dissabte, 14 de desembre de 2013

CINC ANYS D'AQUEST BLOG: UNA ALTRE ETAPA QUE CONCLOU


Quan l'any 2009 vaig començar amb fort impuls aquest "blog", dins meu s'hi agitataven moltes coses des de la base subjacent de l'espiritualitat: la conspiració mundial que m'aclaparava, el tema extraterrestre concretat en Montserrat i la "fita del contacte", els éssers de llum d'aquesta zona magnètica i màgica per on transcorre aquesta meva existencia, els anhels de constituir un vertader "cercle de llum", amb persones disposades i resoltes, realment un equip espiritual pràctic i amb capacitat per col·laborar decididament amb el despertar consciencial de la humanitat, també amb les transformacions vibracionals i energètiques del planeta, avançant vers el mític 2012, i sense oblidar ni un sol moment, el despertar individual propi i de cada un dels components, que havia d'anar aparellat i compensat amb els treballs de grup.  En conjunt, tot això feia que sentis dins meu un fort estímul per fer progressar aquest sentit "projecte conscient".
Estava realitzant tantes fotografies en aquell moment, d'albiraments OVNI i naus desconegudes, en qualsevol paratge del Massís de Montserrat, que vaig estar convençut que es tractava d'una vertadera "concessió" dels seus tripulants, vers l'esforç que intentàvem de realitzar, per despertar i clarificar molts d'aquells enigmes, que s'entrellaçaven amb la rica tradició espiritual i esotèrica del "Montserrat Intern o de l'Esperit", el del simbòlic Sant Grial i el dels Cavallers Templers que el custòdien, així com d'aquell Sanctuari Gnòstic, situat en una concreta i secreta regió astral de la multidimensional Muntanya Sagrada.  Per mi aquesta era -i ho segueix sent-, la "vertadera força de Montserrat", d'aquest "prana" que totes les ànimes sensibles capten, tant sols en passejar per aquesta zona prodigiosa i majestuosa.

                                                                                        

El cert -i això és el que demostra el dia a dia de la vida pràctica-, ara, quan estic fent aquesta reflexió a finals de l'any 2013, és que "tothom està fent el seu propi camí".
Els camins, de vegades, poden convergir i fer que ens ajuntem diverses persones, per realitzar trams més o menys llargs, en unes sincroníes temporals que, més endavant  podran novament divergir.  Des d'aquesta perspectiva, quan observo per sobre aquests cinc anys, això és el que veig: ens hem conegut una disparitat de persones, atretes o afins -més o menys- al projecte plantejat, que també s'ha anat modelant amb una sèrie de transformacions que l'han anat allunyant de la idea inicial, al ritme que marcava cada moment, fins arribar a l'actualitat.  Aquests alts i baixos, crec que s'han anat reflectint en les cròniques i reflexions d'aquests cinc anys de "MONTSERRAT VERS L'ALTRE DENSITAT", on cada vegada he optat per tractar menys o gens, el tema de la "conspiració mundial" (ja prou tractat) o fins i tot el tema "extraterrestre" ja que la seva explicació la portem tots al nostre interior, donat que també hem vingut d'altres àmbits dimensionals estel·lars, a explorar la matèria tridimensional d'aquest món que ens sosté amorosament...

                                                                                    

En canvi si que he anat tractant més els temes d "autoconeixement", transformació psicològica,  "Despertar de la Consciència" i "Meditació", per ser eines molt més personals i pràctiques per laborar.   He après -i encara estic aprenent-, no sense esforç, que he de fluir al marge de tota expectativa i que tota transformació es produirà en la mesura que jo em transformi.  Com diu l'eslògan del "pensament positiu":  Quan jo canvio el món canvia...
Agraeixo l'acceptació que ha tingut aquest "blog" així com als molts seguidors del mateix, car m'heu donat bastant d'estimul i coratge, la vostra constancia i permanencia en entrar-hi per llegir el que hi anava abocant , aquests temes que a tots ens interessen tant: Moltes Gràcies!
He de dir que seguiré escrivint sobre aquests temes en tant que flueixi  la meva inspiració i intuició, tot i que, això si, serà des d'un nou "blog" específic titulat  "CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA VERS LA LLUM"       http://conscienciadanima.blogspot.com.es/  aquí ens seguirem trobant si vibreu en aquesta sintonia.
El meu correu electrònic queda a la vostra disposició: manueluistatje@hotmail.com  per qualsevol suggerència o comentari que vulgueu fer.  AUM,  OM SHANTI,  NAMASTE; OM MANI PADME HUM: FINS SEMPRE!!

                                                                                   
                                                                                
                             NAU MIG DESMATERIALITZADA EN L'ESPAI SAGRAT DEL
                                            MASSÍS DE MONTSERRAT (2009-2010) IOM

divendres, 22 de novembre de 2013

HORES ABANS DE L'ALBA: CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA


Deixar-te anar i fluir en la quieta i calmada matinada, hores abans que surti el Sol, és abraçar el Silenci en el seu estat més pur, penetrar en la seva fonda vibració i sentir-te Ell amb tota la Consciència de l'Ànima, que és una Integritat de l'Ésser Intern.  Així la ment resta serena i en complet repòs, on els únics pensaments que hi fluctuen son d'entera plenitud, vitals, de pau i serenor, precisament per ser de l'Ànima i portar-ne la seva llum original i intrínseca.  Res iguala aquests instants tant sorprenentment màgics i silents.   S'aferma el retrobament o connexió amb la pròpia Ànima.  El raig potent i vibrant d'aquest instant sagrat, és la freqüència que emplena, que fa seguir en aquest continu l'estat de consciència per reprendre i afrontar la vida diària amb totes llurs situacions i reptes, amb la increïble joia de l'agraïment, per ser viu en la Vida i acompanyat de l'Ànima més lluminosa i propera, aquella Ànima que per ser-ho tant de propera, hom no sap veure des del miratge egocentrista.  Aquella Ànima que és, tanmateix, un mestre pel propi camí.

                                                                                     

La "meditació" és l'eina bàsica per arribar a fluir en la "consciència d'ànima" que, en realitat, és l'estat en que ja no s'oblida més allò que som: "Ànimes experimentant en cossos físics",  hom abandona el concepte que "el cos ho és tot" i, mica en mica, hom abraça la "íntima recordació de ser".   Si hom flueix realment en aquest estat, l' "ego subjectiu" te ben poc a influenciar o manipular.   No vol dir que se'l hagi eliminat de "soca arrel", però serà tant feble, que no farem sinó somriure davant d'alguna minsa aparició seva.   Explicat així, pot resultar senzill d'entendre, més cal viure-ho amb voluntat i constància, amor al silenci, la pau i la serenor, vivint el present dia rere dia amb auto-compromís. 
La "consciència d'ànima" és l'estat segons el qual hom es "reconeix" com a "ànima" reconeixent alhora, que tots els nostres semblants ho son, experimentant i convivint en aquest meravellós Planeta.   Aleshores, la "consciència d'ego o de cos" (a les mans de la que hem estat tant de temps) queda doncs situada en l'àmbit que realment li correspón i no s'ha de "confondre" més, amb l'Ànima Immortal que verament és i som cadascun. 

                                                                              

Quan veig a tots els éssers humans que m'envolten com ànimes pures i lluminoses, amb les que convisc i comparteixo, les actituds, les accions, les intencions, es "modifiquen de manera conscient".   Els desitjos i les reaccions (tant propis de l'ego subjectiu) remeten progressivament i en el seu lloc s'instal·la  l'assertivitat, l'agraïment, l'acceptació, la humilitat, l'amor sense condicions.   Tot en l'existència humana pren una nova perspectiva basada en aquesta consciència profunda d'ànima, en aquesta espiritualitat innata en tota persona humana.   Quan aquesta espiritualitat es desperta (i ara és un moment de gran despertar) l'entorn immediat de la persona "canvia", i en definitiva, el món va incrementant aquest "despertar" amb cada persona "que es fa conscient de si", que recupera el "record de si", que aprèn a desenvolupar les "qualitats de l'ànima" i els veritables poders que tot ésser humà te, aplicant-los des de la Consciència.
L'experiència de la "meditació" és el camí real i objectiu per descobrir tot el potencial interior de l'ésser humà, de l'Ànima, de l'Ésser Intern, la connexió amb la FONT, amb la Divinitat, per recuperar aquests estats de quietud i pau, de serenor i equilibri, d'amor i respecte per tota la VIDA que ens envolta, i que determina amb consciència i equilibri, tota la part externa de la Vida, aquest dia a dia que sense el pòsit de la "meditació interior", no te un rumb ferm ni un equilibri permanent. 

                                                                                 

Desconnectar amb tot l'exterior, meditant, permet al practicant pacient i constant, arribar a la "Consciència d'Ànima", el "punt de llum", que hom situa al mig del front en el "tercer ull" i redescobrir-se en aquesta realitat transcendent que, de molt, supera aquesta "realitat il·lusòria" del món material on experimentem.   És anar més enllà del cos físic material, fer-ne total abstracció, i situar-nos fora del temps, en la nostra vertadera identitat d'ànima incorpòria, de cos molt subtil.  És recuperar molt vivament allò que realment hom és, ni que sigui de forma tangencial, car després haurem de tornar al "camp de l'acció", és a dir, al cos de carn i os, per seguir experimentant en la vida física.
L'important és que la "intima recordació de ser", la "consciència d'ànima", impregni el Cor i la Ment del practicant bo i configurant aquest estat de consciència lúcida propi de l'Home Despert i Conscient*

                                                                                    

diumenge, 10 de novembre de 2013

MERCÈ: T'HAS AVANÇAT EN EL CAMI..!


I com gairebé sempre ens has agafat per sorpresa.  Com sempre que ens trobàvem: o be apareixies per darrera un marge , amb el teu estimat gos, o venies amb el teu cotxe fins al refugi de Marganell, quan podies, quan plegaves del teu treball, i donaves la teva particular i original nota a algunes de les trobades del "cercle de llum Montserrat", quan encara les fèiem, o quan alguns dissabtes baixaves al cafè del poble, sabent que ens hi trobaries dinant a la Maria Àngels i a mi, i aprofitàvem per parlar d'aquells anhels espirituals que compartiem, i del contenta que estaves en aquests últims temps de la teva participació activa al Centre de Buddhisme Kadampa, instal·lat al terme de Sant Salvador de Guardiola.
Quan el dissabte passat el Domenech i la Montserrat, al "casot-2" ens comunicaven la teva partida sobtada vers l'altre pla de la Vida, mentre visitaves la teva mare a Rubí, d'on eres filla, ens semblava que no podia ser, que de l'un moment a l'altre et veuriem entrar, com altres vegades, amb el teu somriure, la teva mirada intel·ligent, i el teu aire curtit de dona muntanyenca i forta, i la teva espontània sensibilitat de cor, que vessaves per tot...
Però era aquest ara i aquí, el que ens portava aquesta nova tant important per tu que, finalment has accedit a la nova dimensió amb aquella consciència meravellosa que t'estimulava tant.
Tots els nostres pensaments s'han emplenat de tu i els bons records que en servem.
Estem segurs que tens la Pau i la Llum que merèixes.
Fins sempre !
OM MANI PADME HUM.

divendres, 8 de novembre de 2013

EL PODER DE SER EQUÀNIMES




En un món de "reaccions" és impossible l' "equanimitat espiritual" entesa objectivament més enllà de les definicions del diccionari.  Quan hom "reacciona", la reacció, per sistema, és un acte inconscient i mecànic, per ser d'una identificació automàtica, no reflexionada amb la ment serena i conscient, sinó amb la ment "egocèntrica" i incontrolada, que denota en si mateixa ignorància i desconeixement. Una ment així no pot conèixer l'equanimitat.  Però què és l' equanimitat?  Què és ser equànimes?  El diccionari es limita a assenyalar "imparcialitat", "neutralitat" que, si be pot ser això, des de l'espiritualitat i la consciència, és una qualitat summament més profunda i objectiva en llur plena acepció. 
Per actuar amb equanimitat cal viure el present, és condició indispensable, viure en un màxim de consciència en l'aquí i l'ara, de manera constant i continua, sense projeccions al futur ni al passat, viure l'ara amb tot el que dona de si, que és tant!
Dins l'univers d'aquest "ara", d'aquest "present", ens hem de fer pràctics en la "consciència d'acceptació", és a dir, l'acceptació de tota circumstància que ens arribi, car això ens capacita i ens valida a no precipitar-nos, a no "reaccionar" de manera mecànica i automàtica, sinó tot el contrari, a ser molt reflexius per afrontar "correctament" la situació que es presenti, sense que això suposi un daltabaix emocional i psicològic, com succeeix freqüentment, quan funcionament a través de les reaccions mecàniques, sense la intervenció de la part "més desperta" de la nostra consciència, que s'estimula, s'activa i creix quan vivim l'ara i aquí. 

                                                                            

Si qualsevol circumstància o eventualitat la rebem amb equanimitat, és a dir, sense resistència, amb acceptació, sense etiquetes ni judicis, en plena consciència del present, estem creant l'atmosfera més propicia per comprendre-la de la forma més equilibrada possible, el que comportarà una solució (si cal) del mateix calibre.  A l'hora, aquest "estat d'equanimitat" és el que ens preserva del tipic dolor que porta en si mateix una identificació mecànica i descontrolada, o un estat de desesperació que anul·la l'enteniment, o allò que comunament s'anomena "estat nerviós" que ens pot fer cometre una resposta encara més desequilibrada, etc. 
Ser equànimes comporta també que davant la circumstància o eventualitat que sobtadament es presenta, recordem la nostra "consciència d'ànima", que ens dona la pauta de serenitat i el poder d'afrontar allò que la vida ens posa al davant en provatura i creixement,  de forma efectiva i centrada. 

                                                                            

L'equanimitat és molt més que una simple actitud, és molt més profunda i denota la maduresa interior de qui l'exerceix amb naturalitat.  No és una qüestió senzilla quan no estem entrenats, quan no hi ha un treball continuat d'auto-observació de moment a moment, de cada instant present, quan qui irromp en determinades circumstàncies de la nostra vida, és encara, l' "egocentrisme":  que ens pot donar terribles instants d'ira, d'orgull, d'enveja o cobejança, etc., amb totes llurs ramificacions i pluralitats, que s'apoderen de la ment i condicionen graus d'inconsciència conductual que fan miques qualsevol anhel d'espiritualitat...
L'equanimitat és una altra de les moltes joies que com tresor te l'Ànima humana, que només ens arriben plenament quan som conscients i aprenem de neutralitzar, minimitzar i fins i tot eliminar aquest "egocentrisme" que ha dominat per mil·lennis la vida i les conductes humanes en detriment de l'Ànima, l'Esperit, l'Ésser Intern, el Pare-Mare, Allò que som vertaderament "encara" que estiguem experimentant en un cos o vehícle físic, perfecte i finit, la matèria densa d'aquest món físic tridimensional que tant ens ha limitat i al·lucinat respecte de qui som verament...
Amb tot, el nou paradigma que ja s'està gestant,  haurà superat amb escreix, tot rastre d' "egocentrisme" i l'ésser humà no s'haurà d'esforçar per "saber o recordar qui és" i tindrà completa consciència d'Ànima, de l'Esperit que és, i de la connexió amb la Gran Font Còsmica*

                                                                                       

divendres, 25 d’octubre de 2013

EL SILENCI INTERIOR


L'estat de la ment sorollosa, desendreçada, mecànica i inconscient, fa que l'ésser humà es mantingui sempre en la superficie de si mateix, en la perifèria, lluny de re-connectar-se amb el seu món interior, amb la seva identitat real anímica i espiritual.  És l'estat comú de la somnolència de l'ésser humà que desemboca en el típic hipnotisme col·lectiu, en virtud del qual els pensaments, les accions, les actituds i els comportaments, generen la realitat enganyosa que coneixem, revestint-la alhora, d'una "normalitat social" comunament "acceptada" per tots dins aquest món material i dual dels cinc sentits.  La qüestió és que la ment, en aquest estat, no pensa ni reflexiona lliurement, sinó que funciona de manera totalment condicionada per aquest món material que la pressiona amb tota classe d'estímuls: d'aquí venen les reaccions, els impulsos inconscients o mecànics perquè la ment "no sap" o "no està en condicions" per poder actuar d'una manera més pausada, tranquil·la i lliure.   L'estat de la ment sorollosa és la del consumisme exarcerbat i tot allò que entra pels cinc sentits sense ordre ni concert.  L'estat de la ment sorollosa és permanentment extern a la persona humana, està controlat per l'ego plural i subjectiu, i tot el que entra des de fora.  Des d'aquest estat es produeix un exagerat dispendi d'energia física i psíquica, molt més enllà de l'estrictement necessària a invertir en aquest món tridimensional  per qualsevol pensament o acció, el que condueix sovint a l'aparició de malalties diverses i a un sensible escurçament de la vida física corpòria.

