Ningú no farà per nosaltres el "treball interior" sinó nosaltres mateixos a partir d'una ferma i íntima decisió. I és una constant del dia a dia, un "treball de Vida" per "despertar en Consciència", per recordar "qui vertaderament som", per tal de retornar el "timó" del Cos Físic a la Consciència, perquè el "conductor del vehicle" sigui la nostra vertadera i intrínseca individualitat, per la recuperació de totes les característiques i qualitats que son inherents al nostre respectiu "Jo Sóc".
S'ha repetit molt en aquest "Blog" que el "Cicle Còsmic Solar" que estem vivit en aquests moments, ens està literalment "inundant" d' energies de gran potencial creatiu, especialment dirigides al planeta Terra i a la Humanitat, "i que ens poden ajudar extraordinariament" en aquest progrés espiritual i d`'expansió de la Consciència. Aquesta circumstància "només" es dona en el període de "final i principi" d'aquests gegantins cicles còsmics: ara és un d'aquests moments especials i màgics que cal saber "aprofitar amb saviesa"...
Però tal i com diu el títol d'aquesta entrada, és indispensable la ferma i íntima decisió, el "compromís amb nosaltres mateixos" (no pas amb res ni amb ningú de forma externa) i posar-nos a treballar sobre nosaltres mateixos, vivint cada instant present intensament, per buidar la nostra ment i "posar-la a disposició" de la Consciència profunda que realment ens mena: un cos físic i una ment conduits i laborats per la nostra real identitat individual, i no per la nostra enganyosa personalitat, que és el que ens han ensenyat a "creure que som".
Que ningú pensi que sense "autocompromís i una íntima decisió", les energies galàctiques i solars, ens faran la tasca per la nostra "cara bonica". No ens enganyem.
El nostre respectiu Ésser Intern va fer "un compromís perfecte" en el seu moment ( moment que amb triste amnèsia hem oblidat des de la materialitat) i això "el nostre Ésser no ho oblida", és des del nostre Cos Físic material que "no ho sabem recordar", però en moltíssims casos la Conciència, mitjançant el Cor, la Sensibilitat i les Emocions, ens ho comunica insistentment, perque ens fem conscients de la realitat i ens activem just ara en aquests moments tant especials.
Nosaltres, "de cap manera som els nostres cossos físics": aquests, son el vehícle que utilitzem en la nostra estada en el món físic de 3D. L'Ésser Intern respectiu de cadascú és (o te de ser-ne) el real conductor. El món material de 3D ens ha arribat a hipnotitzar de tal manera, que hem arribat a "confondre" el conductor amb el vehicle, bo i creient que el vehicle és el conductor mateix. I així seguim de confosos... I mentre aquesta "confusió" dura i l'ésser humà "no n'és conscient" segueix afeblit i/o marginat, Allò que realment som: la Consciència, l'Ésser Intern, car son "tapats" per la ment i el seu caos de pensaments constants, i prenent preponderancia dins d'aquest mateix "desconcert", l' "ego subjectiu i la personalitat que n'emana: el cos de desitjos, la por, l'enveja, l'orgull, la mentida, la luxúria, la supèrbia, l'avaricia, la gelosía, l'auto engany, etc., etc. En definitiva: res de nou sota el Sol.
De primer cal saber que això succeeix així: és informació intel·lectual. Després d'una bona reflexió, hom està en condicions de prendre una ferma i íntima decisió pel que fa al "treball interior".
Els éssers humans som "rebecs al compromisos", als "lligams", a les "disciplines", i malgrat això, restem i persistim entre rígides i ferries "cadenes personals, socials i psicològiques", i sovint hom es passa el dia "protestant" per això, però "sense fer res, realment efectiu, per sortir-ne... No és un contrasentit ? Si, però parodiant la frase "cansona, conformista i acomodatícia: és el que hi ha... I si som "sincers" haurem de convenir que, en general, som més proclius a "cercar justificacions, que no pas a practicar vertaderes solucions"... I ara la pregunta del "milió": Com seguim pretenent d'avançar i de créixer així ? O a parlar de "salts quàntics dimensionals" ? Encara que el Cosmos sencer col·labori en aquest "possible progrés", encara que es confabuli amb llurs millors intencions, etc., sense la "decisió i el ferm compromís", que a la pràctica es tradueix en el "treball sobre un mateix" (amb tot el que això comporta), sense això, els canvis i transformacions -la gran majoría interns-, "no es produiran"o s'ajornaran fins que l'home decideixi "ser Conscient" i actuï com a tal.
Sé que sóc una mica "plasta" (com diu el meu net) però els éssers humans "adormits de Consciència" ens han de "repetir fins a la sacietat" les coses més importants, perquè comencem de reflexionar-les, de conscienciar-les: per començar de caminar amb passa ferma i decisió. De cadascú depèn...
Que ningú pensi que sense "autocompromís i una íntima decisió", les energies galàctiques i solars, ens faran la tasca per la nostra "cara bonica". No ens enganyem.
El nostre respectiu Ésser Intern va fer "un compromís perfecte" en el seu moment ( moment que amb triste amnèsia hem oblidat des de la materialitat) i això "el nostre Ésser no ho oblida", és des del nostre Cos Físic material que "no ho sabem recordar", però en moltíssims casos la Conciència, mitjançant el Cor, la Sensibilitat i les Emocions, ens ho comunica insistentment, perque ens fem conscients de la realitat i ens activem just ara en aquests moments tant especials.
Nosaltres, "de cap manera som els nostres cossos físics": aquests, son el vehícle que utilitzem en la nostra estada en el món físic de 3D. L'Ésser Intern respectiu de cadascú és (o te de ser-ne) el real conductor. El món material de 3D ens ha arribat a hipnotitzar de tal manera, que hem arribat a "confondre" el conductor amb el vehicle, bo i creient que el vehicle és el conductor mateix. I així seguim de confosos... I mentre aquesta "confusió" dura i l'ésser humà "no n'és conscient" segueix afeblit i/o marginat, Allò que realment som: la Consciència, l'Ésser Intern, car son "tapats" per la ment i el seu caos de pensaments constants, i prenent preponderancia dins d'aquest mateix "desconcert", l' "ego subjectiu i la personalitat que n'emana: el cos de desitjos, la por, l'enveja, l'orgull, la mentida, la luxúria, la supèrbia, l'avaricia, la gelosía, l'auto engany, etc., etc. En definitiva: res de nou sota el Sol.
De primer cal saber que això succeeix així: és informació intel·lectual. Després d'una bona reflexió, hom està en condicions de prendre una ferma i íntima decisió pel que fa al "treball interior".
Els éssers humans som "rebecs al compromisos", als "lligams", a les "disciplines", i malgrat això, restem i persistim entre rígides i ferries "cadenes personals, socials i psicològiques", i sovint hom es passa el dia "protestant" per això, però "sense fer res, realment efectiu, per sortir-ne... No és un contrasentit ? Si, però parodiant la frase "cansona, conformista i acomodatícia: és el que hi ha... I si som "sincers" haurem de convenir que, en general, som més proclius a "cercar justificacions, que no pas a practicar vertaderes solucions"... I ara la pregunta del "milió": Com seguim pretenent d'avançar i de créixer així ? O a parlar de "salts quàntics dimensionals" ? Encara que el Cosmos sencer col·labori en aquest "possible progrés", encara que es confabuli amb llurs millors intencions, etc., sense la "decisió i el ferm compromís", que a la pràctica es tradueix en el "treball sobre un mateix" (amb tot el que això comporta), sense això, els canvis i transformacions -la gran majoría interns-, "no es produiran"o s'ajornaran fins que l'home decideixi "ser Conscient" i actuï com a tal.
Sé que sóc una mica "plasta" (com diu el meu net) però els éssers humans "adormits de Consciència" ens han de "repetir fins a la sacietat" les coses més importants, perquè comencem de reflexionar-les, de conscienciar-les: per començar de caminar amb passa ferma i decisió. De cadascú depèn...
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada