diumenge, 28 de juliol de 2013

ALIMENTACIÓ CONSCIENT: CURS (pilot) DE MACROBIÒTICA A MARGANELL




El passat dia 21 de Juliol va tenir lloc al nostre refugi de Marganell el 1er Curs de Cuina Macrobiòtica impartit per "El Rincón del Tenzo" quin administrador del Blog i Tenzo principal (cuiner dels monjos Zen) és el nostre entranyable amic i col·laborador Sergi Gámez i la seva companya Nuria Luis que, juntament amb Joana Luis i Dani Téllez van configurar el més competent equip de cuina macrobiòtica imaginable.

Aquest ha sigut un "curs pilot", al qual, en tenim la plena seguretat, en seguiran d'altres més, entrant de ple en aquesta vía d'interès creixent, creativitat i expansió, no només del vegeterianisme i el veganisme (dels que també son experts), sinó de la gran cuina macrobiòtica, en definitiva una feliç aportació a l'alimentació conscient i saludable, que es complementa admirablement amb la pràctica de la Meditació, tant Zen com Raja Ioga, etc., i Despertar de Consciència, com a peces fonamentals del camí integral vers el progrés humà i espiritual, on avui dia flueix i conflueix la "nova humanitat conscient".

                                                                                

El "menú" del Curs fou el següent: Entrant: Sopa de Miso. Plat Combinat: Arròs basmati amb crema de pastanaga, Bròquil escaldat al forn gratinat amb beixamel vegetal de farina d'espelta, Mongetes Azukis amb algues kombu amanides amb tamari, Amanida verda. Postres: Pastís de compota de pomes i panses de corint (aquest darrer elaborat per Joana Luis), Altres: Te Kukicha.
Com el propi Tenzo Sergi anuncía en el seu Blog, el resultat final fou, doncs, un menú molt equilibrat 100% ecològic, 100% vega, cuinat amb productes locals lliures de pesticides, sucres, quimics, conservants, refinats, etc.
Des d'aquest Blog volem felicitar efusivament al Tenzo i tot el equip per la grata iniciativa i pel gust d'haver triat la nostra ubicació del refugi de Marganell, tocant al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, per portar-la a bon terme. Ells ja saben que disposen d'aquest lloc provilegiat per totes les iniciatives d'aquest estil que vulguin emprendre.
No em queda sinó des d'aquí, convidar-vos a tots i a totes a visitar el Blog "El Rincón del Tenzo" http://elrincondeltenzo.blogspot.com.es  i aprendre del gran coneixement que destil·len les seves pàgines i múltiples receptes d' alimentació conscient.
(el foto-muntatge que acompanya la present entrada pertany en llur totalitat a "El Rincón del Tenzo")*

dissabte, 27 de juliol de 2013

LA FELICITAT ÉS EL CAMI


Cada ésser humá viu la seva propia experiència personal i intransferible.  Cada ésser humà viu les seves pròpies circumstàncies, generades per ell mateix de manera conscient o inconscient. Això porta implícita una responsabilitat, tant cap a un mateix com vers els altres, relacionada amb les pròpies decisions que hom pren a cada moment, les accions que d'això se'n desprenen, així com les conseqüències que se'n deriven.  És per això que la felicitat "no és una meta en si mateixa" a la qual hom hagi d'aspirar per "ser feliç".  La felicitat cadascú la te de generar i viure recorrent el propi camí.  Si hom no és feliç recorrent el seu camí dificilment "trobarà" la felicitat, esperant aconseguir-la com a fita al final del camí.  Cada ésser humà te de contar amb si mateix, amb el seu propi compromís, sense implicar els altres en expectatives en les que hom confií cegament, car l'experiència ens porta a que si hom espera aconseguir alguna "fita" espiritual a partir de l'actitud i la tasca dels altres, l'únic que obtindrà tart o d'hora, serà decepció i dolor.  Perquè rarament s'aconsegueixen aquestes previsions.  Perquè hom no te cap dret a esperar que les altres persones siguin "com jo voldría", pensin "com jo voldría", o facin el que "jo voldría", donat que, com dic, cadascú ha d'elaborar el seu propi compromís i responsabilitzar-se del seu abast i "sense contar prèviament amb els altres".

                                                                                   


 I hom es pot preguntar:  I com puc, doncs, arribar als altres?  No desitjant-ho expressament, no implicant-los en el nostre compromís, dedicant-me conscientment al meu propi camí, cercant i equilibrant pensaments, paraules i accions, d'aquesta manera, si han de sorgir confluències i afinitats amb altres persones, serà quelcom que es produirà amb especial naturalitat, espontaneïtat i fluidesa, en el moment més madur, oportú i conscient de l'ara.  I ben segur que serà feliçment.  Car l'equilibri i la serenitat van en parella i no admeten l'exigència, ni la coacció als altres: que no serien de l'Ànima sinó més aviat de l'ego inconscient i subjectiu.

                                                                               

   Per això, refranys de la Saviesa mil·lenària ens recorden que "la felicitat és el camí", perquè és en la vivència conscient  de l'instant present, no en el que ha passat, no en el que ha de venir, sinó en el que és d'instant en instant i de moment en moment en aquest món tridimensional, que ens entrena per la consciència en quarta dimensió, en un temps lineal on ja no existeix passat, ni futur, doncs tot és en un continuum i permanent instant present.
El camí de cadascú, tard o d'hora, condueix a la integració amb l'Ésser Intern que és cada un, i ho fa amb la precisió i la rapidesa que la voluntat conscient de cadascú disposa, sempre depenent dels diferents "estats  de consciència" de cada persona, del grau de compromís emprat...
Aleshores hom recupera les virtuts originals que hom "va oblidar" en aquest pla, així com la memòria còsmica de totes les etapes i experiències. I tot això, pot fluir amb alegria, equilibri i felicitat des d'ara mateix.  El primer pas ja es pot fer amb alegria, i això per si sol, convida totes les Ànimes del planeta a aquesta realització, fins i tot en mig d'aquesta època social convulsa que genera la fi de l' "antic sistema": res ni ningú pot impedir que cada ésser humà trobi i abraci en el seu interior, la propia i original identitat de llum, energètica i immortal, que sempre ha sigut, és i serà: en aquesta "tasca" hi ha la felicitat...    La Meditació és el pa diari del Savis, diuen a Orient, i és així com,  amb paciència infinita,  aprenem de fluir i de ser, a través de la Quietud i el Silenci que parla...*    

                                                                                         
                                                               

dijous, 11 de juliol de 2013

QUAN EM RECONEC COM UN ÉSSER LLUMINÓS


Quan deixo de criticar als meus semblants i els edifico en llurs virtuts positives, estimulo el seu creixement i reforço el meu, se que he activat la ment serena i en calma, la consciència, en comptes de la ment sorollosa que provoca l'ego subjectiu, senyor de les ires, les pors i els orgulls, les enveges, les cobejances, les mentides, els odis i les passions més baixes...
Quan jo em reconec un ésser lluminós, perquè comprenc que realment ho sóc vertaderament  miro a tots els meus semblants i els puc veure d'aquesta mateixa manera;  quan jo se reconèixer que no sóc el meu cos físic, sinó qui el pilota, veig  a tots els meus semblants des d'aquest mateix reconeixement.  I si miro a tothom des d'aquesta perspectiva, objectiva i conscient, tot canvia car la meva actitud és una altra de ben diferent, i no creix l'ego, ni a costa meva ni dels altres: se que no he de jutjar ningú i si respectar i apreciar les virtuts de tots. 
Tota persona criticada te alguna virtut en la que hom s'hi pot reflectir: això és el que cal activar, en present constant, abans que caure en la critica. Percentatges molt elevats de tot allò que hom critica als altres, no son més que els propis i personals problemes que hom arrossega per la vida (de vegades cegament) reflectits en els altres, i tampoc no agrada reconèixer-los en els altres com a propis: aleshores neix el judici i la critica.   Tot ésser humà està fent el seu propi camí: jo faig el meu com tu fas el teu i som amos i responsables de les nostres particulars decisions.  També de realitzar el nostre treball intern i extern: que ningú farà, ni es pot fer per nosaltres.  Millor doncs que en siguem conscients pel compte que ens te...

                                                                               


  Però en conjunt i sovint tot és molt més senzill del que cadascú "ho complica", és possible que un "profund canvi d'actitud", auto transformi un caos personal determinat, en una equilibrada forma de ser, actuar, enfocar, de relacionar-se amb els altres.
Personalment he arribat a la conclusió que aquest és un camí de transformació espiritual, integral, increïblement potent i que, en desemvolupar-lo, canvies tu i alhora el teu entorn immediat, doncs és com regar un jardí en primavera on tots els vegetals se senten créixer estimulats per les flors més radiants en un miracle de terra, aigua i sol....  És tant sols un símil que vol ser "poètic", car és aquest el sentiment i l'emoció de viure el present, de comprendre la realitat il·lusòria d'aquest món tridimensional, i anar més enllà, vers l'essència d'allò que vertaderament som, per recordar de nou "qui som, d'on venim i cap a on anem",  i redescobrir-nos netament i d'una vegada per totes:  realment "éssers de llum", consciències en creixement, animes immortals situades en una densa dimensió de l'Univers i pilotant uns meravellosos cossos físics, per experimentar i seguir creixent alhora que anem retornant a la llar còsmica d'origen.

                                                                         

  Quan jo em reconec un "ésser de llum", anima provenint de la multidimensionalitat (a la que un dia tornaré),  començo a mirar el meu cos físic des d'una nova perspectiva :  l'Amor i el Respecte.  Perquè?  Perquè si no tinc ni sóc, amor i respecte, pel meu soport, pel meu cos,  que tant em serveix en la present existència, tampoc el tindré pels altres,   a resultes potser de no veure'ls conscientment com animes ?   En un acte de profunda reciprocitat, si no sóc sensible vers el que jo sóc:  com podré reconèixer als altres, a la reste d'animes que es troben també en anàloga situació a la meva, essent germans i companys de camí, experimentant llurs respectives etapes i circumstàncies?
Per aquí va el camí del "nou paradigma":  que salti aquesta vena dels ulls i de la ment de cada ésser humà, per reconèixer novament tot el que ens envolta.  Redescobrir qui som realment cada un, per reconèixer què i qui és la humanitat.
Un cop l'home comença a ser conscient, recupera els seus valors originals, i es revesteix d'una ètica còsmica i universal, que conté en la seva mateixa essència, tot el que el nostre món necessita i del que més fretura:  Amor, Pau, Equilibri per avançar en aquesta nova "edat d'or" que ara, encara conflueix enmig de grans confusions (l'antic sistema) i profund sentit d'espiritualitat (la humanitat conscient). Aquesta darrera, és la que ja treballa en silenci per les noves coordenades que configuraran la "nova humanitat conscient", miríades d'animes lluminoses que es van sumant constantment en la ingent tasca.  Amb la inestimable col·laboració d'algunes civilitzacions ètiques i conscients del multivers, que es mouen amb coratge preparant-ho tot...
Mirem-nos tots com les ànimes que som i encarrilem aquesta nova ètica d'equilibri, amor i llum.

                                                                                      

                                                                          

dilluns, 1 de juliol de 2013

MÀGIC BOL TIBETÀ



Un bol tibetà ha aparegut a la meva vida, un bol tibetà amb la seva nota sintesi, per escoltar-la, per sentir-la i fluir amb el so infinit que em porta enllà dels àmbits dimensionals, vers les freqüències anhelades amb les que vibra tot el meu Ésser.  Un bol tibetà d'aniversari que em convida a la meditació i al silenci, a la serena quietud i al vuit de la ment,  oh estiu d'exuberant verdor, il·lusió que embeu l'Ànima i l'Esperit a la llindar de la mirada, per on es borra tota visió material, i com boira penetrant em se al túnel al que només arribo amb la respiració profunda: inhalar, exhalar, i el so intern, misteriós d'aquesta inextingible nota en la qual cavalco alegre i amb afany de trionf. 
La nota que vibra és en si mateixa un univers que entra per l'oïda esdevenint un altre espai-temps, que em bressa i on sento extingir-se la por egoica de la meva temporal  i humana condició.  Vibra en el Cor i porta segles de pregàries que el vent escampa, i em pacifica plenament després d'incomptables anades i vingudes, de caigudes i de plors, d'alegries, passions i efímeres festes esdevingudes cendroses sendes, fins arribar a aquest Ara i Aquí, que recull els fruits madurs, llaurats en el sofriment, en l'Amor i en els laberints atàvics de tants cels i de tantes pàtries, fins trobar les arenes d'aquesta platja on us retrobo a tots, germans i germanes meus, camí de l'evolució vertadera, de l'expansió de la consciència, que prem les regnes del propi destí.


                                                                                    

En aquesta nota síntesi m'abraça una fina i alta freqüència que fa vibrar i lluir l'energia que pel Cor ens uneix a tots, amb el cosmos profund i amb les hosts cocreadores i guardianes -no sabria explicar-ho amb paraules més precises-, és com un "saber des de sempre" quin és, com i quan, l'origen, la missió i el retorn a la llar sideral d'on tots vàrem brollar com un surtidor de cristal·lines aigües, per ser dipositats en l'epidermis de Gaia, la nostre Mare Terra, per créixer, evolucionar, avançar costés el que costés, i fins i tot, costés tot el que encara està costant, despertar d'aquesta il·lusió, d'aquest son enganyós, com incansables guerrers, com ànimes lluminoses enclaustrades en els vehícles físics terrestres.
Quin enyor tant gran!   I veure, per fi ja, la perspectiva, i el miratge camí d'esvair-se per entre la claror resplendent i lluminosa del Cicle Solar, com cascada de llum,  i multituds conscients avançant vers els portals dimensionals, vers on les civilitzacions avançades de l'espai infinit, esperen aquesta l'albada...
El so preciós del bol tibetà s'expandeix miraculosament per tot arreu i travessa la multidimenmsionalitat com un so màgic de campanes d'eco insistent, que reboten i reboten per l'interior i l'exterior del nostre món, amb una tonalitat d'aurora joiosa, com un matí d'estiu ple de vida i de pressagis vitals.


 Ara el cercle de llum Montserrat, que tant he anhelat i imaginat, retorna al meu cor, on es clou,  a l'espera del moment precís, sense presses, sense cap expectativa, abraçant a tots, estimant tot el que sóc capaç d'estimar, en abcència de l'ego, sens més pretensió que seguir el pelegrinatge, amb qui l'estic seguint des de fa anys, agraint tot el que he après de tots i, sobretot, que cadascú està recorrent el propi camí, com jo mateix, i on ens trobarem, tal vegada, en algun moment de l'àrdua i beneïda ruta...

Ara la Joia d'aquest So del bol tibetà marca una nova albada plena de pau, on m'acullo...