CONSCIÈNCIA DE FLUIR...

 

Fluir en les moltes energies que ens porta la vistosa primavera,  com inapreciable estímul d'expansió i creixement consciencial. Respirar a fons el prana puríssim que ofereix l'equinocci a l'entorn de la muntanya sagrada de Montserrat, que sana i equilibra el vehícle físic i el manté apunt per la consciència, dels peus fins al cervell, de la glàndula pineal fins als vòrtex energètics o xacres, inductors i difusors de totes les energies terrestres i còsmiques...

Ser plenament aquest fluir saturat de la Saviesa única de la FONT, per despertar més i més, allò que sóc jo i que ets tu, aquella identitat que te ben present l'origen, la procedència i tot aquest lligam de VIDA que ens interconnecta cristal·litzant la lluminosa unicitat del TOT.

Ser vent en el vent i saviesa en el saber, ser consciència present a cada instant on hom arriba, amb les decisions més compromeses, des de l'eternitat...

 

                                                                                    

 



Tants retorns existencials, hipnòtica matèria, assolir ja l'antiga fita de coneixement i progrés... Lucidesa necessària, naturalitat vívida de plantes i arbres tal com son, humana consciència més enllà del desig i el plaer, llibertat de la ment, només conduïda per l' essència, sense altres intrusions que "ella mateixa", el nítid JO SÓC: aquest és el fluir conscient que no es confon amb l'evasió fàcil i destructora...

Fluir, si!  Però fluir amb la consciència, amb la ment serena, en aquell estat de lucidesa que tant sols s'assoleix vivint el "present continuum". És el "temps propi de la consciència: el present continu, propi d'altres densitats, que tant li costa a l'home de mantenir, dins el nostre "particular temps lineal", amb un "passat" que pesa prou, i un "futur" que identifica tant, que sovint "hom no viu el present", i es fa urgent, deixar anar, deixar anar, deixar anar...tant de llast inútil!

Si hom "no viu" el present: no pot fluir... Per això en aquest món físic, viure el present, és un entrenament constant, pacient, tenaç, al qual els éssers humans hem de dedicar amb fermesa un 

important esforç de voluntat conscient...

 

                                            

 

El "temps" fora d'aquest món físic "res no te a veure" amb la forma "enganyosa" amb que hem après de moure'ns-hi en la quotidianitat humana.  Com s'ha dit, la "consciència viu en el present" com a forma "normal" de viure, però tanmateix encapsulada en l'humà "cos físic terrestre", te de començar un "nou i ardu aprenentatge i entrenament"  per poder seguir estant en tot moment en l' "aquí i ara".

Quant s'assoleix de viure el present en forma contínua i amb normalitat, no existeix ni la "preocupació", ni l' "ansietat": és un procés que dinamitza constantment la vida, a part de ser l' "únic que tenim", l' "únic que controlem", i el que "mai no s'acaba": és quan hom flueix conscientment...  És quan l'experiència en aquest món físic esdevé íntegra, indeleble, en tots els nivells de cos, ment i esperit...  Aquesta és la consciència de fluir...