LA FELICITAT ÉS EL CAMI

Cada ésser humá viu la seva propia experiència personal i intransferible.  Cada ésser humà viu les seves pròpies circumstàncies, generades per ell mateix de manera conscient o inconscient. Això porta implícita una responsabilitat, tant cap a un mateix com vers els altres, relacionada amb les pròpies decisions que hom pren a cada moment, les accions que d'això se'n desprenen, així com les conseqüències que se'n deriven.  És per això que la felicitat "no és una meta en si mateixa" a la qual hom hagi d'aspirar per "ser feliç".  La felicitat cadascú la te de generar i viure recorrent el propi camí.  Si hom no és feliç recorrent el seu camí dificilment "trobarà" la felicitat, esperant aconseguir-la com a fita al final del camí.  Cada ésser humà te de contar amb si mateix, amb el seu propi compromís, sense implicar els altres en expectatives en les que hom confií cegament, car l'experiència ens porta a que si hom espera aconseguir alguna "fita" espiritual a partir de l'actitud i la tasca dels altres, l'únic que obtindrà tart o d'hora, serà decepció i dolor.  Perquè rarament s'aconsegueixen aquestes previsions.  Perquè hom no te cap dret a esperar que les altres persones siguin "com jo voldría", pensin "com jo voldría", o facin el que "jo voldría", donat que, com dic, cadascú ha d'elaborar el seu propi compromís i responsabilitzar-se del seu abast i "sense contar prèviament amb els altres".

                                                                                   

 I hom es pot preguntar:  I com puc, doncs, arribar als altres?  No desitjant-ho expressament, no implicant-los en el nostre compromís, dedicant-me conscientment al meu propi camí, cercant i equilibrant pensaments, paraules i accions, d'aquesta manera, si han de sorgir confluències i afinitats amb altres persones, serà quelcom que es produirà amb especial naturalitat, espontaneïtat i fluidesa, en el moment més madur, oportú i conscient de l'ara.  I ben segur que serà feliçment.  Car l'equilibri i la serenitat van en parella i no admeten l'exigència, ni la coacció als altres: que no serien de l'Ànima sinó més aviat de l'ego inconscient i subjectiu.

                                                                               

   Per això, refranys de la Saviesa mil·lenària ens recorden que "la felicitat és el camí", perquè és en la vivència conscient  de l'instant present, no en el que ha passat, no en el que ha de venir, sinó en el que és d'instant en instant i de moment en moment en aquest món tridimensional, que ens entrena per la consciència en quarta dimensió, en un temps lineal on ja no existeix passat, ni futur, doncs tot és en un continuum i permanent instant present.
El camí de cadascú, tard o d'hora, condueix a la integració amb l'Ésser Intern que és cada un, i ho fa amb la precisió i la rapidesa que la voluntat conscient de cadascú disposa, sempre depenent dels diferents "estats  de consciència" de cada persona, del grau de compromís emprat...
Aleshores hom recupera les virtuts originals que hom "va oblidar" en aquest pla, així com la memòria còsmica de totes les etapes i experiències. I tot això, pot fluir amb alegria, equilibri i felicitat des d'ara mateix.  El primer pas ja es pot fer amb alegria, i això per si sol, convida totes les Ànimes del planeta a aquesta realització, fins i tot en mig d'aquesta època social convulsa que genera la fi de l' "antic sistema": res ni ningú pot impedir que cada ésser humà trobi i abraci en el seu interior, la propia i original identitat de llum, energètica i immortal, que sempre ha sigut, és i serà: en aquesta "tasca" hi ha la felicitat...    La Meditació és el pa diari del Savis, diuen a Orient, i és així com,  amb paciència infinita,  aprenem de fluir i de ser, a través de la Quietud i el Silenci que parla...*