dissabte, 23 de març de 2013

ARA SEGUEIX ESSENT EL MOMENT...


Si totes les capacitats de la Consciència es podessin expressar fàcilment entre les persones, al "marge de tota ètica", la situació de la humanitat i el món, empitjoraria en grau superlatiu, el desequilibri seria molt més gran, i la destrucció, potser ja hauria "atrapat" definitivament al planeta.   També es pot dir que si hi hagués tant d'afany per assolir, usar i manipular de "qualsevol manera" aquestes capacitats conscientives "especials",   com per despertar consciència i ancorar una ètica realment conscient, el nostre món seria un hàbitat harmònic per tots els regnes de la naturalesa, i per l'home,  ple d'amor i vertader progrés, així com de la "unicitat còsmica essencial i pròpia de la consciència".     És gràcies a la "sagrada llei de lliure albir", que s'  "han donat" progressos determinats a la humanitat, malgrat el "baix nivell ètic" i aquesta ha sigut -i encara és-,  la manera amb que aquesta "aprèn a ser responsable" a partir dels propis desequilibris i errors que han comportat tant de dolor i culpa.   Per tot això (memòria còsmica "en oblit"), és el risc que les "essències lluminoses" que van córrer (i vam córrer) en descendir vers la "tercera densitat" per aprendre i créixer, per transformar-se i transformar.  Aquest és el "cost" d'aquella ermosa decisió, despresa i generosa, plena d' "amor conscient" en el seu origen.
 
  
 Aquesta és l'experiència de ser en un "cos físic", que és una meravella de l'univers. Vivint i experimentant en "3D", per etapes, que hem acabat denominant "vides anteriors", de les que, comunament, poc o res hom en recorda amb plena nitidesa. "Morint" cada vegada, i sense recordar el trànsit entre vides, i fins i tot arribant a "creure" que el que anomenem "mort" és quelcom "definitiu", quan tant sols ho és pel "cos físic", que te "data de caducitat" i encara més si hom no en te cura.  S'ha oblidat que "som essències immortals experimentant en cossos físics adaptats.  Tot el que s'està vivint ara i aquí, comporta un risc que va ser conscientment assumit, si hom descendia a la materia densa, "com així fou".   Hom va entrar en els anomenats cossos físics biològics humans (i en ells estem) prou densos respecte de l' "hàbitat de procedència estel·lar i dimensional" de tota aquesta miríada d' "essències divines" que, per afinitats, s'agrupen en famílies còsmiques, a les quals hom pertany i a les que, "anirà retornant" quan, amb la Consciència expandida i per pròpia decisió, abandoni aquesta "línia de temps", aquesta densitat, aquest món físic de tres dimensions, i ingressi en quarta, cinquena, etc., dimensió.  Aquest és el lent rertorn a la llar còsmica. 

  
La Vida en "3D", com s'ha repetit ja tantes vegades, és una "escola d'experimentació i creixement", a la qual hom ha vingut "voluntariament assumint el que fes falta".  Ara, per un gran contingent humà, que està creixent cada dia, ha arribat un "intens fi de curs" on el nostre estimat planeta Terra, Gaia, la fecunda mare, "ja ha assumit amb escreix" la seva pròpia "responsabilitat", llur pròpia ascensió de consciència planetària, expandint-se vers la seva nova freqüència de quarta densitat, la Terra ja vibra en aquesta nova freqüència per "propi dret".  Ara li "toca" a l'home, "prendre decisions", elevar la seva pròpia freqüència vibracional, cosa que "li vindrà donada" segons el seu propi i particular "ascens de consciència".  El "Gran Cicle Solar" ha fet més propera als éssers humans,  la "4D", igualment, amb la seva enorme potencia re-iniciadora, "ha tocat l'ADN humà" (quasi adormit fins ara), li ha fet els "canvis pertinents", per tal que l'ésser humà, revestit amb el seu "cos físic", i si així ho decideix conscientment, pugui ser a "4D" sense cap tipus de problema.
Ara, segueix essent el moment, perquè la "humanitat conscient" segueixi creixent, porquè molts éssers humans, s'hi segueixin sumant, perquè "tot està en marxa": tant el que s' "ha d'anar acabant", com el que "te de començar", ara i aquí, mentre estàs llegint això, el planeta està pletòric i radiant de forces, i la consciència humana està creixent: "tot està be!"

  
Se que algú pot pensar mirant al seu entorn que, "veritablement no hi ha res que estigui be" (i pot tenir les seves raons), i que segueix havent-hi molt sufriment, molt de dolor, moltes injusticies en nom de la "crisi", etc., etc., en conjunt és tot el sistema que trontolla, perquè en si mateix "ja està esgotat" però en el seu lent descens, encara seguirà "posant a proba" molts éssers humans, intentant d'arrossegar sentiments, anhels i il·lusions, fent creure absurdament que hom està en un atzucac (carreró sense sortida).  En el fons, res més lluny que això!  Existeix l'horitzó i l'albada d'un nou món per tothom, i la gran oportunitat de sortir d'aquest miratge dels falsos valors i la por.  Mentre un món acaba, un altre en neix, amb valors conscients, amb veritable progrés.  Com més apreten la cruesa i el malestar extern, per difícil que sembli, cal "bussejar" en l'interior d'un mateix, on hi ha l'ésser que ets tu i que sóc jo, creant el "nou paradigma".  Milions de persones estan "laborant" en tot el nou que ve, a tots nivells.  No tot el que hi ha en el món és el que ensenyen en els medis.  Hi ha molt més, ple d'esperança i creixement, que s'oculta a les masses. El món caduc i corrupte que enseñen, és vertaderament el "declivi" d'una forma d'actuar que "tots hem cregut i sostingut" d'una o altra manera: però això s'ha acabat. Ni "pegats", ni "altres solucions", per afrontar més del mateix. Ja no serveix.  La "societat conscient" no te res a veure amb tot això, els anhels son més elevats, la freqüència més alta, la nova humanitat la f ormen homes i dones apoderats, que creen llurs destí i es donen la ma, on l'Amor  l'energia més gran del Multivers, ho mou tot, sense dualismes, sense l'ego per entremig, etc.  Ara doncs, segueix essent el moment de les decisions, dels canvis reals i objectius, de recordar "qui som" i que ja "toca" apoderar-nos i decidir conscients ara i aquí, el "present continuum" on som: base de la nova humanitat*                                                                                                                                                                                                                                

dijous, 14 de març de 2013

EN CLAU DE PRESENT


Vivint en present les coses no son "precipitades" sinó tranquil·les i reflexives.  Si hom actua, percep i viu en "clau de present", la "textura del temps" és una altra, molt diferent de com la societat la impulsa i ensenya.  La rapidesa i la pressa no son, necessàriament, sinònims de cap progrés, si parlem d'un "progrés conscient", que no "reacciona", sinó que "actua i reflexiona conscientment".  Doncs l' "ara i aquí" essencialment, porta de manera intrínseca, la "consciència de viure el present", que equival a "viure desperts i en plena licidesa" en tots els escenaris i circumstàncies de la vida.
Aquest "viure l'instant de moment en moment", "en plena consciència", és el que activa el sentit de la "responsabilitat", de la "ètica suprema per excel·lència" en l'experiència de l'ésser humà dins la meravella del cos físic.  Els pensaments i sentiments més purs, nobles i constructius emergeixen inesgotables des d'aquest "continuum pràctic permanent".  És realment "viure en la saviesa única de l'instant present des del qual tot és possible". 
 
                                        VIU   L'ARA!!!
 
Existeixen plans dimensionals on el temps "no es pot viure d'una altre manera" car la vida transcorre dins d'un "etern present" i no es concep altre cosa.  Mentre que en aquest pla físic, sobretot al principi del "treball sobre un mateix",  cal esforçar-se, posar-hi "voluntat conscient" per començar a practicar "auto observació" és a dir, "estar sempre en l'aquí i ara" que, no ho oblidem, "és on hi ha la vida, la circumstància, l'experiència", doncs cap acció no és possible en el "passat", ni en el "futur": tot es fa i tot s'és en el present, també el que flueix...
Un "indicatiu del despertar consciencial" és aquest "donar-se compte un mateix" d'estar vivint la major part del temps (sinó en un 100%) en l' "aquí i ara de cada moment de la vida", sense somnis de "passat", ni de "futur".  Ja que l' "únic que modela el futur" "és el present segons que es visqui conscientment o no".  D'aquí ve que l'ésser humà és creador de la seva pròpia realitat, malgrat que en la vida corrent, no es plantegi res de tot això, i "costi d'acceptar aquesta veritat profunda".
 
 
Hi han "altres possibilitats necessàries contingudes en l`'home", que han estat ocultes per aquest gran "miratge psicològic" que fins ara, molts éssers humans ignoraven, pel fet de trobar-se sota el seu influx mental, malgrat tot però, ha arribat el moment de destapar tot aquest cúmul "unit al despertar de consciència".
La humanitat del "nou paradigma", que s'està formant en aquests moments, "tindrà el cos físic com a representació inequívoca de l'Ésser Intern", les "batalles amb l'ego subjectiu" conclouran amb la seva minimització i/o dissolució, ja no es "somatitzaran" els impulsos, les angoixes i els conflictes, a base d'emmalaltir al cos físic.   A això condueix, entre moltes altres coses, "ser conscients, viure el present de forma continuada", així com les "sortides del cos" i els desplaçaments, amb senzillesa i naturalitat, en els àmbits multidimensionals així com les relacions amb éssers avançats d'aquests llocs.  Viure sabent que el que fins ara s'ha anomenat "mort", no és sinó un "descans en el camí", una recapitulació, abans de prosseguir el camí com a Ànimes Immortals en ple desenvolupament.

  
Es descarta el cos físic,  més l'Ésser, el que vertaderament ets tú i sóc jo, segueix els seus processos, i els pot seguir "conscientment" o amb "consellers i assessors" si fa al cas...
Ningú està sol a la seva sort. L'energia de l'AMOR és el nexe que tot ho uneix, no existeixen altres interessos a l'estil del món inconscient i material.
Si hom viu conscient: mor conscient.  Aquesta és la "mort lúcida", aquella on el "desencarnat" sap el que li succeeix i no arriba a l' "altre costat" completament desorientat, com ha vingut passant amb enormes majoríes humanes en tots els temps.
Vivint doncs en "clau de present"(pessiguem-nos d'en tant en quant per no distreure'ns, com aconsellava un Mestre), amb "voluntat conscient", amb una "alerta molt especial" que dona la pauta per viure sempre en l'ARA, amb la ment calma, amb la memòria vívida de totes les circumstàncies viscudes conscientment en el dia a dia, escampant AMOR, coneixent la HUMILITAT i el PERDÓ, meditant, fluint en l'Energia del SILENCI: tu ets, jo sóc...