Només en la "Quietud del Silenci" hi ha la plenitud de l'Ésser Intern, en íntima recordança, identificació i Consciència. No cal definir (per indefinible) tot el que "això" significa, puig que esdevé particular discerniment de tot ésser humà que meditant hi penetra. Cadascú percep en grau prou profitós l'anhelat coneixement, tresor d'eternitats, que sovint els humans hem oblidat experimentant en la densa matèria, però que mai no hem deixat d'albergar en la pròpia Consciència.
Quan hom entra en la "Quietud del Silenci", amb la suspensió pràctica dels sentits físics, la "freqüència de vibració" que fins aleshores hom havía sostingut, canvia per unificar-se amb la Freqüència Universal amb la que vibra el nostre Ésser Intern, una energia lluminosa i subtil, feta d'AMOR pur, que és el que som els éssers humans en llur més íntima integritat.
Des d'aquest especial "estat de connexió interior" hom pot accedir a la "pròpia memòria de l'Ésser Intern", que recull totes le experiències des de l' etern ORIGEN de la lluminosa i infinita entitat que som, fins a la consciència còsmica universal, que ens uneix a tots amb el TOT. Per tant hom pot recuperar informació i coneixement que ja tenia, però suspès en un oblit temporal, així com també, "nous paquets d'informació" provinents del cosmos i dels processos que en aquests moments s'estan executant i que ens "afecten" directament: el Cicle Solar 2012 o Maia amb la Gran Ascensió de la Consciència Planetària i Humana, el Salt Quàntic Dimensional (de 3ª a 4ª Dimensió) també del Planeta Terra i d'aquella part de la Humanitat que s'hagi "desprès suficientment" de la matèria i així ho anheli.
Des de la "Quietud del Silenci" però, no cal esperar res... Tot flueix naturalment, sense el concurs de la "ment" (que és la que espera) doncs en aquests instants ja és consciència mateixa que no dificulta aquest fluir, aquest "ser amb l'Ésser", aquest "ser amb el Tot", aquest sentir-se part integrant i viva de la "consciència tota", que batega en tota la Natura, en tot l'Univers, aquest "ben ser" allunyat del material i enganyós "ben estar"... I dins aquest fluir natural (on res no s'espera) hom vivencia l'essencial i tot el que comporta el creixement particular de cadascú.
En la sagrada "Quietud del Silenci", amb calma i paciència, hom flueix i es deixa anar amb entrega i donació, amb total absència de desig i d'espera, amb "consciència lúcida i transparent" com a conuctora del viatge pels àmbits recòndits i sublims de la Vida, on l'Esperit es reconeix i és reconegut, on aspira l'Ànima d'ssentar-se i contemplar, senzillament, la Llum de l'Absolut.
Essencialmnt la "Quietud del Silenci" obre espais gegantins on la Consciència sura lliure i feliç, portant-nos de la ma i ensenyant-nos a "despertar i a recordar", perquè som parts d'ella mateixa, trastornades temporalment pel pas per la "matèria densa de 3D".
Aquesta és la Consciència meravellosa que l'Home és, i a qui ha de servir la "ment" més enllà del "cos de desitjos i baixes emocions" amb que l' "ego de la personalitat" pretén d'esclavitzar-lo. I és la que "dispara una alarma directa" cada vegada que un "desequilibri" esclata en les relacions humanes: tothom sent a dins aquella senyal inconfusible...
La "Quietud del Silenci" és un bàlsam per calmar i diluir totes les angoixes vitals, fluint fins a l'Ésser Intern, Pare-Mare, Diví Androgin que és el nostre respectiu Ésser Intern, que ets TU i que sóc JO,
-sense esperar res-, ELL-ELLA sap perfectament allò que cerques, allò que et manca o allò que et sobra... Tu només flueix, flueix, flueix en el màgic àmbit de la teva Meditació, deixa't portar, desferma't i sigues el teu mateix ÉSSER...
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada