EL CAMÍ DEL CONTACTE AMB ELS ÉSSERS SUPERIORS

Persistir constantment: Aquesta és la qüestió. Sovint ens acostem a projectes, en aquest cas, "espirituals" (quan n'hi han) amb molta eufòria, amb molta alegria, pensant potser que "serà fàcil", que tot serà "planer", sense tenir en compte que, si això fos així, res no aprendríem, en res no ens iniciaríem. Quan arriba doncs l'inevitable moment dels "esculls", de les "resistències" (aquí som posats a prova), és quan un troba realment la pròpia "força interior" que li serveix per lluitar amb tenacitat contra els possibles entrebancs i oposicions, recuperant un estat serè, i a vegades, descobrint que ha progressat un "graó més en el camí". O be serà tot el contrari: a la primera contrarietat hom s'exclourà "incapaç" de sobrepassar la "resistència". En aquest punt és quan es veu la completa inutilitat de les eufòries inicials que no aguanten cap sotrac.

INSPIRAT DIBUIX DEL MEU NET ARNAU TÉLLEZ LUIS

Preferiblement és a l'anhel interior a qui s'ha de fer cas, aquest no és superficial i quan es compromet ho fa de "veritat". De totes maneres, en fer-se un col·lectiu "normalment" cada membre assoleix la seva tasca o en tot cas es "retira" si no es vol disciplinar. Quan hom parla de disciplina, en aquest nivell espiritual que ens ocupa, es vol dir que existeix un "desordre intern", aleshores, si anhelem "corregir i aprendre" ens cal, amb tota seguretat, seguir unes "normes" que ens ajudin a sortir d'aquest "desordre" i ens permetin de començar a avançar amb equilibri, vers aquells objectius als quals volem arribar.
De fet, això no és pas nou i gairebé s'ha d'aplicar en tots els ordres de la Vida, i per tant també, quan ens plantegem, d'una forma equilibrada i conscient, aconseguir dos factors decisius 1- L'acostament màxim al nostre respectiu Ésser Intern (tanmteix fusionar-nos-hi) i 2- I de la seva ma o per la seva mediació, fer realitat objectiva, el Contacte Conscient amb els Éssers Superiors de Llum, els dits "extraterrestres" Elohims de MONTSERRAT.

Es per això, que cada passa que es fa, seria un error, pensar que te d'estar plena d'espectacularitats. Cada passa que es fa és un "esforç de treball" que te la seva "compensació" immediata en el propi equilibri interior que es va assolint. No sempre és un "regal pels ulls" encara que m'atreveixo a dir que sempre ho és pel Cor.
Aquesta darrera jornada del Cercle de Llum Montserrat va ser energètica en un 100%, així la Roda de tancament i comiat, va ser per instants tant poderosa, que tots érem un de sol. L'energia que corria a través de les mans enllaçades no podia ser més calorosa, vivificant i vibrant. I en l'exterior del Cercle "Entitats energètiques" presenciaven el procés d'aquella pràctica i no era la primera vegada... En l'atmosfera circumdant diminutes i brillantíssimes gúspires energètiques s'anaven succeint com preciosos flash... Aquesta vegada sense cap potent llum en la nostre vertical, ens sabérem igualment assistits i acompanyats... No estàvem sols i tots ho sabíem i ho compartíem amb profunda alegria: ELLS EREN ALLÀ...