SER I ESTAR EN EL MÓN FÍSIC (REFLEXIONS)

Ser al món físic, avui i sempre, implica "treball",  i "aprenentatge", experimentació i "despertar de consciència", així com anar descobrint, amb major o menor promptitud qui som, d'on venim, on anem i perquè.  Ser en el món físic també comporta "errors i equívocs" donat que mentre "no recordem" (degut al "trauma" de la vinguda a l'existència fisica) la nostre "identitat original", la nostre consciència, seguim "a mans de la psicolgía de l'ego", en mans de la qual, l'home ha estat per milers i milers d'anys, encara avui existeixen importants contingents humans "desconeixent" la seva pròpia consciència, closos en aquest món dels cinc sentits, "límit de l'ego", i d'aquest món físic il·lusori", tot i que això, també sigui llur particular experiència.

És per això que insisteixo en les "claus" que poden servir per "sortir" d'aquesta situació: viure l'instant o moment present de forma permanent; despertar consciència, el que permet el record vívid del nostre "ésser identitari vertader", l'ésser immortal que som, més enllà d'aquest vehícle físic perfecte i meravellós, del qual en propiciem, per causes diverses (que tots sabem, entre elles la "ignorància" i la "inconsciència") el seu propi periclitar, quan la durada del cos físic sostingut per i contenint l'Ésser Intern, i experimentant en aquest pla dimensional, tal vegada podés ser més "llarga i profitosa" i el "record de la identitat lluminosa" que cadascú és, essent present i actiu, no representés cap "nosa", abans al contrari, podés estimular encara més, tot el "treball intern" de les consciències que som. 

                                                                                     

LES FOGUERES SOLSTICIALS DE SANT JOAN ENS CONVIDEN A CREMAR EL LLAST INÚTIL

Ser i estar en aquest món físic -tot i sent "repetidors" de múltiples existències- sempre és una nova oportunitat per acabar o completar el pendent, per no deixar novament "trampes", qüestions inacabades, deutes per saldar (i no em refereixo només a diners), promeses incomplides, qüestions que ens "obliguin" a tornar en un nou cos físic; ser i estar en el món físic és una oportunitat immillorable per perdonar-nos i perdonar, per sentir penediment i reparar, per no deixar res enrere, per "fer be les tasques i deures" d'una vegada per totes i no haver de repetir més aquest "curs mil·lenari" i passar ja al proper...

Ser i Estar en aquest món físic no és una qüestió tant "banal" com "venir de vacances a passar-nos-ho be" podent ser aquesta experiència la que hom pensi que "vol viure", i tal vegada i de forma "inconscient", estigui ajornant un progrés espiritual o el propi "despertar de consciència" en ares d'aquest "passar-nos-ho be" (que no te perquè estar "renyit" amb ser feliç).  Amb tot si hom ha pres aquesta determinació, podrà viure-la i experimentar-la tant com vulgui: doncs les conseqüències que se'n derivin només a ell atenyen.

Ningú pot eludir les seves responsabilitats perquè no vulgui "encarar-les" o pensi que "no les recorda".  Tart o d'hora descobrirà que "no encarar-les" retarda el seu propi procés, o si és el cas, les "recordarà" en el moment oportú.  De totes maneres, el "treball intern" condueix a la lucidesa consciencial i en conseqüència a la superació de tots aquests íntims processos.

                                                                                      

En certa manera aquesta reflexió està en la línia de que no "tothom", ara i aquí, te interès en "despertar consciència" o "progressar espiritualment", alhora,  amb tot cadascú ho farà quan ho cregui convenient.  Aquesta és la "Llibertat" que tenim en el nostre món.  Hom pot deduir d'això, un cop més, que el procés d'expansió consciencial de la humanitat, no es realitza de manera "uniforme" i no res de "forçat", tot i essent "el que ens espera a tots" (tart o d'hora), per "evolucionar integralment" com essències lluminoses de l'univers.   I abans que de cap altre manera, esdevé "individualment", per decisió pròpia, per l'esforç individual i íntim, posteriorment serà quan es "col·lectivitzi" i prengui gran relleu de grup. 

No obstant, en moments com l'actual "Cicle", en que l'Univers, el Cosmos, el SOL, el Sistema Solar i la Terra, es "confabulen" pel be de tots, esdevenen especialment i energèticament propicis a grans contingents humans que ja han pres la seva decisió individual, estimulant-los i fent.-los molt més proclius al "treball interior", a l' "expansió de la consciència", col·lectius que ja van formant els fonaments de la "nova humanitat conscient".