dimarts, 7 de maig del 2013

EL MESTRE INTERIOR

 
L' "Ésser Intern" que cada persona allotja en el seu interior, és el propi "mestre intern", el "jo sóc", fractal de la Consciència Còsmica, amb qui existeix "connexió directa", en virtut de la qual, les cèl·lules de cada vehicle físic humà, contenen en l' "ADN" tota la "informació i programació" de cada "consciència individual", tant a nivell del "passat còsmic", com de totes les "etapes existencials" hagudes en aquest planeta, des dels temps més antics. Tot resta guardat, res no es perd (malgrat que els cervells humans no ho "puguin" enregistrar, pels grans "oblits" i "manipulacions" en un passat, que ja hem assenyalat altres vegades), i que, en moments de major grau evolutiu-consciencial, parts avançades d'aquesta humanitat emergent "actualitzaran aquest passat" enregistrant-lo també en els seus cossos existencials, ja siguin densos o subtíls, i/o desenvolupant-se en dimensions superiors d'aquest Univers.  Ja en aquests moments del terrestre segle XXI, existeixen molts éssers humans, arribats en aquestes darreres dècades, sobretot els "indigos" i totes les seves variants, que ja han anat "actualitzant", o ho estan fent ara, progressivament, tota la memòria còsmica i terrestre.
 
                                          

 
 La "puresa essencial" de cada consciència, sense prendre un cos fisic, és incontrovertible, penetrar a les dimensions més denses, com també s'ha dit ja, comporta el "risc de la pròpia densificació", l'ésser humà incorporat a la Terra, bo i confós, porta la llavor per convertir aquest "risc" en "deure d'aprendre", "ajudar i repectar tots els seus semblants" i fins i tot, "transmutar en consciència el propi cos físic de carn i os", dins un  "camí iniciàtic" d'auto realització íntima, que tanmateix " molt pocs" aconsegueixen de "completar d'una manera concloent".  Àrdua és la tasca dins un "sistema", el que ara ha començat de periclitar, que mai no ha fet "pedagogía de la consciència, ni de la voluntat", tant sols de l' "ego cobejós i malalt", un món que li cal i que recuperarà el "Nord", en missió de cada ésser humà sensibilitzat i laborant el cami del "despertar de la consciència".
I beneït l'instant que ens toca viure, car l'efervescència energètica que ens ha donat i que encara ens porta el "cicle solar" no tant sols està ajudant a la "reflexió conscient", sinó que confirma i corrobora l'arribada, per dir-ho així, de "paquets d'informació" del centre de la galàxia, a persones que es troben en el punt òptim per "rebre'ls, desxifrar-los i compartir-los" amb multituds d'éssers que s'estan "despertant" atents i anhelants.

                                           



El centre gegantí de la nostra galaxia reverbera AMOR per completar la tasca ingent de centenars de milers de meravelloses consciències, per sortir de l'anquilosament, recuperar el propi control inicial, acabar -sempre amorosament-, amb els cicles tancats que les tenen encallades entre somnis il·lusoris, bombolles psíquiques, dubtes i racionalisme impenitent, encimbellament de l' "ego subjectiu i la fasa personalitat", en detriment del real Ésser Intern i objectiu que és cada un.
Cada ésser humà en el nostre món disposa del seu propi "mestre intern", única entitat que s'ha de sentir, escoltar i fins arribar a fondre'ns-hi.   Molt del coneixement que hom busca "per fora", per veure "qui ho explica millor", qui "convenç més", qui és més "original":  Ja és dins de cadascú. Ningú ens farà tant conscients com el nostre propi Ésser Intern.  Que sempre hi és present, fins i tot encara que ens "costi de percebre'l", perquè sovint, la nostra ment està farcida de pensaments "innecessaris", que s'interposen, que dificulten la connexió amb l'Ésser Intern. Al qual hom arriba "només" quan viu el present amb intensitat.  D'aquí la insistència reiterada de "viure el present" car és quan som vertaderament lúcids i conscients, d'instant en instant, de moment en moment: és quan realment actualitzem el que vertaderament som.  Quan hom "perd" aquesta noció principalíssima, cerca inopinadament arreu, el que "oblida" que és dins seu: el propi mestre interior*
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada