CAMINS SENSE TEMPS

"La Cadireta" desde sota.

Un cop en el corriol gastat i de terra vermellosa, pel pas continuat de caminants, sembla que hom penetri en la "Muntanya Intemporal", on no passa el temps, on la verdor encara és la que era en temps pretèrits, amb alzines i rouredes, pinedes i boixos acariciants, en connubi misteriós amb les altes i ben fornides roques, quins Elementals divins, han anat prenent la forma de petris guardians, arrenglerats uns, ben posats altres en els llocs adequats, esguardant tots els accessos, camins i senders, però sobretot, guardant els Portals secrets que condueixen directament a l' "altre densitat", on en diferents àmbits de vibració astral, s'hi mou la Vida en estrats d'elevació diversos. Es on fan estada i per on entren i surten els Essers Superiors de Llum, dels que sovint veiem llurs manifestacions en traces ígnies sens parió, com ja és prou sabut, o quan les seves naus fantàstiques ens fan allò que en diem "un apagat" enmig del seu trànsit en una nit serena i que, ben segur, més que un mer "apagat" és una "penetració vers l'altre pla de densitat: alta tecnologia, per nosaltres, inherent als seu enorme progrés.

Camins sense temps.

Però a més d'aquests Éssers de Llum, en altres estrats de vibració d'aquest MONTSERRAT còsmic, també hi ha el Sant Grial, dins el Castell - Temple que s'hi ubica i que custodia de forma permanent una élite de l'Orde de Temple, Els Cavallers Blancs del Sant Grial. No s'hi entra fàcilment a aquests àmbits sagrats. Cal ser-ne "Iniciat" o el que és el mateix, "vibrar en la freqüència de l'àmbit", que és força més subtil que la del comú dels humans.

Tots aquests pensaments desfilaven pel meu cap mentre pujava el gastat corriol amb la meva filla gran, el meu gendre, i els meus dos nets Arnau i Adrià. Molt aviat vàrem ser al davant d'aquella mena de "muralla guardiana" que és on s'ubica aquest prodigi que és "La Roca Foradada" o "Triangle Esotèric" ubicat precisament i amb saviesa, en el cap mateix de l' Home Il·luminat que assumeix la Muntanya Sagrada en tota la seva llargària i observada des d'angle precís (1)

"La Roca Foradada" o "Triangle Esotèric" de MONTSERRAT.

Era un dia clar i assolellat (30 de Juliol) idoni per la passejada. L'Arnau no parava de fer fotos a tot el que els seus ulls curiosos veien: paisatge, persones, el que fos. Un tros més i ja vam ser sota la gran roca que s'anomena "La Cadireta". Punt màxim d'allunyament si tenim en comte que anàvem amb els nens. Allí vàrem fer un alt en el camí per respirar a fons aquell "Prana" aromatitzat de flors que hi havía per tot, i contemplar extasiats aquelles parets que el vent i el Sol acariciaven un cop més i davant nostre.

Prement la imatge la podeu veure a pantalla complerta.

No ho sabíem i si ho pressentíem no vam dir res, però dins les cambres digitals, ens endúiem em testimoni dels que ens havien "acompanyat". Només a casa, a l'ordenador, vam poder veure els dos OVNI. Un sota mateix de "La Cadireta" i l'altre, més alt, a l'alçada de la "Roca Foradada". Tampoc aquesta vegada no vam estar "sols": Ells hi eren i ens van deixar servar record en aquesta foto.

(1) Un angle perefecte per contemplar l' "Home Il·luminat" que assumeix la Muntanya de Montserrat, quin cap Maia porta el "Triangle Esotèric" i les roques dels seus peus formen el Chaac Mool, i que llur fal·lus, sens dubte és el "Cavall Bernat", és desde l'Estació de Renfe del poble de Castellbell i el Vilar (Bages-Sud)