dimarts, 27 de setembre de 2011

LA RESPOSTA SEMPRE ES AL COR, EN L'ÉSSER INTERN...


No tant sols hi ha expectació al Cosmos per presenciar "com" un món com el nostre, amb quasi set mil milions d'habitants, encara els canvis cíclics que ja s'estan produint i que culminaran anys després del 2012 (que és més una referència del nostre opas per l'equador d'aquest cicle, que una "data-límit" o amenaça on hagin de succeir-hi coses especialment greus), sinó que a més a més, també hi participen directament i discreta "éssers vinguts d'altres densitats" o mons més evolucionats, que estan fent una tasca divulgativa dels "com i perquè" de tots aquests canvis tant llargament anunciats.  Ells estan caminant pels nostres carrers i la majoria no els pot distingir perquè en l'aparença física, "nosaltres som com ells".  Son benvolents y son aquí per "ajudar" a molts diferents nivells, inclosa l' "espiritualitat".  Son "estandarts del nou paradigma" que ha de conduir la Humanitat que així ho entengui, ho decideixi i vibri acord a un nivell més avançat de Vida, d'evolució espiritual, científica, social i humana en "quarta i cinquena densitat".   Qui opti per quedar-se en aquest món tridimensional, també ho podrà fer.


En definitiva hom pot dir que s'està generant una oportunitat única per progressar amb molta més rapidesa del "normal" degut a les circumstàncies cícliques que travessem.  El "temps" es sincronitzarà amb el "temps universal".   Què vol dir això?  L'explicació breu i sintètica és que la Terra, el nostre món, fa la feredat de 1.200 milions d'anys, va quedar "destruida" sota els efectes d'una gegantina pluja de meteorits...  Però alts científics extraterrestres, decidiren de fer avançar un "experiment", y van entrar a través d'un "forat negre" fins la Terra, i la van regenerar bo i posant en marxa la vida humana, com en un bombolla i en un temps "exclusiu", que no és el de la reste de l'Univers,  en altres paraules, podem concloure que estem dins d'un perfecte "holograma" elaborat pels esmentats científics. Però que ara, dins el cicle Cosmic, això s' "acaba" i serem restituïts al "temps universal".   Aquest "canvi paradigmàtic" unit al "cicle Cosmic", és el que ve donar una "oportunitat única", als éssers humans per progressar, és el salt quàntic dimensional al qual s'aspira com a punt  partida per a una situació nova que permeti un nou progrés a una Nova Humanitat.


No ignoro que a més d'un, totes aquestes explicacions li semblaran poc més que de "ciència - ficció", més és a dins, en el nostre interior, on cal cercar el "rebot" o la resposta vertadera, si encaixa o no amb els profunds anhels de cadascú, amb allò que persegueix el Cor, amb les profundes veritats de l'Ànima, amb allò que compartim amb molts dels éssers que ens envolten o be que ens trobem al llarg i ample de la vida, que igual ens son "mestres" que "alumnes" i amb els que, de totes maneres, hem d'aprendre...  Per la meva banda estic traslladant aquí els "ecos" d'algunes informacions que m'han arribat i que és oportú saber.
D'altra banda, el fet d'accedir al món "tetradimensional" o Quarta Dimensió, no és que sigui una questió tant "senzilla" quan hom està tant habituat a viure en "3D".  En "Quarta Dimensió" tenim "notícia" que segueix existint (com aquí) la dualitat, a la qual estem tant acostumats, encara que també existeixen altres mecanismes, que si que canvíen, com de la nit al dia, tals com el "pensament" i els "funcionalismes psicològics".   En "4D" tothom es torna telepàtic, amb el simple contacte amb una altre persona, hom ho sap tot d'ella.   Tothom coneix els pensaments dels altres, la qual cosa ens "condiciona plenament" a ser transparents i veritablement sincers amb els altres.  De res no serviria aquí anar amb segones intencions, amb intrigas, calumnias, com es ve fent en aquesta Terra em "3D" on vivim.  Així doncs, en la Quarta Coordenada densitat/dimensió, tothom coneix els pensaments i les intencions d'altri. Una recta conducta, per tant, es fa imprescindible per accedir i desinvoltar-se en aquest nou àmbit. 
A la Cinquena Densitat, ja no existeix el dualisme, s'ha transcendit, y per tant, ja és molt més depurada i la freqüència de vibració, comença de ser "lluminosa". Per acabar, dir un cop més, que viure l'Ara i practicar l' Auto Observació psicològica per tal de ser conscients, i aconseguir la ment lliure i serena,  segueixen sent les millors pràctiques per enfocar-ho tot amb energia i lucidesa...                                                                                                                                                                           

dijous, 22 de setembre de 2011

EL CREIXEMENT ES INDIVIDUAL...


A les persones ens uneixen anhels, esperances, fites, compromisos espirituals, profunditats de l'Ànima, però el cert és que malgrat tot això, cadascú fa el seu propi creixement individual.  El mateix succeeix amb les experiències, si be de vegades son també compartides, cadascú te de viure les seves i els resultats seran els que seran per un mateix.
Per això és difícil o enrevessat "créixer en forma de grup".  Dins els grups on es "treballa internament", hom creix individualment.  "Només" es creix individualment, es pot ben dir.  Això no vol dir però, que si un grup està format per membres que han arribat a un "alt nivell de consciència desperta", no es pugui aconseguir també un "alt nivell" d'efectivitat en les pràctiques de grup.
Evidentment que això emana també i sobretot,  d'un treball pràctic individual, del dia a dia, on bàsicament hom labora per viure l`'instant, practicant l'auto observació psicològica, a efectes de superar "l'hipnotisme mental" que genera la vida quotidiana tal i com socialment està enfocada.

                                                                                     
El "treball individual" sobre un mateix es fonamenta en la sinceritat i la honestedat vers un mateix i el propi "treball interior" com a pas imprescindible per no auto enganyar-nos i ser sincers i honestos amb els que ens envolten. Un grup de "treball intern" que anhela despertar Consciència i arribar a la integració amb l'Ésser Intern o part Divina que tots allotgem, no te res a veure amb una simple colla d'  "amics o col·legues" que es reuneixen per passar-s'ho be o passar l'estona. És tota una altra cosa.  Car s'està fent un "treball vital", que pot formar part de la "comesa amb la hom s'ha compromès" abans de venir a aquesta etapa existencial.
L'Univers i la Galàxia, multidimensionals,degut al "cicle còsmic" que vivim i que ens involucra, estan enviant forts estímuls evolutius en forma d' energies que arriben a tots els éssers humans del nostre món.  Però el que està clar i és evident és que aquesta energia còsmica estimulant, que arriba per un igual a tothom, només la sap rebre correctament, qui desperta la seva Consciència ara i aquí, qui per aquesta raó te un anhel espiritual profund, qui està receptiu als moments que estem vivint, qui està atent i vigilant en el transitar del propi camí.


Aquesta és la mateixa circumstància que condiciona i determina qualsevol fenomenología que hom pugui viure, i en això hi està inclòs el contacte amb Entitats Superiors, extraterrestres, o habitants d'àmbits dimensionals superiors.  No tindrà el "contacte" qui més curiositat tingui, o qui l'anheli amb més vehemència, sinó qui estigui més conscient davant d'aquestes realitats;  qui "estigui més conscient" també serà el qui haurà "modificat" llur particular freqüència de vibració, acostant-la més a la "superior realitat".
Això també explica perquè son tant escassos els albiraments d'OVNIs reals i objectius, de base positiva, en llocs on hi ha aglomeracions humanes, disparitat de persones amb molt diverses vibracions, on al que es presta més és a la confusió i a l'engany, com va succeir el passat dia 11 d'Agost a Montserrat, on l' "extraordinari albirament" dels 2 OVNI, va resultar ser una broma de mal gust per part de gent poc seriosa.
Ens cal "CONSCIÈNCIA" per tots els actes i accions de la nostra vida, sobretot a nivell individual, doncs aquesta és la base perfecta, perquè sorgeixin, col·lectius conscients fent una tasca correcta i seriosa.
                                                                                     
                                                                                   

diumenge, 11 de setembre de 2011

EL CAMÍ I EL DESTÍ FINAL



El més important no és projectar-nos vers el "destí final",  el bàsic és viure el present en tot el trajecte que, igualment, molt hi tindrà a veure amb aquest "destí final".  És viure les penes i alegries del camí, curt o llarg, que hom fa.   Si realment hom es projecte vers el "destí final", està elaborant un somni, una bombolla que potser el fa "feliç", encara que "sense tocar de peus a terra", i on, en realitat, no s'estan aprenent les vertaderes lliçons que el camí te reservades per cadascú. I és que el camí de cada instant, és "l'escola de la Vida", on ens trobem amb les persones,  amb els conflictes, on existeix l'oportunitat d'ajudar i demanar ajuda, on a través dels altres, que també transiten pel camí, hom es pot conèixer a si mateix, i també moltes de les raons, sinó totes, que porten l'ésser humà a viure en un cos físic i en 3D., les experiències en la matèria física.   Per això és tant extraordinàriament important l'Aqui i l'Ara, perquè com s'ha dit, s'aprèn, "no pensant en el final, en la meta" sinó vivint a fons tot el camí, tot el trajecte que hi porta: l'ara i aquí.


El "quant arribi", està ubicat en el futur, mentrestant el que val és l'ara i aquí. I també és a traves de l'ara i aquí: l'únic que te validesa pràctica en el món tridimensional, que el que avui s'ubica en el futur, serà una realitat objectiva i accessible per cadascú, només en present, la única manera d'aconseguir-ho.  L'únic que el separa momentaniament i circunstancial, és el propi trajecte que es va fent d'instant en instant.  Aquesta és l'essencia d'aquell famós poema d'Antonio Machado: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar..." .  I és així com en la pràctica, hom va construint la pròpia realitat, i no hi ha una altra manera d'aconseguir-ho, ara i aquí.
Tal com siguem en el camí, així serà la vida que anirem generant:  si som generosos,  la generositat retornarà a nosaltres amb alegría i amb altres bons aspectes que emplenaran el nostre viure.  Si engeguem odi envers algú, aquest retornarà a nosaltres amb més virulencia que mai, amb malalties i altres impediments.  Si ajudem als altres, no ens mancarà ajut, arribat el moment...  Si, tant senzill com en un conte per infants: aquí es diu "tal faràs, tal trobaràs", tanmateix és un refrany ple d'una saviesa popular incontestable.


"Som els propis humans els que ens compliquem la vida": de vegades això es diu sense la propfunda reflexió que es mereix una frase tant certera.  Com ja s'ha dit vegades, el propi "ego subjectiu" -poc donat a reflexions-, controla (sobretot si estem distrets) actes, accions, aparents espontaneïtats, de les quals, molt fàcilment després, hom es penedirà... Quan això succeeix el més important és adonar-se'n, està clar, per corregir, per no reincidir.  "Si hagués estat "conscient" davant aquella circumstància  la meva intervenció hagués pogut ser molt diferent i les conseqüències totes unes altres..." .  Son petites o grans lliçons per viure l'ara, per procurar ser conscients en tots els actes de la nostra Vida.
Quan hom aconsegueix "descartar" l' "ego  subjectiu, de la major part de circumstàncies de la vida diaria, i de cada instant, qui pren les decisions correctes i millors "és la pròpia Colnsciència: és la brúixola de viatge, és l'equilibri: és realment quan es crea una "nova realitat", justa, equitativa, de creixement, on ja no jutgem als altres, on hom ja no és a mercè de "marees condicionades", identificacions emocionals i mecàniques, de situacions que es reboten o s'igualen a qui les ha generat inconscientment.
És quan una conducta així, genera en un mateix, un inici de "nova freqüència de vibració", és quan realment es fa un pas endavant en el creixement humà i espiritual, d'una manera objectiva. I no per emplenar-nos d'orgull i supèrbia, i mirar als nostres semblants per damunt l'esquena...  Tot al contrari, una nova disposició neix internament, "comprensió i compassió creadores", "Amor Incondicional" vers tots els que pelegrinen al nostre costat i que, en un moment donat, s'acosten, responsabilitat de més alt nivell, és la que es projecte en la persona, i una gegantina humilitat agraïda davant el Cosmos i la Divinitat.
Només amb les pràctiques de camp, vocalització de mantrams i rodes magnètiques, no anem enlloc, si això no s'acompanya d'un canvi real en la nostra conducta egoica.  Si tot va equilibrat, tot es complementa.  Però un aspecte no pot estar sense l'altre. Mai no podrà ningú millorar i/o elevar llur vibració energètica si no és desde la perspectiva de la Consciència Desperta.  No es pot vibrar en la LLUM desde l' "ego subjectiu" i els humans desequilibris que genera...