                                                                                

L'estat de la ment sorollosa, si hom no hi posa remei, alenteix i obstaculitza el despertar consciencial per temps indefinit, i aquest estat, que també produeix molt de dolor, s'allargarà en tant que l'individu en qüestió, no sàpiga comprendre el procés en el que es troba i activi les seves qualitats anímiques (que tothom les te) o de l'Ànima, per tal de prendre les regnes del seu propi vehicle físic, assereni la seva ment, i en pau, quietud i silenci, flueixi a través de l'etern instant present, en un nou día a día en aquest món físic. 
El "Silenci Interior" és doncs, bàsic per asserenar una ment sorollosa, sense calma i per reprendre la fluidesa de l'instant, la serenor de la consciència, el retrobament interior per re-descobrir el que vertaderament som, per discernir el que realment prové de l'Ésser Intern del que és "ego plural" o "egocentrisme" i per mantenir conscientment el contacte amb l'Ànima i l'Esperit que som.   A través del "Silenci Interior" podem arribar al coneixement del nostre interior més pur i diví, a fluir en Pau, Amor i Compassió, per dins i per fora i de dins cap a fora, a reflectir-ho als nostres semblants com un espill lluminós en llur propi despertar consciencial.  El "Silenci" del que aquí es fa esment, no és un silenci de temor, solitud i aïllament, és al contrari, "Silenci Interior" càlid, que ens apropa al nostre real origen, a la nítida confiança del Pare-Mare, a una rememoració potent de l' estat d' Intima Recordació de l'Ésser, que ens te d'acompanyar conscientment en cada instant present de la Vida. 

                                                                                       

Sense experimentar aquest "Silenci" el camí interior seria inassolible, i això només es comprèn des de la pràctica de la Meditació, no tant sols des del raonament intel·lectual.  El "Silenci Interior" és un pilar fonamental per l'auto coneixement de si i el Despertar de la Consciència.  El "Silenci Interior" no flueix només de la meditació quieta i estàtica; com la pròpia meditació, el "Silenci" es pot practicar en qualsevol lloc on hom es trobi (el metro, l'autobús...), auto-controlant el soroll mental, del que "salten" un altíssim percentatge de pensaments i paraules "inútils i buides", que es deixen anar per mera inèrcia mecànica, per ignorància o per costum, en quasevol escenari de la vida quoltidiana.  Per gran que sigui l'estrèpit de l'entorn, podem estar mentalment calmats i estar en "ple silenci intern", on sigui que hom es trobi vivint  l'instant present amb fluidesa i consciència.
Aquest és l'estat que permet pensar i calibrar positivament i objectiva, si allò que hem estat a punt de "deixar anar" en forma de paraules, és convenient dir-ho o no, si tindrà repercussions negatives per algú o si el perjudicarà especialment, si és millor "callar" pel be de tots, donat que, a més, allò negatiu que puguem enviar als altres, sempre te efecte "bumerang", i acabarà també perjudicant-nos a nosaltres mateixos.
Pensar amb serenitat i calibrar be tot el que pensem i diem, ho genera el "silenci interior".  Si manca aquest "silenci", aquest control serè és inexistent i paraules i pensaments es generen sense ordre ni concert.
El món actual, en bona part és el resultat de la manca de "Silenci Intern", i tot i sent aquest, inherent a l'Ànima, a l'Esperit, és a dir, intrínsecament natural i propi,  molt més que l'  "ego plural", que es va generar a través de l'oblit de "qui som" i que es caracteritza per la seva insaciabilitat desequilibrada, que si va tenir "alguna utilitat" en el passat (en passades existencies humanes), avui, davant l'expanssió indiscutible de la Consciència, l' "ego" s'ha tornat obsolet perquè impedeix el fluir de la Consciència, vers elevades cotes dimensionals i còsmiques, amb l'esclavatge de la seva materialitat a través dels cinc sentits del cos físic. 
El "nou paradigma" és l'Ànima, l`'Esperit, la interconnexió de tots els éssers humans amb la FONT UNIVERSAL,  l' AMOR INCONDICIONAL, la recuperació plena de la CONSCIÈNCIA i el no oblidar mai més QUI SOM, D'ON VENIM i ON ANEM:  La Meditació i el Silenci en son el camí...*

                                                                              

dissabte, 12 d’octubre de 2013

LLIBERTAT I CONSCIÈNCIA

                                  Volar i ser Lliure Conscientment...

La "Llibertat" és absència de por, la "Llibertat" és un fluid molt natural de la consciència, com ho és també la "Felicitat", la "Llibertat" és fluir en la Vida i amb la Vida, conscients de l' "Ara", l'única mesura real i objectiva d'això que ens hem acostumat a anomenar "pas del temps". Des de la meva joventut, que vaig tenir una frase inspirada, que hi havia qui la trobava estranya: "no és el temps que passa, som nosaltres els qui passem" i ara hi afegeixo: en el transcurs d'un Etern Ara,  immutable i continu, que la "il·lusió" d'aquest món dual ens porta a dividir en un "passat" i en un "futur" que, en realitat mai aporten res d'objectiu, donat que absolutament tot es realitza i succeeix en la única "clau permanentment oberta que és l' "Ara".  El "passat" és el regne virtual dels records, i el "futur" és el regne virtual del que està per venir, però els dos enlloc no s'ubiquen i son impenetrables, ningú hi pot "intervenir" perquè son  "il·lusions mentals" que, com a molt, ens poden fer "somiar" en el regne de la "nostàlgia", però somiar, al cap i a la fi:  ni ser, ni estar, ni fer, ni fluir: tot ha sigut, és i serà dins de l'Instant Continu anomenat ARA, el temps real i permanent, on objectivament sempre som, malgrat la "il·lusió hologràfica" del món dual, del somieig de la inconsciència, malgrat la pròpia personalitat humana, basada en l' "ego subjectiu" i les seves enganyoses peculiaritats i excessos.
                                                                             
                                      Som Ànimes Lluminoses i Immortals

 El cert és que per ser vertaderament "lliures" ens cal "ser conscients".  Per ser "conscients" ens cal practicar profundament i objectiva el "carpe diem", viure l'Instant, viure l'Ara i Aquí, de Moment en Moment, com si cada Momenmt "fos el darrer que viurem", En cada Moment hi ha continguda tota la Saviesa de l'Univers i l'Eternitat...  Actuar "en consciència" i "des de la consciència" implica l'absència de por, d'error, fluidesa de pensaments lluminosos, constructius, evolutius, d'Amor.   L'absència de l' "ego subjectiu o de la personalitat humana" significa "plenitud de consciència", recuperar plenament "el record identitari original": que som éssers de llum, ànimes immortals, utilitzant cossos físics per experimentar en "3D".  És així que arribem a ser lliures en aquest món físic, un cop extretes les "capes egoiques" que, com en una seva alliberen l'Ànima, l'Ésser Intern que som tots i cadascún, enllaçats,  connectats a la Divinitat, la Font Màxima de la que provenim.  No hi ha altre "llibertat" que aquesta.  Qualsevol altre cosa és una "il·lusió", un "somni" enganyós, com tants altres, que sorgeixen en la "dualitat" que regne en aquest món tridimensional. 
                                                                                

                              L'Ànima no està mai sola

La "il·lusió del pas del temps" tant sols és aplicable referint-nos a aquest món físic de tres dimensions, al cos físic, associat a un desgast progressiu o vellesa (molt angoixant quan hom te creences com que el "cos físic ho és tot" i que quan mor "finalitza la Vida" o quan hom creu en "inferns" de càstigs i sofriments, en abandonar el cos físic o morir).  No hi ha més "jujtge" entre etapes existencials que la pròpia "consciència", ni més "purificació" (que no càstig) que la pròpia esmena en cada etapa existencial.  La "il·lusió del pas del temps" afecta al "vehicle físic": no al seu conductor, l'Ànima.   Aquesta, com a "conductor", coneix aquesta eventualitat del  món físic i si "perd" (mor) el seu vehicle físic, coneix els processos subsegüents coneguts com a "post mortem".       Si la mort és "lúcida", és a dir, "conscient", l'Ànima lluminosa no se sent confosa i immediatament sap "on va i que li espera".    Si la mort "no és lúcida", és a dir "no conscient", l'Ànima es pot sentir confosa entre els "sanskars" o "comtes kàrmics" de l'etapa recentment conclosa, poden demorar-se un temps o preparar d'immediat el seu retorn al món físic en un nou cos i etapa existencial.   De totes maneres, l'Ànima no està mai "sola" en el moment de prendre una decisió important pel seu creixement i evolució contínua. Hi ha especials Entitats dedicades a això, que li faran costat i l`'orientaran a sortir d'aquest tràngol, si és el cas. 
Tot indica doncs, la importància que te el fet transcendental de "despertar consciència".  Si vivim la vida "conscients", el trànsit de l'anomenada "mort" també ho serà.  Aquesta "lucidesa" n'és l'indicatiu en el món físic, i en l'altre densitat, en la que irremisiblement hem d'estar: o be de retorn a la "llar còsmica d'origen" o be de pas, "entre vides".
La "vertadera Llibertat" està en "ser conscients", i ser "conscients" implica viure en "l'etern i únic instant present" recordant en tot moment, la nostra autèntica identitat d'Ànimes Immortals, el que realment i objectivament som, d'on venim, a on anem, que hem estat vivint i experimentant fins ara i en el transcurs de milers i milers d'etapes existencials,  on hem jugat "tots els rols imaginables (recordeu el post passat?) i que ens calien per créixer, i que ens "invaliden per jutjar a ningú", perquè tots, en alguna etapa passada, hem protagonitzat "el paper d'aquell a qui volem jutjar"...*
                                                                             


                 De retorn a la Llar Còsmica d'Origen, o de pas, entre vides...                                                                              

divendres, 4 d’octubre de 2013

GRACIES, EMILIO CARRILLO PER DONAR TOT EL QUE ESTAS DONANT!

       "DEU ES JO; I JO SOC DEU PRECISAMENT QUAN DEIXO DE SER JO"


El dissabte passat 28 d'Agost vàrem tenir l'oportunitat, en un Auditori Axa de la barcelonina "Illa Diagonal", ple a vessar, l'esperada Conferència d'aquest germà tant especial que és Emilio Carrillo, de Sevilla, un vertader succés pel món espiritual i renovador d'aquests darrers anys, per la seva pedagogía clara i directa, que te l'extraordinària virtut d'arribar arreu on se'l requereix, als cors més anhelants, sensibles i inquiets, a tots els sincers cercadors consciencials del "nou paradigma".
L'Emilio és un home senzill que, sobretot "predica amb l'exemple", i més encara, des que va tenir una vivència interior molt `profunda, a partir de la qual, es va fiançar més i més en el seu fluir en Pau i Amor, en plena auto-entrega amb aquest missatge que arriba avui a tantes consciències en llur despertar interior.  Ja abans del 2011 va començar a donar Conferències i Tallers, no nomésa Sevilla, sinó per tot l'Estat, arribant també a Catalunya, bàsicament a Lleida i Barcelona, on tant se l'estima i respecta.  Un home senzill, com dic, que ha escollit la Bandera Blanca de la Puresa i la Rendició, com humil estandart de la seva infatigable ruta. 
Em vaig trobar amb les seves Conferències a "youtube" fa uns anys, i confesso que la sintonia amb les seves reflexions fou instantània, i realment ha sigut i és per mi, un referent que tinc sempre molt a prop del Cor, ya sigui a través dels seus llibres o de les seves paraules escrites o sonores, sempre amb nous i més enriquidors matisos i per ser escoltades i meditades repetides vegades.
Aquesta recent Conferència a l'Auditori Axa va ser pràcticament i integra, referida al seu darrer llibre titulat "DIOS", la Font, l'Energia, el Pare-Mare, Al·là (se'l anomeni com se'l vulgui anomenar) el drama principal és que el "busquem fora de nosaltres mateixos", com molts altres aspectes de la nostra Vida, per la manca de coneixement de la nostra "autèntica identitat interior", la que vertaderament ens connecta amb la Font, per la que som la Font mateixa, quan la nostra "personalitat humana" (deixa de ser jo): "Déu és jo; i jo sóc Déu precisament quan deixo de ser jo". 
                        
                                                                                       


  El llibre doncs, s'estructura en forma de diàleg pregunta-resposta, molt minuciós i amè, com és l'estil de l'Emilio, quan respón, per exemple, en el primer capítol, a la pregunta que li fa l'entrevistador, molt clara, directe i concisa: "Ets creient?  I ell respón tranquil·lament: "No", i en la seguent pregunta: "Existeix Déu? Responent igualment: "No".  Respostes que deixen perplex l'entrevistador.  Seguiu, vosaltres llegint aquest llibre que, em permeto recomanar a tothom sense excepció.    
Val a dir que la "introducció" del llibre l'escriu Nagual, Xaman dels Anu-Kui-Ghanos de Wiñaymarca, que és un gran amic d'Emilio.   També el pròleg està format per dos poemes:  "¿Porqué el Humano en la Tierra? de José Luis Gonzáez Cáceres, poeta i president de la Institución Literária Noches de Baratillo; i l'altre, que pren per base la coneguda olració del "Pare Nostre" i l'adorna amb més reflexions espirituals i poètiques, quina autora és Concha Redondo Tarodo, Coordinadora dels "Encuentros entre Buscadores" del Círculo Sierpes, Entitat sevillana amb la que Emilio col·laborta habitualment. 
Les tres hores de Conferènmcia van estar presididas, en tot moment, per una energia i una vibració extraordinàries, que suraven amorosament per tot l'ambient.  Emilio no va voler aplaudiments i en canvi va demanar als assistents l'abraçada fraterna de tots, i ell mateix va saltar a butaques per abraçar les centes i centes de persones, que volien mostrar així el seu agraiment, la intensa connexió haguda, el missatge rebut amb la seva presència i les seves paraules. 

L'organització impecable de l'acte va anar a càrreg del grup de Barcelona Akoko:
AKOKO   http://akokobcnterapiasytalleres.blogspot.com.es/     

També feu la seva presentació la ONG CANVI  que va tenir un donatiu obtingut de la recaudació de l'acte:
CANVI    http://www.canvi.org/es/

                                                                         
                                          EL VAIG PODER ABRAÇAR I SORTIR EN LA IMATGE
Acabo aquest resum amb uns paràgrefs de la part final del seu llibre, que he gosat traduïr al català:

"VIURE VIVINT".  
Per tant lliure ja de tota càrrega i sense les cadenes del "he de" i "tinc de" frueix com un "Infant" en el Viure Vivint.
"Viure Vivint".  En l'Aquí i Ara, d'instant en instant, i centrat en el teu "vertader ésser" i "naturalesa essencial" i divinal, que be saps ja que son els de tots i Tot.
"Viure Vivint".  Confiança en la Providència i en la Vida i en continua Freqüència d'Amor.
"Viure Vivint".  Exercitant de manera natural i espontània els teus dons i talents -cadascú conta amb els seus- davant els fets, successos i esdeveniments que la pròpia Vida -no la programació mental ni la recerca de benestar-  et vagi posant per davant.
"Viure Vivint".  Colocant en el teu dia a dia espais de Silenci i ocasions per connectar amb la Quietudt que, com tresor guardes en el teu interior diví i etern.  Podràs així sortir de la Matrix on tantes preguntes, tasques i diatribes mentals bullen i ataquen.  Instal·lat en aquesta quietud fins a integrar-te en la No-Identitat i volcar-te en el que realment Ets i És: No-Ser.
I, a partir d'aquí, torna a la Matrix i surte'n i entre-hi quan vulguis: juga a Crear! com l'"Infant" que Ets i amb el seu entusiasme ("Déu en tu").  I la identitat amb la que et perceps dins la Matrix, assumeix-la com el que és: un holograma, mera il·lusió o somni.  I desplega-la en un Moviment que sigui el Resplandor de la Quietud.  El que significa disfrutar d'una Vida Sencilla i Alegre, lliure de vanitat i pors.

El llibre d'Emilio Carrillo titulat "DIOS" està editat per Editorial NOUS
nous@editorialnous.com