DE NOU UN LLUM SOBRE EL CERCLE

Amb paraules emocionades que tots repetien amb sentiment i vehemència, vàrem anar desgranant "La Gran Invocació de Llum" que fins ara ha anat presidint, junt amb altres preparacions, tots els albiraments que han estat "donats" al "Cercle de Llum MONTSERRAT". Justament estàvem a mitja "Invocació" quan de sobte, aparegué el Llum, molt més gran que el brillant Júpiter, intensiu i creixent, perfectament sobre la vertical de la nostre "Roda Magnètica", amb la qual es clausurava una jornada complerta de preparació per concórrer, al final del dia, a aquell moment ple, intens, esperat, laborat, correspost i finalment, meravellós.

De primer era un Llum tènue, però de seguida va anar augmentant la seva intensitat fins a un màxim, que sens dubte era la salutació, el senyal esperat, la corroboració, la resposta directa als "treballs" realitzats i una invitació profunda i energètica a seguir el camí... Persistint amb força i voluntat els anhels que ens han mogut i que ens segueixen movent amb força, a reunir-nos, a dialogar i reflexionar junts, aprenent de calmar la ment, a treballar amb el sincronisme, a disciplinar-nos, a retrobar el millor que hi ha dins nostre i sobretot per millorar sempre l'estat de Consciència, la freqüència de vibració que més ens apropa a ELLS.

La seva senyal lluminosa sempre ha resultat un signe de compenetració i una entrada energètica que tots els integrants del Cercle sense excepció, hem pogut sentir i comprovar per si mateixos.

Posteriorment, des de la pròpia "roda magnètica" vàrem acabar la "Invocació" interrompuda i donant-los les gràcies, que sabem que els hi arriben i reben, amb tota la força de que som capaços units.

Curiosament el cel, que estava molt cobert, encara que això per res no impedia les seves manifestacions de Llum, es va anar obrint, com en cercle, sobre nosaltres, deixant-nos veure una negríssima volta profundament estrellada.

Un cop més, tot fou profitós. I és que res no és inútil quan realment deixem que la "pauta", ens la doni el nostre Ésser Intern, per tal que després ELLS, "Els de Dalt" corroborin i estimulin els nostres esforços.

Algú que venia per primera vegada va comprovar tot això amb veritable sorpresa i impressió.

El "Llum" a la fi, va anar perdent la seva intensitat i es va dirigir molt lentament vers la Muntanya Sagrada de MONTSERRAT.

El "Cercle" doncs, no està tancat. Està obert per tots aquells que estan farts dels "mecanicismes", del "subjectiu", del que és "inconscient": anem a superar totes aquestes "crostes" egoiques per fer-nos, de mica en mica, conscients de tots els nostres actes, de tots els nostres pensaments, de tots els nostres anhels més profunds...

En els "móns superiors" ningú pot malpensar de ningú, perquè tothom veu els pensaments dels altres, d'aquí venen les dificultats humanes per desinvoltar-nos-hi, acostumats al "psiquisme" d'aquest món físic. En aquests àmbits dimensionals de superior vibració, ningú no es pot amagar, allà ningú no podría entendre actituds odioses, agressives, orgulloses, ofensives, perquè son a la vista de tothom, i si algú "passa" de ser honest no ho pot dissimular ni amagar de cap manera...

Hem d'apredre de "pensar correctament" i de saber que els pensaments en "quarta dimensió" es cristal·litzen, els desitjos es fan realitat només "desitjant-los"; tot i que l'acumulació material a l'estil terrestre és impensable car els diners no existeixen i no fan cap falta... Aquí es comprén molt be el drama que es va originar a la Humanitat, des de l'antiguitat, quan s'imposaren fins al dia d'avui, els sistemes monetaris a través dels quals només s'ha fomentat la injustícia i les desigualtats més espantoses en grau superlatiu. Tot en la Humanitat gira entorn dels diners i la desesperació que genera "no tenir-ne". Hi ha qui lluita tota la vida pels diners i es mor sense haver-se preguntat mai:" Què és la Vida?", "Perquè he nascut ?", "Qui sóc ?", "D'on Vinc ?", "A on Vaig ?"

Se'ns "dona" un cos físic quan naixem per tal que el notre Ésser experimenti i visqui un temps en el "món de la matèria", per tal que es trobi i visqui amb molts altres éssers en les mateixes condicions, per tal que desenvolupi també aquí l' AMOR -l'Energia més elevada de tot l'Univers Multidimensional, que és més aviat "Multivers".

Estem realment i objectiva en un món que és de tots. I quina és la realitat que hom viu ?

Hauríem de ser vertaderament "administradors" correctes de tot el que ens passa per les mans... Però han aparegut en totes les èpoques "rics i pobres" encara que la mort ens iguali a tots, i això és el que reflecteix el nostre món físic: un anomenat tercer món: pobre de necessitat i per "obligació", gràcies als que viuen en la riquesa i fins i tot llençant el menjar que els sobra (i que manca als altres) per mers motius comercials.

Els molts móns de l'infinit que ens miren atentament i observen, a aquestes alçades ja s'han fet una idea de com és l'ésser humà terrestre. I no ens agrada el que opinen encara que és la pura veritat. I ens compadeixen molt quan veuen les persones preocupades per les seves hipoteques i oblidades i ignorants de si mateixes...

Pels "vertaders valors" és pels que cal esforçar-se i aquests VALORS són a dins d'un mateix: no són a l'església, ni als bancs, ni a la TV. SON EN EL PROPI INTERIOR que acostuma a ser la part més "oblidada" dels éssers humans... On hi ha la més gran "riquesa", el més gran "poder", la més gran "Saviesa"...

Per això he dit que el "Cercle" no està tancat i mireu si n'hi cap de gent, que podríem abraçar la Terra unes quantes vegades i saturar-la d'energía el suficient com per SANARLA totalment... Quan això passés els negatius deixarien d'existir i d'exercir, i quelcom molt formós innundaría el nostre bell món d'una llum emanada de tots els Cors que faría brillar la vertadera AURA meravellosa dels notre Planeta: UNA NOVA ETAPA, UN NOU NIVELL HAURIEN COMENÇAT LLUR RODATGE COSMIC I L'HOME DE LA TERRA CONEIXERIA EL SEU NOU LLOC...