RECORDAR L'ÉSSER... NO NOMES QUAN TRONA

"N'hi ha que només es recorden de Santa Bárbara quan trona" i aquí afegeixo: "però l'important es "recordar-la" encara que sigui en aquestes circumstàncies".  Quelcom de semblant passa en la quotidianitat: les coses no van be o com hom voldría que anessin, hom pot estar passant "hores baixes", etc., etc., i és en aquests instants, potser d'angoixa, que hom pot "parar el ritme", fer una mica de quietud, de silenci intern, de calma a aquesta Ment revoltada, farcida de pensaments contradictoris, i quedar per uns minuts, en plena atenció vers un mateix, sentint la propia respiració, la Vida que penetra en cada inhalació, i en l'energia sobrera o conflictiva que surt enfora amb cada exhalació, o be sentint la meravella del bombeig del Cor, que te cura que el fluït sanguini circuli pel Cos Físic correctament i mil·limètrica.  I encara travessar aquesta "barrera" i deixar anar la pregunta, en mig del silenci tant summament especial de la Ment quieta com la calma transparent d'un llac: "qui sóc jo?"  Aquesta pregunta només es pot plantejar en aquestes condicions, donat que si hom ho intenta amb la Ment "plena" de pensaments, tant sols hi haurà respostes de confusió.
Realitzar aquesta reflexió meditativa quan el món que ens envolta "sembla" amb gran realisme, que ens te de devorar, quan tota la vida externa esdevé un "atzucac", y hom es pot sentir "apurat fins al límit",  ens porta a adonar-nos de que tot aquest món extern, amb tots els seus drames i problemes, es queda menut, insignificant, en obtenir des del més profund la resposta a "qui sóc jo" realment, més enllà de tota circumstància, de les moltes que es generen i que generem, en aquest caminar per la "vida física" cercant creixement, progrés i felicitat.

                                                                                    

 

Contrariament a determinades formes de pensament, això no és "fugir d'estudi" sinó "entrar a la realitat", aquesta "realitat" que, normalment, no forma part (encara) de l'educació familiar i pedagògica que, en general, hom ha rebut, i que es rep, però que tots -sense excepció-, portem a dins com tresor del que s'ignora l'existència, tot i ser, la nostra "autèntica identitat essencial"  i la legítima con ductora del vehícle físic. Allò que "jo sóc i que tu ets": l'essència conductora del vehícle físic.

Si l'existència humana estés totalment tamizada "des de la Consciència de l'Ésser Intern", -que és a on condueix el "despertar consciencial"-, els "valors" que impregnen a la humanitat seríen molt diferents i l'Equilibri, l'AMOR i la Felicitat, no seríen mai més una utopía...  Si el viure diari fos conscient, de moment en moment, d'instant en instant, fluint amb senzillesa i naturalitat, els ulls dels nostres semblants seríen vertaders "espills de l'Ànima" on emmirallar-nos permanentment, com en el llac calmat de la "ment tranquil·la guiada per la consciència".  Des d'aquest estat de "permanecia", ja no existeix l'oblit de "qui sóc jo i  de qui ets tu", en cap circumstància, ni "d'on venim i on anem", ni la por que genera l' "oblit i la ignorància", ni la idea "desequilibrada" del "poder i l'acumulació material" en detriment dels altres, ni es veuría més com una utopía la idea objectiva d'un "home despert conscientivament  i ètic (essent, a més, que aquest es l' estat natural de l'home).

                                                                                 

 

La nova humanitat va recuperant uns "valors essencials" que son la "pedra angular" d'una humanitat còsmica incorporada, per dret propi, al concert de les humanitats còsmiques conscients i en evolució permanent" que poblen l'espai infinit.

Vers aquesta precisa direcció està augmentant significativament i sense fer massa soroll, el percentatge "conscient" de la humanitat, necessari per la transformació, en tant que se segueix produint amb estrèpit, el més que visible ja, "declivi del sistema", que ha mantingut, soportat i viscut la humanitat amb el sufriment i dolor d'aquesta "edad de ferro" (com també s'ha anomenat al moment de més allunyament i oblit de l'Ésser i la Consciència, per part humana).  Aquest moment actual també s'ha vingut a anomenar de "confluència" (període que va des de l'Edat de Ferro" actual, fins la nova "Edat d'Or, que s'apropa amb la humanitat conscient) car és el període "entre edats", on hi ha confusió però alhora una gran efervescència vers el "Despertar  Consciencial" o "Salt Quàntic".  "Salt" que el planeta Terra, nostre Mare GAIA (com recordareu molts dels habituals d'aquest "Blog") ja va realitzar i que ara, en aquests temps que s'acosten realitzaran uns quants milers de milions d'éssers humans: els que hàgin pres aquesta decisió transcendental.  Els que no: per suposat que no aniran a l'infern, doncs seguiran en les mateixes condicions en que han viscut aquests darrers temps, experimentant en aquest pla dual de tres dimensions, segurament fins que ells mateixos disposin, amb el seu propi Ésser Intern, evolucionar a un altre nivell...