dissabte, 14 de desembre de 2013

CINC ANYS D'AQUEST BLOG: UNA ALTRE ETAPA QUE CONCLOU


Quan l'any 2009 vaig començar amb fort impuls aquest "blog", dins meu s'hi agitataven moltes coses des de la base subjacent de l'espiritualitat: la conspiració mundial que m'aclaparava, el tema extraterrestre concretat en Montserrat i la "fita del contacte", els éssers de llum d'aquesta zona magnètica i màgica per on transcorre aquesta meva existencia, els anhels de constituir un vertader "cercle de llum", amb persones disposades i resoltes, realment un equip espiritual pràctic i amb capacitat per col·laborar decididament amb el despertar consciencial de la humanitat, també amb les transformacions vibracionals i energètiques del planeta, avançant vers el mític 2012, i sense oblidar ni un sol moment, el despertar individual propi i de cada un dels components, que havia d'anar aparellat i compensat amb els treballs de grup.  En conjunt, tot això feia que sentis dins meu un fort estímul per fer progressar aquest sentit "projecte conscient".
Estava realitzant tantes fotografies en aquell moment, d'albiraments OVNI i naus desconegudes, en qualsevol paratge del Massís de Montserrat, que vaig estar convençut que es tractava d'una vertadera "concessió" dels seus tripulants, vers l'esforç que intentàvem de realitzar, per despertar i clarificar molts d'aquells enigmes, que s'entrellaçaven amb la rica tradició espiritual i esotèrica del "Montserrat Intern o de l'Esperit", el del simbòlic Sant Grial i el dels Cavallers Templers que el custòdien, així com d'aquell Sanctuari Gnòstic, situat en una concreta i secreta regió astral de la multidimensional Muntanya Sagrada.  Per mi aquesta era -i ho segueix sent-, la "vertadera força de Montserrat", d'aquest "prana" que totes les ànimes sensibles capten, tant sols en passejar per aquesta zona prodigiosa i majestuosa.

                                                                                        

El cert -i això és el que demostra el dia a dia de la vida pràctica-, ara, quan estic fent aquesta reflexió a finals de l'any 2013, és que "tothom està fent el seu propi camí".
Els camins, de vegades, poden convergir i fer que ens ajuntem diverses persones, per realitzar trams més o menys llargs, en unes sincroníes temporals que, més endavant  podran novament divergir.  Des d'aquesta perspectiva, quan observo per sobre aquests cinc anys, això és el que veig: ens hem conegut una disparitat de persones, atretes o afins -més o menys- al projecte plantejat, que també s'ha anat modelant amb una sèrie de transformacions que l'han anat allunyant de la idea inicial, al ritme que marcava cada moment, fins arribar a l'actualitat.  Aquests alts i baixos, crec que s'han anat reflectint en les cròniques i reflexions d'aquests cinc anys de "MONTSERRAT VERS L'ALTRE DENSITAT", on cada vegada he optat per tractar menys o gens, el tema de la "conspiració mundial" (ja prou tractat) o fins i tot el tema "extraterrestre" ja que la seva explicació la portem tots al nostre interior, donat que també hem vingut d'altres àmbits dimensionals estel·lars, a explorar la matèria tridimensional d'aquest món que ens sosté amorosament...

                                                                                    

En canvi si que he anat tractant més els temes d "autoconeixement", transformació psicològica,  "Despertar de la Consciència" i "Meditació", per ser eines molt més personals i pràctiques per laborar.   He après -i encara estic aprenent-, no sense esforç, que he de fluir al marge de tota expectativa i que tota transformació es produirà en la mesura que jo em transformi.  Com diu l'eslògan del "pensament positiu":  Quan jo canvio el món canvia...
Agraeixo l'acceptació que ha tingut aquest "blog" així com als molts seguidors del mateix, car m'heu donat bastant d'estimul i coratge, la vostra constancia i permanencia en entrar-hi per llegir el que hi anava abocant , aquests temes que a tots ens interessen tant: Moltes Gràcies!
He de dir que seguiré escrivint sobre aquests temes en tant que flueixi  la meva inspiració i intuició, tot i que, això si, serà des d'un nou "blog" específic titulat  "CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA VERS LA LLUM"       http://conscienciadanima.blogspot.com.es/  aquí ens seguirem trobant si vibreu en aquesta sintonia.
El meu correu electrònic queda a la vostra disposició: manueluistatje@hotmail.com  per qualsevol suggerència o comentari que vulgueu fer.  AUM,  OM SHANTI,  NAMASTE; OM MANI PADME HUM: FINS SEMPRE!!

                                                                                   
                                                                                
                             NAU MIG DESMATERIALITZADA EN L'ESPAI SAGRAT DEL
                                            MASSÍS DE MONTSERRAT (2009-2010) IOM

divendres, 22 de novembre de 2013

HORES ABANS DE L'ALBA: CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA


Deixar-te anar i fluir en la quieta i calmada matinada, hores abans que surti el Sol, és abraçar el Silenci en el seu estat més pur, penetrar en la seva fonda vibració i sentir-te Ell amb tota la Consciència de l'Ànima, que és una Integritat de l'Ésser Intern.  Així la ment resta serena i en complet repòs, on els únics pensaments que hi fluctuen son d'entera plenitud, vitals, de pau i serenor, precisament per ser de l'Ànima i portar-ne la seva llum original i intrínseca.  Res iguala aquests instants tant sorprenentment màgics i silents.   S'aferma el retrobament o connexió amb la pròpia Ànima.  El raig potent i vibrant d'aquest instant sagrat, és la freqüència que emplena, que fa seguir en aquest continu l'estat de consciència per reprendre i afrontar la vida diària amb totes llurs situacions i reptes, amb la increïble joia de l'agraïment, per ser viu en la Vida i acompanyat de l'Ànima més lluminosa i propera, aquella Ànima que per ser-ho tant de propera, hom no sap veure des del miratge egocentrista.  Aquella Ànima que és, tanmateix, un mestre pel propi camí.

                                                                                     

La "meditació" és l'eina bàsica per arribar a fluir en la "consciència d'ànima" que, en realitat, és l'estat en que ja no s'oblida més allò que som: "Ànimes experimentant en cossos físics",  hom abandona el concepte que "el cos ho és tot" i, mica en mica, hom abraça la "íntima recordació de ser".   Si hom flueix realment en aquest estat, l' "ego subjectiu" te ben poc a influenciar o manipular.   No vol dir que se'l hagi eliminat de "soca arrel", però serà tant feble, que no farem sinó somriure davant d'alguna minsa aparició seva.   Explicat així, pot resultar senzill d'entendre, més cal viure-ho amb voluntat i constància, amor al silenci, la pau i la serenor, vivint el present dia rere dia amb auto-compromís. 
La "consciència d'ànima" és l'estat segons el qual hom es "reconeix" com a "ànima" reconeixent alhora, que tots els nostres semblants ho son, experimentant i convivint en aquest meravellós Planeta.   Aleshores, la "consciència d'ego o de cos" (a les mans de la que hem estat tant de temps) queda doncs situada en l'àmbit que realment li correspón i no s'ha de "confondre" més, amb l'Ànima Immortal que verament és i som cadascun. 

                                                                              

Quan veig a tots els éssers humans que m'envolten com ànimes pures i lluminoses, amb les que convisc i comparteixo, les actituds, les accions, les intencions, es "modifiquen de manera conscient".   Els desitjos i les reaccions (tant propis de l'ego subjectiu) remeten progressivament i en el seu lloc s'instal·la  l'assertivitat, l'agraïment, l'acceptació, la humilitat, l'amor sense condicions.   Tot en l'existència humana pren una nova perspectiva basada en aquesta consciència profunda d'ànima, en aquesta espiritualitat innata en tota persona humana.   Quan aquesta espiritualitat es desperta (i ara és un moment de gran despertar) l'entorn immediat de la persona "canvia", i en definitiva, el món va incrementant aquest "despertar" amb cada persona "que es fa conscient de si", que recupera el "record de si", que aprèn a desenvolupar les "qualitats de l'ànima" i els veritables poders que tot ésser humà te, aplicant-los des de la Consciència.
L'experiència de la "meditació" és el camí real i objectiu per descobrir tot el potencial interior de l'ésser humà, de l'Ànima, de l'Ésser Intern, la connexió amb la FONT, amb la Divinitat, per recuperar aquests estats de quietud i pau, de serenor i equilibri, d'amor i respecte per tota la VIDA que ens envolta, i que determina amb consciència i equilibri, tota la part externa de la Vida, aquest dia a dia que sense el pòsit de la "meditació interior", no te un rumb ferm ni un equilibri permanent. 

                                                                                 

Desconnectar amb tot l'exterior, meditant, permet al practicant pacient i constant, arribar a la "Consciència d'Ànima", el "punt de llum", que hom situa al mig del front en el "tercer ull" i redescobrir-se en aquesta realitat transcendent que, de molt, supera aquesta "realitat il·lusòria" del món material on experimentem.   És anar més enllà del cos físic material, fer-ne total abstracció, i situar-nos fora del temps, en la nostra vertadera identitat d'ànima incorpòria, de cos molt subtil.  És recuperar molt vivament allò que realment hom és, ni que sigui de forma tangencial, car després haurem de tornar al "camp de l'acció", és a dir, al cos de carn i os, per seguir experimentant en la vida física.
L'important és que la "intima recordació de ser", la "consciència d'ànima", impregni el Cor i la Ment del practicant bo i configurant aquest estat de consciència lúcida propi de l'Home Despert i Conscient*

                                                                                    

diumenge, 10 de novembre de 2013

MERCÈ: T'HAS AVANÇAT EN EL CAMI..!


I com gairebé sempre ens has agafat per sorpresa.  Com sempre que ens trobàvem: o be apareixies per darrera un marge , amb el teu estimat gos, o venies amb el teu cotxe fins al refugi de Marganell, quan podies, quan plegaves del teu treball, i donaves la teva particular i original nota a algunes de les trobades del "cercle de llum Montserrat", quan encara les fèiem, o quan alguns dissabtes baixaves al cafè del poble, sabent que ens hi trobaries dinant a la Maria Àngels i a mi, i aprofitàvem per parlar d'aquells anhels espirituals que compartiem, i del contenta que estaves en aquests últims temps de la teva participació activa al Centre de Buddhisme Kadampa, instal·lat al terme de Sant Salvador de Guardiola.
Quan el dissabte passat el Domenech i la Montserrat, al "casot-2" ens comunicaven la teva partida sobtada vers l'altre pla de la Vida, mentre visitaves la teva mare a Rubí, d'on eres filla, ens semblava que no podia ser, que de l'un moment a l'altre et veuriem entrar, com altres vegades, amb el teu somriure, la teva mirada intel·ligent, i el teu aire curtit de dona muntanyenca i forta, i la teva espontània sensibilitat de cor, que vessaves per tot...
Però era aquest ara i aquí, el que ens portava aquesta nova tant important per tu que, finalment has accedit a la nova dimensió amb aquella consciència meravellosa que t'estimulava tant.
Tots els nostres pensaments s'han emplenat de tu i els bons records que en servem.
Estem segurs que tens la Pau i la Llum que merèixes.
Fins sempre !
OM MANI PADME HUM.

divendres, 8 de novembre de 2013

EL PODER DE SER EQUÀNIMES




En un món de "reaccions" és impossible l' "equanimitat espiritual" entesa objectivament més enllà de les definicions del diccionari.  Quan hom "reacciona", la reacció, per sistema, és un acte inconscient i mecànic, per ser d'una identificació automàtica, no reflexionada amb la ment serena i conscient, sinó amb la ment "egocèntrica" i incontrolada, que denota en si mateixa ignorància i desconeixement. Una ment així no pot conèixer l'equanimitat.  Però què és l' equanimitat?  Què és ser equànimes?  El diccionari es limita a assenyalar "imparcialitat", "neutralitat" que, si be pot ser això, des de l'espiritualitat i la consciència, és una qualitat summament més profunda i objectiva en llur plena acepció. 
Per actuar amb equanimitat cal viure el present, és condició indispensable, viure en un màxim de consciència en l'aquí i l'ara, de manera constant i continua, sense projeccions al futur ni al passat, viure l'ara amb tot el que dona de si, que és tant!
Dins l'univers d'aquest "ara", d'aquest "present", ens hem de fer pràctics en la "consciència d'acceptació", és a dir, l'acceptació de tota circumstància que ens arribi, car això ens capacita i ens valida a no precipitar-nos, a no "reaccionar" de manera mecànica i automàtica, sinó tot el contrari, a ser molt reflexius per afrontar "correctament" la situació que es presenti, sense que això suposi un daltabaix emocional i psicològic, com succeeix freqüentment, quan funcionament a través de les reaccions mecàniques, sense la intervenció de la part "més desperta" de la nostra consciència, que s'estimula, s'activa i creix quan vivim l'ara i aquí. 

                                                                            

Si qualsevol circumstància o eventualitat la rebem amb equanimitat, és a dir, sense resistència, amb acceptació, sense etiquetes ni judicis, en plena consciència del present, estem creant l'atmosfera més propicia per comprendre-la de la forma més equilibrada possible, el que comportarà una solució (si cal) del mateix calibre.  A l'hora, aquest "estat d'equanimitat" és el que ens preserva del tipic dolor que porta en si mateix una identificació mecànica i descontrolada, o un estat de desesperació que anul·la l'enteniment, o allò que comunament s'anomena "estat nerviós" que ens pot fer cometre una resposta encara més desequilibrada, etc. 
Ser equànimes comporta també que davant la circumstància o eventualitat que sobtadament es presenta, recordem la nostra "consciència d'ànima", que ens dona la pauta de serenitat i el poder d'afrontar allò que la vida ens posa al davant en provatura i creixement,  de forma efectiva i centrada. 

                                                                            

L'equanimitat és molt més que una simple actitud, és molt més profunda i denota la maduresa interior de qui l'exerceix amb naturalitat.  No és una qüestió senzilla quan no estem entrenats, quan no hi ha un treball continuat d'auto-observació de moment a moment, de cada instant present, quan qui irromp en determinades circumstàncies de la nostra vida, és encara, l' "egocentrisme":  que ens pot donar terribles instants d'ira, d'orgull, d'enveja o cobejança, etc., amb totes llurs ramificacions i pluralitats, que s'apoderen de la ment i condicionen graus d'inconsciència conductual que fan miques qualsevol anhel d'espiritualitat...
L'equanimitat és una altra de les moltes joies que com tresor te l'Ànima humana, que només ens arriben plenament quan som conscients i aprenem de neutralitzar, minimitzar i fins i tot eliminar aquest "egocentrisme" que ha dominat per mil·lennis la vida i les conductes humanes en detriment de l'Ànima, l'Esperit, l'Ésser Intern, el Pare-Mare, Allò que som vertaderament "encara" que estiguem experimentant en un cos o vehícle físic, perfecte i finit, la matèria densa d'aquest món físic tridimensional que tant ens ha limitat i al·lucinat respecte de qui som verament...
Amb tot, el nou paradigma que ja s'està gestant,  haurà superat amb escreix, tot rastre d' "egocentrisme" i l'ésser humà no s'haurà d'esforçar per "saber o recordar qui és" i tindrà completa consciència d'Ànima, de l'Esperit que és, i de la connexió amb la Gran Font Còsmica*

                                                                                       

divendres, 25 d’octubre de 2013

EL SILENCI INTERIOR


L'estat de la ment sorollosa, desendreçada, mecànica i inconscient, fa que l'ésser humà es mantingui sempre en la superficie de si mateix, en la perifèria, lluny de re-connectar-se amb el seu món interior, amb la seva identitat real anímica i espiritual.  És l'estat comú de la somnolència de l'ésser humà que desemboca en el típic hipnotisme col·lectiu, en virtud del qual els pensaments, les accions, les actituds i els comportaments, generen la realitat enganyosa que coneixem, revestint-la alhora, d'una "normalitat social" comunament "acceptada" per tots dins aquest món material i dual dels cinc sentits.  La qüestió és que la ment, en aquest estat, no pensa ni reflexiona lliurement, sinó que funciona de manera totalment condicionada per aquest món material que la pressiona amb tota classe d'estímuls: d'aquí venen les reaccions, els impulsos inconscients o mecànics perquè la ment "no sap" o "no està en condicions" per poder actuar d'una manera més pausada, tranquil·la i lliure.   L'estat de la ment sorollosa és la del consumisme exarcerbat i tot allò que entra pels cinc sentits sense ordre ni concert.  L'estat de la ment sorollosa és permanentment extern a la persona humana, està controlat per l'ego plural i subjectiu, i tot el que entra des de fora.  Des d'aquest estat es produeix un exagerat dispendi d'energia física i psíquica, molt més enllà de l'estrictement necessària a invertir en aquest món tridimensional  per qualsevol pensament o acció, el que condueix sovint a l'aparició de malalties diverses i a un sensible escurçament de la vida física corpòria.

                                                                                

L'estat de la ment sorollosa, si hom no hi posa remei, alenteix i obstaculitza el despertar consciencial per temps indefinit, i aquest estat, que també produeix molt de dolor, s'allargarà en tant que l'individu en qüestió, no sàpiga comprendre el procés en el que es troba i activi les seves qualitats anímiques (que tothom les te) o de l'Ànima, per tal de prendre les regnes del seu propi vehicle físic, assereni la seva ment, i en pau, quietud i silenci, flueixi a través de l'etern instant present, en un nou día a día en aquest món físic. 
El "Silenci Interior" és doncs, bàsic per asserenar una ment sorollosa, sense calma i per reprendre la fluidesa de l'instant, la serenor de la consciència, el retrobament interior per re-descobrir el que vertaderament som, per discernir el que realment prové de l'Ésser Intern del que és "ego plural" o "egocentrisme" i per mantenir conscientment el contacte amb l'Ànima i l'Esperit que som.   A través del "Silenci Interior" podem arribar al coneixement del nostre interior més pur i diví, a fluir en Pau, Amor i Compassió, per dins i per fora i de dins cap a fora, a reflectir-ho als nostres semblants com un espill lluminós en llur propi despertar consciencial.  El "Silenci" del que aquí es fa esment, no és un silenci de temor, solitud i aïllament, és al contrari, "Silenci Interior" càlid, que ens apropa al nostre real origen, a la nítida confiança del Pare-Mare, a una rememoració potent de l' estat d' Intima Recordació de l'Ésser, que ens te d'acompanyar conscientment en cada instant present de la Vida. 

                                                                                       

Sense experimentar aquest "Silenci" el camí interior seria inassolible, i això només es comprèn des de la pràctica de la Meditació, no tant sols des del raonament intel·lectual.  El "Silenci Interior" és un pilar fonamental per l'auto coneixement de si i el Despertar de la Consciència.  El "Silenci Interior" no flueix només de la meditació quieta i estàtica; com la pròpia meditació, el "Silenci" es pot practicar en qualsevol lloc on hom es trobi (el metro, l'autobús...), auto-controlant el soroll mental, del que "salten" un altíssim percentatge de pensaments i paraules "inútils i buides", que es deixen anar per mera inèrcia mecànica, per ignorància o per costum, en quasevol escenari de la vida quoltidiana.  Per gran que sigui l'estrèpit de l'entorn, podem estar mentalment calmats i estar en "ple silenci intern", on sigui que hom es trobi vivint  l'instant present amb fluidesa i consciència.
Aquest és l'estat que permet pensar i calibrar positivament i objectiva, si allò que hem estat a punt de "deixar anar" en forma de paraules, és convenient dir-ho o no, si tindrà repercussions negatives per algú o si el perjudicarà especialment, si és millor "callar" pel be de tots, donat que, a més, allò negatiu que puguem enviar als altres, sempre te efecte "bumerang", i acabarà també perjudicant-nos a nosaltres mateixos.
Pensar amb serenitat i calibrar be tot el que pensem i diem, ho genera el "silenci interior".  Si manca aquest "silenci", aquest control serè és inexistent i paraules i pensaments es generen sense ordre ni concert.
El món actual, en bona part és el resultat de la manca de "Silenci Intern", i tot i sent aquest, inherent a l'Ànima, a l'Esperit, és a dir, intrínsecament natural i propi,  molt més que l'  "ego plural", que es va generar a través de l'oblit de "qui som" i que es caracteritza per la seva insaciabilitat desequilibrada, que si va tenir "alguna utilitat" en el passat (en passades existencies humanes), avui, davant l'expanssió indiscutible de la Consciència, l' "ego" s'ha tornat obsolet perquè impedeix el fluir de la Consciència, vers elevades cotes dimensionals i còsmiques, amb l'esclavatge de la seva materialitat a través dels cinc sentits del cos físic. 
El "nou paradigma" és l'Ànima, l`'Esperit, la interconnexió de tots els éssers humans amb la FONT UNIVERSAL,  l' AMOR INCONDICIONAL, la recuperació plena de la CONSCIÈNCIA i el no oblidar mai més QUI SOM, D'ON VENIM i ON ANEM:  La Meditació i el Silenci en son el camí...*

                                                                              

dissabte, 12 d’octubre de 2013

LLIBERTAT I CONSCIÈNCIA

                                  Volar i ser Lliure Conscientment...

La "Llibertat" és absència de por, la "Llibertat" és un fluid molt natural de la consciència, com ho és també la "Felicitat", la "Llibertat" és fluir en la Vida i amb la Vida, conscients de l' "Ara", l'única mesura real i objectiva d'això que ens hem acostumat a anomenar "pas del temps". Des de la meva joventut, que vaig tenir una frase inspirada, que hi havia qui la trobava estranya: "no és el temps que passa, som nosaltres els qui passem" i ara hi afegeixo: en el transcurs d'un Etern Ara,  immutable i continu, que la "il·lusió" d'aquest món dual ens porta a dividir en un "passat" i en un "futur" que, en realitat mai aporten res d'objectiu, donat que absolutament tot es realitza i succeeix en la única "clau permanentment oberta que és l' "Ara".  El "passat" és el regne virtual dels records, i el "futur" és el regne virtual del que està per venir, però els dos enlloc no s'ubiquen i son impenetrables, ningú hi pot "intervenir" perquè son  "il·lusions mentals" que, com a molt, ens poden fer "somiar" en el regne de la "nostàlgia", però somiar, al cap i a la fi:  ni ser, ni estar, ni fer, ni fluir: tot ha sigut, és i serà dins de l'Instant Continu anomenat ARA, el temps real i permanent, on objectivament sempre som, malgrat la "il·lusió hologràfica" del món dual, del somieig de la inconsciència, malgrat la pròpia personalitat humana, basada en l' "ego subjectiu" i les seves enganyoses peculiaritats i excessos.
                                                                             
                                      Som Ànimes Lluminoses i Immortals

 El cert és que per ser vertaderament "lliures" ens cal "ser conscients".  Per ser "conscients" ens cal practicar profundament i objectiva el "carpe diem", viure l'Instant, viure l'Ara i Aquí, de Moment en Moment, com si cada Momenmt "fos el darrer que viurem", En cada Moment hi ha continguda tota la Saviesa de l'Univers i l'Eternitat...  Actuar "en consciència" i "des de la consciència" implica l'absència de por, d'error, fluidesa de pensaments lluminosos, constructius, evolutius, d'Amor.   L'absència de l' "ego subjectiu o de la personalitat humana" significa "plenitud de consciència", recuperar plenament "el record identitari original": que som éssers de llum, ànimes immortals, utilitzant cossos físics per experimentar en "3D".  És així que arribem a ser lliures en aquest món físic, un cop extretes les "capes egoiques" que, com en una seva alliberen l'Ànima, l'Ésser Intern que som tots i cadascún, enllaçats,  connectats a la Divinitat, la Font Màxima de la que provenim.  No hi ha altre "llibertat" que aquesta.  Qualsevol altre cosa és una "il·lusió", un "somni" enganyós, com tants altres, que sorgeixen en la "dualitat" que regne en aquest món tridimensional. 
                                                                                

                              L'Ànima no està mai sola

La "il·lusió del pas del temps" tant sols és aplicable referint-nos a aquest món físic de tres dimensions, al cos físic, associat a un desgast progressiu o vellesa (molt angoixant quan hom te creences com que el "cos físic ho és tot" i que quan mor "finalitza la Vida" o quan hom creu en "inferns" de càstigs i sofriments, en abandonar el cos físic o morir).  No hi ha més "jujtge" entre etapes existencials que la pròpia "consciència", ni més "purificació" (que no càstig) que la pròpia esmena en cada etapa existencial.  La "il·lusió del pas del temps" afecta al "vehicle físic": no al seu conductor, l'Ànima.   Aquesta, com a "conductor", coneix aquesta eventualitat del  món físic i si "perd" (mor) el seu vehicle físic, coneix els processos subsegüents coneguts com a "post mortem".       Si la mort és "lúcida", és a dir, "conscient", l'Ànima lluminosa no se sent confosa i immediatament sap "on va i que li espera".    Si la mort "no és lúcida", és a dir "no conscient", l'Ànima es pot sentir confosa entre els "sanskars" o "comtes kàrmics" de l'etapa recentment conclosa, poden demorar-se un temps o preparar d'immediat el seu retorn al món físic en un nou cos i etapa existencial.   De totes maneres, l'Ànima no està mai "sola" en el moment de prendre una decisió important pel seu creixement i evolució contínua. Hi ha especials Entitats dedicades a això, que li faran costat i l`'orientaran a sortir d'aquest tràngol, si és el cas. 
Tot indica doncs, la importància que te el fet transcendental de "despertar consciència".  Si vivim la vida "conscients", el trànsit de l'anomenada "mort" també ho serà.  Aquesta "lucidesa" n'és l'indicatiu en el món físic, i en l'altre densitat, en la que irremisiblement hem d'estar: o be de retorn a la "llar còsmica d'origen" o be de pas, "entre vides".
La "vertadera Llibertat" està en "ser conscients", i ser "conscients" implica viure en "l'etern i únic instant present" recordant en tot moment, la nostra autèntica identitat d'Ànimes Immortals, el que realment i objectivament som, d'on venim, a on anem, que hem estat vivint i experimentant fins ara i en el transcurs de milers i milers d'etapes existencials,  on hem jugat "tots els rols imaginables (recordeu el post passat?) i que ens calien per créixer, i que ens "invaliden per jutjar a ningú", perquè tots, en alguna etapa passada, hem protagonitzat "el paper d'aquell a qui volem jutjar"...*
                                                                             


                 De retorn a la Llar Còsmica d'Origen, o de pas, entre vides...                                                                              

divendres, 4 d’octubre de 2013

GRACIES, EMILIO CARRILLO PER DONAR TOT EL QUE ESTAS DONANT!

       "DEU ES JO; I JO SOC DEU PRECISAMENT QUAN DEIXO DE SER JO"


El dissabte passat 28 d'Agost vàrem tenir l'oportunitat, en un Auditori Axa de la barcelonina "Illa Diagonal", ple a vessar, l'esperada Conferència d'aquest germà tant especial que és Emilio Carrillo, de Sevilla, un vertader succés pel món espiritual i renovador d'aquests darrers anys, per la seva pedagogía clara i directa, que te l'extraordinària virtut d'arribar arreu on se'l requereix, als cors més anhelants, sensibles i inquiets, a tots els sincers cercadors consciencials del "nou paradigma".
L'Emilio és un home senzill que, sobretot "predica amb l'exemple", i més encara, des que va tenir una vivència interior molt `profunda, a partir de la qual, es va fiançar més i més en el seu fluir en Pau i Amor, en plena auto-entrega amb aquest missatge que arriba avui a tantes consciències en llur despertar interior.  Ja abans del 2011 va començar a donar Conferències i Tallers, no nomésa Sevilla, sinó per tot l'Estat, arribant també a Catalunya, bàsicament a Lleida i Barcelona, on tant se l'estima i respecta.  Un home senzill, com dic, que ha escollit la Bandera Blanca de la Puresa i la Rendició, com humil estandart de la seva infatigable ruta. 
Em vaig trobar amb les seves Conferències a "youtube" fa uns anys, i confesso que la sintonia amb les seves reflexions fou instantània, i realment ha sigut i és per mi, un referent que tinc sempre molt a prop del Cor, ya sigui a través dels seus llibres o de les seves paraules escrites o sonores, sempre amb nous i més enriquidors matisos i per ser escoltades i meditades repetides vegades.
Aquesta recent Conferència a l'Auditori Axa va ser pràcticament i integra, referida al seu darrer llibre titulat "DIOS", la Font, l'Energia, el Pare-Mare, Al·là (se'l anomeni com se'l vulgui anomenar) el drama principal és que el "busquem fora de nosaltres mateixos", com molts altres aspectes de la nostra Vida, per la manca de coneixement de la nostra "autèntica identitat interior", la que vertaderament ens connecta amb la Font, per la que som la Font mateixa, quan la nostra "personalitat humana" (deixa de ser jo): "Déu és jo; i jo sóc Déu precisament quan deixo de ser jo". 
                        
                                                                                       


  El llibre doncs, s'estructura en forma de diàleg pregunta-resposta, molt minuciós i amè, com és l'estil de l'Emilio, quan respón, per exemple, en el primer capítol, a la pregunta que li fa l'entrevistador, molt clara, directe i concisa: "Ets creient?  I ell respón tranquil·lament: "No", i en la seguent pregunta: "Existeix Déu? Responent igualment: "No".  Respostes que deixen perplex l'entrevistador.  Seguiu, vosaltres llegint aquest llibre que, em permeto recomanar a tothom sense excepció.    
Val a dir que la "introducció" del llibre l'escriu Nagual, Xaman dels Anu-Kui-Ghanos de Wiñaymarca, que és un gran amic d'Emilio.   També el pròleg està format per dos poemes:  "¿Porqué el Humano en la Tierra? de José Luis Gonzáez Cáceres, poeta i president de la Institución Literária Noches de Baratillo; i l'altre, que pren per base la coneguda olració del "Pare Nostre" i l'adorna amb més reflexions espirituals i poètiques, quina autora és Concha Redondo Tarodo, Coordinadora dels "Encuentros entre Buscadores" del Círculo Sierpes, Entitat sevillana amb la que Emilio col·laborta habitualment. 
Les tres hores de Conferènmcia van estar presididas, en tot moment, per una energia i una vibració extraordinàries, que suraven amorosament per tot l'ambient.  Emilio no va voler aplaudiments i en canvi va demanar als assistents l'abraçada fraterna de tots, i ell mateix va saltar a butaques per abraçar les centes i centes de persones, que volien mostrar així el seu agraiment, la intensa connexió haguda, el missatge rebut amb la seva presència i les seves paraules. 

L'organització impecable de l'acte va anar a càrreg del grup de Barcelona Akoko:
AKOKO   http://akokobcnterapiasytalleres.blogspot.com.es/     

També feu la seva presentació la ONG CANVI  que va tenir un donatiu obtingut de la recaudació de l'acte:
CANVI    http://www.canvi.org/es/

                                                                         
                                          EL VAIG PODER ABRAÇAR I SORTIR EN LA IMATGE
Acabo aquest resum amb uns paràgrefs de la part final del seu llibre, que he gosat traduïr al català:

"VIURE VIVINT".  
Per tant lliure ja de tota càrrega i sense les cadenes del "he de" i "tinc de" frueix com un "Infant" en el Viure Vivint.
"Viure Vivint".  En l'Aquí i Ara, d'instant en instant, i centrat en el teu "vertader ésser" i "naturalesa essencial" i divinal, que be saps ja que son els de tots i Tot.
"Viure Vivint".  Confiança en la Providència i en la Vida i en continua Freqüència d'Amor.
"Viure Vivint".  Exercitant de manera natural i espontània els teus dons i talents -cadascú conta amb els seus- davant els fets, successos i esdeveniments que la pròpia Vida -no la programació mental ni la recerca de benestar-  et vagi posant per davant.
"Viure Vivint".  Colocant en el teu dia a dia espais de Silenci i ocasions per connectar amb la Quietudt que, com tresor guardes en el teu interior diví i etern.  Podràs així sortir de la Matrix on tantes preguntes, tasques i diatribes mentals bullen i ataquen.  Instal·lat en aquesta quietud fins a integrar-te en la No-Identitat i volcar-te en el que realment Ets i És: No-Ser.
I, a partir d'aquí, torna a la Matrix i surte'n i entre-hi quan vulguis: juga a Crear! com l'"Infant" que Ets i amb el seu entusiasme ("Déu en tu").  I la identitat amb la que et perceps dins la Matrix, assumeix-la com el que és: un holograma, mera il·lusió o somni.  I desplega-la en un Moviment que sigui el Resplandor de la Quietud.  El que significa disfrutar d'una Vida Sencilla i Alegre, lliure de vanitat i pors.

El llibre d'Emilio Carrillo titulat "DIOS" està editat per Editorial NOUS
nous@editorialnous.com
           

diumenge, 29 de setembre de 2013

ANIMES IMMORTALS EN COSSOS FISICS PERIBLES: ALLÒ QUE SOM...


Un dels aspectes més importants de l'espiritualitat és el donar-nos compte que "no som cossos físics dotats d'una ànima" sinó just a l'inrevés: som ànimes que utilitzem cossos físics per experimentar i créixer en aquest món tridimensional.  El principal en nosaltres és l'Ànima (car som ànimes), que és la que dona Vida al cos físic, que li serveix en cada una de las etapes existencials en este àmbit físic, on s'ha compromès a seguir creixent.  L'Ànima és la conductora del cos físic, de manera "tant sols semblant" a como hom condueix un automòbil -sense ser el propi  automòbil   sinó qui el condueix-.
Quan sortim de l'àmbit físic de tres dimensions "ja no necessitem el cos físic", el qual deixem "aparcat" al llit on regenera la seva energia de les activitats que li hem donat. Aquest procés és permanent i natural en tots els éssers humans doncs, en el transcurs del descans nocturn sortim del cos físic com les ànimes que som.  Tothom pot tenir aquesta vivència de forma conscient.  És el que anomenem "somnis"  quan amb prou feina recordem o amb molt poca lucidesa els llocs que hem visitat com a ànimes.  A mida que despertem consciencialment el record es va tornant nitid i sabem que hem estat experimentant en altres àmbits dimensionals, alguns ho recorden amb detall.  És el que s'anomena "viatge astral" del que tant s'ha parlat i que tothom realitza amb més o menys consciència.  I no te cap perill donat que és un funcionalisme molt natural de totes les ànimes que, en aquest món experimenten i créixen, en cossos físics d'una complexitat meravellosa.


                                                                          


L'Ànima és immortal i ja ha vingut del cosmos amb moltes experiències i coneixements, i ara, està experimentant en el planeta Terra, en el món físic de tres dimensions, al llarg de tot un clicle complet, tal i com ho va decidir en el seu moment i en forma lúcida i conscient.  En contrapartida, el que és "perible" dins el temps dual, on ens movem, és el cos físic que, com se sap, neix, creix, madura i mor en un lapsus de temps, més o menys flexible, depenent de les diverses circumstàncies de consciència i vida, que arribi la seva "data de caducitat" abans o després. Entre la mort física i el proper naixement, també conegut com "espai entre vides", l'Ànima recapitula i es prepara -si és el cas-, per un nou retorn al món fñisic.
L'Ànima te qualitats meravelloses i eternes, que ha "tapat" la pròpia densitat física d'aquest àmbit, unida als desequilibris humans que això ha comportat, així com a l'acumulació de "conflictes no resolts" (que sovint queden d'una vida per una altre) dins les diferents i múltiples etapes existencials, les quals ens corresponsanbilitzen a tots sense excepció.  Fins a l'extrem que una gran manjoría  d'éssers humans, ha oblidad la seva vertadera identitat com a ànimes immortals a canvi d'una identificació total amb el cos físic perible i amb la pròpia dimensió física, desembocant en el món de les "creences"  i per tant arribant a creure que el "cos físic" ho és literalment "tot" i que "no existeix res més".
Tota aquesta "identificació", tot aquest camí "desesperat a cap lloc, te, per suposat un conegut protagonista molt i molt aferrat a la matèria densa d'aquest món i que ha nodrit, ni més ni menys que a la pròpia "personalitat humana", apoderant-se de la ment i desitjant substituir l' Ànima.  Sabeu a qui em refereixo, no?  És clar: a l'ego subjectiu i plural, autor de tots els desequilibris i miratges del nostre món, per haver-li sigut donades totes les "regnes" perquè així fos...

    
                                                                             



L'Ànima que som tots i cada un s'està auto-restituint i com s'ha dit infinitat de vegades, ara és el moment més òptim (doncs el Cicle Solar ho segueix energitzant tot) i ens recorda amorosament allò que ja sabem i que guerdem en la memòria còsmica, el compromís dins el cicle terrestre en el que estem immersos, per proseguir conscients el camí d'ascens vers la llar còsmica d'origen a la que tots pertanyem, netejant i asserenant cadascú la pròpia ment per tal que l' Ànima amb el seu preciós Intel·lecte l'empleni de pensaments amorosos i de pau, de serenitat i altruïsme, de llibertat i respecte mutus, de joia i felicitat, de perdó i agraïment, de comprensió i tolerància, d'equilibri i discerniment, de llum i tendresa, d'enteniment i saber, d'humilitat i senzillesa, de veritat i sinceritat, de Consciència Plena i Desperta...

Deixem ara el nostre cos, per una estona, en aquesta densitat física, reposant molt relaxadament...  Ens concentrem en la nostre respiració: inhalar, retenir per uns instants, exhalar (varies vegades)...  Fem-nos conscients dels nostres òrgans físics meravellosos, en llur perfecció, en el torrent sanguini preciós i ple de VIDA, en totes les cèl·lules, precises, lluminoses i sàvies en el seu contingut...  Per uns instants, sentim la vibració d'aquesta globalitat corpòria tant i tant perfecte, que agraïm...  Tot seguit, i en Consciència d'Ànima ens elevem vaporosos i lleugers per damunt del nostre cos físic, sentint-nos surar per sobre de l'estança, lluminosos, alegres, elevant-nos més i més per damunt els teulats de la ciutat,  veiem l'anar i venir de la gent, diminuta des d'aquí, per carrers i places...  El brogit de la ciutat s'allunya ràpidament, mentre distingim la Terra, la nostra estimada Gaia,  en tota llur magnificència i bellesa multicolor...  Un SILENCI especial ens envolta, mentre fluim i fluim per l'espai infinit, ple de cossos de llum, planetes plens de VIDA en llur multidimensionalitat...  Dins d'aquest fluir nitid i amoròs, ens sentim atrets per un Punt de Llum molt més lluminós que tots els altres, amb una intensa coloració de tons blavosos-daurats-vermells, llur poderosa radiació ens acaricia, ens acull i, de sobte ens trobem com suspesos en una estança sense límits, en plena felicitat, per entre el soroll miraculós del SILENCI, que fa vívida la nostre connexió amb el TOT, amb la FONT INASGOTABLE...   Som a Casa, així ho sentim, a la Llar Còsmica d'Origen...  Inenarrable és la consciència de connexió, indefinible el temps que no existeix sinó en un Etern ARA...  Finalment i a incalculable velocitat retornem al cos físic, essent autèntiques vivències de l'Ànima, per seguir fluint des de l'àmbit fisic, on som...

  OM SHANTI          NAMASTÉ             OM MANI PADME HUM             AUM              AMEN


                                                                         
        

divendres, 20 de setembre de 2013

TOTS ELS ROLS IMAGINABLES


És convenient i saludable, "aturar la marxa" que hom porta, els ritmes frenètics i trepidants, automàtics i mecanicistes, tant allunyats de la consciència, i restar quiets, silenciosos, enmig del brogit anihilant, i començar de preguntar-nos molt profundament i interna els interrogants del "despertar consciencial": "Qui Sóc?", "D'on Vinc?", "A On Vaig?".   El perquè d'aquesta acusada sensació de cansament i avorriment, com d'haver fet ja moltes vegades, una mateixa obra teatral (la vida humana), amb tots els seus tòpics, angoixes, drames, dolor, por, efímeres alegríes i els mateixos papers i personatges, intercanviats de totes les maneres possibles.   En si mateixa, aquesta "sensació" pot ser com una "alarma", un "avís", un "toc d'atenció", que prové de molt endins, de l'Ésser Intern...  Donat que hem vingut moltes vegades a l'existència física a experimentar absolutament tots els rols.  Precisament, tots els rols imaginables...   L'existència actual, per molts éssers humans (cadascú ho ha de dilucidar), ja és la d' "interessar-se" pel propi "despertar de consciència", un cop que s'han viscut totes les experiències necessàries i possibles, dins el "cicle de les existències humanes" (el samsara tibetà), en aquest pla tridimensional del que tots formem part integral.

                                                                                          

La important quantitat d'anhels espirituals d'aquests temps, no és en absolut, casual.  L'actual Humnanitat és molt antiga en aquest planeta, molt veterana, i ho ha protagonitzat absolutament tot, en inacabables etapes successives.  Per això ara, importants grups humans preparen el seu " retorn a la llar còsmica d'origen", restaurant en el seu interior la vertadera identitat espiritual i còsmica, o "despertant consciència" que ve a ser el mateix. 
També -i com no s'ignora pas-, els cicles còsmics, com el present, son portadors de grans estímuls energètics, molt motivadors i activadors del cor i del centre emocional, proclius al "treball intern" i al "despertar de consciència".   D'aquí venen tants despertars, anhels i renovades inquietuds interiors, que configuren el que procuro explicar.  Si aquest procés, de vegades, pot "semblar lent" és degut al propi "estat de consciència" que infon aquesta "edat del ferro" o època actual, als desequilibris humans i als problemes "kàrmics" que la humanitat porta produint en cada etapa existencial.  No obstant això, s'ha obert l' etapa de  "confluència" i els estímuls al "treball intern" no s'aturen i les bones vibracions còsmiques segueixen arribant afortunadament i incansable.  És obvi que no farán el treball per la humanitat: aquest l'ha de fer cadascú des de la pau, la joia i la força de viure aquests instants especials. 

                                                                                   

Per això és important "aturar-se" (com he dit en començar), per fluir en el perfecte Silenci Interior, aquesta consciència de l'instant especial, aquesta consciència de l'ànima (que cada un és), aquest etern aquí i ara, que massa es contempla a través del "Vel de Maia", des de la il·lusió de l' "ego", que realment distorsiona tota perspectiva conscient, -i que, si seguim "distrets"-, ens esclavitza amb els miratges i aferraments, que ens tornen "cecs" de consciència. 
En el silenci calmat de la més íntima estança, calmo la ment agitada i a voltes atordida, i penetro en el vertader Silenci Interior, en absència de pensaments: és quan flueixo en tot i reconec l'ànima que sóc: ni busco, ni espero, sóc i em se el propi fluir que em porta enllà del món de les formes, dins del real ara, permanent, indivisible, immensurable, infinit...
A través de la meditació més senzilla, com és el Raja Ioga, hom pot sortir d'aquest món il·lusori i percebre la realitat des de dins, ser plenament la pròpia ànima, recuperar la memòria còsmica o original, comunicar directament amb el nostre Pare-Mare i emplenar d'aquesta vibració primigènia i original,  cor i ment,  recobrant consciència de moment en moment i d'instant en instant, amb moltíssima paciència..*

dissabte, 14 de setembre de 2013

RECUPERANT "SIDDHARTHA" D'EN HERMANN HESSE


És interessant i gratificant tornar a lectures tant clarificants del "camí interior" com aquesta història de Siddhartha. Segons el moment consciencial que hom estigui vivint, així és el "missatge" que es pot assimilar del savi llibre d'en Hermann Hesse, on s'hi van exemplaritzant moltes de les fases i moments culminants, i de reflexió que viu l'Ànima en el procés vers el "despertar" del llast i influència de l' "ego".  En ell hom hi pot trobar, des del Siddhartha jove, fill d'un Brahman, molt aviat ple d'inquietuds espirituals i una fina intel·ligència, la seva estança amb els ascetes "samanes", fins el seu posterior aprenentatge amorós amb la cortesana "Kamala", que li fa de mestre en aquestes arts, passant per la seva amistat amb "Kamaswami", el ric mercader, on coneixerà les claus de l'opulència així com els plaers efímers i sovint decepcionants de la matèria, quina experiència i duresa el portarán al punt just de llevar-se la vida, -encara que de tot, finalment, extraurà Siddhartha un valuós coneixement-, fins arribar al seu retrobament  amb el barquer, que ja va conèixer en la seva juventud, "Vasudeva", amb qui es quedarà aprenent moltes lliçons de l'intern camí, doncs es tracta d'un savi il·luminat que "sap sentir les veus del riu"...

                                                                             

I escolta i sent aquestes veus amb la seva infinita paciència i la unicitat consciencial que flueix per tot el seu ésser, passant viatgers de l'una a l'altre riba i penetrant, en plena meditació al cor misteriós del corrent fluvial, de qui coneix els secrets i li parla a cau d'orella i a l'esperit, sense doctrines, sense mestres ni gurús...  I aquest és el mateix llegat de saviesa que, en el transcurs dels anys, rebrà Siddhartha fins assolir la pròpia il·luminació, culminant ja el seu procés (abcent Vasudeva i ja ingressat en el Nirvana), i retroba al seu amic de joventut, "Govinda", que és amb el grup de seguidors del Buddha Gotama.
Siddhartha va descartar des de la seva joventut les religions, les doctriones i els mestres, i portava dins seu una saviesa innata, tot i faltant-li encara, la necessària experiència pràctica de la vida. Sabía escoltar la seva veu interior que li inspirava consells i força, per avançar en totes les experiències d'aquest món dual, car no ignorava que li eren del tot necessàries en llur camí vers la il·luminació. 

                                                                                   
                                                     SIDDHARTHA  I  KAMALA
Molts s'acontentaven formant part d'un grup religiós, acceptant i acatant unes normes i preceptes doctrinaris, per tota la vida. Siddharta dins seu, no aspirava a això, ell volía fluir lliure com un ocell, obrint-se a totes les experiències que el coneixement li reclamava: així ho va fer, així ho va assolir fins a la il·luminació. 
Per tot això, i molt més encara, el llibre d'en Hermann Hesse en si, porta un gran coneixement i un missatge dirigit a l'Ànima, sempre amb matisos per totes les consciències en el seu nivell evolutiu en el moment de llegir-lo i assimilar-lo.
És evident que s'em ha fet novament profitosa, en aquest final de l'estiu del 2013, la seva lectura, que he recuperat fresca i neta com una rosada matinera avançant-se a la tardor, després de més  de vint anys, quan m'hi vaig "entrebancar" per primera vegada:  Amics, amigues: us convido a llegir aquest magnífic llibre, tot un clàssic que podeu trobar en la vostre llibrería habitual.

                                                                              

                                                                          

divendres, 30 d’agost de 2013

INSTANT PRESENT: SORPRENENT, MÀGIC, PERFECTE...

                                                                              EQUILIBRI
L'instant present és tant sorprenent, tant màgic i perfecte, que es viu poc en llur total integritat, i quan s'aconsegueix de viure'n tant sols una guspira, hom te la sensació que s'esmuny ràpidament com aigua en desaigua; i és que literalment no es pot "prémer"  i si hom el "pensa" l'envía al passat perdent-lo, perquè "sols vol ser viscut" amb fluIïdesa, sense qüestionaments, amb plena acceptació, amb serenitat i sense intromissions d'una ment dirigida per l'ego...  Si es fa "complicat" és perquè les "afeccions" tenen el pes suficient com per retenir-nos en els seus paranys, i seguir segrestant la llibertat natural i original de les "Ànimes" que som.
L' Instant Present es troba en la línea del temps conscient, i mai no es pot trobar en el "passat", ni en les "afeccions", que son lligams amb els que sovint hom s'identifica, i que impedeixen d'avançar en l'auto procés de "despertar".  Tot flueix i està en el seu moment precís i és "imprescindible arribar a acceptar-ho".  Tot es troba en la situació que li "correspón", ni millor ni pitjor, sinó la que resulta de les diverses circumstàncies anteriors.  I tothom és lliure de dirigir i encaminar llur propia vida, des del moment en que s'és "conscient" per fer-ho. 

                                                                                     
                                                LA NATURALESA PREN ELS SEUS MARGES
L'instant present és d'una plenitud total que contrasta dràsticament amb la mecanicitat, l'estrès, les presses, el desequilibri trepidant de la societat dels "on line", la rapidesa, la immediatesa, l'ansietat, la insacietat i la inconsciència desequilibrada i secular de l'ego, ignorant sever que "ho vol saber tot" a diferència de l'Ésser o l'Ànima Inmorrtal que objectivament som i que disposa d'una "saviesa còsmica" connectada amb la Font Suprema.  La plenitud de l'Instant Present situa a cada ésser humà en la "connexió amb el Tot o Font" i, per tant, en la recuperació de la memòria còsmica que l'experiència humana en "3D" va enterbolir o esborrar momentàniament, donant lloc a l'ego, que sempre intenta "suplir inútilment" l'Ànima que vertaderament anima a cada cos físic.  D'aquí la importància de "viure l'instant" per retornar a l'ésser humà a la seva coordenada original.  Però això requereix un esforç: no és quelcom que es faci sol: te d'existir l'anhel, el sentiment, l'emoció i la ferma decisió per realitzar aquest treball cosncient.

                                                                                        
                                                                          INFANT  CONTEMPLANT  L'INFINIT

La personalitat humana està imbuïda d'ego degut a les cultures y tradicions, als sistemes de creences religiosos, socials i polítics, que en la seva major part, no han contribuït a l'estímul individual i col·lectiu que portés a una regeneració integral humana, tot el contari, s'ha fomentat l'enfortiment de l'ego en detriment de la consciència, de l'Ànima Immortal, que s'ha mantingut en un estat d'ensopiment. Tot i així, això no justifica ni eximeix l'home del seu lliure albir, ni d'utilitzar-lo amb responsabilitat:  absolutament tots estem interconnectats entre nosaltres i amb la Gran Font, i podem prendre decisions individuals en tot moment:  sobre la nostra vida, sobre la nostre actitud, sobre la consecució dels nostres anhels, sobre el nostre destí, sobre la nostra manera de pensar, actuar i relacionar-nos amb els altres, etc., per adverses que siguin les circumstàncies que ens envolten:  la qual cosa ens fa directament corresponsables de totes les situacions que han configurat i configuren la pròpia vida.  Per això abans de cercar culpables externs a tots els problemes i desequilibris (personals i col·lectius) de tot tipus que ens envolten (que és el més corrent), convé mirar el nostre propi interior i fer-nos conscients d'aquesta "corresponsabilitat" que tots i cada un tenim.
L'actual col·lectiu humà ha vingut infinitat de vegades a aquest món tridimensional en diferents etapes, a cobrir experiències, situacions, drames i alegries  de tot tipus i participant des de tots els rols imaginables, per tant:  "qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra..."
Més en contrapartida, sí que hi ha quelcom de nou solta el SOL:  el moment que està vivint la "nova humanitat" (del que els principals medis mundials no parlen), la transformació que s'està gestant en tot el planeta Terra, que fa "poc soroll", posant noves bases, els Valors de l'Ànima i de l'Esperit, revitalitzant la connexió i fent més viva la lucidesa de la Consciència, des de l'Ara, des de l'Instant Present: Sorprenent, Màgic, Perfecte...*                                                  

dimecres, 21 d’agost de 2013

EL REPTE DE RECORDAR...


En realitat a l'ésser humà no li cal "aprendre el més profund" per una raó molt senzilla: "ja ho sap".  I ho sap en el més profund.  No recordar-ho és la disjuntiva amb la qual s'enfronta juntament amb el repte de venir a experimentar en la matèria més densa, comandant un  cos físic fet a mida pel cas.  I recordar (qüestió de memòria) es fa "difícil" per la vida desbordant, frenètica i estressant que, en general hom viu avui dia.  I "posats a oblidar", hom pot dir que ho hem oblidat "tot" o gairebé:  D'on venim?  La nostre llar d'origen en l'Univers Multidimensional.  Cap a on anem?  (Perquè hem vingut aquí?), o dit d'una altre manera "quin és el repte vertader, l'objectiu d'aquesta presa de decisió?  És el propi creixement espiritual de cada un i l`'expansió de la Vida, també en les dimensions més denses, on la matèria pren la màxima preponderància?  Sento que és així, però que a més, "tot això" forma part d'un "Gran i Inabastable pla", teixit en els telers còsmics de la Gran Font, i per teixidors d'alt nivell i una molt divina ètica.
Tot és Vida, Amor i Llibertat en l'Univers.  També nosaltres els humans, hem "decidit ser i estar aquí", per etapes de milers i milers d'anys, dins d'aquest temps il·lusori, que ens ha portat tanta "confusió" apartats del "no-temps" o del present continu, que mai no desgasta les sublims energies de tants i tants éssers com poblen l'espai infinit, en expansió constant i permanent, amb mesures que també "hem oblidat". 

                                                                                       

Perquè el repte de recordar?  Doncs perquè aquest anhel el portem a dins tots els humans sens distinció, malgrat que se li donen diferents interpretacions.  Sovint el substrat dels més profunds anhels espirituals es sustenta (sense saber-se moltes vegades) en aquest "repte" que fa niu en el més profund del cor i va prenent consistència a mida que l'home  pren consciència de la seva pròpia trascendència i es fa les preguntes capdals de la filosofía: "Qui sóc?, D'on vinc?, On vaig?" .  Preguntes que l'home es fa des de les limitacions de l' "ego" en el món físic, tot i sentint, malgrat tot, la gran "potència" oblidada de la seva força interior, que li "sembla" que desconeix i que no pot obviar, perquè te un pes intrínsec que és l'AMOR, la força invisible-universal que a tots uneix, que és d'un rang superior i és la base vital de les ànimes lluminoses, que realment som, "enfundats" en els nostres cossos físics peribles i amb caducitat.  I és per aquest AMOR expandit per tot l'Univers,  que som i estem aquí per aprendre i créixer, estimant a tots i a tot: en realitat no estem aquí per cap altre interès conscient i objectiu que no sigui l'AMOR INFINIT I INCONDICIONAL.
El "repte de recordar", és doncs un impuls de cada Ànima Immortal, car l'ingrés i la vida en la matèria densa tridimensional (aquest món físic) quasi sempre és traumàtic per les ànimes i éssers espirituals, de vibració molt més subtíl, i també de freqüència més elevada, que aquesta densitat dimensional  torna lenta i condicionada, fins a l'extrem de "fer-nos oblidar" (només amb rares i meravelloses excepcions) la nostre identitat original i de generar aquest famós "ego" manefla, "que tot ho vol saber des de l'ignorància més absoluta" i "creació mental" al marge de l`'ànima atordida que som, i basat en la por, l'odi, l'orgull, la supèrbia i moltes més derivacions generadores dels errors i la confusió en el món..
L' "ego" crea en l'home físic la il·lusoria "falsa personalitat" -que sense un treball intern que la freni-, es va formant al llarg de cada etapa existencial, i al final de cada etapa "desapareix" quan mor el cos físic, perquè realment no forma part del llegat real i objectiu de l'Ànima.

                                                                                         

D'altra banda, tots podem veure quin és el resultat d'un món  que no parteix de la "consciència de l'ànima" i basat en els errors i confusions de l' "ego":  és el món que tenim ara i aquí, mirem arreu el que trobem...  I això també és el mirall del que una part important de la humanitat porta dins seu, tot i l'extraordinària transformació consciencial generada a partir de l'any 2012, que és real i va progressant.
La MEDITACIÓ és una de les eines, sinó la millor, per recuperar aquesta memòria còsmica "oblidada temporalment" ara i aquí.  És la forma d'entrar en connexió amb el que "vertaderament som.  El SILENCI permet. una vegada el cos físic està ben relaxat i la ment aquietada, entrar en aquest espai interior, on ens podem reconèixer com les "entitats espirituals que som", és aquí, amb molta pràctica que podem arribar a "retrobar" aquesta memòria vital plena del coneixement de tot el que som, i obrir vies de connexió amb la "intervinguda" memòria física quotidiana i foragitar l' "ego", amb el qual "desapareix" una de les pitjors i més pesades ombres de la humanitat: la por, que en el fons no és més que ignorància.
Cada un pot trobar la forma de MEDITACIÓ més idònea i amb la que millor es trobi.  Si mai no hem meditat, recomanaría el Raja Ioga perquè és el sistema menys "exigent" pel que fa a la postura de meditador: només cal posar l'esquena dreta o recta, i hom pot practicar directament assegut en una cadira, si hom prefereix altres postures o "assanes", és voluntari,, però l`'esquena dreta és quelcom primordial. Hom pot començar amb petites "meditacions guiades" que ajuden a fer les primeres passes, Al principi 15 0 20 minuts de durada i anar sumant temps segons es practiqui.
És interessant començar el dia amb una meditació i acabar-lo amb una altre,  abans de dormir.  Això emplena d'equilibri, de pau i de consciència tot el que fem durant el dia i ens prepara pel descans;  la nostra relació amb els altres es torna respectuosa i tolerant, i hom va prenent consciència que som lluminoses Ànimes Immortals reunides, circunstancialment i amorosa, en aquest món*