QUAN EM RECONEC COM UN ÉSSER LLUMINÓS

Quan deixo de criticar als meus semblants i els edifico en llurs virtuts positives, estimulo el seu creixement i reforço el meu, se que he activat la ment serena i en calma, la consciència, en comptes de la ment sorollosa que provoca l'ego subjectiu, senyor de les ires, les pors i els orgulls, les enveges, les cobejances, les mentides, els odis i les passions més baixes...

Quan jo em reconec un ésser lluminós, perquè comprenc que realment ho sóc vertaderament  miro a tots els meus semblants i els puc veure d'aquesta mateixa manera;  quan jo se reconèixer que no sóc el meu cos físic, sinó qui el pilota, veig  a tots els meus semblants des d'aquest mateix reconeixement.  I si miro a tothom des d'aquesta perspectiva, objectiva i conscient, tot canvia car la meva actitud és una altra de ben diferent, i no creix l'ego, ni a costa meva ni dels altres: se que no he de jutjar ningú i si respectar i apreciar les virtuts de tots. 

Tota persona criticada te alguna virtut en la que hom s'hi pot reflectir: això és el que cal activar, en present constant, abans que caure en la critica. Percentatges molt elevats de tot allò que hom critica als altres, no son més que els propis i personals problemes que hom arrossega per la vida (de vegades cegament) reflectits en els altres, i tampoc no agrada reconèixer-los en els altres com a propis: aleshores neix el judici i la critica.   Tot ésser humà està fent el seu propi camí: jo faig el meu com tu fas el teu i som amos i responsables de les nostres particulars decisions.  També de realitzar el nostre treball intern i extern: que ningú farà, ni es pot fer per nosaltres.  Millor doncs que en siguem conscients pel compte que ens te...

                                                                               

  Però en conjunt i sovint tot és molt més senzill del que cadascú "ho complica", és possible que un "profund canvi d'actitud", auto transformi un caos personal determinat, en una equilibrada forma de ser, actuar, enfocar, de relacionar-se amb els altres.

Personalment he arribat a la conclusió que aquest és un camí de transformació espiritual, integral, increïblement potent i que, en desemvolupar-lo, canvies tu i alhora el teu entorn immediat, doncs és com regar un jardí en primavera on tots els vegetals se senten créixer estimulats per les flors més radiants en un miracle de terra, aigua i sol....  És tant sols un símil que vol ser "poètic", car és aquest el sentiment i l'emoció de viure el present, de comprendre la realitat il·lusòria d'aquest món tridimensional, i anar més enllà, vers l'essència d'allò que vertaderament som, per recordar de nou "qui som, d'on venim i cap a on anem",  i redescobrir-nos netament i d'una vegada per totes:  realment "éssers de llum", consciències en creixement, animes immortals situades en una densa dimensió de l'Univers i pilotant uns meravellosos cossos físics, per experimentar i seguir creixent alhora que anem retornant a la llar còsmica d'origen.

                                                                         

  Quan jo em reconec un "ésser de llum", anima provenint de la multidimensionalitat (a la que un dia tornaré),  començo a mirar el meu cos físic des d'una nova perspectiva :  l'Amor i el Respecte.  Perquè?  Perquè si no tinc ni sóc, amor i respecte, pel meu soport, pel meu cos,  que tant em serveix en la present existència, tampoc el tindré pels altres,   a resultes potser de no veure'ls conscientment com animes ?   En un acte de profunda reciprocitat, si no sóc sensible vers el que jo sóc:  com podré reconèixer als altres, a la reste d'animes que es troben també en anàloga situació a la meva, essent germans i companys de camí, experimentant llurs respectives etapes i circumstàncies?

Per aquí va el camí del "nou paradigma":  que salti aquesta vena dels ulls i de la ment de cada ésser humà, per reconèixer novament tot el que ens envolta.  Redescobrir qui som realment cada un, per reconèixer què i qui és la humanitat.

Un cop l'home comença a ser conscient, recupera els seus valors originals, i es revesteix d'una ètica còsmica i universal, que conté en la seva mateixa essència, tot el que el nostre món necessita i del que més fretura:  Amor, Pau, Equilibri per avançar en aquesta nova "edat d'or" que ara, encara conflueix enmig de grans confusions (l'antic sistema) i profund sentit d'espiritualitat (la humanitat conscient). Aquesta darrera, és la que ja treballa en silenci per les noves coordenades que configuraran la "nova humanitat conscient", miríades d'animes lluminoses que es van sumant constantment en la ingent tasca.  Amb la inestimable col·laboració d'algunes civilitzacions ètiques i conscients del multivers, que es mouen amb coratge preparant-ho tot...

Mirem-nos tots com les ànimes que som i encarrilem aquesta nova ètica d'equilibri, amor i llum.