Tots i cadascun dels éssers humans ens trobem en aquest món fisic vivint i explorant les pròpies experiències, que son absolutament personals i intransferibles, ningú les pot "passar" per ningú, i per això mateix, "no s'ha de jutjar mai ningú" car "tothom es responsable" dels seus actes, pensaments i accions, tot i no ser-ne "conscient" i fins i tot "justificar-ho" amb la "ignorància". La manca d' "ètica" parla per si mateixa d'un grau nul o escàs de "consciència", però això no eximeix ningú de les seves "responsabilitats". De la mateixa manera que cadascu viu les pròpies experiències, cal tenir en compte que, gairebé "sempre" les experiències que hom viu, "son les que li corresponen" en el moment present de llur existència. No sempre qui viu una experiència determinada "sap això", i és quan les coses "no encaixen", quan hom es pot fer les preguntes més inversemblants i fins i tot "semblar-li" que res no te cap ni peus. I estem parlant de "lleis immutables" que "graven el destí de les persones" perquè la major part dels esdeveniments "tenen origen causal", "no casual", tant sols hi ha una petita però significativa diferència quan hom escriu aquesta paraula: la "s" de "casual" salta per damunt de la "u" situant-se a la seva dreta per composar la paraula "causal".
La paraula "causal" defineix que "tot" està tamizat per la "llei de causa i efecte" malgrat que s' "ignori" i se'n sigui "inconscient". A Catalunya hom diu: "tal faràs, tal trobaràs" i això ens recorda que "antigues tradicions" encara conserven un pòsit d'aquesta "saviesa universal" que sempre va ensenyar la immutabilitat d'aquestes "lleis còsmiques".
No és un tema "nou", però ha valgut la pena recordar-lo alhora de reflexionar sobre el sentit i títol d'aquest "post". Cal "discernir" (i per fer-ho cal un estat prou elevat de consciència que hi capaciti), i això també dependrà, molt i molt, del tipus d' "ajut" que es tracti, si serà realment un "ajut" o be hom corre el risc d' "interferir" en un procés o experiència personal, que aquella persona te de viure pel seu propi creixement íntim i espiritual, per si mateixa i "sense ajut" que -en aquest cas-, podría ser "immiscir-se en un procés aliè". Aquest ha de ser el "discerniment": poder actuar sense el risc de perjudicar ningú, ni a un mateix. O en tot cas, "no actuar"...
Si hom "ajuda", posem per cas, econòmicament, a una persona que es presenta requerint-ho, per necessitats bàsiques, d'alimentació, etc., però en camvi, després aquesta persona destina els diners a procurar la seva "addicció", la "responsabilitat causal" caura damunt seu, però també en qui li ha proporcionat els recursos, malgrat que hom pensés que contribuïa en una solidaritat humana. Doncs aquesta hauría estat una "caritat errònia" i perjudicial per ambdues parts. I en aquests temps de profunda transformació i canvi, situacions com aquesta es donen sovint.
I sempre és el mateix corol·lari: "ser conscients davant tot allò quen ens ve a l'encontre, doncs això allunya la possibilitat d'error... I també en tenir present que cada ésser humà ara i aquí, està vivint llur pròpi procés circumstancial i experimental, i no és convenient interferir, car si hom ho fa, s'involucra immediatament adquirint noves responsabilitats, que no son sinó, "noves càrregues evitables" quin llast pesarà en el pròpi camí.
Lògicament això no vol pas dir que no siguem solidaris, caritatius i humans amb els nostres semblants, tot el contrari, hom s'hi ha de bolcar, però fent-ho amb clar discerniment, objectivament, consciencialment i sense possibilitat d'error per ningú*
La paraula "causal" defineix que "tot" està tamizat per la "llei de causa i efecte" malgrat que s' "ignori" i se'n sigui "inconscient". A Catalunya hom diu: "tal faràs, tal trobaràs" i això ens recorda que "antigues tradicions" encara conserven un pòsit d'aquesta "saviesa universal" que sempre va ensenyar la immutabilitat d'aquestes "lleis còsmiques".
No és un tema "nou", però ha valgut la pena recordar-lo alhora de reflexionar sobre el sentit i títol d'aquest "post". Cal "discernir" (i per fer-ho cal un estat prou elevat de consciència que hi capaciti), i això també dependrà, molt i molt, del tipus d' "ajut" que es tracti, si serà realment un "ajut" o be hom corre el risc d' "interferir" en un procés o experiència personal, que aquella persona te de viure pel seu propi creixement íntim i espiritual, per si mateixa i "sense ajut" que -en aquest cas-, podría ser "immiscir-se en un procés aliè". Aquest ha de ser el "discerniment": poder actuar sense el risc de perjudicar ningú, ni a un mateix. O en tot cas, "no actuar"...
Si hom "ajuda", posem per cas, econòmicament, a una persona que es presenta requerint-ho, per necessitats bàsiques, d'alimentació, etc., però en camvi, després aquesta persona destina els diners a procurar la seva "addicció", la "responsabilitat causal" caura damunt seu, però també en qui li ha proporcionat els recursos, malgrat que hom pensés que contribuïa en una solidaritat humana. Doncs aquesta hauría estat una "caritat errònia" i perjudicial per ambdues parts. I en aquests temps de profunda transformació i canvi, situacions com aquesta es donen sovint.
I sempre és el mateix corol·lari: "ser conscients davant tot allò quen ens ve a l'encontre, doncs això allunya la possibilitat d'error... I també en tenir present que cada ésser humà ara i aquí, està vivint llur pròpi procés circumstancial i experimental, i no és convenient interferir, car si hom ho fa, s'involucra immediatament adquirint noves responsabilitats, que no son sinó, "noves càrregues evitables" quin llast pesarà en el pròpi camí.
Lògicament això no vol pas dir que no siguem solidaris, caritatius i humans amb els nostres semblants, tot el contrari, hom s'hi ha de bolcar, però fent-ho amb clar discerniment, objectivament, consciencialment i sense possibilitat d'error per ningú*
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada