EL PODER DE SER EQUÀNIMES

En un món de "reaccions" és impossible l' "equanimitat espiritual" entesa objectivament més enllà de les definicions del diccionari.  Quan hom "reacciona", la reacció, per sistema, és un acte inconscient i mecànic, per ser d'una identificació automàtica, no reflexionada amb la ment serena i conscient, sinó amb la ment "egocèntrica" i incontrolada, que denota en si mateixa ignorància i desconeixement. Una ment així no pot conèixer l'equanimitat.  Però què és l' equanimitat?  Què és ser equànimes?  El diccionari es limita a assenyalar "imparcialitat", "neutralitat" que, si be pot ser això, des de l'espiritualitat i la consciència, és una qualitat summament més profunda i objectiva en llur plena acepció. 

Per actuar amb equanimitat cal viure el present, és condició indispensable, viure en un màxim de consciència en l'aquí i l'ara, de manera constant i continua, sense projeccions al futur ni al passat, viure l'ara amb tot el que dona de si, que és tant!

Dins l'univers d'aquest "ara", d'aquest "present", ens hem de fer pràctics en la "consciència d'acceptació", és a dir, l'acceptació de tota circumstància que ens arribi, car això ens capacita i ens valida a no precipitar-nos, a no "reaccionar" de manera mecànica i automàtica, sinó tot el contrari, a ser molt reflexius per afrontar "correctament" la situació que es presenti, sense que això suposi un daltabaix emocional i psicològic, com succeeix freqüentment, quan funcionament a través de les reaccions mecàniques, sense la intervenció de la part "més desperta" de la nostra consciència, que s'estimula, s'activa i creix quan vivim l'ara i aquí. 

                                                                            

Si qualsevol circumstància o eventualitat la rebem amb equanimitat, és a dir, sense resistència, amb acceptació, sense etiquetes ni judicis, en plena consciència del present, estem creant l'atmosfera més propicia per comprendre-la de la forma més equilibrada possible, el que comportarà una solució (si cal) del mateix calibre.  A l'hora, aquest "estat d'equanimitat" és el que ens preserva del tipic dolor que porta en si mateix una identificació mecànica i descontrolada, o un estat de desesperació que anul·la l'enteniment, o allò que comunament s'anomena "estat nerviós" que ens pot fer cometre una resposta encara més desequilibrada, etc. 

Ser equànimes comporta també que davant la circumstància o eventualitat que sobtadament es presenta, recordem la nostra "consciència d'ànima", que ens dona la pauta de serenitat i el poder d'afrontar allò que la vida ens posa al davant en provatura i creixement,  de forma efectiva i centrada. 

                                                                            

L'equanimitat és molt més que una simple actitud, és molt més profunda i denota la maduresa interior de qui l'exerceix amb naturalitat.  No és una qüestió senzilla quan no estem entrenats, quan no hi ha un treball continuat d'auto-observació de moment a moment, de cada instant present, quan qui irromp en determinades circumstàncies de la nostra vida, és encara, l' "egocentrisme":  que ens pot donar terribles instants d'ira, d'orgull, d'enveja o cobejança, etc., amb totes llurs ramificacions i pluralitats, que s'apoderen de la ment i condicionen graus d'inconsciència conductual que fan miques qualsevol anhel d'espiritualitat...

L'equanimitat és una altra de les moltes joies que com tresor te l'Ànima humana, que només ens arriben plenament quan som conscients i aprenem de neutralitzar, minimitzar i fins i tot eliminar aquest "egocentrisme" que ha dominat per mil·lennis la vida i les conductes humanes en detriment de l'Ànima, l'Esperit, l'Ésser Intern, el Pare-Mare, Allò que som vertaderament "encara" que estiguem experimentant en un cos o vehícle físic, perfecte i finit, la matèria densa d'aquest món físic tridimensional que tant ens ha limitat i al·lucinat respecte de qui som verament...

Amb tot, el nou paradigma que ja s'està gestant,  haurà superat amb escreix, tot rastre d' "egocentrisme" i l'ésser humà no s'haurà d'esforçar per "saber o recordar qui és" i tindrà completa consciència d'Ànima, de l'Esperit que és, i de la connexió amb la Gran Font Còsmica*