Quan l'ésser humà esdevé consciencialment responsable, la seva ment ha deixat de ser "elemental i primària", ya no serà ocupada per la pròpia personalitat física egoica, ni influenciada, ni induïda pel "sistema global social" que estimula i nodreix perquè res no canviï, perquè tot segueixi sempre igual. Es quan arriba la comprensió objectiva, sense matisos, ni fissures, ni possibles confusions, com succeïa anteriorment. La comprensió conscient, evolutivament parlant i en les condicions d'aquest món tridimensional, molt significativament vol dir que, per fi, hom sortit de la "caverna", on hi regna la por i la ignorància, on s'acaten lleis, normes i costums (que només es poden entendre des d'aquell mateix context), de les que "ningú sap o molt pocs" de les raons últimes que "amaguen" els que "governen o manen en la caverna", òbviament, en profit propi, i fins i tot, "no ignorant" que estan contravenint la "sagrada ètica de la consciència còsmica" creant-ne una altra de particular i corrupte, feta a la seva mida i per dominar la reste.
Si hom "surt de la caverna" evidentment troba la llum de la comprensió consciencial. Però aquest no és un "regal" que arribi sense ser "volgut i anhelat" per cada ésser humà amb tota l'ànima. Mentre hom reste entre les aclaparadores tenebres psicològiques de la ignorància, de la manca d'atenció vers la pròpia actitud, de la manca d'auto observació i d'auto consciència de l' "Ara i Aquí", la caverna segueix essent molt gran per eixoplugar i mantenir la humanitat "hipnòticament adormida", fins que algún dia, desperti en la consciència. I tard o d'hora serà així, i ho serà en funció de quan cada ésser humà es decideixi a despertar consciencialment.
La caverna, és física, però també és "astral", per acollir en el més dens de la "quarta dimensió" tot aquest contingent humà desencarnat (morts) que deixaren el seu cos físic en la Terra de manera "no lúcida o inconscient" i desconeixent els reals processos de la Vida i de la Mort. Així és com, en l'anomenat també, "baix astral", hi resten multitud de desencarnats (fins i tot de diferents èpoques), ignorants de la seva pròpia situació i en un estat com de "son psicològic", closos en les seves particulars "bombolles psíquiques", i per un temps indefinit, abans no puguin reincorporar-ser al pla físic, en un nou cos físic, per començar una nova etapa existencial (si fos el cas).
Actualment i essent que existeixen al nostre planeta milions d'éssers humans que es preparen per la nova humanitat conscient, és interessant de saber que hi ha persones avançades en el despertar consciencial, que formen part de grups que col·laboren intensament amb entitats benefactores residents en el pla astral, realitzant un treball conjunt de solidaritat i ajuda a tots aquests éssers humans desencarnats i desorientats que, havent deixat el seu cos físic, entren al pla astral sense saber el que els està succeint, així doncs, se'ls ajuda, orienta i encamina.
Sens lloc a dubtes, una autoritat en aquesta matèria és la psicòloga de la consciència: Paloma Cabadas, amb més de vint anys d'experiències de tot tipus (personalment forma part d'aquests grups solidaris i d'ajuda en el pla astral). Ella ha publicat una trilogia que recomano a tothom, per la seva claretat pedagògica, senzillesa i serietat. Els títols dels tres llibres: 1er. LA MUERTE LÚCIDA, 2on. NO NOS EDUCAN PARA AMAR, i 3er. EL PODER DE LA TIERRA (son en espanyol).
La pàgina personal d'aquesta autora: www.palomacabadas.com/ Les seves interessants i múltiples conferències les podreu trobar tant a la seva pàgina com a youtube.
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada