ORIGEN: TINC PRESENT QUE...

Els pensaments jutgen les situacions i em fan sofrir. L'absència de judicis és l'absència de pensaments.  Més enllà d'això, el món és un reflex del "meu estat de Consciència"...  En absènsia de pensaments, interiorment, s'obre un espai per cada situació...   Més enllà dels pensaments, l' "estat d'alerta"...  He de reconèixer les il·lusions de la Vida, sinó hi seguiré caient.  Jo no penso: les paraules sorgeixen de l`'espai...

Sovint estic "posseït per la ment analítica" que produeix pnsaments constantment.  Em fa "incapaç" per deixar de pensar.  Això produeix l'estrès, que és una malaltia mental, la malaltia d'aquesta civilització.

La Vida és sempre ARA, ni abans, ni després, ni en temps de "passat", ni en temps de "futur": el que  "faci, digui i sigui", serà sempre en l'ARA.

L'  "Ego subjectiu o dels desitjos" nega i/o està en contraposició del PRESENT...   Es queixa constantment i fa que m' "oblidi" del PRESENT, l'únic que és real, l'únic que he de viure intensament...

La Ment no pot "entendre" que és el "Despertar de la Consciència": més aviat "creu que son idees noves", "nous conceptes"...  De fet, la Ment, no te de fer disquisicions de res, sinó estar al servei de la Consciència, de l' Ésser Intern, el JO SÓC real i objectiu, que fa "per ser en mi" i actuar "com qui és".

Per això la Ment ha d'estar "neta", "tranquil·la", "serena" per no obstruir amb pensaments banals, creences i desitjos, una connexió tant valiosa com imprescindible: Ser Un amb el propi Ésser Intern; una "unió indissoluble" que el miratge de l'experiència en la matèria densa de "tres dimensions" em feu "oblidar il·lusoriament" juntament amb altres tantes coses del benamat ORIGEN.

 

                                                                                 

 

El bàsic és "recordar" tot l'oblidat en els repetits "traumes" de centenars i centenars d'existències, d'anades i tornades, al llarg de milers d`'anys de vivències i experimentació.  En el fons aquest és "un coneixement que ja tinc",  sempre ha estat dins meu molt ben custodiat, però com dic, "oblidat" per llarguíssimes èpoques, tot i que ara: ha arribat el moment d'anar recuperant aquesta velada memòria.   Els canvis transcendentals d'aquesta època tant especial també faciliten  i acceleren aquesta recuperació, i no només en mi, està clar!  La Humanitat sencera està en ple procés de recuperació d'aquest inopinable cabal d'informació subjacent en la pròpia Essència Divina de l'ésser humà.  Amb la memòria es recupera doncs l'ORIGEN.

Qui o que es rebel·la en mi, davant la "disciplina" que m'imposo per "ser conscient"?  Qui me la imposa?  Qui l'accepta ? Qui la rebutja ? Qui l'anhela ?  Qui vol passar per aquesta "Nit Obscura de l'Ànima ?  Qui pregunta ?  Qui respón ? Qui accepta ?  Qui jutja no havent de jutjar ?   Qui mira amb ulls d'infant ?  De qui son aquestes llàgrimes ?  De qui és aquesta angoixa ?  Qui em fereix des de les tenebres psicològiques ?  Qui s'enriu de mi amb sorolloses riallades ?   Qui m'acull amb tendresa ?   Qui m'abraça amb puresa de germà ?  Qui m'esperona malgrat tots els meus pesars ?  Agraeixo suficient tot el que se'm dona ?  Dono prou gracies per tantes oportunitats ?  Dono el que s'ha de donar ?  Rebo en conseqüència ?  Ajudo tot el que puc ajudar i em dono als altres amb tot el despreniment ?  De qui és aquesta "ira" ?  De qui és aquesta tristesa ?   De qui és aquesta esperança ?  De qui aquest AMOR net i incondicional ?  El dona el meu Ésser ?  Se el que se, i el que no se ho guarda el meu Ésser pel moment adequat... 

 

      OOOOOOOOOOOOOOOOMMMMMMMMMMMMMMMM                                                     

      AAAAAAAAAAAAUUUUUUUUUUUUMMMMMMMMMMMM

Passejant per l'espessa boira matinal bo i estrenat l'Equinocci de Tardor, he penetrat en les humides estances quietes i silencioses on el meu amat Ésser espera, amb paciència còsmica, que deixi anar tanta càrrega inútil, tantes ansietats psicològiques, tantes pors procedents de les creences, de les ombres de la ignorància, de les pressions materials i les falses expectatives, per quedar-me nu amb el pòsit depurat de les experiències consolidades, amb l'AMOR recuperat que destil·la el COR lliure de turments, que em fa un amb el TOT, i em retorna, perquè així ho vàrem convenir, la prístina LLIBERTAT DE LA LLUM...    Es va expandir la VIDA i el CONEIXEMENT amb dolor i altres circumstàncies que es van generar progressivament en l'experimetal densitat de "tercera dimensió " que es va poblar amb molta puresa d'intenció des dels cors lluminosos i despresos, que generosament, no anhelaven altre cosa que expandir aquesta CREACIÓ GEGANTINA I INFINITA, de quina Essència d' AMOR tot està constituït en tota la multidimensionalitat...  COCREADORS despresos de l' U ABSOLUT, disposats al sacrifici, a l'expansió i al creixement,  viatge sense temps al termini del qual, hom retorna a l'ORIGEN.   És per això que el CONEIXEMENT sempre hi ha sigut, sempre ha estat en l'Home: NOMÉS CAL RECORDAR, i aquesta és una altre de les portes que ens obre a tots el "Cicle Solar", la Gran Reiniciació Consciencial del Planeta Terra i la Humanitat anhelant*