SORTIR DE LA CAVERNA

Quan l'ésser humà esdevé consciencialment responsable, la seva ment ha deixat de ser "elemental i primària", ya no serà ocupada per la pròpia personalitat física egoica, ni influenciada, ni induïda pel "sistema global social" que estimula i nodreix perquè res no canviï, perquè tot segueixi sempre igual.  Es quan arriba la comprensió objectiva, sense matisos, ni fissures, ni possibles confusions, com succeïa anteriorment.  La comprensió conscient, evolutivament parlant i en les condicions d'aquest món tridimensional, molt significativament vol dir que, per fi,  hom sortit de la "caverna", on hi regna la por i la ignorància, on s'acaten lleis, normes i costums (que només es poden entendre des d'aquell mateix context), de les que "ningú sap o molt pocs" de les raons últimes que "amaguen" els que "governen o manen en la caverna", òbviament, en profit propi, i fins i tot, "no ignorant"  que estan contravenint la "sagrada ètica de la consciència còsmica" creant-ne una altra de particular i corrupte, feta a la seva mida i per dominar la reste.

 

                                                                               

 

Si hom "surt de la caverna" evidentment troba la llum de la comprensió consciencial.  Però aquest no és un "regal" que arribi sense ser "volgut i anhelat" per cada ésser humà amb tota l'ànima.  Mentre hom reste entre les aclaparadores tenebres psicològiques de la ignorància, de la manca d'atenció vers la pròpia actitud, de la manca d'auto observació i d'auto consciència de l'  "Ara i Aquí", la caverna segueix essent molt gran per eixoplugar i mantenir la humanitat "hipnòticament adormida", fins que algún dia, desperti en la consciència.  I tard o d'hora serà així, i ho serà en funció de quan cada ésser humà es decideixi a despertar consciencialment.

La caverna, és física,  però també és "astral",  per acollir en el més dens de la "quarta dimensió" tot aquest contingent humà desencarnat (morts) que deixaren el seu cos físic en la Terra de manera "no lúcida o inconscient" i desconeixent els reals processos de la Vida i de la Mort.  Així és com, en l'anomenat també, "baix astral", hi resten multitud de desencarnats (fins i tot de diferents èpoques), ignorants de la seva pròpia situació i en un estat com de "son psicològic", closos en les seves particulars "bombolles psíquiques", i per un temps indefinit, abans no puguin reincorporar-ser al pla físic, en un nou cos físic, per començar una nova etapa existencial (si fos el cas).

 

                                                                                

 

Actualment i essent que existeixen al nostre planeta milions d'éssers humans que es preparen per la nova humanitat conscient, és interessant de saber que hi ha persones avançades en el despertar consciencial, que formen part de grups que col·laboren intensament amb entitats benefactores residents en el pla astral, realitzant un treball conjunt de solidaritat i ajuda a tots aquests éssers humans desencarnats i desorientats que, havent deixat el seu cos físic, entren al pla astral sense saber el que els està succeint, així doncs, se'ls ajuda, orienta i encamina.

Sens lloc a dubtes, una autoritat en aquesta matèria és la psicòloga de la consciència: Paloma Cabadas, amb més de vint anys d'experiències de tot tipus (personalment forma part d'aquests grups solidaris i d'ajuda en el pla astral).  Ella ha publicat una trilogia que recomano a tothom, per la seva claretat pedagògica, senzillesa i serietat.  Els títols dels tres llibres: 1er. LA MUERTE LÚCIDA, 2on. NO NOS EDUCAN PARA AMAR, i 3er. EL PODER DE LA TIERRA (son en espanyol).

La pàgina personal d'aquesta autora: www.palomacabadas.com/   Les seves interessants i múltiples conferències les podreu trobar tant a la seva pàgina com a youtube.

 

                                                                                 

DEL PERDÓ I DE L'AUTO RECONCILIACIÓ

D'etapa en etapa existencial, una gran majoria d'éssers humans retornen amb la "missió de fer neteja", de "deixar anar la càrrega inútil i dolorosa" de les alforges de la vida, "deixar anar tot aquest pes feixuc i condicionant" de les coses que es deixen "penjades", problemes i incomprensions entre persones d'un mateix grup familiar, entorn d'amistats, etc., etc.  Tal vegada per "deixadesa" s'han deixat de banda  coses per resoldre, "creient" que el fet de "desencarnar" (morir) ho esborra tot ( el mateix "error" dels que decideixen llevar-se la vida).  Essent la realitat que hom retorna a l'existencia física y aquell tema "no conclòs", en moments concrets o oportuns de la vida reapareix incansable, i ho seguirà fent mentre que no es resolgui definitivament.  Per això és tant important la pròpia auto reconciliació, l' "estar en pau amb un mateix" i, evidentment, amb els altres, el "perdó" per refer els equilibris en un mateix i amb tots els entorns de la nostra vida.  L' actitud i la intenció personal son primordials, i no és "imprescindible" d'entrada, la presència de l'altre part en conflicte (si és el cas) car pot ser que no estigui, necessariament, "preparada" per assumir aquest acte de "sincera humilitat".

 

                                                                               

És per això que qui ha de tenir sempre la decisió, la intenció auto reconciliadora, básicament és un mateix.  I aquest acte profund i solemne arriba a tot arreu, en forma vibratòria i energètica, i fins i tot, pot predisposar a l'altre part en conflicte i "encara no decidida a la reconciliació", a voler-la i acceptar-la.  També pot succeir que l'altre part en conflicte "hagi desencarnat" i físicament, ja no sigui possible una "trobada", la qüestió és, que fins i tot en aquests casos, si hom ha pres la decisió de manera sincera, profunda i conscient, l'energia vibratoria generada, arriba fins la mateixa ànima desencarnada, en la seva "estança astral" o "entre vides", estan en disposició de comprendre-la molt millor que en el "món físic".  S'han donat casos de persones que venien arrossegant antics conflictes familiars d'enveges, odis o gelosíes, i on va ser presa la decisió correctament i, entre somnis, o més aviat a través d'un "desdoblament astral lúcid" s'ha donat directament l' "encontre d'ànimes", l'encarnada i la desencarnada, que fonent-se en una abraçada fraterna, han eliminat d'arrel, el conflicte per sempre.

 

                                                                                  

 

Sempre hom pot "auto reconciliar-se", optar pel perdó, per la humilitat. Quan això s'ha produit d'una manera "conscient", la consciència s'expandeix amb noves cotes d'equilibri i benestar emocional, objectives i palpables, ja que el que vertaderament "s'ha desprès", "s'ha deixat anar" no és més que un llast inútil i dolorós (del que ja s'ha pogut aprendre amb escreix) i l'experiència de la Vida, així ho ve a confirmar.  Tot el que sigui eliminar pors, dolors, angoixes, conflictes, llaços negatius amb un mateix i vers els altres: aplana el camí, ens fa més capaços i més conscients per seguir rebent, sempre dins l'Aquí i Ara, els aprenentatges de la Vida amb serenor i equilibri*

CONSCIÈNCIA DE FLUIR...

 

Fluir en les moltes energies que ens porta la vistosa primavera,  com inapreciable estímul d'expansió i creixement consciencial. Respirar a fons el prana puríssim que ofereix l'equinocci a l'entorn de la muntanya sagrada de Montserrat, que sana i equilibra el vehícle físic i el manté apunt per la consciència, dels peus fins al cervell, de la glàndula pineal fins als vòrtex energètics o xacres, inductors i difusors de totes les energies terrestres i còsmiques...

Ser plenament aquest fluir saturat de la Saviesa única de la FONT, per despertar més i més, allò que sóc jo i que ets tu, aquella identitat que te ben present l'origen, la procedència i tot aquest lligam de VIDA que ens interconnecta cristal·litzant la lluminosa unicitat del TOT.

Ser vent en el vent i saviesa en el saber, ser consciència present a cada instant on hom arriba, amb les decisions més compromeses, des de l'eternitat...

 

                                                                                    

 



Tants retorns existencials, hipnòtica matèria, assolir ja l'antiga fita de coneixement i progrés... Lucidesa necessària, naturalitat vívida de plantes i arbres tal com son, humana consciència més enllà del desig i el plaer, llibertat de la ment, només conduïda per l' essència, sense altres intrusions que "ella mateixa", el nítid JO SÓC: aquest és el fluir conscient que no es confon amb l'evasió fàcil i destructora...

Fluir, si!  Però fluir amb la consciència, amb la ment serena, en aquell estat de lucidesa que tant sols s'assoleix vivint el "present continuum". És el "temps propi de la consciència: el present continu, propi d'altres densitats, que tant li costa a l'home de mantenir, dins el nostre "particular temps lineal", amb un "passat" que pesa prou, i un "futur" que identifica tant, que sovint "hom no viu el present", i es fa urgent, deixar anar, deixar anar, deixar anar...tant de llast inútil!

Si hom "no viu" el present: no pot fluir... Per això en aquest món físic, viure el present, és un entrenament constant, pacient, tenaç, al qual els éssers humans hem de dedicar amb fermesa un 

important esforç de voluntat conscient...

 

                                            

 

El "temps" fora d'aquest món físic "res no te a veure" amb la forma "enganyosa" amb que hem après de moure'ns-hi en la quotidianitat humana.  Com s'ha dit, la "consciència viu en el present" com a forma "normal" de viure, però tanmateix encapsulada en l'humà "cos físic terrestre", te de començar un "nou i ardu aprenentatge i entrenament"  per poder seguir estant en tot moment en l' "aquí i ara".

Quant s'assoleix de viure el present en forma contínua i amb normalitat, no existeix ni la "preocupació", ni l' "ansietat": és un procés que dinamitza constantment la vida, a part de ser l' "únic que tenim", l' "únic que controlem", i el que "mai no s'acaba": és quan hom flueix conscientment...  És quan l'experiència en aquest món físic esdevé íntegra, indeleble, en tots els nivells de cos, ment i esperit...  Aquesta és la consciència de fluir...

 

                                                                                     

 

NO SENSE LA CONSCIÈNCIA...

En el nivell humà tot tendeix a la "divisió", a la "partició", per oblit o defecte, tot i sabent en el més profund, que tots i tot, forma part, és fractal d'una mateixa "consciència còsmica", eterna, immortal i en permanent expansió, no d'una manera "uniforme", sino tot el diversa, gradual, multidimensional que hom sigui capaç d'imaginar.  I encara faríem "curt".  I es perpetua una activa "llei" segons la qual el que "sap" instrueix i dona pautes al que ve "més enrere", i així successivament en cadena interminable.

Des dels laberints d'aquesta dimensió física, des d'on l'home "ha oblidat" l'origen còsmic i diví de la seva "lluminosa essència", poc es pot imaginar,  si no és en un estat de "consciència expandida",  la formidable "organització conscient" del Gran Univers Multidimensional amb totes les infinites freqüències vibracionals que el conformen i que depassen en molt allò que la ment humana, tant condicionada, pot arribar a concebre.

No és estrany que davant d'aquest "espai multidimensional" i que, des de remotíssimes èpoques, hàgim estat doncs, "vigilats", "visitats" i fins i tot, "guardats" i "intervinguts" per civilitzacions conscients, molts més avanzades, tant en els nivells espirituals i psicològics, com en la ciència i en la tecnologia. I tampoc ho és d'estrany, que alguna d'elles, estigui exercint la "tutoria" del nostre món, elemental i primari, i amb respecte escrupulós al "lliure albir" propi dels éssers humans que hi estem vivint temporalment, aprenent i experimentant.

