OM MANI PADME HUM

OM MANI PADME HUM, van repetint els budistes tibetans, i també els que vocalitzem els diversos "mantrams" amb veneració, paraules vibrants i energètiques, com els "Kiries" o el "Paranostre", que realment només son oracions "vàlides" en raó de la Consciència que hom hi posi en pronunciar-les.  Tota oració "funciona així", amb el convenciment profund que ens estem dirigint, o a la part més elevada d'un mateix, des d'aquesta part, vers on s'està invocant o suplicant un ajut. Aquesta part "elevada" de nosaltres mateixos fa de "nexe o pont" per assolir els nivells espirituals que s'invoquen.

Diu en G.B. en el seu llibre "The Divine Matrix" que quan hom resa, no hi ha d'existir "només" una profunda i sincera súplica, sinó que també, i això és de gran importancia,  que bo i resant, hom ha de visualitzar alhora, i ja acomplerta, la petició que om expressi en l'oració, això és vital i efectiu.  L'oració "sense" aquesta visualització, en virtud de la qual se'ns està donant o complint el sol·licitat, en minimitza l'efecte i "agreuja" la causa que  va motivar la pregària.  Per exemple, no n'hi ha prou de dir: "Pare meu, que es curi ell de la malaltia.."   Sinó que un mateix ha d'estar visualitzant com  aquesta persona "ja està curada": aquest és el llenguatge que el camp universal de la Matriu Divina pot reconèixer.  Quan ens "sentim" com si estéssim envoltats de pau i curació,  estem utilitzant el llenguatge que obre totes les possibilitats.  D'aquesta manera - assenyala Braden -, estem creant un canvi d'energia que pot ser descrit com el clàssic "salt quàntic".

                                          

Igual que un electró salta d'un nivell d'energia a un altre sense travessar l'espai entre ambdós, quan realment "sabem" que estem usant el "llenguatge quàntic corresponent" i no simplement pensant en el que podria ser:  estem en l'  "altre"  estat de Consciència.  Aquest és l'estat que esdevé pur espai on comencen els somnis, les pregàries i els miracles.

Penso que així queda explicat amb molta nitidesa i, comprenent-ho, val la pena "aprendre de resar correctament" si és que hom ho vol fer de manera "efectiva", de la mateixa manera que aprenem de relaxar-nos, de concentrar-nos, a meditar, i en definitiva de respirar correctament, que és també la "clau" de moltes coses.

Les oracions, les pregàries, els mantrams, son poderosos, si es realitzen correctament, si ho fem amb el "llenguatge quàntic" que ve a ser el llenguatge de la Consciència,  "no és" acte mecànic o reflexe de "pensar" o "intel·lectualitzar" la pràctica espiritual, no és convertir l'acte de resar en una "rutina absolutament inútil".  Es fer-la efectiva endinsant-nos en el "camp universal" de la Matriu Divina,  de la que som  i formem part, i és des d'on es poden produir els canvis que s'anhelen...

                                               

Es realment lamentable veure la rutina a que s'han vist reduïdes algunes pregàries i oracions de "màxima potencia" en llavis d'alguns religiosos, que només porten desgana i no transmeten res, perquè simplement, "no posen en actes de tanta importància, el grau de Consciència necessari", esdevenint qualsevol ritus, una sèrie de fòrmules pronunciades maquinalment de memòrtia, i de forma cerebral i freda. 

Tot s'ha d'anar aprenent i practicant novament, és la forma de no desvirtuar més les coses. 

Som part de l'Univers i tenim la capacitat de modificar i canviar petits fragments, a través de la manera en que vivim.  Estem connectats universalment en el nivell quàntic, per tant la nostra interconnexió implica que, canvis "aparentment petits", exerceixin una gran influència sobre el món i l'univers en general.  Això és, per exemple, l'  "efecte" papallona, és aquella famosa frase: "Si una papallona fa batre les seves ales a Tokio, al cap d'un mes, es pot produir un huracà al Brasil.

Acabaré amb un paràgref del llibre d'en Gregg Braden "The Divine Matrix", prou eloqüent:

"Si existeix dins de nosaltres un poder amb que alterar l'essència de l'univers, i crear pau i felicitat, tindria molt sentit que hi hagués un llenguatge que ens permetés de fer-ho conscientment i a voluntat.  I el fet és que si que hi és,  és precisament el llenguatge de l'emoció, de la imaginació,  i de l'oració, que Occident va perdre al S. IV a causa dels edictes de l'Església Cristiana".

REFLEXIÓ SOBRE LA MEDITACIÓ DE GRUP SINCRONITZADA

NAU NODRISSA EN LA VERTICAL DE MONTSERRAT EL 24 DE MARÇ - IOM-

 Fer aquest treball especial, vol dir involucrar-nos per la Salut del Planeta i la Humanitat. Fixar la data de cada dimecres a 2/4 de 10 del vespre significa responsabilitzar-nos de fer-ho, per tal de fer una bona pràctica personal i de grup. Procurar ser-hi tots puig que el Planeta "ho necessita", i nosaltres, que ens marquem unes fites i uns compromisos espirituals i de contacte amb els Superiors de Llum hem de tenir, si volem avançar, un grau d'auto exigència que no admeti la més lleu excusa.

La fita d'arribar al nostre respectiu Ésser Intern és primordial, també sabem que "quan ens acostem veritablement" al nostre Ésser Intern, es produeix en nosaltres un nou Estat de Consciència, un estat més elevat des del qual podem ser capaços de discernir, que realment vol dir que podem fer-nos conscients, dels missatges que el nostre Íntim ens envia.  També aquest estat de Consciència fa que la nostra respectiva vibració s'alteri i passi a un grau superior de freqüència, això ens fa susceptibles de tenir experiències especials, i òbviament d'acostament als Superiors de Llum que fa temps se'ns manifesten.

ESTRELLES DE CINC PUNTES -PENTAGRAMES- EN LA BELLA FLOR DELS AMETLLERS

Ara be, tot això poc ho aconseguirem, si tant sols cerquem l'aspecte extern, si no ens auto impliquem a millorar les nostres actituds davant les circumstàncies de la vida, ajudar als altres, solidaritzar-nos, explorar l'ego causant de tots els desequilibris humans...  I així el progrés interior que anhelem ens serà donat per ell mateix...

Aconseguir "poders" i determinats "progressos", quan la persona viu "continus desequilibris", deia un Mestre, seria tant com donar margarides als porcs...  Per això el progrés interior és gradual en tant que la persona es va fent auto conscient, i va comprenent plenament els processos...

L'OVNI DEL 18 DE MARÇ SOBRE MONTSERRAT- IOM-

Ningú pot esperar avantatges capriciosament si no te un centre de gravetat permanent, perquè seria condemnar-lo al fracàs i fins a la bogeria.  Tot és un cami que s'ha d'anar fent pa a pas.  I els estímuls de tot tipus (que tant necessitem els humans) arriben igualment, si el propi treball és sincer, si es treballa amb voluntat, si es desenvolupen aquest sentiments meravellosos que generen la Humilitat, el Perdó, l'Amor, en contraposició a l'Orgull, la Ira i l'Odi destructors...

PARTICIPANTS EN LA TROBADA DEL PASSAT DIA 20 DE MARÇ DEL CERCLE DE LLUM MONTSERRAT

El fet que s'ajuntin persones amb unes mateixes inquietuds espirituals, i més en els moments que estem vivint, ja és també de per si important, car denota que hi ha voluntats i ganes per laborar un camí autèntic, que retorni a les claus intrínseques de l'ésser humà, que porta inscrites en els seus gens aquestes ànsies incontenibles d'un progrés espiritual que sovint no troba en les religions tradicionals, massa rutinàries i maquinals.
Aprenem a resar, aprenem a meditar, aprenem a sentir-nos en contacte amb la Naturalesa, i per tant, agraïts a tots els Éssers Elementals que la poblen, i la fan més amable perquè l'home l'estimi i hi col·labori.  S'esquinça la Naturalesa quan l'home en comptes de col·laborar-hi, la vol "substituir", llavors la Terra es revela, i també emmalalteix, i com a resultes, també l'home en pagarà les conseqüències.
Per això és tant important la simbiosi de l'ésser humà en connexió amb l'Ésser Intern, per entendre més be a la Naturalesa, comprendre-la i connectar també amb tots els éssers vius que l'habiten i la comparteixen des del nostre costat mateix.
Aquesta connexió amb el nostre Pare-Mare, és l'Estat Superior de Consciència que ens cal aconseguir, per discernir correctament, i connectar objectivament amb les altres Densitats i Dimensions: la veritable Evolució i Progrés humans.

(Del Document-Reflexió del passat 20 de Març data de la nova trobada del Cercle de Llum Montserrat)

QUAN PARLEM D'ELLS...

Quan des de la nostra òptica particular parlem d' "extraterrestres", ho fem, pràcticament sempre referint-nos als "Éssers" lluminosos que tant s'han manifestat -i es manifesten-, a Montserrat:  ja sigui directament amb els seus "cossos de llum" multidimensionals, o amb les seves diverses naus que, a més de ser "intel·ligents", també tenen aquesta "característica" que els permet entrar i sortir, viatjar per les diverses dimensions o densitats de l'Espai, a unes velocitats increïbles,  ja sigui a partir de la seva presència astral, no perceptible per la retina humana, però si per les sensibilitats espirituals de les persones que perceben la seva presència -energètica i potent-, molt a prop nostre o "dins"els exercicis diversos que es porten a terme, en tant que grup espiritual i de contacte.  Per aquesta raó quan ens referim a "Ells" ho fem amb un "respecte" i una "veneració" especials, de fet, la paraula "extraterrestre" gairebé no la utilitza níngú al nostre grup, per la seva simplicitat i àdhuc connotacions pejoratives que aquesta paraula conté per la generalitat i diversitat que representa.  I si diem "respecte i veneracio" és degut al seu alt nivell de vibració, donat que Ells, ja no pertanyen, pel seu desenvolupament, al nostre món físic, i son "Éssers", com s'ha dit, de "cinquena i sisena densitat" i més encara, que d'alguna manera venen a constituir el "mirall" on l'home de la Terra s'hauria de reflectir, puig que ELLS ens marquen els graons que hem d'anar pujant, dins la nostra "veritable evolució".

 

                                   

Per aquestes "raons" parlar dels Éssers Superiors (donat que ho son vertaderament) és parlar de respecte i veneració, temes que les persones que no han viscut cap experiència, o que fins i tot llegeixen aquestes ratlles (quan ho fan) amb un "somriure d'incredulitat" o  pensant que els que vivim aquesta "sorprenent realitat", som una colla d'ingenus o somiadors, doncs no es poden fer càrrec de l' "abast" del que estem dient, del que moltes vegades intentem transmetre.

Contrariament a aquestes, hi ha moltes altres persones amb una sensibilitat espiritual i humana exquisides, amb les que es produeix a l'instant aquest "encaix" meravellós, on no cal entrar en excessius dilemes alhora de parlar d'aquesta "realitat  suprema" que a la zona de Montserrat sempre ha existit, no ha parat mai de donar "signes i senyals" de la seva veracitat, malgrat les diverses interpretacions que se li han volgut donar al llarg del segles.

"Els que se'n riuen del que ignoren, estan en el cami de la imbecil·litat", deia un Mestre gnòstic, i penso que de raó no n'hi mancava.  N'hi han que es tanquen en uns esquemes i d'allà no en surten, i tot el que no passi per aquests esquemes racionalistes, es neguen a admetre-ho, i no només això, en fan befa, o en parlen malament, que és molt pitjor.  Si callessin i respectessin, serien més persones.

                                      

Però de tot trobem a la vida, i no seran aquests els quins ens faran desistir, ans al contrari, aquestes actituds de tancament, encara ens esperonen a lluitar amb més força que mai,  no pas per "demostrar res", sinó per seguir aprofundint i comprenent millor "allò que ens consta", allò que la obertura de cor i ment, ja ens ha mostrat abastament  des de fa anys, i que ja forma part del fonament dels nostres anhels còsmics i espirituals més profunds.

Quan parlem d'ELLS, d'aquests "Éssers" tant especials, enigmàtics i evolucionats, hi ha, com dic, "respecte" i "veneració", però també un destacat punt d'admiració per la seva "tasca vigilant" del nostre món, on els éssers humans, som infants jugant amb pólvora i llumins: que destruíssim la nostra llar és una cosa, ara que, a més d'això, danyéssim la mecànica celeste i portéssim la desgràcia a altres móns, n'és una altre de molt diferent...

Ells vigilen pel be de tots, i també ens diuen coses i ens fan suggeriments, malgrat tot, i és aquí que sempre em recordo de Galileo Galilei, quan la Santa Inquisició l'acusava pels seus lúcids descobriments, i li volien fer dir una cosa per una altre, i ell acabava dient: "E PUR SI MUOVE!" "MALGRAT TOT, ES MOU... La Terra al voltant de SOL i no a l'inrevés...     Perquè trencava uns esquemes "sagrats" i això no ho podien permetre... Encara estem envoltats d'algunes "inquisicions"...   Però, és el que hi ha? O no?

1er. ANIVERSARI D'AQUEST BLOG: GRÀCIES A VOSALTRES, AMICS I AMIGUES!

                                 

                                     

EN LES DUES IMATGES ALGUNS MEMBRES DEL "CERCLE DE LLUM MONTSERRAT

Dins aquest mes de Març es compleix el primer Aniversari d'aquest Blog "MONTSERRAT: VERS L'ALTRE DENSITAT", que realment va constituir una "nova etapa" d'aprofundiment espiritual i humà, projecte amb el que em comprometia personalment i com a superació d'una etapa anterior que volia deicar enrera, plasmant-hi tots els meus anhels, tant de treball interior com de "contacte" amb una de les realitats, en principi ocultes d'aquest Montserrat màgic i misteriós,  anhels que un any després, son compartits amb més persones, que amb gran empenta i entusiasme hem esdevingut germans i germanes en el camí i en la lluita, en definitiva d'aquest "projecte", que està obert a tots els que s'hi vulguin acostar.

En el camínar per la VIDA, les persones ens trobem en el moment precís, adequat, generalment, per realitzar un trajecte curt o llarg, on hi haurà una col·laboració, un treballar colze amb colze, sobretot si aquest encontre és profund i està fet d'anhels espirituals, d'auto exploració psicològica, i ànsies de laborar i progressar en aquest sentit.   Això no vol dir que no ens equivoquem, som humans en lluita per una transformació i de vegades, l'acostament a determinades persones, no es produeix perquè  claudiquem, sinó perquè aprenguem de reaccionar correctament i rectificar si fa al cas,  de vegades, hi ha encontres amb persones que, com dic, no son per realitzar una tasca conjunta, sinó per fer-nos de revulsiu i perquè sapiguem adonar-nos de quin es realment el nostre treball, i això quan succeeix és amb dolor si no estem previnguts.  Quan això passa son lliçons de Vida i cal estar agraïts als quins ens posen les "proves", donat que és gràcies a aquestes que progressem vertaderament, que podem tenir una perspectiva real d'allà on som i del  que cal fer.

                                               

IMATGE DEL 33 ANIVERSARI DELS GRUPS RAHMA

Entre el Blog anterior i el Blog present, que ara celebra el primer Aniversari, aquesta és la gran diferència.  Sense guardar rancúnies per ningú, abans al contrari, car com dic, gràcies als passos anteriors, es poden fer els passos presents, sempre som el resultat del que hem fet abans, be o malament, això queda reflectit en la realitat, i aquesta, per dura que de vegades sigui, sempre és l'espill del que som.   De vegades allò que hem considerat "errors" dels altres envers nosaltres, és el fibló que ens ha empentat a fer coses noves, a superar-nos, i emprendre girs insospitats.  Això vol dir que sovint, si no fos per aquesta "mala jugada" que algú ens ha fet, no haguerem reaccionat, ni sortit del "forat", o de la foscor en la que potser estàvem.

Per tot això l'agraïment a tots els que ens envolten, a tots aquells als que la meva persona s'ha acostat alguna vegada, a tots els que s'han "entravessat" i encara s' "entravessen" en la meva Vida, perquè m'han brindat i em brinden l'oportunitat de conèixer-los a ells i alhora, conèixer-me un xic mes a mi mateix.  Tot és i tots som "material didàctic" per aprendre totes les lliçons que ens "toca" viure.  Res no és atzar i tot és i te una causa, la casualitat sens dubte és causalitat.  De vegades, allà on "creus" veure-hi un amic, la realitat pràctica mostra que no és tal, però dins el teu "treball interior" aquesta persona és un veritable "tresor", perquè amb llur actitud, tal vegada crítica i hostil vers un mateix, t'obliga a reflexionar, a auto analitzar-te, a preguntar-te amb severitat, "qui hi ha al darrera" de la meva vertadera actitud: la Consciència o l'Ego?  I trobar el coratge per reconèixer la realitat i l'esforç per rectificar-la, si fos el cas.

En aquest, que és el vostre Blog, ja sabeu que conté també l'estudi, la investigació, la preparació per un contacte permanent i estable amb els Éssers de Llum que es manifesten a Montserrat, i el capítol fotogràfic i de filmació OVNI (IOM).  Aquest aspecte relatiu als Éssers de Llum, tal vegada molts el trobin "pintoresc" i malgrat tot subjau en totes les pràctiques de Meditació, i moltes altres, que es realitzen per part del nostre grup que, com sabeu, es denomina "Cercle de Llum Montserrat".

Amb aquesta aproximació que s'ha realitzat vers Ells, sabem que son testimonis excepcionals i partíceps de cadenes, mantrams i invocacions,  no només perquè ho han manifestat amb llur presència reiterada en la vertical de les cadenes, sinó perquè en vàries ocasions han estat vistos i sentits amb llur presència a tocar els membres participants.   Aquest és sens dubte un progrés de grup en l'  anhelada aproximació camí d'un contacte permanent i estable.  En tot aquest tema no es busquen espectacularitats sinó l'acostament a la "seva realitat" i contant que Ells s'acosten molt a la nostre, però l'anhel és la preparació, la modificació de la vibració vers camps més subtíls i pròxims als seus.

I tot això a partir d'enfocar ja inicialment el tema "ufològic" des del vessant espiritual, entenent que no pot existir una aproximació real, si es descarta aquest transcendental aspecte. Cosa precisament que altres investigadors se'ls fa "feixuga" i, com dic, a nosaltres se'ns fa imprescindible, a partir de l'experiència que s'ha anat obtenint.     I en aquesta línia continuarem sempre, a través de procurar "estats de Consciència" especialment elevats, i aconseguits a base de treball, lluita i paciencia, que facin propicia la fusió o l'acostament màxim a l'Ésser Interior, vertader Mestre i Conductor de cada un.

I en aquest sentit sabem amb certesa interior que els Superiors de Llum de Montserrat "aproven" la nostra manera de laborar i son quasi permanetment amb nosaltres.  Això no serà mai motiu de vanaglòria i si un estímul constant a la responsabilitat.

Vull agraïr personalment a tots els que entreu d'una forma habitual a aquest Blog, omplint-lo amb la vostra presència de vida i de sentit, perquè la tasca d'aquestes reflexions, investigacions, informacions i imatges, no caigui en el vuit, i serveixi també d'estímul i formació, així com de participació oberta on expressar els vostres pensaments i inquietuds sobre aquests temes.

GRÀCIES SINCERAMENT A TOTS I A TOTES PERQUÈ SE QUE HI SOU, I QUE HI SEGUIREU ESTANT, així com la meva persona mentre m'arribi un bri d'inspiració...