I NO PERDREM EL SENTIT DE L'HUMOR...

"Els estels sembla que estiguin dialogant entre ells...", va dir en Mouad amb emoció. El cert és que era així. La Lluna encara baixa a l'horitzó i rera la pineda, no molestava gens la visió d'un cel grandiosament estrellat, que ens feia diminuts amb els nostres cors i anhels, al mig del camp i amb l'enorme i allargada mola de MONTSERRAT retallant-se per entre la celístia. Fins nosaltres arribava l'energia, el prana màgic procedent de la Muntanya Sagrada. La nostra mirada es perdia en la volta infinita esperant amb l'il·lusió dels infants -que també hi eren presents-, al més mínim moviment o senyal que ens advertís que ELLS, como sempre, eren allà alenant el nostre incipient i emocionat Cercle de Llum, i ens saludaven amb bells traços o amb el pas silent de boles de llum o naus, fent-nos fogonades de llum o apagats totals i sobtats, creixent o disminuint resplendors, segons que fos la circumstància, frase o pregunta formulades.

I vàrem ser "saludats" amb magnífics traços i també amb el pas de les esmentades boles de llum que aquest dia 27 de Juliol anaven de Nord a Sud en direcció perfecta a la vertical de MONTSERRAT. Amb tot, el "contacte vertader" només es va produir quan vàrem cloure el Cercle, es vocalitzaren mantrams i enllaçats per les mans (com fent una sardana còsmica) i a l'uníson de cors i esperits, unificant anhels i preguntes, immediatament una sola energia ens feu vibrar i alhora un fort traç de corroboració que deia clarament que "aquesta era la forma", no cadascú pel seu comte sinó junts i en rotllana.

Així van ser fetes algunes preguntes que van obtenir resposta immediata, sentint tots profunda emoció i alegria. Un dels nens, el més petit, es va adormir als braços de la seva mare, per la qual cosa aquesta "no podia" participar del Cercle, fins que es va situar a dins d'aquest. Aquest fet va ser corroborat d'immediat com a correcte. I va continuar la nit amb energia i connexió. El més jove dels presents amb 9 anys flamants va demanar de veure els seus senyals de manera inequívoca, i aquestes hi van ser tot seguit, encara que no les va veure, fins que van repetir un traç fantàstic del gruix del braç i de llarg uns sis pams de la ma estesa, amb un color viu groc rogenc.

Hi va haver una gran resposta d'ELLS, de la seva presència en tot l'entorn. I és que el "contacte" segueix en llurs distintes fases i la tendència clara és que anirà progressant.

No és que els integrants d'aquest anhelat i anhelant Cercle de Llum Montserrat, siguin millors o especials. Res d'això. Senzillament, existeix aquest anhel espiritual i de "contacte" i ens hem proposat desenvolupar-lo a través d'exercicis i de pràctiques, que tothom pot desenvolupar, si vol. El que passa generalment, és que quan un grup de persones vol auto disciplinar-se un xic, sabent el que vol, no ho pot fer dins un grup heterogeni amb persones que pensen i senten molt diferent les unes de les altres.

Això doncs, sorgeix espontàniament : les persones, els anhels, l'afany de progressar, la "necessitat" de fer pràctiques de Meditació, respiratories, alineació dels vòrtex astrals o xakres, per tal de possibilitar l'acostament al propi Ésser Interior, i a ELLS, Els de Dalt...

Tot això és possible si hom ho vol de veritat i sense menysprear a ningú.

Arribar a formar un Cercle de Llum no es un joc " avui hi vaig perquè m'agrada i demà si em sembla..." Cal ser seriosos i compromesos, com en quasi be totes aquelles coses que hom vol aconseguir seriosament. I quelcom que alguns ja saben i que altres aprenen pel camí: Cal equilibrar la vida física i la vida interior. No es pot "treballar només" l'espiritual i oblidar el social i el quotidià. Ho comentava ja en el post anterior i ho segueixo remarcant per l'importància que te.

Preparar-nos per "contactar" amb ELLS és perfeccionar-nos com a éssers humans i éssers espirituals a la vegada, per aquí va la cosa...

No ens interessa l' ostentació de res, ni anar de caparruts, ni cercar la publicitat per si mateixa, etc. I el Cercle de Llum sempre està obert a tots els germans sincers, que s'acosten amb serietat i decisió...

Per cert, que amb tot això, ningú es pensi que no tenim "sentit de l'humor" i que no riem -doncs riure és molt sa-, això te una cabuda "especial", molt especial, en tot aquest meravellós Projecte...