Deixar-te anar i fluir en la quieta i calmada matinada, hores abans que surti el Sol, és abraçar el Silenci en el seu estat més pur, penetrar en la seva fonda vibració i sentir-te Ell amb tota la Consciència de l'Ànima, que és una Integritat de l'Ésser Intern. Així la ment resta serena i en complet repòs, on els únics pensaments que hi fluctuen son d'entera plenitud, vitals, de pau i serenor, precisament per ser de l'Ànima i portar-ne la seva llum original i intrínseca. Res iguala aquests instants tant sorprenentment màgics i silents. S'aferma el retrobament o connexió amb la pròpia Ànima. El raig potent i vibrant d'aquest instant sagrat, és la freqüència que emplena, que fa seguir en aquest continu l'estat de consciència per reprendre i afrontar la vida diària amb totes llurs situacions i reptes, amb la increïble joia de l'agraïment, per ser viu en la Vida i acompanyat de l'Ànima més lluminosa i propera, aquella Ànima que per ser-ho tant de propera, hom no sap veure des del miratge egocentrista. Aquella Ànima que és, tanmateix, un mestre pel propi camí.
La "meditació" és l'eina bàsica per arribar a fluir en la "consciència d'ànima" que, en realitat, és l'estat en que ja no s'oblida més allò que som: "Ànimes experimentant en cossos físics", hom abandona el concepte que "el cos ho és tot" i, mica en mica, hom abraça la "íntima recordació de ser". Si hom flueix realment en aquest estat, l' "ego subjectiu" te ben poc a influenciar o manipular. No vol dir que se'l hagi eliminat de "soca arrel", però serà tant feble, que no farem sinó somriure davant d'alguna minsa aparició seva. Explicat així, pot resultar senzill d'entendre, més cal viure-ho amb voluntat i constància, amor al silenci, la pau i la serenor, vivint el present dia rere dia amb auto-compromís.
La "consciència d'ànima" és l'estat segons el qual hom es "reconeix" com a "ànima" reconeixent alhora, que tots els nostres semblants ho son, experimentant i convivint en aquest meravellós Planeta. Aleshores, la "consciència d'ego o de cos" (a les mans de la que hem estat tant de temps) queda doncs situada en l'àmbit que realment li correspón i no s'ha de "confondre" més, amb l'Ànima Immortal que verament és i som cadascun.
Quan veig a tots els éssers humans que m'envolten com ànimes pures i lluminoses, amb les que convisc i comparteixo, les actituds, les accions, les intencions, es "modifiquen de manera conscient". Els desitjos i les reaccions (tant propis de l'ego subjectiu) remeten progressivament i en el seu lloc s'instal·la l'assertivitat, l'agraïment, l'acceptació, la humilitat, l'amor sense condicions. Tot en l'existència humana pren una nova perspectiva basada en aquesta consciència profunda d'ànima, en aquesta espiritualitat innata en tota persona humana. Quan aquesta espiritualitat es desperta (i ara és un moment de gran despertar) l'entorn immediat de la persona "canvia", i en definitiva, el món va incrementant aquest "despertar" amb cada persona "que es fa conscient de si", que recupera el "record de si", que aprèn a desenvolupar les "qualitats de l'ànima" i els veritables poders que tot ésser humà te, aplicant-los des de la Consciència.
L'experiència de la "meditació" és el camí real i objectiu per descobrir tot el potencial interior de l'ésser humà, de l'Ànima, de l'Ésser Intern, la connexió amb la FONT, amb la Divinitat, per recuperar aquests estats de quietud i pau, de serenor i equilibri, d'amor i respecte per tota la VIDA que ens envolta, i que determina amb consciència i equilibri, tota la part externa de la Vida, aquest dia a dia que sense el pòsit de la "meditació interior", no te un rumb ferm ni un equilibri permanent.
Desconnectar amb tot l'exterior, meditant, permet al practicant pacient i constant, arribar a la "Consciència d'Ànima", el "punt de llum", que hom situa al mig del front en el "tercer ull" i redescobrir-se en aquesta realitat transcendent que, de molt, supera aquesta "realitat il·lusòria" del món material on experimentem. És anar més enllà del cos físic material, fer-ne total abstracció, i situar-nos fora del temps, en la nostra vertadera identitat d'ànima incorpòria, de cos molt subtil. És recuperar molt vivament allò que realment hom és, ni que sigui de forma tangencial, car després haurem de tornar al "camp de l'acció", és a dir, al cos de carn i os, per seguir experimentant en la vida física.
L'important és que la "intima recordació de ser", la "consciència d'ànima", impregni el Cor i la Ment del practicant bo i configurant aquest estat de consciència lúcida propi de l'Home Despert i Conscient*
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada