EREMITES DE MONTSERRAT: PRECURSORS DE LA LLUM

De vegades s'ha dit -i amb raó- que els primers "contactats" pels Éssers de Llum de MONTSERRAT, van ser els antics anacoretes, els eremites, espargits com "llumeneres del silenci i la solitud", al llarg de punts tel·lúrics i magnètics molt concrets i recòndits del Sagrat Massís, des de l'aurora medieval fins al S. XVIII-XIX. "Contactats" està clar, tal i com es diria avui dia, encara que, tal volta tampoc sigui aquest el terme just a l'hora de definir (si és que es poden definir) els moments místics i més elevats d'aquests éssers, apartats dels sorolls del món i fent-se pràctics en dominar llur ment, els seus instints, els seus sentits físics, amb dejunis severs i dures disciplines. Aquests homes de la puresa espiritual més admirable, es "relligaven" amb peciència infinita al seu Ésser Intern, aquesta partícula còsmica que tots portem a dins, i que el "rar" progrés del nostre món oculta, oblida i allunya per tal que l'home no sigui "tot el savi" que podria ser i obri els ulls a tot el que està succeint al seu entorn i digui en veu ben alta: JO SÓC !

Els eremites de MONTSERRAT constitueixen tot un exemple de recerca interior austera i disciplinada. El fet mateix de llur ubicació ens ve a suggerir, que no només van haver de veure les meravelloses lluminàries celestes, i fins les naus, si no que, a més van "connectar" directament amb Ells i també penetraren a l'altre pla de densitat. I això sense oblidar que coneixien be el firmament i les posicions de les estrelles. Com els traços tant característics que observem avui dia: si ho sabien, més que ningú, que no són mers i espectaculars "estels fugaços" (com alguns encara ho creuen avui), si no que eren -i són- traços en l'espai tanmateix una "escriptura intel·ligent i còsmica" que ells ja havien après d'entendre.

ermita de Sant Joan, lloc màgic de velles manifestacions lumíniques


En la meva modesta manera de veure-ho, els primers eremites o els més antics, van poder ser els que millor ho van entendre. Més endavant al S.XV quan tot l'eremitori de MONTSERRAT va passar a ser dependent de l'Abadia Benedictina, i d'alguna manera van ser "controlats" i van tenir "normes", si be van disposar d'una millor atenció davant la malaltia i la vellesa, la seva antiga llibertat incondicionada va desaparèixer en part, encara que també va ser l'època de mes apogeu i brillantor, amb totes les ermites ocupades i pelegrins visitant-les cercant el consell i la orientació espirituals d'aquells savis, i encara en una època de difícils accessos a la Muntanya.
Els eremites que van escoltar el soroll sonor del silenci i van tenir experiències profundes, és clar que no van estar exents de les dificultats de tot ésser humà de carn i os, havent de véncer les seves pors i les seves malalties físiques, desenvolupant una força suprema de voluntat que reduís el seu "ego" quasi a cendra, per poder entrar al seu propi "Temple Interior" i postrar-se davant llur Pare-Mare, l'ésser androgin, la vertadera individualitat immortal.


ermita de Sant Joan i els austers i impressionants rocars del seu entorn

Els ermitans van ser, doncs, uns vertaders avançats de les virtuts i el despertar interior dels éssers humans. Estic convençut que ells són els Precursors de totes les lluminàries i experiències que succeeixen en aquestes belles Muntanyes Blaves del Septentrió Peninsular.