DISCIPLINA & RESPONSABILITAT

membres del Cercle de Llum MONTSERRAT, amb el Sagrat Massís de fons. (foto IOM). Novembre 2009

Hi ha persones que els fa "terror" parlar de disciplina tal vegada perque associen el terme a "dictadura", "doctrina" , "enotjosa obligació, penso que erròniament car no necessariament disciplina vol dir això.

Abans que res cal situar les coses en el seu veritable context si és que anem a parlar o a plantejar-nos quelcom on intervingui la disciplina.

Partint de la base de que com a éssers humans, "som psíquicament molt desorganitzats" i procurant comprendre perfectament "que vol dir això" el pas següent és prendre la decisió ferma: lluitar per superar aquesta situació.

En el cas concret que ens ocupa i en el que vertaderament estem "compromesos" ens plantegem elevar el nostre "estat de Consciència": la pròpia freqüència de vibració, per assolir "metes clares" com per exemple: Acostar-nos el màxim possible a la fusió amb el notre Ésser Intern respectiu i a partir d'aquest "estat de Conciència" afiançar el contacte permanent amb els Éssers Superors que es manifesten a MONTSERRAT.

foto augmentada de nausobrevolant MONTSERRAT - Novembr 2009

Cal recordar: que partim d'una situació, generalment, de "desordre" (com hem dit) encara que, alhora, ens hagim compromès. Què vol dir això ? Doncs que, ineludiblement, hom haurà de seguir alguna "norma estricta" que, aplicada, ens "tregui" de l'estat actual que volem superar. Doncs és obvi que per canviar alguna cosa: quelcom "diferent" s'haurà de fer. I si hom comprèn això, el fet de disciplinar-nos en determinades gimnàstiques y pràctiques respiratòries, de relaxació y concentració y, sobretot, meditació, vocalitzacions màntriques y altres, no te perquè suposar cap "enotjosa obligació" si no tot el contrari: És el cami per aconseguir les metes i objectius que ens hem marcat. Car l'alegría, l'ímpetu i l'energia son en cada una de les pràctiques que es ralitzen doncs no ignorem a on ens condueixen.

Heus aci doncs que la disciplina més aviat es canvia en una volguda responsabilitat i que tant abarca individualment com col·lectiva.

Ser pràctics en meditació és conèixer a la perfecció la part interna i més important de l'ésser humà, allò que vertaderament transcendeix, allò que veritablement ES, allò que ve de l'infinit, de les estrelles, l'Immortal que tots portem a dins i que quan ens hi fusionem, podem i hem de dir amb tota propietat: YO SÓC.

Però per arribar a Ell, insisteixo: ens hem de disciplinar, és a dir, ser seriosos i responsables, per despertar en nosaltres la Divina Consciència: la seva voluntat i no la meva, donat que la "meva" és la voluntat de l' "ego", del subjectiu i il·lusori que hi ha en mi, l' ignorant, l'enganyós, el mal·leable, el que està subjecte a tot vaivé, a tots els miratges, a tots els sons hipnòtic i hologràfics, a totes les manipulacions. NEUTRALITZAR tot això, és el més anhelable, amics i amigues, però si no ens auto-apliquem una "norma" (entenguis una disciplina) el progrés és impossible...

Modestament, per mi, això és el que s'hauria d'entendre: Que per progressar en el camí de l'auto-descobriment d'un mateix QUELCOM IMPRESCINDIBLE PEL CONTACTE, hom ha de seguir un "norma" de manera ferma i constant, això porta al "progrés", però mai no ens hem d'adormir en els llorers d'una petita victòria i cal seguir laborant constantment per poder abraçar l'objectiu...

Altres vegades ho he dit i em se reiteratiu: si hom no fa "res" per progressar, resta tota la vida en el mateix lloc i amb els mateixos repetits resultats... Aleshores la disjuntiva passa per: o treballar sobre un mateix amb fermesa, comvicció i responsabilitat o be cadascú "està be com està i s'hi conforma" per no canviar res...

Amb tot, si hom és "capaç" d' escoltar la pròpia Consciència sempre sabrà el que te de fer: i ho farà be...

DE NOU UN LLUM SOBRE EL CERCLE

Amb paraules emocionades que tots repetien amb sentiment i vehemència, vàrem anar desgranant "La Gran Invocació de Llum" que fins ara ha anat presidint, junt amb altres preparacions, tots els albiraments que han estat "donats" al "Cercle de Llum MONTSERRAT". Justament estàvem a mitja "Invocació" quan de sobte, aparegué el Llum, molt més gran que el brillant Júpiter, intensiu i creixent, perfectament sobre la vertical de la nostre "Roda Magnètica", amb la qual es clausurava una jornada complerta de preparació per concórrer, al final del dia, a aquell moment ple, intens, esperat, laborat, correspost i finalment, meravellós.

De primer era un Llum tènue, però de seguida va anar augmentant la seva intensitat fins a un màxim, que sens dubte era la salutació, el senyal esperat, la corroboració, la resposta directa als "treballs" realitzats i una invitació profunda i energètica a seguir el camí... Persistint amb força i voluntat els anhels que ens han mogut i que ens segueixen movent amb força, a reunir-nos, a dialogar i reflexionar junts, aprenent de calmar la ment, a treballar amb el sincronisme, a disciplinar-nos, a retrobar el millor que hi ha dins nostre i sobretot per millorar sempre l'estat de Consciència, la freqüència de vibració que més ens apropa a ELLS.

La seva senyal lluminosa sempre ha resultat un signe de compenetració i una entrada energètica que tots els integrants del Cercle sense excepció, hem pogut sentir i comprovar per si mateixos.

Posteriorment, des de la pròpia "roda magnètica" vàrem acabar la "Invocació" interrompuda i donant-los les gràcies, que sabem que els hi arriben i reben, amb tota la força de que som capaços units.

Curiosament el cel, que estava molt cobert, encara que això per res no impedia les seves manifestacions de Llum, es va anar obrint, com en cercle, sobre nosaltres, deixant-nos veure una negríssima volta profundament estrellada.

Un cop més, tot fou profitós. I és que res no és inútil quan realment deixem que la "pauta", ens la doni el nostre Ésser Intern, per tal que després ELLS, "Els de Dalt" corroborin i estimulin els nostres esforços.

Algú que venia per primera vegada va comprovar tot això amb veritable sorpresa i impressió.

El "Llum" a la fi, va anar perdent la seva intensitat i es va dirigir molt lentament vers la Muntanya Sagrada de MONTSERRAT.

El "Cercle" doncs, no està tancat. Està obert per tots aquells que estan farts dels "mecanicismes", del "subjectiu", del que és "inconscient": anem a superar totes aquestes "crostes" egoiques per fer-nos, de mica en mica, conscients de tots els nostres actes, de tots els nostres pensaments, de tots els nostres anhels més profunds...

En els "móns superiors" ningú pot malpensar de ningú, perquè tothom veu els pensaments dels altres, d'aquí venen les dificultats humanes per desinvoltar-nos-hi, acostumats al "psiquisme" d'aquest món físic. En aquests àmbits dimensionals de superior vibració, ningú no es pot amagar, allà ningú no podría entendre actituds odioses, agressives, orgulloses, ofensives, perquè son a la vista de tothom, i si algú "passa" de ser honest no ho pot dissimular ni amagar de cap manera...

Hem d'apredre de "pensar correctament" i de saber que els pensaments en "quarta dimensió" es cristal·litzen, els desitjos es fan realitat només "desitjant-los"; tot i que l'acumulació material a l'estil terrestre és impensable car els diners no existeixen i no fan cap falta... Aquí es comprén molt be el drama que es va originar a la Humanitat, des de l'antiguitat, quan s'imposaren fins al dia d'avui, els sistemes monetaris a través dels quals només s'ha fomentat la injustícia i les desigualtats més espantoses en grau superlatiu. Tot en la Humanitat gira entorn dels diners i la desesperació que genera "no tenir-ne". Hi ha qui lluita tota la vida pels diners i es mor sense haver-se preguntat mai:" Què és la Vida?", "Perquè he nascut ?", "Qui sóc ?", "D'on Vinc ?", "A on Vaig ?"

Se'ns "dona" un cos físic quan naixem per tal que el notre Ésser experimenti i visqui un temps en el "món de la matèria", per tal que es trobi i visqui amb molts altres éssers en les mateixes condicions, per tal que desenvolupi també aquí l' AMOR -l'Energia més elevada de tot l'Univers Multidimensional, que és més aviat "Multivers".

Estem realment i objectiva en un món que és de tots. I quina és la realitat que hom viu ?

Hauríem de ser vertaderament "administradors" correctes de tot el que ens passa per les mans... Però han aparegut en totes les èpoques "rics i pobres" encara que la mort ens iguali a tots, i això és el que reflecteix el nostre món físic: un anomenat tercer món: pobre de necessitat i per "obligació", gràcies als que viuen en la riquesa i fins i tot llençant el menjar que els sobra (i que manca als altres) per mers motius comercials.

Els molts móns de l'infinit que ens miren atentament i observen, a aquestes alçades ja s'han fet una idea de com és l'ésser humà terrestre. I no ens agrada el que opinen encara que és la pura veritat. I ens compadeixen molt quan veuen les persones preocupades per les seves hipoteques i oblidades i ignorants de si mateixes...

