RECUPERAR CONSCIÈNCIA

L'home és un ésser de Llum experimentant en la matèria.  Un ésser de Llum que, eventualment, ha quedat "atrapat o pres" en la matèria, en més o menys mesura, i ara li costa d'iniciar el retorn conscient a les Dimensions Supremes.  L'home és un ésser de Llum utilitzant un cos físic per desimboltar-se en aquest món tridimensional, durant un cert temps, però que s'ha demorat...

L'home és un ésser immortal que desimbolta en tots els àmbits de la Gran Natura Còsmica, però en el seu pas per la matèria densa, ha perdut temporalment la memòria i no ho recorda;  també s'ha dit respecte d'això, que a l'home terrestre desimboltant-se en la matèria, tampoc "li cal" la memòria còsmica de totes les existències passades,  per tal que estigui concentrat en l'etapa que viu, i visqui el present amb tota la intensitat possible.  Memòria però, que recupera transitòriament, "entre etapes de la Vida terrena", quant passa lapsus indeterminats de temps, sense un cos fisic, en els astrals móns, des d'on es va i es ve a la matèria.  És clar que el record (el fet de tenir-lo o no), va també molt lligat al progrés espiritual real de cada individu.

En realitat en els temps que corren, el més important és recuperar Consciència, és a dir, elevar el grau que se'n te.  Quan es diu "augmentar la freqüència de vibració" en  realitat és l'equivalent d'arribar  un gra molt més elevat de Consciència, per entendre, per comprendre, i també per estar "preparats pel salt dimensional a la Quarta Densitat" on la més elevada vibració és imprescindible per romandre-hi plenament conscients.   Es tracta de viure i practicar aquests processos conscientment.  Ja que fins ara la nostre Humanitat els està vivint d'una manera inconscient, sense memòria precisa, com un somni entre boires, amb alguna seqüència nítida, unes vegades, o altres aparentment incongruents, d'això en diem "somiar".   Amb la Consciència més "desperta" tots aquests processos es viuen de forma real y objectiva,  son una realitat tangible.   D'aquí la importància d'aquest treball de recuperació de la Consciència.

L'AUTO OBSERVACIÓ PSICOLÒGICA COM A PRÀCTICA EN EL DIA A DIA.

En conjunt és un treball psicològic amb parts teòriques, però am una pràctica molt important:  l'Auto Observació Psicològica en el dia a dia. El fer-nos conscients de l'  ARA I AQUÍ en tot moment, donant-nos un pessic al braç (si cal) per adonar-nos del moment present, de l'ARA que estem vivint, puig que en realitat, NO HI HA  RES QUE SIGUI TANT IMPORTANT COM AQUEST ARA.  La Vida és una contínua successió d'ARES, re no podem fer en el passat, perquè de fet, ja ha passat, i res no podem fer en el futur, perquè tot just està per venir, tot i que si som més "desperts", el podem condicionar força. No obstant tot allòqu hom pot fer per la Vida "NOMÉS HO PODRÀ FER DINS L'ARA". Enlloc més ho podrà fer.  Per això es diu que dins l'ARA hi ha contingut tot el poder de l'Univers.
L'auto observació d'un mateix, també serveix per treure mecanicitat a tots els actes de la nostra Vida;  en el moment que ens fem plenament conscients dels nostres actes, deixem de ser mecànics en l'actuació,  deixem d'actuar d'esma, per costum, i passem a actuar per Consciència.  Si auto observem psicològicament tots els actes de la nostra Vida, advertim quan és l'Ego el que s'interposa, elque ens induex a una acció determinada, en lloc de ser la Consciència  la que ens guia...  Aleshores estarem en condicions de corregir.

                                                                                                                                                                                                                                                   

Es interessant al final del dia, aïllar-nos on ningú no ens pugui interrompre o molestar, i a les fosques, o amb llum tènue o una espelma, si us abelleix,  i fer una retrospectiva del que ha estat la jornada, i per tant, fer-la des del moment present, si és el vespre, per exemple, fins arribar a quan us heu llevat.  Anem passant la pel·lícula dels esdevenments del dia, sense presses, i si realment ens hem auto observat, veurem fàcilment on hi ha l'entrebanc, allà on ens ha traït la Ira, l'Enveja, la Rancúnia, o l'Orgull, allà on en definitiva l'Ego ens ha dut al seu terreny  i  ens ha allunyat de la Consciència,  fent-nos naufragar estrepitosament.   Posem  la "moviola" i passem una i altre vegada l'escena del "conflicte" (cas de ser-si), explorant com s'ha produït, perquè ?, quan ?, en quina circumstància ? , amb quines persones ?    I aleshores amb l'ajut del nostre Ésser Intern, cal fer el propòsit d'esmenar, corregir, no reincidir, superar el problema que sigui, etc.      Si en el trascurs de la pràctica us trobeu amb "llacunes" o moments que no hi ha record precís d'on érem o que feiem,  és perquè en aquell lapsus de temps  no practicavem l'auto observació psicològica, i la nostra actuació era mecànica i per tant, no conscient: per això manca el record.

AUTO OBSERVAR TOTS ELS ACTES DE LA NOSTRA VIDA ES POSAR-HI CONSCIÈNCA: proveu l'experiència, no us farà cap mal, tot el contrari...