CONSCIÈNCIA DELS ARBRES

Els arbres, quiets en la calma, vincladissos i sorollosos amb el vent que refrega les seves copes, son tanmateix una població viva i sàvia que conviu amb els éssers humans.  Siguin pins, que son els més abundosos, tocant el sagrat massís de Montserrat, siguin roures i alzines, que també n'hi ha, xipresos, oliveres, ametllers, figueres, cirerers, etc., tots ells s'agrupen en famílies d'Elementals meravellosos de la Naturalesa, que es situen en l'hiperespai o quarta dimensió, on tenen una rica i intensa vida interior, també disposen dels seus propis "camps energètics", igual que els éssers humans disposem dels nostres.  Aquests "Elementals" vertaderes Ànimes dels arbres que emplenen els paisatges,  entren i surten a voluntat dels seus variats i rebregats troncs, els seus cossos físics, arrelats profundament a la terra, estàtics i majestuosos.

Els arbres, d'altra banda, es poden relacionar amb els éssers humans, que coneixen la seva "realitat" i virtuts.  Un arbre pot ser un molt bon amic que "aconsella i ajuda".  Els arbres tenen la seva propia "aura" vital, com també la tenim els humans y també els animals, com els gats i els gossos, que conviuen a prop nostre, i que sempre saben "els estats d'ànim", psicològics, de totes les persones, especialment les més properes.   Els arbres també saben amb quina "intenció" se'ls hi acosta algú...

 

  

Els éssers humans ens podem dirigir i atansar a un arbre (preferentment gran) de manera conscient, és a dir, amb respecte i fins i tot, demanant-li permís per fer-ho, tot i sabent que l'arbre, ja copsa, el que emana del cor de qui s'acosta.   Quant l'aura de la persona i de l'arbre es conjunten, s'estableix una comunicació en aquest precís instant, que pot ser molt intensa, de molta plenitut i felicitat,  aleshores hom el pot saludar, abraçar, acaronar, acariciar, i fins i tot demanar-li consell i guariment.  Hom pot entaular un diàleg de consciència i una bella amistat, cultivable si hom persisteix en un mateix arbre.  
Els arbres disposen d'una saviesa ancestral, son generosos en llur donació i entrega, sovint els seus cossos son tallats sense cap mirament, per les conveniencies humanes, i és un gran tribut el seu, al planeta i a la humanitat, tanmateix com el de moltíssims animals, sacrificats amb sufriment extrem, pel servei de l'home.   A diferència dels humans, ells mai guarden rancúnia: ni els animals, ni els arbres.  És més, els arbres s'omplen de joia quan algú se'ls hi acosta amb respecte i amor, i es produeix un bell intercanvi energètic.   

   
Moltes vegades hom passa per un parc, una avinguda, una arbreda, o fins per un jardí ple d'arbres antics i imponents, i no son visualitzats, car hom se'ls mira des de la sorollosa i problemàtica ment, talment com un paisatge quotidià sense cap transcendència, igual que molts altres aspectes de la rutina "que es miren sense ser vistos" .  Succeeix que "no hi ha" observació conscient, perquè no es viu "l'ara i aquí", en comptes d'això, hom viu "el que faré després o d'aquí a una estona",  però mentrestant la vida present  s'esmuny, s'escapa terriblement, torna "maquinals" als que van i venen per "por de fer tard" o pel "què faré després".
¿Qui pensa que un arbre que hom ha estat veient durant anys, passant cada dia pel seu costat, "te consciència, percep totes les energies bones i dolentes de tothom, qui pensa que el pot abraçar (sense que ningú el tracti de boig), i establir una increïble relació conscient i energètica amb aquest Ésser, savi i generós, que mira, aparentment impàvid el deambular   de coxes i persones?   Òbviament, només qui "labora" pel seu propi auto despertar de Consciència...

                                                                               
  La relació amb la Naturalesa, en aquest cas amb els arbres, des de la consciència, elimina i transforma tota la visió comú i vulgar, que d'ells se'n te, car l'arbre és vist, contemplat, observat, tractat i respectat, com l'ésser viu completíssim que és, tant en el seu aspecte físic, com en l'anímic i en l'espiritual.   És quan hom arriba a poder descobrir la seva experimentada saviesa i compartir l'alegría de la seva amistat, doncs hom ja no s'hi acosta amb "egoisme" a l'arbre, sinó com a un ésser d'aquest planeta del que hi ha molt per aprendre, amb qui es poden intercanviar energíes i coneixements i fins col·laborar en "treballs energètics" diversos, referents a les persones, a la terra, al propi arbre, etc.  
Ja no ens atansarem a l'arbre de "qualsevol manera"(com havíem fet fins ara), primerament i des d'una distancia prudencial de l'arbre que hàgim escollit, practicarem respiracions profundes (repetir: inhalar, retenir i exhalar) o el que és el mateix, respiracions conscients, per calmar el nostre propi estat i poder-nos acostar a l'arbre amb l'amor i el respecte que es mereix, i també des d'un vibrar més pròxim i possible al seu.      A continuació, anar-s'hi acostant amb molta auto observació, les respectives "aures" es fondran com en una abraçada...  Cadascú ho viurà a fons com ho senti, i pot ser un gran coneixement...   Meditar a prop de l'arbre, com Siddharta Gautama, és també adequat com més amistat energètica existeixi amb l'arbre...*