Pels "vertaders valors" és pels que cal esforçar-se i aquests VALORS són a dins d'un mateix: no són a l'església, ni als bancs, ni a la TV. SON EN EL PROPI INTERIOR que acostuma a ser la part més "oblidada" dels éssers humans... On hi ha la més gran "riquesa", el més gran "poder", la més gran "Saviesa"...

Per això he dit que el "Cercle" no està tancat i mireu si n'hi cap de gent, que podríem abraçar la Terra unes quantes vegades i saturar-la d'energía el suficient com per SANARLA totalment... Quan això passés els negatius deixarien d'existir i d'exercir, i quelcom molt formós innundaría el nostre bell món d'una llum emanada de tots els Cors que faría brillar la vertadera AURA meravellosa dels notre Planeta: UNA NOVA ETAPA, UN NOU NIVELL HAURIEN COMENÇAT LLUR RODATGE COSMIC I L'HOME DE LA TERRA CONEIXERIA EL SEU NOU LLOC...

TOTS FORMEM PART D'UN MATEIX MERAVELLÓS PROJECTE...

Actualment estem vivint moments àlgics de culminació d'un procés, per això és més convenient que mai que ens en fem plenament conscients, malgrat les dificultats, a fi i efecte d'entendre el més possible tot el que ens succeeix per dins i per fora. Aquesta situació és novedosa i per més que rastregem en el més profund de nosaltres, no trobem un moment, un temps com el que s'està vivint, per comparar-lo.

Per això, quan om parla de "recerca interior" i "espiritualitat" des de la perspectiva del "nou paradigma" ja no s'ha de pensar en "religió" com de costum ho fèiem amb l'antic, que ha esdevingut arcaic i obsolet. Doncs cal fer-ho ja des de la perspectiva de l'home integral, que ha de progressar amb les "bases reals objectives" que fins ara s'havien negat u ocultat. Per exemple la real estructura anímica i espiritual de l'home, amb tots els seus cossos embrionaris que el capacitan com a ésser multidimensional que és, i com a ésser progressiu i immortal.

L'home en el nostre món, s'ha trobat amb fases i etapes experimentals, alhora que ha sofert diverses manipulacions (entre les quals l'ADN), que l'han retingut a la matèria densa o tercera dimensió, molt més temps del necessari, sumint l'ésser humà en un estat d'oblit de si mteix, d'ignorància circunstancial, d'ensopiment i pèrdua de voluntat conscient, a mans de civilitzacions de l'espai exterior, molt evolucionades en el temps, però amb grans desequilibris i que, en propi profit van actuar sobre el que seria la Humanitat Terrestre, en foma negativa, fins els nostres dies. (No entraré en més detalls sobre això, encara que si que recomanaré alguns llibres pels interessats en aquests temes de l'origen de la nostra Humanitat: "El Doceavo Planeta" d'en Zecharia Sitchin; "Defendiendo Tierra Sagrada" d'Alex Collier: "The Bigest Secret" d'en David Icke, entre altres.)

Aquest període "fosc"arriba a la seva fi, finalment, amb el "nou paradigma" s'enceta un nova i esperada etapa on l'home coneixerà la vertadera i necessària espiritualitat a desenvolupar on tots formem part de tot, i tot és, per tant, en cada un de nosatres. En cada ésser humà "microcosmos home" hi ha contingut tot l' "Univers macrocosmos". Tots estem interconnectats y formem part del mateix meravellós PROJECTE. Davant d'això cal que l'home sigui del tot conscient perquè ningú més el pugui manipular car, com s'ha dit ja moltes vegades, l' home és un ésser amb tots els atributs per créixer i ningú te dret a impedir-li aquest anhel de creixement.

Segons monjos tibetants clarividents (de "visió remota" els anomenen també) el "destí" del món no és l'auto destrucció en aquest temps. Ells veuen en l'arribada del 2012 els poders extraterrestres ajudant, "salvant al món". I diuen també que la nostra civilització comprendrà que la frontera de la ciència és en l'àrea de l'espiritualitat. Segons aquests clarividents (prefereixo d'anomenar-los així) la nostra Terra està beneïda i l'estant salvant contínuament de tot tipus de perills.

Són aquestes unes asseveracions que no ens sorprenen, al menys des de la zona de MONTSERRAT, on ens ubiquem, observem i laborem. No fa gaire els amics de "Rahma" de Rasal Mágico (Osca) ens contestaven un correu, sobre una foto que els vàrem enviar, d'un OVNI a prop d'una ratlla de "chemtrail" i deien: " Amb tanta aparició d'OVNIs a prop d'aquests "núvols" m'imagino que alguna cosa deuen estar fent perquè no perjudiquin als humans". Jo n'estic convençut de que és així, amic Diego, i no només això, sinó moltes altes coses que no ens imaginem i que ELLS amb la seva "super tecnología" preserven i han preservat el nostre món, de perills insospitats amb els que sovint l'arrisquen els superbs i malastrucs senyors/es de la guerra i dels grans desequilibris que pateix la Humanitat.

Per alguna cosa és que responen als termes de "Guardians" i d' "Àngels" i no ens faran -com és lògic-, cap tasca que sigui intrínseca dels homes i pel seu creixement, però tampoc deixaran que els desequilibrats bel·licistes posin traves al procés natural i cíclic que ha de seguir la Terra en aquests pròxims immediats temps. Ni tampoc deixaran que l'home, o diguem millor les forces que dominen el Planeta s'instal·lin "plàcidament" en cap cos celeste proper a la Terra: Entenguis la Lluna, Mart, etc. Calen canvis radicals i profunds per això...

Tant de bo, quan sigui l'hora, si cal (que segurament caldrà) ens allarguin la seva ma extraordinària per sobrepassar moments complicats y dirigir-nos amb coratge a les "noves situacions"...

EL CAMÍ DEL CONTACTE AMB ELS ÉSSERS SUPERIORS

Persistir constantment: Aquesta és la qüestió. Sovint ens acostem a projectes, en aquest cas, "espirituals" (quan n'hi han) amb molta eufòria, amb molta alegria, pensant potser que "serà fàcil", que tot serà "planer", sense tenir en compte que, si això fos així, res no aprendríem, en res no ens iniciaríem. Quan arriba doncs l'inevitable moment dels "esculls", de les "resistències" (aquí som posats a prova), és quan un troba realment la pròpia "força interior" que li serveix per lluitar amb tenacitat contra els possibles entrebancs i oposicions, recuperant un estat serè, i a vegades, descobrint que ha progressat un "graó més en el camí". O be serà tot el contrari: a la primera contrarietat hom s'exclourà "incapaç" de sobrepassar la "resistència". En aquest punt és quan es veu la completa inutilitat de les eufòries inicials que no aguanten cap sotrac.

INSPIRAT DIBUIX DEL MEU NET ARNAU TÉLLEZ LUIS

Preferiblement és a l'anhel interior a qui s'ha de fer cas, aquest no és superficial i quan es compromet ho fa de "veritat". De totes maneres, en fer-se un col·lectiu "normalment" cada membre assoleix la seva tasca o en tot cas es "retira" si no es vol disciplinar. Quan hom parla de disciplina, en aquest nivell espiritual que ens ocupa, es vol dir que existeix un "desordre intern", aleshores, si anhelem "corregir i aprendre" ens cal, amb tota seguretat, seguir unes "normes" que ens ajudin a sortir d'aquest "desordre" i ens permetin de començar a avançar amb equilibri, vers aquells objectius als quals volem arribar.
De fet, això no és pas nou i gairebé s'ha d'aplicar en tots els ordres de la Vida, i per tant també, quan ens plantegem, d'una forma equilibrada i conscient, aconseguir dos factors decisius 1- L'acostament màxim al nostre respectiu Ésser Intern (tanmteix fusionar-nos-hi) i 2- I de la seva ma o per la seva mediació, fer realitat objectiva, el Contacte Conscient amb els Éssers Superiors de Llum, els dits "extraterrestres" Elohims de MONTSERRAT.

Es per això, que cada passa que es fa, seria un error, pensar que te d'estar plena d'espectacularitats. Cada passa que es fa és un "esforç de treball" que te la seva "compensació" immediata en el propi equilibri interior que es va assolint. No sempre és un "regal pels ulls" encara que m'atreveixo a dir que sempre ho és pel Cor.
Aquesta darrera jornada del Cercle de Llum Montserrat va ser energètica en un 100%, així la Roda de tancament i comiat, va ser per instants tant poderosa, que tots érem un de sol. L'energia que corria a través de les mans enllaçades no podia ser més calorosa, vivificant i vibrant. I en l'exterior del Cercle "Entitats energètiques" presenciaven el procés d'aquella pràctica i no era la primera vegada... En l'atmosfera circumdant diminutes i brillantíssimes gúspires energètiques s'anaven succeint com preciosos flash... Aquesta vegada sense cap potent llum en la nostre vertical, ens sabérem igualment assistits i acompanyats... No estàvem sols i tots ho sabíem i ho compartíem amb profunda alegria: ELLS EREN ALLÀ...