordar aquí, que en el "treball individual" sobre nosaltres mateixos, no estem sols.  El particular Ésser Intern que cadascú disposa internament, és el "gran aliat" amb el que sempre s'ha de confiar.  Amb la pràctica de la Meditació ens acostem moltíssim al seu coneixement, però també dins l' "auto observació psicològica" ens venen consells i intuïcions, com si diguéssim, "on line".  Hem d'aprendre de confiar en el nostre Ésser Androgin, Pare-Mare, i l'autèntic "JO SÓC", la nostra real identitat dins l'embolcall del cos físic de carn i ossos.

                                                                                    

SER CONSCIENTS EN LES EXPERIÈNCIES

Per regla general venim a aquest món per aprendre y experimentar, tant si en som conscients com si no en som.  Les experiències de tot signe que hom viu, ens arriben a cavall de les circumstàncies que envolten a cadascú.  Això explica com i de quina manera tots, tenim i anem tenint, les precises experiències que ens corresponen, en base al nostre propi aprenentatge de vida.

Com més Conscients som del nostre viure, més objectivament descobrim que vivim just el que ens correspon.

Com menys Conscients som, més conflictes sorgeixen juntament amb les circumstàncies que un mateix va generant i amb les experiències que se'n desprenen.

D'aquí ve la importància de ser "Conscients" i d'auto laborar-nos en el "Despertar de la pròpia Consciència":  És la Clau més important pel progrés integral de l'Home.

Ser "Conscients del perquè" hem vingut a aquest món físic i del que fem al llarg del trajecte, curt o llarg, de la pròpia vida, és d'una importància cabdal per  Saber y Conèixer amb equilibri, tant pel que fa a un mateix, com per tots els éssers que ens envolten amb llaços vitals, familiars, afectius, amicals, de causa-efecte, i sovint, d'un passat que no sempre tenim "actualitzat" en la present memòria quotidiana però del que en subjauen "efectes i conseqüències" ara mateix, en aquesta existència i que esperen, ben segur, una resolució per la nostre part.

Tot això amb "Consciència Desperta" pren un nivell de lògica, que qui no la te, no la pot assolir. Aquesta és la gran diferència i alhora avantatge, entre ser i no ser Conscients de nosaltres mateixos i dels processos que ens cal superar per progressar integralment. 
Sense "Consciència Desperta" existeix el "conflicte que genera la ignorància i la incomprensió", en vers tot allò, que per causes diverses arriba a la nostra existència: Circumstancies, experiències, etc., que cal primerament "acceptar" i després "tractar, afrontar, solucionar, transcendir, etc.
Amb "Consciència Desperta": s'accepta i s'enfronta tot allò que ens ve, car també sabem "que és la nostra responsabilitat" per aconseguir l'equilibri així com la superació humana i espiritual.   Així arribem a fer-nos "plenament Conscients"  de les experiències que se'ns posen al davant, que per dures i/o difícils que siguin sabem amb certesa que son "proves o exàmens" que hem de superar (i sense trampa) si volem realment "passar de nivell".

Si abandonem, eludim o ignorem "el nostre deure real", tant li fa, doncs quan vulguem o sentim que hem de "continuar el camí" ens tornarem a trobar les imprescindibles "proves" al davant.  És veritablement l'Escola de la Vida, que hem de fer el més conscientment possible.
Que "no recordem" ara mateix el "compromís" que varem fer en el seu moment (entre vides) no ens eximeix ni ens deslliure de bategar, treballar i esforçar-nos  per arribar a ser éssers desperts, responsables i plenament Conscients del nostre pas i aprenentatge per aquest món de la matèria densa de 3 Dimensions, i camí d'altres Densitats més subtíls, on també ens caldrà "ser humils i aprendre"...
                                                                                  

EL SILENCI PARLA A LA CONSCIÈNCIA

El Silenci parla i te el brogit de la Natura lliure de cap pressió, transporta pels espais i te l'assossec  de l'Esperit, amb qui connecta sempre;  s'ajunta amb els grans vents planetaris i porta la veu dolça i règia de la Mare Terra.

El Silenci parla però només el sent la Consciència emergent, perquè son essencialment d'un mateix àmbit, que va més enllà de la matèria física tridimensional.

I és només quan hom traspassa aquestes capes psíquiques i mentals, que hom arriba a una "altra" realitat, sense un temps que esclavitzi.

El Silenci profund parla en la intimitat del "respirar conscient", i dona una "comprensió" universal i còsmica, que res no te a veure amb l'intel·lecte, ni amb la cultura llibresca: és el que és, sense cap dilació ni possibilitat de dubte.

Aquest Silenci que esmento és un coneixement que penetra en absència de la Ment, les preocupacions i de l'Ego. És un "Silenci Mestre"  que no ve sol...  Cal anar-lo a cercar amb la joia al Cor, i el Saber dels quins van per endavant bo i marcant un "Camí" que només pot realitzar cada persona individual.  Ningú el podria fer per "encarrec".

És el descobriment de la pròpia Vida, que hom ha de fer amb experiències personals i intransferibles: la base del propi creixement. 

El Silenci parla, i aleshores, saps sens més, què és sentir-te "un Tot" amb el que t'envolta, ets alegría i plor a la vegada, i Consciència que "desperta" també, però tot, en definitiva, és transcendit en "octaves superiors lluminoses",   en una freqüència de vibració "més elevada": l'AMOR máxima energia còsmica per compartir...

Tu saps quan el Silenci et parla... I quan això succeeix saps que estàs en el "Camí": ningú t'ho ha de dir.  Ho saps d'una manera definitiva, intuïtiva i profunda.  I aleshores totm es fa amb Consciència de l'Ésser, la "persolnalitat" ha deixat de tenir importància, el vertader JO SÓC ha emergit, l' Ésser Humà Essencial es manifesta...

No és utòpic avançar cap a la Llum...  És utòpic pensar i creure que és utòpic avançar cap a la Llum, perquè aquests pensaments "equivocats" cristal·litzen en l'holograma de l'existència humana esdevenint una trista il·lusòria realitat, que és el que priva realmjent d'avançar.

Cal fer un bon "reset", una bona neteja mental, i posar-nos a la feina amb anhel, creativitat i convenciment.  La inequívoca espiritualitat emergirà estimulant absolutament totes les potencialitats  psicofísiques, anímiques i espirituals de l'ésser humà.

La Relaxació, la Concentració, la Meditació, organitzen paulatinament el desordre psicològic en el que estem sotmesos i enganyats.  Val la pena viure l'experiència, veure el contrast que es genera quan s'opera un nou "modus operandi" d'enfocar la Vida.

Aquest és un dels moments planetaris històrics més especials, que ens està convidant en si mateix a transformar la nostra Vida, en el mateix moment en que ho està fent el nostre Planeta.  Perquè esperar ?  Fem-nos dignes ciutadans de la Terra i el Cosmos...                                                                                                                                                      

MÓN TRIDIMENSIONAL: D'EXPIACIÓ I PROVA

"Quan l'alumne està preparat el Mestre apareix", diu la frase de l'Antiga Saviesa.  En el camí espiritual o intern és així com succeeix indefectiblement.

Més també passa en determinats nivells, que tots indistintament esdevenim "mestres i alumnes", segons sigui el cas, i de vegades o molt sxementuvint, de forma totalment inconscient, és a dir, que el "mestre" no sap" que actua de "mestre" y l' "alumne" no sap que ho és.  La  Vida  -i hem de dir que "per sort"- està plena d'aquesta mena d'idiosincràsia intrínseca que, si en som conscients, veurem finalment, que ens ajuda i molt, a créixer i avançar, i a viure i a aprendre correctament de totes les situacions, bones i dolentes, que es presenten.   Si no en som conscients pot passar que rebutgem les circumstàncies que vivim, i el resultat reu. ment, pot ser "fatal" per qui l'estigui vivint, sense haver "descobert" que es troba davant d'una "prova", poden acabar en una "mala" resolució, i fins i tot en una malaltía greu !

L'orígen de moltes enfermetats és en la "no-comprensió i no-acceptació" de circumstàncies, sobretot molt dures, que hom te de viure, per "superar-les", per aprendre i créixer, per no veure's un mateix com a "humil alumne aprenent les Lliçons de la Vida" i creure, equivocadament, que hom és senzillament l' "ase dels cops"  al qual la vida "dona l'esquena" y al que tot li surt malament, quan és tot el contrari, car les situacions "complicades y difícils" son les que ens porten creixement i progrés, malgrat el dolor intens i les dificultats del camí.

                                                                                        
La Vida és plena de "proves" que ens son posades en forma de les situacions i circumstàncies més diverses i també de "mestres" increïbles, que sovint es situen al cor mateix  d'aquestes "proves" i ens atien com a un foc ardent vers el cru i difícil enfrontament  i la  superació.   Moltes persones que ens "provoquen" (o que ho fan en aparença), o que ens porten a difícils cruïlles i que ens "molesten" molt, son "atiadors" d'aquests, i encara que ens fan sentir molta "ràbia", son "mestres" ara i aquí, en aquest precís instant  i ens estan ajudant a descobrir parts impensables de la nostre personalitat "egoica", les quals ens fan encarar circumstàncies (positives i negatives), el resultat final de les quals és sens dubta: Lliçó i Creixement.

Només hi ha dues opcions a seguir: 1ª- Ser Conscients: és a dir, encarar la Vida i totes les Circumstàncies amb una actitud d' Aprenentatge, "proves que cal superar", sentir-nos "alumnes i aprenents" resolts a passar les proves, i saber amb humilitat, que aquell  qui menys ens esperem, "és o ens fa de mestre"...
La 2ª- Ser Inconscients: és adir, no voler saber res, essent imprevisible i probablement "fatal" el resultat final...
No hi ha més que això: Ser Conscients o Inconscients.  Si no recordem que som aquí per aprendre, com a mínim, disposem-nos a fer-ho, vivint cada instant, desenvolupant la nostra vertadera "missió"...   I recordem que dins de cada un també hi existeix un "mestre" (tant proper i tant desconegut).