MÓN TRIDIMENSIONAL: D'EXPIACIÓ I PROVA

"Quan l'alumne està preparat el Mestre apareix", diu la frase de l'Antiga Saviesa.  En el camí espiritual o intern és així com succeeix indefectiblement.

Més també passa en determinats nivells, que tots indistintament esdevenim "mestres i alumnes", segons sigui el cas, i de vegades o molt sxementuvint, de forma totalment inconscient, és a dir, que el "mestre" no sap" que actua de "mestre" y l' "alumne" no sap que ho és.  La  Vida  -i hem de dir que "per sort"- està plena d'aquesta mena d'idiosincràsia intrínseca que, si en som conscients, veurem finalment, que ens ajuda i molt, a créixer i avançar, i a viure i a aprendre correctament de totes les situacions, bones i dolentes, que es presenten.   Si no en som conscients pot passar que rebutgem les circumstàncies que vivim, i el resultat reu. ment, pot ser "fatal" per qui l'estigui vivint, sense haver "descobert" que es troba davant d'una "prova", poden acabar en una "mala" resolució, i fins i tot en una malaltía greu !

L'orígen de moltes enfermetats és en la "no-comprensió i no-acceptació" de circumstàncies, sobretot molt dures, que hom te de viure, per "superar-les", per aprendre i créixer, per no veure's un mateix com a "humil alumne aprenent les Lliçons de la Vida" i creure, equivocadament, que hom és senzillament l' "ase dels cops"  al qual la vida "dona l'esquena" y al que tot li surt malament, quan és tot el contrari, car les situacions "complicades y difícils" son les que ens porten creixement i progrés, malgrat el dolor intens i les dificultats del camí.

                                                                                        
La Vida és plena de "proves" que ens son posades en forma de les situacions i circumstàncies més diverses i també de "mestres" increïbles, que sovint es situen al cor mateix  d'aquestes "proves" i ens atien com a un foc ardent vers el cru i difícil enfrontament  i la  superació.   Moltes persones que ens "provoquen" (o que ho fan en aparença), o que ens porten a difícils cruïlles i que ens "molesten" molt, son "atiadors" d'aquests, i encara que ens fan sentir molta "ràbia", son "mestres" ara i aquí, en aquest precís instant  i ens estan ajudant a descobrir parts impensables de la nostre personalitat "egoica", les quals ens fan encarar circumstàncies (positives i negatives), el resultat final de les quals és sens dubta: Lliçó i Creixement.

Només hi ha dues opcions a seguir: 1ª- Ser Conscients: és a dir, encarar la Vida i totes les Circumstàncies amb una actitud d' Aprenentatge, "proves que cal superar", sentir-nos "alumnes i aprenents" resolts a passar les proves, i saber amb humilitat, que aquell  qui menys ens esperem, "és o ens fa de mestre"...
La 2ª- Ser Inconscients: és adir, no voler saber res, essent imprevisible i probablement "fatal" el resultat final...
No hi ha més que això: Ser Conscients o Inconscients.  Si no recordem que som aquí per aprendre, com a mínim, disposem-nos a fer-ho, vivint cada instant, desenvolupant la nostra vertadera "missió"...   I recordem que dins de cada un també hi existeix un "mestre" (tant proper i tant desconegut).