La Consciència és la brúixula, la mesura, allò que ens alerta en cada pensament, en cada acció, el que ens fa "corregir", "rectificar", etc. No faig esment d'un aspecte merament "moralitzant". La Consciència és el sentit dels sentits i molt més. És el més pur i directe, que retorna el nostre "Ésser Intern" a la Ment, vuida i neta de tot tipus de pensaments, i també al nostre cos i organisme físic. Quan dic "retorna", no vull dir que se'n hagués anat, car el nostre "Ésser Intern" sempre està en el nostre interior encara que "no sigui percebut", ho dic en el sentit de "fer-nos-en conscients", de "donar-nos-en compte", de "comprendre'l" i "experimentar-lo en la quotidianitat del dia a dia. Arribar a "saber-nos Consciència plena". Doncs això, "elimina radicalment" l'acció mecànica i hipnòtica de l' "ego", evita que s'apoderi de la Ment, que els pensaments, les paraules i les accions tinguin lloc "sense ordre ni concert" -com passa sovint-, col·lapsant el creixement integral dels éssers humans.
Però l'alegria de la "Consciència plena" no és tant corrent, lamentablement, com podría semblar i es manifesta en els éssers humans d'una manera "gradual", conferint diversos nivells de creixement en les persones que l'experimenten, i d'igual manera, distints graus de "comprensió", d' "acceptació" i de "treball interior".
"Tot és vàlid" en la mesura en que cadascú "comprèn" els seus propis processos en el moment de vivenciarlos. I en la mesura en que, d'una manera recíproca, som capaços d' "acceptar" aquests processos en els altres. "Acceptar" no vol dir "estar d'acord" tot i que vol dir una cosa molt important:"respecte envers els altres", cap a la seva llibertat, cap al seu lliure criteri, cap als seus processos espirituals més íntims. Sovint el procés d' "acceptació" -de fet, com tants altres-, hom el "descobreix" o el fa, després de "no haver acceptat alguna vegada" els ritmes, els raonaments o formes de fer dels altres. I és com "entomem les lliçons de Vida" i com s'aprèn en aquesta immillorable escola del món físic, on les persones acostumem d'ajuntar-nos per una cosa anomenada "afinitat".
Quan hom experimenta un "progrés" deixa enrere les "afinitats" anteriors i s'alinea amb altres de noves ajustades al nou nivell. L'aventatge de les etapes existencials successives és que ens permeten "jugar tots els rols socials" la qual cosa permet que aprenguem totes les lliçons possibles i des de tots els angles. Això forma part del procés experimental Integral, que els éssers humans vàrem decidir de viure en aquest món tridimensional de la materia densa (quelcom que s'anirà recordant paulatinament dins d'aquests temps especials que estem vivint).
Els anhels de creixement intern -que son inherents en l'ésser humà, indistintament de la intensitat amb que cadascú els capti, determinen també les distintes "vies de creixement": Hi ha qui va a un ritme, ya qui va a un altre ritme didferent, i en definitiva, el "Lliure Albir" de que disposem els éssers humans, ens dona la suficient llibertat com perquè cadascú vagi al ritme que senti o cregui més adequat per si mateix, això també "crea afinitats" en el ritme de creixement: persones que vagin a distint ritme, cercaran persones iguals, si es volen ajuntar per fer passes conjuntes. Ritmes distints: passos descompassats, encara que no necessàriament "no convergents".
Això de cap manera vol dir que no hi pugui haver la "reunió o la trobada", al contrari: hi ha de ser entre totes les persones que son en el "camí espiritual" i al marge de que cada un estigui fent el seu propi trajecte amb paràmetres i ritmes diferents.
Tots els ritmes son "bons" si ens permeten créixer i despertar. I res no impedeix la nostre pregària junts. L'enllaç d'una Cadena d'AMOR i ENERGIA per la Humanitat i el Planeta, etc.
Amb tot, si hi ha persones que, a més del seu "treball intern personal" d'autodescobriment i pràctica de l'ARA, senten, més sovint que altres, l'anhel de les pràctiques en grup, d'altra banda, tant impotants pels moments planetaris i humans d'expansió de la Consciència, que s'estan vivint mundialment, s'uniran molt naturalment amb persones d'anhels i inquietuts semblants, sense que això, per res hagi d'impedir el "treball en grup" més espaiat, suficient per altres persones en un mateix grup. I sense oblidar la saviesa de la dita: "no per més matinar, surt abans el Sol".
Totes les dificultats que se'ns posen al davant, no son sino "proves" de creixement i superació que porten, indefectiblement, a la "comprensió" i a l' "equilibri", per seguir avançant, per no decaure mai i seguir aprenent de tots els germans i germanes amb qui compartim els camins de l'existència humana en llurs distints trams i circumstàncies*
Però l'alegria de la "Consciència plena" no és tant corrent, lamentablement, com podría semblar i es manifesta en els éssers humans d'una manera "gradual", conferint diversos nivells de creixement en les persones que l'experimenten, i d'igual manera, distints graus de "comprensió", d' "acceptació" i de "treball interior".
"Tot és vàlid" en la mesura en que cadascú "comprèn" els seus propis processos en el moment de vivenciarlos. I en la mesura en que, d'una manera recíproca, som capaços d' "acceptar" aquests processos en els altres. "Acceptar" no vol dir "estar d'acord" tot i que vol dir una cosa molt important:"respecte envers els altres", cap a la seva llibertat, cap al seu lliure criteri, cap als seus processos espirituals més íntims. Sovint el procés d' "acceptació" -de fet, com tants altres-, hom el "descobreix" o el fa, després de "no haver acceptat alguna vegada" els ritmes, els raonaments o formes de fer dels altres. I és com "entomem les lliçons de Vida" i com s'aprèn en aquesta immillorable escola del món físic, on les persones acostumem d'ajuntar-nos per una cosa anomenada "afinitat".
Quan hom experimenta un "progrés" deixa enrere les "afinitats" anteriors i s'alinea amb altres de noves ajustades al nou nivell. L'aventatge de les etapes existencials successives és que ens permeten "jugar tots els rols socials" la qual cosa permet que aprenguem totes les lliçons possibles i des de tots els angles. Això forma part del procés experimental Integral, que els éssers humans vàrem decidir de viure en aquest món tridimensional de la materia densa (quelcom que s'anirà recordant paulatinament dins d'aquests temps especials que estem vivint).
Els anhels de creixement intern -que son inherents en l'ésser humà, indistintament de la intensitat amb que cadascú els capti, determinen també les distintes "vies de creixement": Hi ha qui va a un ritme, ya qui va a un altre ritme didferent, i en definitiva, el "Lliure Albir" de que disposem els éssers humans, ens dona la suficient llibertat com perquè cadascú vagi al ritme que senti o cregui més adequat per si mateix, això també "crea afinitats" en el ritme de creixement: persones que vagin a distint ritme, cercaran persones iguals, si es volen ajuntar per fer passes conjuntes. Ritmes distints: passos descompassats, encara que no necessàriament "no convergents".
Això de cap manera vol dir que no hi pugui haver la "reunió o la trobada", al contrari: hi ha de ser entre totes les persones que son en el "camí espiritual" i al marge de que cada un estigui fent el seu propi trajecte amb paràmetres i ritmes diferents.
Tots els ritmes son "bons" si ens permeten créixer i despertar. I res no impedeix la nostre pregària junts. L'enllaç d'una Cadena d'AMOR i ENERGIA per la Humanitat i el Planeta, etc.
Amb tot, si hi ha persones que, a més del seu "treball intern personal" d'autodescobriment i pràctica de l'ARA, senten, més sovint que altres, l'anhel de les pràctiques en grup, d'altra banda, tant impotants pels moments planetaris i humans d'expansió de la Consciència, que s'estan vivint mundialment, s'uniran molt naturalment amb persones d'anhels i inquietuts semblants, sense que això, per res hagi d'impedir el "treball en grup" més espaiat, suficient per altres persones en un mateix grup. I sense oblidar la saviesa de la dita: "no per més matinar, surt abans el Sol".
Totes les dificultats que se'ns posen al davant, no son sino "proves" de creixement i superació que porten, indefectiblement, a la "comprensió" i a l' "equilibri", per seguir avançant, per no decaure mai i seguir aprenent de tots els germans i germanes amb qui compartim els camins de l'existència humana en llurs distints trams i circumstàncies*
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada