JUDICIS SUBJECTIUS: MILLOR NO FER-LOS...

"Jutjar als altres" és el que "no s'ha de fer": aquesta és la fórmula exacta per "acceptar-los tal com son". No jutjar les persones en raó de les seves actituds i accions.  Abans de fer quelcom així: cal reflexionar, ser severs amb nosaltres mateixos, car jutjant-los hom "corre el risc" de projectar (injustament) defectes, accions y actituds pròpies, vers la persona "jutjada".

Hom pot ser, moltes vegades, plenament ignorant, de les motivacions de l'altre, que el porten a actuar d'una determinada manera;  si és així realment i hom practica l' "auto observació psicològica" sobre si mateix, mai no emetrà un "judici com a tal" vers una altra persona.  En tot cas "hauria de ser" si es creu convenient, una "acurada reflexió" abans que un "judici" que, segurament implicarà un veredicte a "priori i subjectiu"...

Com en tota conducta vertaderament "elevada i ètica", tot dependrà del grau de "Consciència Desperta" que hàgim sigut capaços d'haver activat.

Quasi sempre, els "judicis als altres" tenen lloc entre persones properes: familiars, amics, veïns o coneguts, per això es danyen tant els sentiments, es fereixen tant emocionalment les amistats,  i renyeixen, i es violenten tant sovint les persones.

De totes maneres, però, (i no és cap consol) "tots emetem algún tipus de judici subjectiu", a priopri, i/o molt sovint, i sense la informació suficient com per no caure en flagrants errors, o senzillament, esdevenim fàcilment "ecos" de remors ego subjectives, que van de boca en boca, fent més mal que be i escampant negatiu...

Passa als barris, al treball, a l'escala de veïns, a pobles i ciutats i també al món: els mitjans d'informació, la majoria dels quals han esdevingut experts divulgadors quasi exclusius de "cròniques negres" a l'engròs, estimulen aquestes actituds inútils per subjectives, entre la població, d'una manera subliminal i psicològicament induïda: a la fi, tothom acaba opinant o emetent exactament el mateix tipus de judicis subjectius sobre qualsevol matèria que "serveixi per la distracció general" i allunyi l'home de la seva pròpia Consciència.

Evidentment, i em repeteixo, l'estat de Consciència de les persones és determinant per combatre aquestes manipulacions psíquiques globals, i també per comprendre el que realment succeeix a la psique humana i com es poden canviar aquests funcionalismes, que reconeixem humans, per una ment serena i tranquil·la, així com un estat psicològic "conscient i equilibrat" amb que ens sapiguem relacionar respectuosament i correcta amb els altres, amb els nostres proïsmes, a l'hora que som "capaços de comprendre i reflexionar" sobre qualsevol tema, sense identificar-nos-hi, és a dir, sense desequilibrar-nos emocionalment i essent plenament objectius.



Quan habitualment hom ha "jutjat" molt als altres, fent-ne un mal hàbit de vida durant molts anys, tindrà més "dificultats" per deixar-lo, però de cap manera és impossible.  És com el "fumar" o altres hàbits perjudicials de l' "ego subjectiu", que s'arrelen a la Ment i al cos físic i quan "saben i noten" que els volem eliminar, s'agafen amb més força encara, perquè a més a més, saben que no tenen cap futur amb nosaltres... I així amb tots els mals hàbits.

La "voluntat conscient" és la que ens ajuda a eliminar de nosaltres tots aquests "judicis inútils", que no ens porten més enllà de ser mers lloros que repeteixen tot el que senten dir.  La contrapartida: Acceptar l'altre tal com és.  Sense cap judici per part nostre, i si n'hi ha d'haver algún, serà el propi. Cadascú ens hem d' "ajustar" amb la pròpia Consciència.

Com sempre, en aquest treball tant important per "Despertar Consciència", el primordial és activar l' "auto observació psicològica" per mantenir-nos constantment vigilants i en el "present".  I lògicament, corregir tota "anomalia" que sorgeixi.

També hi cap recordar aquí, que en el "treball individual" sobre nosaltres mateixos, no estem sols.  El particular Ésser Intern que cadascú disposa internament, és el "gran aliat" amb el que sempre s'ha de confiar.  Amb la pràctica de la Meditació ens acostem moltíssim al seu coneixement, però també dins l' "auto observació psicològica" ens venen consells i intuïcions, com si diguéssim, "on line".  Hem d'aprendre de confiar en el nostre Ésser Androgin, Pare-Mare, i l'autèntic "JO SÓC", la nostra real identitat dins l'embolcall del cos físic de carn i ossos.