I ES CLAR QUE EREM NOSALTRES !!

OVNI SOBRE MONTSERRAT =AMPLIAT=


Aquest Diumenge 9 de Juliol no era previst que contempléssim el el cel nocturn sinó que va ser una cosa original i improvisada i amb la presència de nens (que ja sabem que són els seus predilectes) i amb amics amb els que no contàvem per aquest dia, però hi van voler ser i nosaltres encantats, i quan va caure la nit, com no podia ser d'altre manera, ens vàrem trobar sota la volta estrellada d'un firmament nítid i amb un ambient quasi fred , abrigats i contemplant, entre la il·lusió i la innocència, davant el grup vers el nord oest, l'Ossa Major i assenyalant "encara" el Nord l'Estel Polar, ens vàrem agrupar a l'escalf proper de MONTSERRAT, i observàrem punts lluminosos desplaçant-se per la nostre vertical de Sud a Nord i també d'Oest a Est, fou quan vam decidir unir un xic mentalment la petició d'una "senyal", i aquesta petició a més dels adults la feren els dos infants, sobretot l'Arnau, amb 9 anys demanant aquesta "senyal" a Ells, els Éssers de Llum que tant es manifesten per aquests cels... I la "senyal" no es feu esperar en forma de traç fulminant, curt però potent i blanquíssim, que denotava la puresa i la sinceritat dels nens... Però el que són les coses, l'Arnau no el va veure. Aleshores vàrem decidir de demanar que ens corroboréssin si realment eren Ells... I va ser el meu net gran l'Arnau qui de viva veu ho va demanar juntament amb els cors de tots, si podien, d'alguna manera "repetir" o fer una altra "senyal"... Tampoc aquesta vegada es feu esperar i aquesta vegada si que ho va veure l'Arnau, i tot el grup quasi a plaer doncs en comtes d'un traç fou una bola de llum o nau desplaçant-se de Nord a Sud, tenia una llum força tènue i quan va estar davant nostre, va fer una encesa de llum sensacional, radiant i daurada, com dient: i és clar que érem nosaltres !! Vàrem quedar tots meravellats, com sempre que hi ha respostes tant clares i contundents. Passats uns segons la llum es feu novament tènue i va continuar llur desplaçament.

EXISTEIXEN ZONES SATURADES D-ENERGIA PRANICA VORA LA MUNTANYA SAGRADA

L'Arnau mo parava de fer preguntes sobre Ells sens dissimular la seva emoció, doncs no havía vist mat quelcom semblant...

Passats uns instants i com que sempre "en volem més" vam intentar de demanar-los-hi amb tota sinceritat, donant-els-hi sempre les gràcies pel que havíem vist abans, i tenint sempre present que Ells no estan aquí per "fer espectacles" cada vegada que a nosaltres ens vingui de gust. Sinó que Ells estan aquí per qüestions molt més serioses. Mentre feiem la petició d'una nova "senyal", vàrem veure, com al principi, dos punts lluminosos movent-se quasi en la nostra vertical, molt alts, al menys en aparença, fou quan la nostra amiga Eva ens va cridar l'atenció vers un punt lluminós enorme, el més gran de tota la nit, que quan el va veure ella sola, en un primer moment, l'albirà immòbil i d'un viu color roig que, paulatinament va anar canviant a daurat i més pàl·lid, mentre s'anava desplaçant lentament, com desfilant; va passar per davant nostre, sense canviar de velocitat, com assegurant-se que el vèiem be, va anar girant cap a l'Est on o feu un apagat o va desaparèixer per nosaltres. Vam arrancar un aplaudiment espontani. Quina nit emocionant amics !!

ZONA ENERGETICA D¨ON VAN SORTIR OVNIS FILMATS EL MAIG PASSAT

Vam quedar tots respirant profundament i amb aquesta alegria especial que deixen sempre els albiraments d'Ells i més quan son tant reiterats. Vaig exclamar mirant a l'Eva: "és que ho he demanat amb tot el meu cor!" i ella em va respondre:" jo també!" En aquest instant es va produir un traç enorme com de corroboració, de llarg, com sobrepassant els dos braços oberts en creu, sens dubte va ser una altre de les sorpreses de la nit. El que un cop més "demostra" que Ells, des del seu coneixement superior i poder, llegeixen la nostra ment i els nostres pensaments amb una facilitat sorprenent, i abans que els convertim en paraules sonores, sinó dificilment ens podriem "mig explicar" llur perfectíssima sincronicitat: "pensament-paraula-traç".

ARNAU I ADRIÀ: D'ELLS ES EL FUTUR

Ja després de tot això res o poca cosa més esperàvem d'aquesta nit que havia sigut tant fructífera, espontània i original. Així estàvem de sorpresos, fent els pertinents comentaris quan vàrem veure que s'acostava un "avió" amb els seus llums intermitents, tranquil·lament va anar passant davant nostre sota de l'Ossa Major, i se'm va acudir de dir: "De vegades també poden, si ho desitgen, assumir l'aparença d'un avió, sense ser-ho". No havia acabat de pronunciar aquesta frase, que un traç enorme fi, blanc, vertical i contundent va corroborar aquesta afirmació, de manera que encara ens vam quedar amb el dubte de si aquest darrer avió, ho era o no ho era...

Aquí si que vam donar per acabada la nit donant-els-hi les gràcies de tot cor, pels traços i senyals vistos en aquesta memorable nit, molt suau per ser de Juliol.

Demano perdó als presents aquesta nit per si m'he deixat algun detall que considerin important, ja saben, de totes maneres, com connectar amb mi, i si fa al cas, afegir alguna omissió o corregir alguna errada.