                       

Com tampoc van ser estranys (donades les circumstàncies) els "pactes i tractes variats", com a mínim des dels anys quarantes del passat segle XX, entre les "elits poderoses" d'aquest planeta amb races "no ètiques" de 4D, amb interessos a 3D (igual crida a igual) intercanviant tecnologíes avançades per determinades investigacions i experiments genètics i d'altre índole, avui conclosos, pel que s'ha informat.

Els temps que estem vivint, d'extraordinàries transformacions i progressos, han comportat que avui, parts importants i significatives de la humanitat, estiguin ja en disposició de comprendre, finalment, quin és el motiu de l'existència humana, el "paper fonamental" de l'home terrestre i la seva missió en les dimensions 3ª i 4ª així com la "nova perspectiva no dual" i el retorn als sentits subtils que, des de la "cuirassa física" van caure en desús i en l'oblit, com la "telepatia", la "clarividència", la "clariaudiència", fonaments d'una humanitat perfectament ètica i conscient, sense "ego subjectiu", on l'Ésser Intern és l'unic JO que defineix l'individu.

 

                                                                                        

 

Aquesta nova i paradigmàtica "societat conscient" serà la que vertaderament "normalitzi relacions" amb altres civilitzacions avançades de l'espai multidimensional, de nivell semblant i fins tot superior.  Fins ara això no ha sigut possible, precisament per la manca d'una "ètica conscient" que regís tot el procés "evolutiu-consciencial humà".  No pot aspirar a ser un "bon veí" qui "no descarta les guerres", qui "organitza"(és un dir) un planeta amb tants i tants desequilibris, com s'ha vingut fent fins ara mateix, i a mans d'aquest "sistema" (en lent declivi ja) i que entre tots hem sustentat.  No hi ha futur "sense consciència".  Cap civilització pot "prescindir" de la consciència, entesa també com a "ètica de progrés i creixement direccional".  El nostre món n'és una mostra i una proba dramàtica d'això, i les conseqüències que se'n desprenen, d'un creixement "no consciencial" y "no ètic": a la vista estan.

I aquest és el canvi que ara s'està començant a operar a partir del Gran Cicle Solar, en milions de persones a tot el planeta.  Aquesta és, sens dubte, la "gran esperança".  Però no una "esperança metafòrica" sino "pràctica", en la que cada ésser humà, alhora que "desperta consciència", està en disposició de "crear la seva pròpia realitat conscient".  Perquè la "consciència és creadora" i a través de l' "holograma de la consciència", un petit canvi a les nostres vides, es reflexa arreu del nostre món. Crear la pròpia realitat és quelcom que no es pot fer amb qualsevol sentiment: els sentiments creadors son els que freturen de judici i d'ego.  I com diu en Gregg Braden en una de les seves més apreciades obres "The Divine Matrix": "no estem limitats per les lleis de la física que coneixem actualment"/ "en un objecte hologràfic, cada fragment de l'objecte, reflexa la totalitat de l'objecte"/ "la Matriu Divina és el recipient on existeix l'univers, el pont entre totes les coses, y l' espill que ens mostra el que hem creat"/. 

Ara és, doncs, el moment de la "consciència creadora": el vertader ascens d'una part important de la humanitat, serenament, per pròpia decisió, sense que res, ni ningú ho pugui impedir, al contrari, LA HUMANITAT SEGUIRÀ CREIXENT, ARA!

 

                                                                                         

ARA SEGUEIX ESSENT EL MOMENT...

Si totes les capacitats de la Consciència es podessin expressar fàcilment entre les persones, al "marge de tota ètica", la situació de la humanitat i el món, empitjoraria en grau superlatiu, el desequilibri seria molt més gran, i la destrucció, potser ja hauria "atrapat" definitivament al planeta.   També es pot dir que si hi hagués tant d'afany per assolir, usar i manipular de "qualsevol manera" aquestes capacitats conscientives "especials",   com per despertar consciència i ancorar una ètica realment conscient, el nostre món seria un hàbitat harmònic per tots els regnes de la naturalesa, i per l'home,  ple d'amor i vertader progrés, així com de la "unicitat còsmica essencial i pròpia de la consciència".     És gràcies a la "sagrada llei de lliure albir", que s'  "han donat" progressos determinats a la humanitat, malgrat el "baix nivell ètic" i aquesta ha sigut -i encara és-,  la manera amb que aquesta "aprèn a ser responsable" a partir dels propis desequilibris i errors que han comportat tant de dolor i culpa.   Per tot això (memòria còsmica "en oblit"), és el risc que les "essències lluminoses" que van córrer (i vam córrer) en descendir vers la "tercera densitat" per aprendre i créixer, per transformar-se i transformar.  Aquest és el "cost" d'aquella ermosa decisió, despresa i generosa, plena d' "amor conscient" en el seu origen.

 

  

 Aquesta és l'experiència de ser en un "cos físic", que és una meravella de l'univers. Vivint i experimentant en "3D", per etapes, que hem acabat denominant "vides anteriors", de les que, comunament, poc o res hom en recorda amb plena nitidesa. "Morint" cada vegada, i sense recordar el trànsit entre vides, i fins i tot arribant a "creure" que el que anomenem "mort" és quelcom "definitiu", quan tant sols ho és pel "cos físic", que te "data de caducitat" i encara més si hom no en te cura.  S'ha oblidat que "som essències immortals experimentant en cossos físics adaptats.  Tot el que s'està vivint ara i aquí, comporta un risc que va ser conscientment assumit, si hom descendia a la materia densa, "com així fou".   Hom va entrar en els anomenats cossos físics biològics humans (i en ells estem) prou densos respecte de l' "hàbitat de procedència estel·lar i dimensional" de tota aquesta miríada d' "essències divines" que, per afinitats, s'agrupen en famílies còsmiques, a les quals hom pertany i a les que, "anirà retornant" quan, amb la Consciència expandida i per pròpia decisió, abandoni aquesta "línia de temps", aquesta densitat, aquest món físic de tres dimensions, i ingressi en quarta, cinquena, etc., dimensió.  Aquest és el lent rertorn a la llar còsmica. 

  
La Vida en "3D", com s'ha repetit ja tantes vegades, és una "escola d'experimentació i creixement", a la qual hom ha vingut "voluntariament assumint el que fes falta".  Ara, per un gran contingent humà, que està creixent cada dia, ha arribat un "intens fi de curs" on el nostre estimat planeta Terra, Gaia, la fecunda mare, "ja ha assumit amb escreix" la seva pròpia "responsabilitat", llur pròpia ascensió de consciència planetària, expandint-se vers la seva nova freqüència de quarta densitat, la Terra ja vibra en aquesta nova freqüència per "propi dret".  Ara li "toca" a l'home, "prendre decisions", elevar la seva pròpia freqüència vibracional, cosa que "li vindrà donada" segons el seu propi i particular "ascens de consciència".  El "Gran Cicle Solar" ha fet més propera als éssers humans,  la "4D", igualment, amb la seva enorme potencia re-iniciadora, "ha tocat l'ADN humà" (quasi adormit fins ara), li ha fet els "canvis pertinents", per tal que l'ésser humà, revestit amb el seu "cos físic", i si així ho decideix conscientment, pugui ser a "4D" sense cap tipus de problema.
Ara, segueix essent el moment, perquè la "humanitat conscient" segueixi creixent, porquè molts éssers humans, s'hi segueixin sumant, perquè "tot està en marxa": tant el que s' "ha d'anar acabant", com el que "te de començar", ara i aquí, mentre estàs llegint això, el planeta està pletòric i radiant de forces, i la consciència humana està creixent: "tot està be!"

  
Se que algú pot pensar mirant al seu entorn que, "veritablement no hi ha res que estigui be" (i pot tenir les seves raons), i que segueix havent-hi molt sufriment, molt de dolor, moltes injusticies en nom de la "crisi", etc., etc., en conjunt és tot el sistema que trontolla, perquè en si mateix "ja està esgotat" però en el seu lent descens, encara seguirà "posant a proba" molts éssers humans, intentant d'arrossegar sentiments, anhels i il·lusions, fent creure absurdament que hom està en un atzucac (carreró sense sortida).  En el fons, res més lluny que això!  Existeix l'horitzó i l'albada d'un nou món per tothom, i la gran oportunitat de sortir d'aquest miratge dels falsos valors i la por.  Mentre un món acaba, un altre en neix, amb valors conscients, amb veritable progrés.  Com més apreten la cruesa i el malestar extern, per difícil que sembli, cal "bussejar" en l'interior d'un mateix, on hi ha l'ésser que ets tu i que sóc jo, creant el "nou paradigma".  Milions de persones estan "laborant" en tot el nou que ve, a tots nivells.  No tot el que hi ha en el món és el que ensenyen en els medis.  Hi ha molt més, ple d'esperança i creixement, que s'oculta a les masses. El món caduc i corrupte que enseñen, és vertaderament el "declivi" d'una forma d'actuar que "tots hem cregut i sostingut" d'una o altra manera: però això s'ha acabat. Ni "pegats", ni "altres solucions", per afrontar més del mateix. Ja no serveix.  La "societat conscient" no te res a veure amb tot això, els anhels son més elevats, la freqüència més alta, la nova humanitat la f ormen homes i dones apoderats, que creen llurs destí i es donen la ma, on l'Amor  l'energia més gran del Multivers, ho mou tot, sense dualismes, sense l'ego per entremig, etc.  Ara doncs, segueix essent el moment de les decisions, dels canvis reals i objectius, de recordar "qui som" i que ja "toca" apoderar-nos i decidir conscients ara i aquí, el "present continuum" on som: base de la nova humanitat*                                                                                                                                                                                                                                

EN CLAU DE PRESENT

Vivint en present les coses no son "precipitades" sinó tranquil·les i reflexives.  Si hom actua, percep i viu en "clau de present", la "textura del temps" és una altra, molt diferent de com la societat la impulsa i ensenya.  La rapidesa i la pressa no son, necessàriament, sinònims de cap progrés, si parlem d'un "progrés conscient", que no "reacciona", sinó que "actua i reflexiona conscientment".  Doncs l' "ara i aquí" essencialment, porta de manera intrínseca, la "consciència de viure el present", que equival a "viure desperts i en plena licidesa" en tots els escenaris i circumstàncies de la vida.

Aquest "viure l'instant de moment en moment", "en plena consciència", és el que activa el sentit de la "responsabilitat", de la "ètica suprema per excel·lència" en l'experiència de l'ésser humà dins la meravella del cos físic.  Els pensaments i sentiments més purs, nobles i constructius emergeixen inesgotables des d'aquest "continuum pràctic permanent".  És realment "viure en la saviesa única de l'instant present des del qual tot és possible". 

 

                                        VIU   L'ARA!!!

 

Existeixen plans dimensionals on el temps "no es pot viure d'una altre manera" car la vida transcorre dins d'un "etern present" i no es concep altre cosa.  Mentre que en aquest pla físic, sobretot al principi del "treball sobre un mateix",  cal esforçar-se, posar-hi "voluntat conscient" per començar a practicar "auto observació" és a dir, "estar sempre en l'aquí i ara" que, no ho oblidem, "és on hi ha la vida, la circumstància, l'experiència", doncs cap acció no és possible en el "passat", ni en el "futur": tot es fa i tot s'és en el present, també el que flueix...

Un "indicatiu del despertar consciencial" és aquest "donar-se compte un mateix" d'estar vivint la major part del temps (sinó en un 100%) en l' "aquí i ara de cada moment de la vida", sense somnis de "passat", ni de "futur".  Ja que l' "únic que modela el futur" "és el present segons que es visqui conscientment o no".  D'aquí ve que l'ésser humà és creador de la seva pròpia realitat, malgrat que en la vida corrent, no es plantegi res de tot això, i "costi d'acceptar aquesta veritat profunda".

 

 

Hi han "altres possibilitats necessàries contingudes en l`'home", que han estat ocultes per aquest gran "miratge psicològic" que fins ara, molts éssers humans ignoraven, pel fet de trobar-se sota el seu influx mental, malgrat tot però, ha arribat el moment de destapar tot aquest cúmul "unit al despertar de consciència".

La humanitat del "nou paradigma", que s'està formant en aquests moments, "tindrà el cos físic com a representació inequívoca de l'Ésser Intern", les "batalles amb l'ego subjectiu" conclouran amb la seva minimització i/o dissolució, ja no es "somatitzaran" els impulsos, les angoixes i els conflictes, a base d'emmalaltir al cos físic.   A això condueix, entre moltes altres coses, "ser conscients, viure el present de forma continuada", així com les "sortides del cos" i els desplaçaments, amb senzillesa i naturalitat, en els àmbits multidimensionals així com les relacions amb éssers avançats d'aquests llocs.  Viure sabent que el que fins ara s'ha anomenat "mort", no és sinó un "descans en el camí", una recapitulació, abans de prosseguir el camí com a Ànimes Immortals en ple desenvolupament.

  
Es descarta el cos físic,  més l'Ésser, el que vertaderament ets tú i sóc jo, segueix els seus processos, i els pot seguir "conscientment" o amb "consellers i assessors" si fa al cas...
Ningú està sol a la seva sort. L'energia de l'AMOR és el nexe que tot ho uneix, no existeixen altres interessos a l'estil del món inconscient i material.
Si hom viu conscient: mor conscient.  Aquesta és la "mort lúcida", aquella on el "desencarnat" sap el que li succeeix i no arriba a l' "altre costat" completament desorientat, com ha vingut passant amb enormes majoríes humanes en tots els temps.
Vivint doncs en "clau de present"(pessiguem-nos d'en tant en quant per no distreure'ns, com aconsellava un Mestre), amb "voluntat conscient", amb una "alerta molt especial" que dona la pauta per viure sempre en l'ARA, amb la ment calma, amb la memòria vívida de totes les circumstàncies viscudes conscientment en el dia a dia, escampant AMOR, coneixent la HUMILITAT i el PERDÓ, meditant, fluint en l'Energia del SILENCI: tu ets, jo sóc...

                                                                                     
                                                                            

CONSCIÈNCIA DELS ARBRES

Els arbres, quiets en la calma, vincladissos i sorollosos amb el vent que refrega les seves copes, son tanmateix una població viva i sàvia que conviu amb els éssers humans.  Siguin pins, que son els més abundosos, tocant el sagrat massís de Montserrat, siguin roures i alzines, que també n'hi ha, xipresos, oliveres, ametllers, figueres, cirerers, etc., tots ells s'agrupen en famílies d'Elementals meravellosos de la Naturalesa, que es situen en l'hiperespai o quarta dimensió, on tenen una rica i intensa vida interior, també disposen dels seus propis "camps energètics", igual que els éssers humans disposem dels nostres.  Aquests "Elementals" vertaderes Ànimes dels arbres que emplenen els paisatges,  entren i surten a voluntat dels seus variats i rebregats troncs, els seus cossos físics, arrelats profundament a la terra, estàtics i majestuosos.

Els arbres, d'altra banda, es poden relacionar amb els éssers humans, que coneixen la seva "realitat" i virtuts.  Un arbre pot ser un molt bon amic que "aconsella i ajuda".  Els arbres tenen la seva propia "aura" vital, com també la tenim els humans y també els animals, com els gats i els gossos, que conviuen a prop nostre, i que sempre saben "els estats d'ànim", psicològics, de totes les persones, especialment les més properes.   Els arbres també saben amb quina "intenció" se'ls hi acosta algú...

 

  

Els éssers humans ens podem dirigir i atansar a un arbre (preferentment gran) de manera conscient, és a dir, amb respecte i fins i tot, demanant-li permís per fer-ho, tot i sabent que l'arbre, ja copsa, el que emana del cor de qui s'acosta.   Quant l'aura de la persona i de l'arbre es conjunten, s'estableix una comunicació en aquest precís instant, que pot ser molt intensa, de molta plenitut i felicitat,  aleshores hom el pot saludar, abraçar, acaronar, acariciar, i fins i tot demanar-li consell i guariment.  Hom pot entaular un diàleg de consciència i una bella amistat, cultivable si hom persisteix en un mateix arbre.  
Els arbres disposen d'una saviesa ancestral, son generosos en llur donació i entrega, sovint els seus cossos son tallats sense cap mirament, per les conveniencies humanes, i és un gran tribut el seu, al planeta i a la humanitat, tanmateix com el de moltíssims animals, sacrificats amb sufriment extrem, pel servei de l'home.   A diferència dels humans, ells mai guarden rancúnia: ni els animals, ni els arbres.  És més, els arbres s'omplen de joia quan algú se'ls hi acosta amb respecte i amor, i es produeix un bell intercanvi energètic.   

   
Moltes vegades hom passa per un parc, una avinguda, una arbreda, o fins per un jardí ple d'arbres antics i imponents, i no son visualitzats, car hom se'ls mira des de la sorollosa i problemàtica ment, talment com un paisatge quotidià sense cap transcendència, igual que molts altres aspectes de la rutina "que es miren sense ser vistos" .  Succeeix que "no hi ha" observació conscient, perquè no es viu "l'ara i aquí", en comptes d'això, hom viu "el que faré després o d'aquí a una estona",  però mentrestant la vida present  s'esmuny, s'escapa terriblement, torna "maquinals" als que van i venen per "por de fer tard" o pel "què faré després".
¿Qui pensa que un arbre que hom ha estat veient durant anys, passant cada dia pel seu costat, "te consciència, percep totes les energies bones i dolentes de tothom, qui pensa que el pot abraçar (sense que ningú el tracti de boig), i establir una increïble relació conscient i energètica amb aquest Ésser, savi i generós, que mira, aparentment impàvid el deambular   de coxes i persones?   Òbviament, només qui "labora" pel seu propi auto despertar de Consciència...

                                                                               
  La relació amb la Naturalesa, en aquest cas amb els arbres, des de la consciència, elimina i transforma tota la visió comú i vulgar, que d'ells se'n te, car l'arbre és vist, contemplat, observat, tractat i respectat, com l'ésser viu completíssim que és, tant en el seu aspecte físic, com en l'anímic i en l'espiritual.   És quan hom arriba a poder descobrir la seva experimentada saviesa i compartir l'alegría de la seva amistat, doncs hom ja no s'hi acosta amb "egoisme" a l'arbre, sinó com a un ésser d'aquest planeta del que hi ha molt per aprendre, amb qui es poden intercanviar energíes i coneixements i fins col·laborar en "treballs energètics" diversos, referents a les persones, a la terra, al propi arbre, etc.  
Ja no ens atansarem a l'arbre de "qualsevol manera"(com havíem fet fins ara), primerament i des d'una distancia prudencial de l'arbre que hàgim escollit, practicarem respiracions profundes (repetir: inhalar, retenir i exhalar) o el que és el mateix, respiracions conscients, per calmar el nostre propi estat i poder-nos acostar a l'arbre amb l'amor i el respecte que es mereix, i també des d'un vibrar més pròxim i possible al seu.      A continuació, anar-s'hi acostant amb molta auto observació, les respectives "aures" es fondran com en una abraçada...  Cadascú ho viurà a fons com ho senti, i pot ser un gran coneixement...   Meditar a prop de l'arbre, com Siddharta Gautama, és també adequat com més amistat energètica existeixi amb l'arbre...*