EN CLAU DE PRESENT

Vivint en present les coses no son "precipitades" sinó tranquil·les i reflexives.  Si hom actua, percep i viu en "clau de present", la "textura del temps" és una altra, molt diferent de com la societat la impulsa i ensenya.  La rapidesa i la pressa no son, necessàriament, sinònims de cap progrés, si parlem d'un "progrés conscient", que no "reacciona", sinó que "actua i reflexiona conscientment".  Doncs l' "ara i aquí" essencialment, porta de manera intrínseca, la "consciència de viure el present", que equival a "viure desperts i en plena licidesa" en tots els escenaris i circumstàncies de la vida.

Aquest "viure l'instant de moment en moment", "en plena consciència", és el que activa el sentit de la "responsabilitat", de la "ètica suprema per excel·lència" en l'experiència de l'ésser humà dins la meravella del cos físic.  Els pensaments i sentiments més purs, nobles i constructius emergeixen inesgotables des d'aquest "continuum pràctic permanent".  És realment "viure en la saviesa única de l'instant present des del qual tot és possible". 

 

                                        VIU   L'ARA!!!

 

Existeixen plans dimensionals on el temps "no es pot viure d'una altre manera" car la vida transcorre dins d'un "etern present" i no es concep altre cosa.  Mentre que en aquest pla físic, sobretot al principi del "treball sobre un mateix",  cal esforçar-se, posar-hi "voluntat conscient" per començar a practicar "auto observació" és a dir, "estar sempre en l'aquí i ara" que, no ho oblidem, "és on hi ha la vida, la circumstància, l'experiència", doncs cap acció no és possible en el "passat", ni en el "futur": tot es fa i tot s'és en el present, també el que flueix...

Un "indicatiu del despertar consciencial" és aquest "donar-se compte un mateix" d'estar vivint la major part del temps (sinó en un 100%) en l' "aquí i ara de cada moment de la vida", sense somnis de "passat", ni de "futur".  Ja que l' "únic que modela el futur" "és el present segons que es visqui conscientment o no".  D'aquí ve que l'ésser humà és creador de la seva pròpia realitat, malgrat que en la vida corrent, no es plantegi res de tot això, i "costi d'acceptar aquesta veritat profunda".

 

 

Hi han "altres possibilitats necessàries contingudes en l`'home", que han estat ocultes per aquest gran "miratge psicològic" que fins ara, molts éssers humans ignoraven, pel fet de trobar-se sota el seu influx mental, malgrat tot però, ha arribat el moment de destapar tot aquest cúmul "unit al despertar de consciència".

La humanitat del "nou paradigma", que s'està formant en aquests moments, "tindrà el cos físic com a representació inequívoca de l'Ésser Intern", les "batalles amb l'ego subjectiu" conclouran amb la seva minimització i/o dissolució, ja no es "somatitzaran" els impulsos, les angoixes i els conflictes, a base d'emmalaltir al cos físic.   A això condueix, entre moltes altres coses, "ser conscients, viure el present de forma continuada", així com les "sortides del cos" i els desplaçaments, amb senzillesa i naturalitat, en els àmbits multidimensionals així com les relacions amb éssers avançats d'aquests llocs.  Viure sabent que el que fins ara s'ha anomenat "mort", no és sinó un "descans en el camí", una recapitulació, abans de prosseguir el camí com a Ànimes Immortals en ple desenvolupament.

  
Es descarta el cos físic,  més l'Ésser, el que vertaderament ets tú i sóc jo, segueix els seus processos, i els pot seguir "conscientment" o amb "consellers i assessors" si fa al cas...
Ningú està sol a la seva sort. L'energia de l'AMOR és el nexe que tot ho uneix, no existeixen altres interessos a l'estil del món inconscient i material.
Si hom viu conscient: mor conscient.  Aquesta és la "mort lúcida", aquella on el "desencarnat" sap el que li succeeix i no arriba a l' "altre costat" completament desorientat, com ha vingut passant amb enormes majoríes humanes en tots els temps.
Vivint doncs en "clau de present"(pessiguem-nos d'en tant en quant per no distreure'ns, com aconsellava un Mestre), amb "voluntat conscient", amb una "alerta molt especial" que dona la pauta per viure sempre en l'ARA, amb la ment calma, amb la memòria vívida de totes les circumstàncies viscudes conscientment en el dia a dia, escampant AMOR, coneixent la HUMILITAT i el PERDÓ, meditant, fluint en l'Energia del SILENCI: tu ets, jo sóc...