SOM UN: ADONEM-NOS-EN JA!

                                                                    MEDITACIÓ

Si no estéssim tant "lligats" a la ment i a tots els seus mecanismes, podriem percebre el més profund de nosaltres mateixos, la nostra autèntica individualitat, l'indivisible Ésser que ens mena, ens sentiriem en la nostra més genuina forma de ser: Sentir-nos ser el nostre Ésser mateix.

És justament la ment la que ens fragmenta, la que ens divideix, la que ens engaña, la que ens fa empassar il·lusions tant gegantines com ho és aquest món tridimensional que ens "enganxa" tant: Una completa il·lusió que ens arriba a través de la nostra ment.   Una qüestió que ja està essent corroborada per la Física Quàntica en la idea precisa del "Multivers Hologràfic, el món i el propi ésser humà".

Què és sinó el que explica que hàgim de posar la ment en silenci, en suspenció, per tal de poder vivenciar les experiències amb el nostre particular Ésser Intern ?  Les grans experiències extra corpòries, els desdoblaments astrals o àdhuc els "viatges" astrals, la Meditació, amb la ment sorollosa, parladora i pensant estant-hi pel mig, hom no podria portar a terme res de tot això.

I "calmant la ment", obrim tots els passadissos per poder arribar fins el nostre Ésser Intern, i així mateix, també ens enfoquem per portar a terme el contacte conscient amb els Superiors de Llum, car Ells es desinbolten en unes coordenades molt més pròximes a l'Ésser Intern, amb qui vibren quasi a l'uníson, que no pas al nostre món de pensaments i creences, que tamisa la nostra enganyosa ment i mitjançant la qual s'expressa l'  "ego subjectiu".

  OVNI DEL 24 de SETEMBRE (Foto IOM) - mireu-lo engrandint la foto "clicant-la"

Tots ESTEM UNITS i SOM UN amb la mateixa CONSCIÈNCIA CÒSMICA, amb l'UNIVERS que és MULTIVERS per la multidimensionalitat existent i pletòrica de VIDA. I aquest és el CONEIXEMENT que avui dia ja es va recuperant, malgrat que a través de la ment, hi ha qui encara vol seguir fragmentant l'ésser humà terrestre, perquè no descobreixi mai, que ell mateix, és Déu en essència.
La nostra ment està "manipulada", però també se la pot "dominar", per posar-la al nostre servei, en comptes de nosaltres estar al seu, o millor dit, en comptes de nosaltres ser els seus "esclaus".  La ment pot i te de ser, en tot cas, un instrument al servei de l'home, no un mitjà per destruir-lo, com s'ha pretès amb pors, enganys i tot tipus d'atropellaments des de fa milers d'anys.
Cal silenciar la ment, car no ens deixa escoltar, ni sentir el "soroll" impressionant i meravellós del nostre propi cos físic en ple funcionament.  La nostra pròpia respiració, els batecs del Cor en diferents parts del cos,  per fer-nos conscients de tots els nostres òrgans, de la sang precipitant-se i circulant per les seves víes...    Si la ment calla perquè li ordenem amb enèrgica i pacifica ordre, s'obren les portes del nostre interior i comencem a recórrer una senda no tan practicada:  la del vertader retorn, la de la unificació amb el nostre Ésser Intern que, dit sigui a la vegada, és la nostra millor i més elevada part.   Aquest és el camí on hom descobreix d'una vegada per totes, QUE LA VERITAT MAI NO HA ESTAT A FORA, SINÓ QUE CONTRARIAMENT, SEMPRE HA ESTAT A DINS.

                                                                                              

El progrés de la nostra Humanitat no pot avançar si no va aparellat amb el "progrés espiritual", i com sempre, ho aclareixo, "quant dic espiritual, no hem refereixo a cap religió", sinó a aquesta espiritualitat lliure de doctrines i encartronaments, aquesta espiritualitat intrínseca que tot ésser humà, sense excepció, alberga en el propi interior, de vegades sense saber-ho, i que pot desenvolupar lliurement sense pors ni pressions de cap tipus.

ELLS, els Superiors de Llum, benvolents i savis, no tenen creences ni dogmes, per una raó molt senzilla: Son Éssers de Consciència Desperta, estan fusionats amb el seu Ésser Intern, el seu Andrògin Diví particular, Ells doncs, son el seu propi Ésser i per això "saben" i "son".  Saber no és "creurer", és tenir certesa dels fets i les coses, "creure" és de l' "ego", és el dogma, és aquesta classe de "fe".