dimarts, 28 de maig del 2013

DEL PROPOSIT I LA INTENCIO


El "propòsit" és la clau que dona poder a la "intenció", quan es genera un pensament, quan s'obre la boca per parlar, quan hom s'involucra en accions determinades, conscients, també quan hom "reacciona automàticament" davant de qualsevol circumstància, de la índole que sigui, de les moltes que es generen en qualsevol àmbit:  col·lectiu, social, individual, etc.   Per això és tant important el "propòsit" que tot ho mou, guia, condiciona, i que indefectiblement origina la "intenció".   El sentit de "responsabilitat" vers un mateix i cap els altres -si existeix conscientment en una persona-, origina "reflexió serena, meditació calmada i quieta, o vívida i activa" davant una situació o circumstància.  En cas de no existir conscientment una "responsabilitat" assumida i madura vers si mateix i cap als altres, la resposta serà "reactiva" i per tant, "no reflexionada, ni meditada".  I això pot ser "decisiu" per donar una resposta "correcta i resolutòria" a la situació o circumstància, car el "propòsit" i la "intenció" en un o altre cas, no seran els mateixos...

                                                                                           


Però tot això és carent de sentit si hom "no s'adona" dels "vertaders ressorts" que mouen internament l'home, i hom "desconeix" que disposa d'una sàvia consciència, que és realment la seva ànima immortal, llur pròpia identitat, més enllà del cos físic perible, i de la ment vulnerable (si no se l'entrena adequadament).  Repetirem un cop més, d'una manera "elemental" que el cos físic sol, "no és l'home" com un automòbil "no és el seu conductor".  Car l'Ésser vertader sempre està "dins" el vehicle, obviament, per conduir-lo.  Mai el "vehicle" te de "dominar" al conductor (com succeeix sovint a través de l'ego), tot i que si que n'ha de tenir cura i protegir-lo, car està a càrrec de l'home per permetre-li llurs estances a la Terra. 
Quan hom te en compte aquest aspecte fonamental, reflexiona, medita i plenament conscient, genera el seu "propòsit" i la "intenció" amb que el porta a terme, flueix poderosament.



 Quan hom "descobreix" el propi món interior o espiritual comença d'experimentar amb l'Ànima meravellosa que realment és, tot canvia de perspectiva, i en el silenci de la meditació, desprenent, deixant anar el cos físic en perfecta relaxació, comença un nou diàleg d'auto acostament, de profundiment amb l'Ésser que "jo sóc tal i com tu ho ets i ho som tots" en infinita interconnexió amb la FONT màxima.
El "propòsit", com s'ha dit, determina la "intenció", i si hom acciona, interactua i  flueix "despert de consciència", no pot errar, ni en una cosa, ni en l'altre, és més, hom genera un "punt de llum" que il·luminarà tot el seu entorn, car aquest "propòsit" que és com un "guió de l'ànima", tot i que cadascú te el seu, es compenetren uns amb altres sense molestar-se mai, i així es va generant, amb aquest fluir, la nova humanitat,   treient-se les inseguretats, els vells llaços egoics, i tot aquest món "dual" tant ancorat al dolor i a la infelicitat.  La "nova humanitat" recupera l'estat de felicitat propi de totes les Ànimes en plena Llibertat*                                                                                

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada