dilluns, 1 de juliol del 2013

MÀGIC BOL TIBETÀ



Un bol tibetà ha aparegut a la meva vida, un bol tibetà amb la seva nota sintesi, per escoltar-la, per sentir-la i fluir amb el so infinit que em porta enllà dels àmbits dimensionals, vers les freqüències anhelades amb les que vibra tot el meu Ésser.  Un bol tibetà d'aniversari que em convida a la meditació i al silenci, a la serena quietud i al vuit de la ment,  oh estiu d'exuberant verdor, il·lusió que embeu l'Ànima i l'Esperit a la llindar de la mirada, per on es borra tota visió material, i com boira penetrant em se al túnel al que només arribo amb la respiració profunda: inhalar, exhalar, i el so intern, misteriós d'aquesta inextingible nota en la qual cavalco alegre i amb afany de trionf. 
La nota que vibra és en si mateixa un univers que entra per l'oïda esdevenint un altre espai-temps, que em bressa i on sento extingir-se la por egoica de la meva temporal  i humana condició.  Vibra en el Cor i porta segles de pregàries que el vent escampa, i em pacifica plenament després d'incomptables anades i vingudes, de caigudes i de plors, d'alegries, passions i efímeres festes esdevingudes cendroses sendes, fins arribar a aquest Ara i Aquí, que recull els fruits madurs, llaurats en el sofriment, en l'Amor i en els laberints atàvics de tants cels i de tantes pàtries, fins trobar les arenes d'aquesta platja on us retrobo a tots, germans i germanes meus, camí de l'evolució vertadera, de l'expansió de la consciència, que prem les regnes del propi destí.


                                                                                    

En aquesta nota síntesi m'abraça una fina i alta freqüència que fa vibrar i lluir l'energia que pel Cor ens uneix a tots, amb el cosmos profund i amb les hosts cocreadores i guardianes -no sabria explicar-ho amb paraules més precises-, és com un "saber des de sempre" quin és, com i quan, l'origen, la missió i el retorn a la llar sideral d'on tots vàrem brollar com un surtidor de cristal·lines aigües, per ser dipositats en l'epidermis de Gaia, la nostre Mare Terra, per créixer, evolucionar, avançar costés el que costés, i fins i tot, costés tot el que encara està costant, despertar d'aquesta il·lusió, d'aquest son enganyós, com incansables guerrers, com ànimes lluminoses enclaustrades en els vehícles físics terrestres.
Quin enyor tant gran!   I veure, per fi ja, la perspectiva, i el miratge camí d'esvair-se per entre la claror resplendent i lluminosa del Cicle Solar, com cascada de llum,  i multituds conscients avançant vers els portals dimensionals, vers on les civilitzacions avançades de l'espai infinit, esperen aquesta l'albada...
El so preciós del bol tibetà s'expandeix miraculosament per tot arreu i travessa la multidimenmsionalitat com un so màgic de campanes d'eco insistent, que reboten i reboten per l'interior i l'exterior del nostre món, amb una tonalitat d'aurora joiosa, com un matí d'estiu ple de vida i de pressagis vitals.


 Ara el cercle de llum Montserrat, que tant he anhelat i imaginat, retorna al meu cor, on es clou,  a l'espera del moment precís, sense presses, sense cap expectativa, abraçant a tots, estimant tot el que sóc capaç d'estimar, en abcència de l'ego, sens més pretensió que seguir el pelegrinatge, amb qui l'estic seguint des de fa anys, agraint tot el que he après de tots i, sobretot, que cadascú està recorrent el propi camí, com jo mateix, i on ens trobarem, tal vegada, en algun moment de l'àrdua i beneïda ruta...

Ara la Joia d'aquest So del bol tibetà marca una nova albada plena de pau, on m'acullo...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada