ELLS RESPONEN COM "ELOHIM"

ELOHIM-ELOHIM-ELOHIM: AUM

Diu el Mestre Huiracocha, l'Iniciat gnòstic de Montserrat en el seu llibre (molt recomanat) "LOGOS, MANTRAM, MAGIA": "L'Host col·lectiva dels Creadors Divins, pronunciant la paraula precedent, les lletres del màgic llenguatge", crearen el món. Perquè la Creació, no fou obra immediata de Déu, si no d'aquesta cadena de forces "Elohines", d'aquests meravellosos Arquitectes, instruments actius de la Divinitat Omniscient". I també:" Els Elohim van ser els esperits de llum que, en nom de Déu, van comunicar les modalitats divines i llurs Poders. Això vol dir que les fonts intel·lecte divines de la Deïtat, o la comunicació amb éssers intel·lectuals, s'opera mitjançant els ELOHIM que donen llum a l'esperit i a l'intel·lecte humà. Es Déu Elohim, o la Divinitat, qui es comunica als humans".

Aquestes paraules com a minim undueixen a la reflexió i no és tant que Ells (Elohim) se'n anessin i abandonessin als homes en les seves tristes circumstàncies, com que l'home, que en el seu principi i origen era molt més espiritual i perfecte, va anar "materialitzant" tots els aspectes que el mantenien en "contacte permanent i directe" amb els Éssers de Llum que li havien organitzat i donat la Vida. I va ser tant forta la "materialització" d'aspectes, que be podriem dir "divins", que alguns d'aquests Éssers hi caigueren, i va començar un cicle obscur per la nova Humanitat ple de tragèdies, dificultats i allunyament de la Llum. I les pures energies "Elohines" s'allunyaren a les seves estances i ubicacions, i van haver de contemplar el que succeïa en aquest món, sense que

amb prou feines podessin intervenir-hi, per respecte a les lleis del "lliure albir", i seria el mateix home qui iniciaria un gegantí periple per milers d'anys, que el mantindria en la més pura ignorància de si, car els poders ombrívols sota els quals cauria, mentirien flagrantment milers de segles allunyant més i més l'home de la Llum i el Coneixement. Per això quan l'home de la Terra, que sempre ha conservat en el seu interior llaços espirituals inesgotables, s'ha volgut "revolucionar" i anar vers el coneixement d'un mateix, ha sofert persecució, presó i mort. El remat havia de ser això: "un remat" dòcil i obedient..`.

I perquè el Cosmos no ens abandona, ni el nostre Ésser Interior, malgrat haver-se d'enfrontar un "ego" servil i durissim, a la volta dels segles, que no al "presumible pas del temps", l'home d'avui comença de saber ya "a mans de qui ha estat", comença de conèixer a aquells que l'han estat manipulant fins avui dia, a aquells que li han impedit de dir amb tota propietat: YO SÓC !

No és en va que els periples igual que els cicles, i les llarguíssimes èpoques, etapes i edats es succeeixen inexorablement. Durament l'home ha crescut. Durament l'home està creixent i retrobant la seva divinitat interior, el seu Ésser Immortal, el més autèntic i important de si, el que ha guardat com tresor inapreciable de la Consciència.

Ara ha quedat al descobert que si l'home resta "integrat" amb el seu Ésser Intern, ja mai més el podrà manipular ningú, ni mentir-lo, ni abusar-ne, ni inserir-li "altres programnes" a la ment, com ha succeït fins ara mateix.

Per això els ELOHIM están "mobilitzats", per això llurs manifestacions diverses i continuades a grups i persones, que saben disposats a la tasca i el sacrifici, al compromís colze amb colze per escampar aquesta Llavor de Llum, a tots els que la pressenten i l'estan esperant.

Sovint al llarg dels anys, aquí a MONTSERRAT, i amb els seus traços de Llum, Ells han corroborat que son els Elohim primigenis de la Humanitat, per això els anomenem així sense cap rubor. Malgrat tot també sabem que els qualificatius al seu "rang" -els importen molt poc-, doncs el que vertaderament val és la "comesa", és la "connexió", és la "vibració" és el "Progrés vers la Llum", doncs Ells ens criden a vibrar personalment i en "Cercles de Llum", i a sortir, d'una vegada per totes d'aquest miratge de foscor...