dissabte, 12 d’octubre de 2013

LLIBERTAT I CONSCIÈNCIA

                                  Volar i ser Lliure Conscientment...

La "Llibertat" és absència de por, la "Llibertat" és un fluid molt natural de la consciència, com ho és també la "Felicitat", la "Llibertat" és fluir en la Vida i amb la Vida, conscients de l' "Ara", l'única mesura real i objectiva d'això que ens hem acostumat a anomenar "pas del temps". Des de la meva joventut, que vaig tenir una frase inspirada, que hi havia qui la trobava estranya: "no és el temps que passa, som nosaltres els qui passem" i ara hi afegeixo: en el transcurs d'un Etern Ara,  immutable i continu, que la "il·lusió" d'aquest món dual ens porta a dividir en un "passat" i en un "futur" que, en realitat mai aporten res d'objectiu, donat que absolutament tot es realitza i succeeix en la única "clau permanentment oberta que és l' "Ara".  El "passat" és el regne virtual dels records, i el "futur" és el regne virtual del que està per venir, però els dos enlloc no s'ubiquen i son impenetrables, ningú hi pot "intervenir" perquè son  "il·lusions mentals" que, com a molt, ens poden fer "somiar" en el regne de la "nostàlgia", però somiar, al cap i a la fi:  ni ser, ni estar, ni fer, ni fluir: tot ha sigut, és i serà dins de l'Instant Continu anomenat ARA, el temps real i permanent, on objectivament sempre som, malgrat la "il·lusió hologràfica" del món dual, del somieig de la inconsciència, malgrat la pròpia personalitat humana, basada en l' "ego subjectiu" i les seves enganyoses peculiaritats i excessos.
                                                                             
                                      Som Ànimes Lluminoses i Immortals

 El cert és que per ser vertaderament "lliures" ens cal "ser conscients".  Per ser "conscients" ens cal practicar profundament i objectiva el "carpe diem", viure l'Instant, viure l'Ara i Aquí, de Moment en Moment, com si cada Momenmt "fos el darrer que viurem", En cada Moment hi ha continguda tota la Saviesa de l'Univers i l'Eternitat...  Actuar "en consciència" i "des de la consciència" implica l'absència de por, d'error, fluidesa de pensaments lluminosos, constructius, evolutius, d'Amor.   L'absència de l' "ego subjectiu o de la personalitat humana" significa "plenitud de consciència", recuperar plenament "el record identitari original": que som éssers de llum, ànimes immortals, utilitzant cossos físics per experimentar en "3D".  És així que arribem a ser lliures en aquest món físic, un cop extretes les "capes egoiques" que, com en una seva alliberen l'Ànima, l'Ésser Intern que som tots i cadascún, enllaçats,  connectats a la Divinitat, la Font Màxima de la que provenim.  No hi ha altre "llibertat" que aquesta.  Qualsevol altre cosa és una "il·lusió", un "somni" enganyós, com tants altres, que sorgeixen en la "dualitat" que regne en aquest món tridimensional. 
                                                                                

                              L'Ànima no està mai sola

La "il·lusió del pas del temps" tant sols és aplicable referint-nos a aquest món físic de tres dimensions, al cos físic, associat a un desgast progressiu o vellesa (molt angoixant quan hom te creences com que el "cos físic ho és tot" i que quan mor "finalitza la Vida" o quan hom creu en "inferns" de càstigs i sofriments, en abandonar el cos físic o morir).  No hi ha més "jujtge" entre etapes existencials que la pròpia "consciència", ni més "purificació" (que no càstig) que la pròpia esmena en cada etapa existencial.  La "il·lusió del pas del temps" afecta al "vehicle físic": no al seu conductor, l'Ànima.   Aquesta, com a "conductor", coneix aquesta eventualitat del  món físic i si "perd" (mor) el seu vehicle físic, coneix els processos subsegüents coneguts com a "post mortem".       Si la mort és "lúcida", és a dir, "conscient", l'Ànima lluminosa no se sent confosa i immediatament sap "on va i que li espera".    Si la mort "no és lúcida", és a dir "no conscient", l'Ànima es pot sentir confosa entre els "sanskars" o "comtes kàrmics" de l'etapa recentment conclosa, poden demorar-se un temps o preparar d'immediat el seu retorn al món físic en un nou cos i etapa existencial.   De totes maneres, l'Ànima no està mai "sola" en el moment de prendre una decisió important pel seu creixement i evolució contínua. Hi ha especials Entitats dedicades a això, que li faran costat i l`'orientaran a sortir d'aquest tràngol, si és el cas. 
Tot indica doncs, la importància que te el fet transcendental de "despertar consciència".  Si vivim la vida "conscients", el trànsit de l'anomenada "mort" també ho serà.  Aquesta "lucidesa" n'és l'indicatiu en el món físic, i en l'altre densitat, en la que irremisiblement hem d'estar: o be de retorn a la "llar còsmica d'origen" o be de pas, "entre vides".
La "vertadera Llibertat" està en "ser conscients", i ser "conscients" implica viure en "l'etern i únic instant present" recordant en tot moment, la nostra autèntica identitat d'Ànimes Immortals, el que realment i objectivament som, d'on venim, a on anem, que hem estat vivint i experimentant fins ara i en el transcurs de milers i milers d'etapes existencials,  on hem jugat "tots els rols imaginables (recordeu el post passat?) i que ens calien per créixer, i que ens "invaliden per jutjar a ningú", perquè tots, en alguna etapa passada, hem protagonitzat "el paper d'aquell a qui volem jutjar"...*
                                                                             


                 De retorn a la Llar Còsmica d'Origen, o de pas, entre vides...                                                                              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada