ARREU ON VAGIS: CONTACTE EN EL COR...

A la Vall de Benasc el cel de finals d'Agost lluïa com mai, literalment, segons diu l'Eva, "no hi cabien més estels" y des de la seva ubicació en aquesta bella part del Pirineu Aragonès, extasiava llur contemplació. Com en altres nits passades esperàvem la presència d'Ells, en foma de traços, amb el pas d'alguna nau lluminosa, algun signe d'aquest "contacte" que resta al fons del cor. Però aquesta nit era "especial" car a més del Josep també hi havia la nostra filla Lourdes, més aviat escèptica i amb un xic de "temor" davant d'aquest tema que, el que són les coses, va voler sortir a contemplar la nit. Tant és així que, amb molta vehemència vaig demanar obertament als Éssers de Llum una manifestació "molt especial", tant "especial" que no la atemorís i que a més li dissipés qualsevol dubte pel que fa a aquesta realitat. Al cap de pocs minuts vàrem poder veure sorpresos un focus potent de llum avançant fent ziga zagues vers nosaltres, fent una acceleració y una desacceleració tant remarcades que tots ho vam poder veure, i sobretot ella, que va exclamar espontània:" alguna cosa hi te d'haver allà dalt", y més que la por fou la sorpresa del que havíem vist el que es va imposar. Vàrem quedar satisfets, em diuen el Josep i l'Eva vivament emocionats pel record i l'obtenció d'una resposta tant clara a la petició formulada. I és que quan es tracta de joves, "Els de Dalt" sempre han mostrat llurs preferències per la innocència i la sincera espontaneitat.

Sense sortir de la meva sorpresa y alegria per le experiències dels nostres amics de l'ànima, ens segueix explicant l'Eva sobre l'experiència que va tenir, essent ja a casa, després de vacances: " Jo sortía de casa per anar a buscar la meva filla a casa d'una amiga, però la sorpresa fou quan abaixava la persiana del garatge. La Lluna plena quedava a la meva dreta i a uns 20 m. hi havía un llum molt potent, blanc, de forma ovalada i d'uns 35 cms., que jo vaig pensar que era Mart per la proximitat que hom deia que hi podia haver, però la sorpresa va créixer quan va semblar que es movia. Alshores vaig desplaçar el cotxe cap avall, en vaig sortir i em vaig asseure en el capó. El llum es va desplaçar dos metres cap endavant duplicant el seu tamany. L'objecte tenia al seu entorn un meravellós halo energètic amb "focus" cap amunt i cap avall com lassers potents. Era sorprenent ja que va augmentar el seu volum dos cops del tamany en que el vaig veure per primer cop. Després va tornar a aquest punt inicial en llum i volum, encara que jo aquest desplaçament no el vaig veure doncs va ser com un "desaparèixer" i "aparèixer". Encara sorpresa per tot els vaig demanar una senyal i els vaig dir (a Ells), que anava a buscar la meva filla a casa d'una amiga, que era molt a prop, i que si quan tornava no hi eren, seria real la meva confirmació (que eren Ells). Només et volia dir que quan estem davant d'alguna cosa, més enllà del que estem acostumats a veure, ENS DEIXEN PARATS I NO ENS HO CREIEM".

Després d'aquesta candent i meravellosa experiènca personal de l'Eva, li vaig dir mig en broma: "Després del que estaves presenciant, encara els demanaves una senyal..." I és que aquestes experiències de l'Ànima queden "pel sorprenents que són" gravades en el més profund per no ser oblidades mai més, doncs sempre remouen la nostra Consciència i ens commouen en el nostre camí. Sovint solen ser inestimables estímuls que ens ajuden a seguir avançant vers la freqüència requerida, vers la vibració lluminosa que, amb el propi creixement ens acosta a Ells, que a més, segueixen amb molta atenció tot el que succeeix al nostre Planeta, i particularment la tasca de tots aquells éssers humans "compromesos" en la Llum i els seus projectes.

Gràcies Eva, per explicar-nos-ho i deixar-m'ho explicar.