divendres, 25 d’octubre de 2013

EL SILENCI INTERIOR


L'estat de la ment sorollosa, desendreçada, mecànica i inconscient, fa que l'ésser humà es mantingui sempre en la superficie de si mateix, en la perifèria, lluny de re-connectar-se amb el seu món interior, amb la seva identitat real anímica i espiritual.  És l'estat comú de la somnolència de l'ésser humà que desemboca en el típic hipnotisme col·lectiu, en virtud del qual els pensaments, les accions, les actituds i els comportaments, generen la realitat enganyosa que coneixem, revestint-la alhora, d'una "normalitat social" comunament "acceptada" per tots dins aquest món material i dual dels cinc sentits.  La qüestió és que la ment, en aquest estat, no pensa ni reflexiona lliurement, sinó que funciona de manera totalment condicionada per aquest món material que la pressiona amb tota classe d'estímuls: d'aquí venen les reaccions, els impulsos inconscients o mecànics perquè la ment "no sap" o "no està en condicions" per poder actuar d'una manera més pausada, tranquil·la i lliure.   L'estat de la ment sorollosa és la del consumisme exarcerbat i tot allò que entra pels cinc sentits sense ordre ni concert.  L'estat de la ment sorollosa és permanentment extern a la persona humana, està controlat per l'ego plural i subjectiu, i tot el que entra des de fora.  Des d'aquest estat es produeix un exagerat dispendi d'energia física i psíquica, molt més enllà de l'estrictement necessària a invertir en aquest món tridimensional  per qualsevol pensament o acció, el que condueix sovint a l'aparició de malalties diverses i a un sensible escurçament de la vida física corpòria.

                                                                                

L'estat de la ment sorollosa, si hom no hi posa remei, alenteix i obstaculitza el despertar consciencial per temps indefinit, i aquest estat, que també produeix molt de dolor, s'allargarà en tant que l'individu en qüestió, no sàpiga comprendre el procés en el que es troba i activi les seves qualitats anímiques (que tothom les te) o de l'Ànima, per tal de prendre les regnes del seu propi vehicle físic, assereni la seva ment, i en pau, quietud i silenci, flueixi a través de l'etern instant present, en un nou día a día en aquest món físic. 
El "Silenci Interior" és doncs, bàsic per asserenar una ment sorollosa, sense calma i per reprendre la fluidesa de l'instant, la serenor de la consciència, el retrobament interior per re-descobrir el que vertaderament som, per discernir el que realment prové de l'Ésser Intern del que és "ego plural" o "egocentrisme" i per mantenir conscientment el contacte amb l'Ànima i l'Esperit que som.   A través del "Silenci Interior" podem arribar al coneixement del nostre interior més pur i diví, a fluir en Pau, Amor i Compassió, per dins i per fora i de dins cap a fora, a reflectir-ho als nostres semblants com un espill lluminós en llur propi despertar consciencial.  El "Silenci" del que aquí es fa esment, no és un silenci de temor, solitud i aïllament, és al contrari, "Silenci Interior" càlid, que ens apropa al nostre real origen, a la nítida confiança del Pare-Mare, a una rememoració potent de l' estat d' Intima Recordació de l'Ésser, que ens te d'acompanyar conscientment en cada instant present de la Vida. 

                                                                                       

Sense experimentar aquest "Silenci" el camí interior seria inassolible, i això només es comprèn des de la pràctica de la Meditació, no tant sols des del raonament intel·lectual.  El "Silenci Interior" és un pilar fonamental per l'auto coneixement de si i el Despertar de la Consciència.  El "Silenci Interior" no flueix només de la meditació quieta i estàtica; com la pròpia meditació, el "Silenci" es pot practicar en qualsevol lloc on hom es trobi (el metro, l'autobús...), auto-controlant el soroll mental, del que "salten" un altíssim percentatge de pensaments i paraules "inútils i buides", que es deixen anar per mera inèrcia mecànica, per ignorància o per costum, en quasevol escenari de la vida quoltidiana.  Per gran que sigui l'estrèpit de l'entorn, podem estar mentalment calmats i estar en "ple silenci intern", on sigui que hom es trobi vivint  l'instant present amb fluidesa i consciència.
Aquest és l'estat que permet pensar i calibrar positivament i objectiva, si allò que hem estat a punt de "deixar anar" en forma de paraules, és convenient dir-ho o no, si tindrà repercussions negatives per algú o si el perjudicarà especialment, si és millor "callar" pel be de tots, donat que, a més, allò negatiu que puguem enviar als altres, sempre te efecte "bumerang", i acabarà també perjudicant-nos a nosaltres mateixos.
Pensar amb serenitat i calibrar be tot el que pensem i diem, ho genera el "silenci interior".  Si manca aquest "silenci", aquest control serè és inexistent i paraules i pensaments es generen sense ordre ni concert.
El món actual, en bona part és el resultat de la manca de "Silenci Intern", i tot i sent aquest, inherent a l'Ànima, a l'Esperit, és a dir, intrínsecament natural i propi,  molt més que l'  "ego plural", que es va generar a través de l'oblit de "qui som" i que es caracteritza per la seva insaciabilitat desequilibrada, que si va tenir "alguna utilitat" en el passat (en passades existencies humanes), avui, davant l'expanssió indiscutible de la Consciència, l' "ego" s'ha tornat obsolet perquè impedeix el fluir de la Consciència, vers elevades cotes dimensionals i còsmiques, amb l'esclavatge de la seva materialitat a través dels cinc sentits del cos físic. 
El "nou paradigma" és l'Ànima, l`'Esperit, la interconnexió de tots els éssers humans amb la FONT UNIVERSAL,  l' AMOR INCONDICIONAL, la recuperació plena de la CONSCIÈNCIA i el no oblidar mai més QUI SOM, D'ON VENIM i ON ANEM:  La Meditació i el Silenci en son el camí...*

                                                                              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada