FLUINT... FLUINT... FLUINT...

La calma que suaument cau damunt els arbres i la Natura tota, és com invisible i prànic mantell que m'embolcalla i aixopluga per entre el so que el Silenci genera, indescriptible, com l'eco d'una freqüència que amorosament ho avarca tot d'una ample i generosa sensació d'acolliment i pau.

Portal de Meditació, més enllà dels sentits, còsmica simfonia per l'Esperit, que hi és i vetlla, i sap de la proximitat de qui avança, llumeta de vegades perduda enmig de túnel de la Vida i amb paranys de falses i il·lusòries realitats.

Vibració de la Llum, imaginada des de la matèria, vivència des de l'emoció suprema, un cop et "deixes anar" amb una entrega total, sabent de cor, d'una manera discernida que Allò, Allò, Sóc Jo, i també Ets Tu, com una ABRAÇADA D'ETERN AMOR INCOMMENSURABLE...

 

   

No vull, no espero, no tinc, no he de fer, ni desfer, ni he d'estar, ni he d'imposar, ni he de creure, ni he de jutjar...  Si se que Sóc Jo: Jo Sóc, com Tu Ets, i com tots, units  en la Consciència, SOM, i SOM EN EL TOT LLIURES.

Novament és en la Calma i el Silenci que hom emergeix vers la Vibració de Llum.  I a poc a poc, hom recupera "memoria d'Origen", la Consciència Lúcida de la Vida en un camí de progressiva plenitud.     Cascada d'eternitats, aigües que han calmat la meva set i en les que m'he banyat, creixement dipositat en la FE de créixer,  bagatge de la Saviesa que es transporta en cada etapa existencial, bagul del tresor, que només obres quan verament et "despertes", saps qui ets, d'on vens, cap a on vas...

Oh, Cos Físic de la matèria densa, que lluny quedes d'aquestes volades calmes, encara hi ets i m'esperes, i t'ho agraeixo amb la meva Ànima, doncs a través teu he crescut en tantes experiències..!

 

 

Al bell mig de l'estança, la flama balla en el ble dances que només el FOC sap des del seu origen, i també es queda quieta, immòbil, com totes les parts del cos, destensades, fluixes, en repòs, mentre el viatge intern es realitza per entre la calmada i quasi imperceptible respiració, i avanço per les meves  reals, desconegudes i oblidades estances, plenes de matisos, ombres i contrallums, sense cap pensament, sense cap espera, sense pors ni recances, amb el coratge de la Consciència, sabent que sóc a casa, la casa essencial,  on recupero el Tot del TOT, que em fa ser Tu, Ell, Ella, nosaltres i vosaltres, la Vida des d'una perspectiva plena, renovada, amorosa madura i savia alhora, casa meva, casa de tots...
Llum, Amor, Tendresa, Pau, Alegria, Bellesa, Llibertat, és la Gran Energia que ens mena i que com a melodia ens envolta, és allò del que estem fets tots, en la constitució més íntima i universal, és el Savi Coneixement intrínsec que està inscrit per l'Eternitat en les essències lluminoses que som..*