La personalitat que creem en el transcurs d'una "etapa existencial" no és més que una "identitat circumstancial", no representativa (en la immensa majoría dels casos) d' "allò" que és el que realment som. Succeeix, que ens deixem portar per aquesta il·lusió temporal, essent que en cada "etapa existencial" creem una nova personalitat egoica, subjectiva i temporal, i cada vegada seguim pensant que aquella "personalitat" que anem desenvolupant "és tot el que nosaltres som". Aquesta "creença" tant sols desapareix quan "som conscients de qui vertaderament som", i de que el "cos físic és un vehicle" que ens permet de restar en aquest pla dimensional i planeta, realitzant la "missió" que ens hi porta. Mentre hom cregui o tingui el convenciment "erroni" de que el "cos físic és tot el que existeix de nosaltres", no està en condicions de "comprendre fefaentment" què és el que estem fent aquí.
Quan hom "pot descobrir" que l'ésser humà en llur condició "original i pura" és un ésser immortal, que realitza múltiples etapes existencials en aquest planeta, i que en cada "etapa existencial" estrena un nou vehícle físic, amb tots els components per estrenar i que pregressivament anirà utilitzant (gràcies a una meravellosa i avançada genètica, que encara avui no s'ha aconseguit en aquest planeta), en aquest moment és quan hom està en condicions de "comprendre consciencialment" (més enllà de les creences i els pensaments) "qui i què és l'ésser humà que sóc jo, i que ets tu, i que som tots i cadascun dels que estem i som en aquesta "apassionant aventura terrestre" perquè així ho vàrem decidir: per experimentar, aprendre i conèixer, en aquest pla tridimensional, l' Energia d'Estimar i com utilitzar-la més i més, aquí, en aquesta densitat.
Encara que també en aquest món físic, coneixent a tota aquesta "cort d'oposats" característica d'un món "dual", concretats a partir de l' "ego subjectiu", fabricant i nodridor de la il·lusoria personalitat humana, que ens acompanya "molt pesadament" en aquesta etapa existencial, si no controlem o minimitzem la influencia de l'ego, donant pas i cabuda "al que som, a les consciències que som i no oblidant que ho som: fractals de la CONSCIÈNCIA CÒSMICA, interconnectats i en expansió.
Els mons de superació que esperen tantes consciències expandides, seran ja d'un "dualisme" escàs o fins i tot inexistent. Car ja no serà necessari aquest "dur entrenament amb els oposats", la consciència en totes llurs capacitats, està molt més enllà d'aquesta densitat i l'evolució amb llurs experiències i creixement es desenvolupen en paràmetres que res tenen a veure amb el que s'ha experimentat en aquest pla, i que encara s'experimenta*
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada